RCD Espanyol: 1 – Real Racing Club: 0
Pas endavant
El RCD Espanyol ha donat un pas més en el llarg i difícil encara propòsit de obtenir la permanència en la màxima categoria del futbol nacional, en vèncer a un Racing Club amb tota justícia, davant un equip que potser ha intimidat molt amb els seus homes d’atacs (Zigic com a referent), però que a l’hora de la veritat si l’Espanyol hagués aprofitat les clares ocasions que ha disposat al primer temps, no s’hagués tingut que arribar als cinc minuts d’infart d’afegit que Rubinos Pérez ha condemnat suportar a una afició espanyolista que s’ha mostrat tot l’encontre al costat dels seus jugadors recolzant-los en tot moment malgrat el pobre joc en moltes fases del partit.
Pochettino d’entrada a reservat a un Ivan de la Peña que encara no ha arribat a les seves millors condicions físiques per afrontar el matx. Ha tornat a col•locar amb calçador a un Luis García totalment negat, demostrant que és bastant tancat d’idees i si ha de morir, ho farà amb els “seus”, amb els que té la màxima confiança.
Si be la primera acció de perill ha estat una rematada de Zigic d’un servei de falta llençat per Munitis que ha aturat perfectament Kameni, ha estat l’Espanyol qui ha tingut les millors ocasions de perill.
Altre polèmica de nou
Al minut 7, un molt clar penal a Iván Alonso, no ha estat xiulat per Rubinos Pérez, molt protestat pel públic espanyolista. El remat posterior de Sergio Sánchez ha sortit per sobre el travesser rebutjat per la cama d’un defensor.
Al 10, Román s’emporta en lluita amb l’adversari una pilota, obre a la dreta a Luis qui centra massa tancat i en dos temps es fa amb la pilota Coltorti.
L’Espanyol arriba amb centrades que no acaben ser convertides en gol. Una d’elles es passeja sense que ni Tamudo ni Iván Alonso puguin rematar dins l’àrea en clara posició.
Deu minuts de domini visitant sense ocasions, fins que l’Espanyol torna a estirar-se de nou.
Una passada de Román a l’espai a Sergio Sánchez, acaba amb la centrada i la rematada de Ivan que tampoc encerta amb la porteria rival.
Pas endavant
El RCD Espanyol ha donat un pas més en el llarg i difícil encara propòsit de obtenir la permanència en la màxima categoria del futbol nacional, en vèncer a un Racing Club amb tota justícia, davant un equip que potser ha intimidat molt amb els seus homes d’atacs (Zigic com a referent), però que a l’hora de la veritat si l’Espanyol hagués aprofitat les clares ocasions que ha disposat al primer temps, no s’hagués tingut que arribar als cinc minuts d’infart d’afegit que Rubinos Pérez ha condemnat suportar a una afició espanyolista que s’ha mostrat tot l’encontre al costat dels seus jugadors recolzant-los en tot moment malgrat el pobre joc en moltes fases del partit.
Pochettino d’entrada a reservat a un Ivan de la Peña que encara no ha arribat a les seves millors condicions físiques per afrontar el matx. Ha tornat a col•locar amb calçador a un Luis García totalment negat, demostrant que és bastant tancat d’idees i si ha de morir, ho farà amb els “seus”, amb els que té la màxima confiança.
Si be la primera acció de perill ha estat una rematada de Zigic d’un servei de falta llençat per Munitis que ha aturat perfectament Kameni, ha estat l’Espanyol qui ha tingut les millors ocasions de perill.
Altre polèmica de nou
Al minut 7, un molt clar penal a Iván Alonso, no ha estat xiulat per Rubinos Pérez, molt protestat pel públic espanyolista. El remat posterior de Sergio Sánchez ha sortit per sobre el travesser rebutjat per la cama d’un defensor.
Al 10, Román s’emporta en lluita amb l’adversari una pilota, obre a la dreta a Luis qui centra massa tancat i en dos temps es fa amb la pilota Coltorti.
L’Espanyol arriba amb centrades que no acaben ser convertides en gol. Una d’elles es passeja sense que ni Tamudo ni Iván Alonso puguin rematar dins l’àrea en clara posició.
Deu minuts de domini visitant sense ocasions, fins que l’Espanyol torna a estirar-se de nou.
Una passada de Román a l’espai a Sergio Sánchez, acaba amb la centrada i la rematada de Ivan que tampoc encerta amb la porteria rival.
Jarque tornarà a gaudir d'una ocasió molt clara com va succeïr a Los Pajaritos, i aquest cop estavella el seu remat al peu del meta visitant.
Tamudo, que rep de Ivan en altre jugada d’atac perica, tampoc encerta al donar-se mitja volta i rematar fora massa creuada. L’Espanyol té la pólvora mullada i els minuts passen alarmantment...
