dijous, 9 de setembre del 2010

PREGUNTES IMPERTINENTS...

PREGUNTES IMPERTINENTS (VIII)


Torna aquesta secció després del parèntesi estiuenc, ja que es més que evident que les preguntes (a vegades impertinents però necessàries) assalten la ment i el pensament de qui escriu aquest blog.


  • Em pregunto quanta estona durarien els riures i les riallades del senyor (?) Iturralde González quan el Sr. Sánchez Llibre es va mostrar definitivament satisfet ja que l’ ínclit col•legiat no ens xiularia (robaria) més ja que es retirava (“jubilava”) aquest estiu passat...
    (Dani Sánchez Llibre, 06/05/2010 declaracions a la premsa esportiva)


  • Em pregunto si el fet que el Molt Honorable Josep Montilla hagi fet coincidir les eleccions autonòmiques amb un FC Barcelona – R. Madrid forma part d’aquest intent continuat de la nostra classe política i part de la periodística, de mesclar-lo tot, de deixar un altre cop de manera encoberta o directa, que el R. Madrid es Espanya, i el Barcelona, Catalunya, i confondre altre cop i a gran escala els veritables problemes i anhels de la ciutadania amb un partit de futbol (encara que sigui del segle, o sigui, d’aquell que cada temporada n'hi ha dos al menys)...
    Em pregunto si això forma part també d’aquest nacionalculerisme tan patètic que des de l’escola i els mitjans ja es pretén imposar als que no combreguen amb el club fundat (cal recordar-lo) per un suïs, amb colors de Suïssa. (Consti, que aquí no ens decantem per cap opció política, ni ideològica, ja que no es nostra missió, però si que tenim el dret de denunciar qualsevol maniobra, fet o declaracions que menyspreï, margini o perjudiqui a la institució perica i al seu dret a existir dins d’una sana pluralitat esportiva. De la mateixa manera i per raons obvies, no podem identificar-nos amb un dels “polítics” que encapçala una de les formacions polítiques i que tots sabeu a qui em refereixo)...


  • Em pregunto si ara que hi ha intenció o s’especula com a probable hipòtesi (declaracions del president de la FCF) que pugui convertir-se en realitat, que la Selecció de futbol de Catalunya disputi el tradicional encontre nadalenc a l’Estadi de Cornellà-El Prat, si han pensat en que fer-ne d’aquells subjectes (que com “las meigas, haberlos, haylos) que acudiran sense cap tipus de dubta a destrossar mobiliari, arrencar seients, (això al Camp Nou no ho fan però a Montjuïc que no era propietat perica si ho van fer), cremar banderes, etc. Em pregunto si l’autoritat policial (autonòmica) controlarà abans, durant i desprès a aquesta gentussa, minoritària això si, però gentussa a fi de comptes, en cas que es disputi al nostre estadi aquest encontre.
    També em pregunto si juga la selecció catalana, si haurà per una altre minoria (la de l’altre extrem), un concert de “Manolo Escobar” per no perdre la costum (tot i que cantar no es violència, però...)



  • Parlant estrictament de futbol, em pregunto si quan ens deien que la primera opció era fitxar un central (un cop cobertes les bandes amb Dátolo i Mattioni, que van ser les primeres incorporacions), ho feien per despistar-nos a tots (intermediaris inclosos) o senzillament no comptaven amb que un fitxatge tancat (S. García) d’uns 1.8milions d’euros/ 2 milions acabés costant prop de 6 milions amb pagament a tercers (R.Zaragoza)... Em pregunto també si algun dia sabrem els percentatges de la propietat d’aquest jugador i les quantitats exactes pagades...




  • Em pregunto si veritablement és un problema tenir dos grans porters o és millor disposar-ne només d’un i tenir a Javi Ruiz (per posar un exemple) com altre porter? Em pregunto si darrera d’aquesta polèmica hi ha interessos de trencar la pau que es viu dins l’entitat a nivell de vestidor i d’equip per part de segons quins periodistes, i més en concret, també em pregunto si s’està intentant buscar ja altre cap de turc per quan les coses no vagin bé (si juga el camerunès, i es perd, serà el màxim responsable per les seves hipotètiques errades, i si no juga i les coses no van bé, serà el nou Raul Tamudo, o sigui, el “maligno” de la pel•lícula), responsabilitzant-lo en cert programa radiofònic de tots els mals de la humanitat...
    A mi personalment, em preocuparia més tenir-ne dos de dolents de porters, o només un de bo, i tenir que tenir-lo entre cotons per que no se’ns constipi...



  • Em pregunto si molts de nostres joves promeses del filial s’hauran adonat com es lluita, com si va a totes en aquests camps de Tercera, (partit en l’Àliga) i si s’han hauran adonat que amb el seu nom, la samarreta i amb la tècnica, només, no es guanyen els partits... (El darrer encontre, o millor dit batalla campal, no van jugar ni Dinu, ni Savall, ni Oscar Sielva, ni Lucas Porcar i aquest dos darrers, ni convocats)...



  • Em pregunto que collons estan esperant els presidents dels divuit restants clubs de Primera Divisió a posar-li fil a l’agulla d’una vegada per totes, i donar un cop fort a la taula, i evitar que aquesta fastigosa lliga continuï prostituint-se més per part d’aquests dos clubs (FC Barcelona, i R.Madrid) que disposen d’uns ingressos atípics que cap altre equip d’Europa, ja no sol d’Espanya, obtenen per mitjà de les televisions, i per tant, d’unes quantitats per fitxar que suposen el 60% de tots els diners invertits aquest estiu. I en augment cada temporada...






  • 2 comentaris:

    Anònim ha dit...

    Certs periodistes? Jo només penso en un. Un que està subvencionat per l'amo, al qual, mai no critica i sempre rendeix pleitesia.
    Ell, el "Talibán de las Ondas", sí que és "maligno". És un autèntic manipulador. Un sectari fastigós.
    Gràcies! Ja m'he quedat tranquil.
    J.

    Josep Maria ha dit...

    En el tema Kameni, hi ha al menys un (en aquest cas una), altre periodista que tampoc li cau "excessivament simpàtic", el meta camerunès.

    Naturalment, sempre la premsa culer ha intentat destacar i augmentar-ne els problemes, o ficar cullerada en els llocs on poden surgir-ne per desestabilitzar. Casos hi ha en tota nostra història.

    Es clar, que els cismes més grands i els motius més grands de divisió de la massa social en els darrers temps, han sorgit de la nostra pròpia premsa, i per afinar més, d'aquest comunicador radiofònic del que m'abstinc de qualificar.
    Salutacions.




    S E N T I M E N T P E R I C O . C O M