COMENTARI: PARAULES MOLTES, REALITATS POQUES...

Paraules, paraules...

Les compareixences del responsable de l’àrea esportiva del Club, Germán de la Cruz, ahir dilluns, tant en roda de premsa en la presentació de Iván Alonso, o en declaracions efectuades en el programa “Tiempo de Espanyol” en Cope Miramar, han intentat justificar el que en la meva opinió, no es pot justificar.

El RCD Espanyol ha caigut en el més gran dels ridículs que un recorda en molts anys, amb motiu de la moguda del darrer mes en matèria de fitxatges.
Per que, per més be que soni la música, la lletra no es creïble. Les paraules, arriben en un moment en el que molts ens sentim decebuts, i sense cap tipus d’esperança. A aquestes alçades, els espanyolistes ja n’estem tips de mentides, falses promeses, i declaracions justificant com si no hagués passat res, l’ oprobi que estem passant.

Per que institucions més grans, també han baixat... Això forma part del futbol que no deixa de ser un joc on es guanya i es perd. Però també, s’hi conjuguen forts sentiments, que inclòs sota aquesta presidència ens els han posat com a eslogan i referent de l’entitat. Per això, tinc que dir-vos, que la indignitat que hem viscut aquests dies (i aquí ho puc dir i es pot dir, sense que ningú et talli a la menor oportunitat, defensant al seu “patrocinador”), no es pot ni es deu consentir en una societat anònima esportiva i centenària.

Només per vergonya i per responsabilitat, la dimissió de Germán de la Cruz, ja tindria que estar a sobre de la taula del nostre president. I no per que sigui el culpable únic, (menys sent conseller de poques setmanes en el càrrec), si no per que és el màxim responsable de l’àrea, i des de la seva arribada, les contradiccions i la falta de veritat en les declaracions han estat a l’ordre del dia.

Va arribar, dient-nos que amb Mané es comptava amb ell fins final de temporada. (Això ja es pot considerar un tòpic del futbol i disculpar). Ja veuen el que va durar (i molt menys que hagués tingut que durar, si de veritat, demanava com a reforç únicament un migcentre defensiu).

L’esperpèntica situació creada amb Obodo va ser insuportable (per cert, senyor Sánchez Llibre, vostè considera un amic i un club seriós a la gent del Udinese, jo me’n recordo de Toledo, Navas, etc i la situació irregular de “papeles” de com ens els van enviar... Però, es clar, la imaginació a l’hora de fitxar tampoc arriba molt més lluny en Montjuïc). Renunciar a un fitxatge, per que un entrenador mig cessant després de setmanes marejant la perdiu, no el vol, quan ho podia haver-ho dit en un primer moment, ja diu ven a les clares com funciona les coses en el nostre club.

Però es clar, encara teníem que seguir aguantant i passant més vergonya els socis del RCD Espanyol. Mentre cert personatge del club, filtra i filtra noms al diari barcelonista SPORT, el soci continua il·lusionant-se amb jugadors impossibles, noms que solament han estat una cortina de fum per arribar al darrer dia amb la gent contenta, pacient, i mentre esperar una remota (que no impossible) reacció de l’equip, conduït ara per un home amb caràcter i estimat, però que no ha entrenat mai enlloc, o sigui sense cap tipus d’experiència i a sobre amb un malalt mig agonitzant com a primera prova de foc del cirurgià, resen sortit de la facultat.

Massa responsabilitat a Pochettino i massa incompetència entre els membres d’un consell que justifiquen en els pocs diners la fallida de moltes operacions.

Que ningú oblidi, que si ara era una obligació fitxar i no hi havia diners, és únicament per culpa d’una falta total de planificació en el seu moment, augmentada per una política de fitxatges tan “rocambolesca” i erràtica com la d’aquest gener. Si haguessin fet la seva feina a l’agost no s’hagués arribat a aquesta situació.

Quants diners tenen la resta de clubs espanyols de la part mitja i baixa de la classificació?

Per què, a sobre, es filtren els noms a la premsa culé? Per que se’ns diu si veritablement la situació econòmica és la que és, que “vindran fitxatges, i es farà un esforç i un sacrifici important per salvar l’equip (Germán, dixit)?

Com és possible que es fitxin jugadors de 29 anys, de segona divisió, sense ser ni tan sols titulars i sense marcar més gols (que no siguin de penal) que qualsevol dels golejadors del primer equip espanyolista (i tots sabem els miserables registres golejadors de l’equip)? Per que no el fitxaven el primer dia, si no hi havia més diners, en comptes d'esperar al darrer moment?

Com és possible que a sobre no es donin compta de la imatge vergonyosa que hem donat davant tercers (Gimnàstic, Udinese, Colo-Colo, i davant tothom)?

Esperarem i seguirem confiant en un equip que mica a mica se’ns enfonsa, i esperarem que sorgeixi la gràcia del futbol, el ressorgir de les nostres pròpies cendres, la sorpresa de lo que no s’espera, la sort de qui no la mereix, les desgracies alienes, la por dels que es troben ara tranquils i no saben el que els pot succeir en el tram final..., el que sigui. Qualsevol cosa serà ben rebuda a condició que n’hi hagi tres equips per sota nostre al final de la darrera jornada.

Però, llavors, que facin un exercici d’autocrítica tot el consell d’Administració, pensin on ens han portat per la seva ineptitud, i per rodejar-se el nostre president únicament d’aduladors i gent que tan sols l’ha mal aconsellat, i segueix mal aconsellant-lo, i li ha fet tancar els ulls a la crua realitat, i actuïn en conseqüència, i deixin pas a altres persones que sent tant espanyolista com vostès (això ningú els hi discuteix), al menys tinguin el benefici del dubte, i puguin tenir, l’oportunitat de fer-ho millor que vostès.

Per que, fer-ho pitjor, resultarà molt difícil.