Un servei de falta a un metre del semicercle de l’àrea es malbaratada un cop més per Luis García estavellant la bola en la tanca defensiva.
Ivan marca el gol del triomf
Ivan Alonso remata impecablement de cap, un servei de falta executat per Nené (un que no ha llençat Luis...), significant el gol espanyolista que obria les portes a l’esperança.
Els tècnics mouen banqueta. Surten Tchité per Serrano per part visitant, i Lola per Román per part local.
Nené té l’ocasió de sentenciar el matx
Una gran jugada individual de Nené, que penetra per la lateral esquerra de l’àrea de càstig, davant seu dos defensors, i esgota la jugada profunditzant fins línia de fons, i deixa anar un centre xut, que rebutja Marcano amb el cap, quan es colava, acabant la pilota estavellant-se en el travesser i sense entrar...
Tchité dona l’ensurt en una jugada en la que a punt és d’arribar a una pilota llarga en el segon pal. Sortosament no arriba pogué rematar per ben poc.
A mida que van passant els minuts, el Racing s’imposa cada cop més i més en el mig del camp, i tanca a l’Espanyol en el seu propi camp, primer, per acabar tot l’Espanyol en moltes jugades tancat en la seva pròpia àrea.
El patiment es clar, quan a falta de set minuts els càntabres es llencen a per l’empat més descaradament. Pochettino dona entrada a Rufete com a darrer canvi (abans havia donat entrada a Callejón per Tamudo).
Els espanyolistes sembla que a falta d’un parell minuts se’n sortiran, controlen la possessió de l’esfèrica i busquen el còrner per perdre els segons decisius de temps.
Però un cop més, l’estament arbitral sembla decidit a fer-nos patir molt més del que el limitat equip ho fa: Decideix afegir cinc minuts, que seran sobrepassats amb escreix, i els aprofitarà el Rácing per penjar pilotes buscant el gegant Zigic, davant un poruc Espanyol que no surt de la seva àrea, això sí, defensant-se bé però corrent molts riscos, davant el joc aeri dels càntabres. La única ocasió clara ha estat en el 92, però la rematada creuada, tot sol de l’atacant en un dels pocs errors de marcatge, ha sortit molt alta, afortunadament pels interessos espanyolistes.
El xiulet final del col•legiat que ha suposat la fi del partit ha estat rebut com una benedicció per tota la parròquia espanyolista, respirant profundament de la victòria abans que l’equip comenci a pensar en la següent prova de foc, que serà l‘encontre davant el Sporting.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (7), Sergi Sánchez (7), Jarque (7), Nico Pareja (8), David García (7), Moisés (7), Román (5), Nené (6), Luis García (4), Iván Alonso (7), i Tamudo (5).
Substitucions: Lola (5) per Román, m. 63; Callejón (6) per Tamudo, m. 74; Rufete (s.q.) per Iván Alonso, m. 85
Real Racing Club: Coltorti, Marcano, Pinillos, Garay, Lacen, Colsa, Luis Fernández, Pereira, Munitis, Oscar Serrano i Zigic.
Substitucions: Tchité per Serrano, m. 63; Sepsi per Luís Fernandez, m. 78.
Àrbitre: Antonio Rubinos Pérez, del comitè territorial madrileny. Ha deixat sense xiular un penal a favor dels espanyolistes en el primer temps. Ha estat molt protestat per una afició molt sensibilitzada amb un tema que ja cansa, com son els arbitratges tan parcials que pateix el club blanc-i-blau. Ha mostrat targetes grogues a Colsa, m. 38, Munitis, m. 52, Luis Fernández, m. 56, Ivan Alonso, m. 60, Lacen, m. 73, i a Marcano, m. 93.
Gol: 1-0: Iván Alonso, m. 57.
Incidències: Estadi Olímpic de Barcelona. 23.875 espectadors. Tarda assolellada amb ambient força calorós.
Un servei de falta a un metre del semicercle de l’àrea es malbaratada un cop més per Luis García estavellant la bola en la tanca defensiva.
Ivan marca el gol del triomf
Ivan Alonso remata impecablement de cap, un servei de falta executat per Nené (un que no ha llençat Luis...), significant el gol espanyolista que obria les portes a l’esperança.
Els tècnics mouen banqueta. Surten Tchité per Serrano per part visitant, i Lola per Román per part local.
Nené té l’ocasió de sentenciar el matx
Una gran jugada individual de Nené, que penetra per la lateral esquerra de l’àrea de càstig, davant seu dos defensors, i esgota la jugada profunditzant fins línia de fons, i deixa anar un centre xut, que rebutja Marcano amb el cap, quan es colava, acabant la pilota estavellant-se en el travesser i sense entrar...
