dijous, 17 de setembre del 2009

PRESENTACIÓ DEL NOVÈ NÚMERO
DE LA REVISTA 23 PERICO
















(Penya Els Incansables; C/ Freser, Barcelona: Josep Maria)

Aquest vespre passat, ha tingut lloc en la seu social de la Penya Els Incansables, situada al carrer Freser (Camp de l’Arpa), la presentació oficial del novè número de la revista 23 Perico, que en aquest número té exclusivament com a protagonista, la figura de Dani Jarque.

L’exemplar evoca totes les reaccions entorn a la desaparició ressent del capità espanyolista, i en especial la resposta de l’afició del RCD Espanyol, amb un reportatge gràfic de Carlos Mira del que va ser i significar els esdeveniments posteriorment sorgits a la Porta 21, la capella ardent, les reaccions de les altres institucions, esportives, polítiques, en defintiva la reacció de tot el mon del futbol davant aquest tràgic esdeveniment. També aquest número té
un poster desplegable en les pàgines centrals amb el títol “Daniel Jarque: Un mito en blanquiazul”.

També apareixen les reaccions que va provocar la sobtada mort del futbolista espanyolista als diversos mitjans de premsa, que aquest cop sí, van ser sensibles en vers l’equip perico encara que sigui una de les poques i més desgraciades situacions.

Els habituals articles d’opinió dels col·laboradors amb la revista, dirigits en aquesta ocasió a analitzar i recordar tot el que ha suposat aquesta desaparició, així com a lloar la figura del que va ser jugador espanyolista durant la darrera dècada i mitja de la nostra historia.

En l’acte, Araceli Pérez, presidenta de la Penya Els Incansables s’ha dirigit als presents per manifestar que tant de bo aquest acte no hagués tingut lloc, que no hagués estat precisament per l’objecte de recordar lo succeït, i no hagués tingut que ser un número especial per tractar aquesta tragèdia.

Sergio Fidalgo, director de la revista s’ha dirigit als presents, manifestant que tot i el poc temps transcorregut, han fet l’esforç de treure aquest número, com a darrer record del que fora nostre capità.

Posteriorment, han pres la paraula un dels redactors, Luis Caldeiro, així com Josep Maria Piera, (col·laborador articulista de la revista), Nacho Julià, Alberto Ariza (President de la FCPE), i finalment Ricardo (Curva RCDE).

La major part dels que han fet l’ús de la paraula han convingut en que l’Espanyol ja ha fet en el seu moment tot el que tenia que fer per honrar i lloar la memòria de Dani Jarque en aquells dies tan tràgics, i que independentment del que es decideixi en el seu moment oportú fer en un futur (sigui un torneig, un bust, etc.), ha arribat un moment en el que el millor que l’espanyolisme pot fer, és mirar endavant, per que la vida continua i no podem estar permanentment planyin-nos de la dolorosa desaparició de Dani. Entre altres coses, per que els propis que pateixen tal situació al marge de la pròpia família del jugador, és la pròpia entitat espanyolista, que anímicament continua molt tocada.

Alberto Ariza ha fet esment a que no voldria pas, que Jarque es convertís en excusa de futurs dolents resultats i joc de l’equip; en primer lloc per que creu que no a tots els jugadors els hi ha tingut que afectar de la mateixa manera (hi ha que inclòs ha arribat amb posterioritat, hi ha que no el van conèixer més que setmanes), i per tant no es pot mantenir com argument de futur més enllà dels primers encontres en els que sí es comprensible sobre tot en aquells com Coro (per dir un exemple) van compartir més estones amb el de Sant Boi.

Entre moltes de les asseveracions pronunciades, també, s’ha de recordar l’expressat per Nacho Julià, la contraposició despertada per la desaparició de Dani Jarque (en alguns casos totalment exagerada, amb gent que ni era de l’Espanyol ni el va conèixer mai, plorant i en casos encara més extrems fent-se fotos com si fos qualsevol acte i no el que en realitat era), envers a persones del nostre club que han dedicat tota una vida al servei de la nostra entitat i per desgràcia ens han deixat en gairebé total anonimat, com el cas de Santiago García, després de més de 87 anys de soci de l’entitat; persones que son les que han permès que aquest club hagi arribat als cent nou anys de vida i que moltes vegades no se’ls ha recordat com també mereixien per part de l’espanyolisme.

S’ha recordat també, el fet que la premsa encara hagi sigut en tant tràgica notícia, si que en aquest cas, es va bolcar (en època en que no hi havia actualitat esportiva gaire destacable a nivell nacional) amb tot el que va significar aquesta desgraciada noticia, contribuint encara més al clima i ambient, que va tenir lloc posteriorment.
La “Força d’un Sentiment” va quedar més que patent en un club acostumat a viure amb molt de caliu i sentiment les sensacions d’ambdós extrems: Les tragèdies i les alegries, tal com ha manifestat Luis Caldeiro.

Josep Maria Piera, entre altres coses s’ha mostrat partidari de que la nostra ciutat esportiva porti el nom del capità, com a referent per les futures generacions de nens i nenes, per que els valors i les virtuts del capità perico estiguin presents i siguin un mirall en la formació de les noves fornades.

Han estat presents en l’acte, diverses penyes al marge de la pròpia penya Els Incansables; entre elles la GPE Manigua amb el seu president i vicepresident tercer, la GPE Futbol Base, la ex consellera Anna Maria Fusté.

Cal lamentar la no presència de consellers del RCD Espanyol o de persones responsables de l’entitat espanyolista. Per acabar aquest relat, dir que precisament un dels darrers premis obtingut per Dani Jarque, li va fer lliurament la Penya Els Incansables, com a reconeixement del seu treball, lluita i defensa dels nostres colors, anomenant-lo "Incansable de l’any".

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla que t'has oblidat del vocal 1r de la GPE Manigua... He, he... Salutacions! J.Ll.

Josep Maria ha dit...

Si el perill de fer una relació de penyes o citar persones presents, és aquest. Sempre t'oblides de citar a un o altre. Segur que igual m'he deixat altres persones (com en Guim) i potser penyes, i persones que conec de vista però no de nom... Però pel que cites no era tampoc excessivament necessari mencionar-lo... A més a altes hores de la nit, la memòria en falla molt més del que voldria...
Salutacions...




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M