Tchité dona l’ensurt en una jugada en la que a punt és d’arribar a una pilota llarga en el segon pal. Sortosament no arriba pogué rematar per ben poc.
A mida que van passant els minuts, el Racing s’imposa cada cop més i més en el mig del camp, i tanca a l’Espanyol en el seu propi camp, primer, per acabar tot l’Espanyol en moltes jugades tancat en la seva pròpia àrea.
El patiment es clar, quan a falta de set minuts els càntabres es llencen a per l’empat més descaradament. Pochettino dona entrada a Rufete com a darrer canvi (abans havia donat entrada a Callejón per Tamudo).
Els espanyolistes sembla que a falta d’un parell minuts se’n sortiran, controlen la possessió de l’esfèrica i busquen el còrner per perdre els segons decisius de temps.
Però un cop més, l’estament arbitral sembla decidit a fer-nos patir molt més del que el limitat equip ho fa: Decideix afegir cinc minuts, que seran sobrepassats amb escreix, i els aprofitarà el Rácing per penjar pilotes buscant el gegant Zigic, davant un poruc Espanyol que no surt de la seva àrea, això sí, defensant-se bé però corrent molts riscos, davant el joc aeri dels càntabres. La única ocasió clara ha estat en el 92, però la rematada creuada, tot sol de l’atacant en un dels pocs errors de marcatge, ha sortit molt alta, afortunadament pels interessos espanyolistes.
El xiulet final del col•legiat que ha suposat la fi del partit ha estat rebut com una benedicció per tota la parròquia espanyolista, respirant profundament de la victòria abans que l’equip comenci a pensar en la següent prova de foc, que serà l‘encontre davant el Sporting.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (7), Sergi Sánchez (7), Jarque (7), Nico Pareja (8), David García (7), Moisés (7), Román (5), Nené (6), Luis García (4), Iván Alonso (7), i Tamudo (5).
Substitucions: Lola (5) per Román, m. 63; Callejón (6) per Tamudo, m. 74; Rufete (s.q.) per Iván Alonso, m. 85
Real Racing Club: Coltorti, Marcano, Pinillos, Garay, Lacen, Colsa, Luis Fernández, Pereira, Munitis, Oscar Serrano i Zigic.
Substitucions: Tchité per Serrano, m. 63; Sepsi per Luís Fernandez, m. 78.
Àrbitre: Antonio Rubinos Pérez, del comitè territorial madrileny. Ha deixat sense xiular un penal a favor dels espanyolistes en el primer temps. Ha estat molt protestat per una afició molt sensibilitzada amb un tema que ja cansa, com son els arbitratges tan parcials que pateix el club blanc-i-blau. Ha mostrat targetes grogues a Colsa, m. 38, Munitis, m. 52, Luis Fernández, m. 56, Ivan Alonso, m. 60, Lacen, m. 73, i a Marcano, m. 93.
Gol: 1-0: Iván Alonso, m. 57.
Incidències: Estadi Olímpic de Barcelona. 23.875 espectadors. Tarda assolellada amb ambient força calorós.
.jpg)
4 comentaris:
Veus amic Josep Maria com encara es possible la salvació!!!.
Salutaccions.
http://sentimientoperico.blogspot.com
El partido clave parece ser el del Sporting. Si se gana estaríamos metidos de lleno.
Sense fer res de l'altre món, sense jugar ni molt menys un gran partit, però posant el que no s'havia posat fins fa ben poc (actitud i caràcter), l'equip ha aconseguit en tan sols tres jornades quasi la tercera part dels punts aconseguits fins ara.
Cal destacar la lluita i l'encert d'Iván Alonso, que es va saber guanyar sense Lo Pelat, que Luís García juga per amistat amb el mister i que Tamudo no està per a jugar d'inici i sí per a sortira la segona part com a revulsiu, sobretot ara que Coro ha estat, o això sembla, sentenciat per Pochettino.
Si dijous guanyem a Gijón haurem donat un cop de mà molt important.
BERGUEDÀ
Estic d'acord amb els vostres comentaris. L'equip va possar el que té que possar, i al menys si no va fer un bon futbol (difícil fer-ho en els moments en que es troba l'equip i en la situació actual), si que va estar molt concentrat en defensa i no hi va haver-hi aquelles errades infantils que ens han fet perdre més de una quinzena de punts en els darrers minuts.
Tant de bo, es confirmi aquesta millora i es guanyi a Gijón. Jo també penso que seria aquell i no altre, el punt definitiu d'inflexió. Guanyar a un rival directe, cosa que no ho hem fet en tota la temporada si excloem aquell Recreativo-Espanyol de la segona jornada quan ningú podia imaginar que les coses anirien tant malament (dic tant)...
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada