dissabte, 30 d’octubre del 2010

IVAN DE LA PEÑA,
PROTAGONISTA DE LA REVISTA 23 PERICO














(Seu social de la Penya Pericos Fidels, Rda. Sant Pere, Barcelona: Josep Maria)

Aquest vespre ha tingut lloc la presentació del dotzè número de la revista “23 Perico” a la seu social de la Penya Pericos Fidels, al Bar Mariona de la Ronda Sant Pere de Barcelona.

L’acte ha consistit en un debat - col·loqui entorn al protagonista d’aquest darrer exemplar d’aquesta publicació espanyolista: Iván de la Peña López. El debat ha estat moderat per la perica presentadora del programa Hat Trick Espanyol, Raquel Mateos, i han intervingut Sergio Fidalgo (director de 23 Perico) Nacho Julià (activista perico), Jordi Puyaltó (historiografia i museu), Lluis Domínguez (vicepresident III i portaveu de la FCPE i president de la penya Navarra-Rafa Marañón), Araceli Pérez (vicepresidenta II de la FCPE i presidenta dels Incansables), Raul Longhi (ex jugador del RCDE) i Lluis Recasens “L’Avi”, (dibuixant).

A l’acte, presidit per Héctor Alegría (Pericos Fidels), també han estat presents presidents de diverses penyes tant de Barcelona com d’indrets més llunyans (Torredembarra), penyistes, i socis del RCD Espanyol. També cal destacar la presència de la ex consellera Anna Maria Fusté i del crític de cinema, i perico Edmond Orts que es protagonista en aquest número amb una entrevista de la que us puc assegurar que no té gens de desperdici, i en la que enumera la llarga sèrie de greuges històriques que ell (com els pericos d’aquelles èpoques) van viure durant els quaranta anys de l’anterior règim i que curiosament com els vencedors son qui escriuen la història sempre s’ha considerat al FCB com a perjudicat, perseguit i víctima, i a l’Espanyol com l’equip del règim. El senyor Edmond Orts desmanega amb arguments, fets i testimonis que proven tot el contrari del que interessadament s’ha fet i convertit veritat històrica oficial. No us ho perdeu, paga la pena...

En el debat s’ha parlat de Ivan de la Peña. Del crack, de la persona, dels seus grans moments: Final de la Copa del Rei, l’1-2 al Camp Nou “El Delapeñazo”, del “no estoy loco, nos salvaremos”, del partit davant la Real (Corogol) i com ell era dels pocs des de la banqueta animava (lesionat) quan la majoria estàvem ja enfonsats i plorant per un descens guanyat a pols..., i com no podia ser d’altre manera, de l’autèntica creu de les lesions.

Les lesions de sempre, al FCB, a la Lazio, a l’Olympique de Marsella, i malauradament també al nostre Espanyol. S’ha parlat del Ivan de la Peña al camp i fora d’ell. Del seu caràcter tímid, de la poca gràcia que li fan les entrevistes, de la seva genialitat, del que costa cadascun dels pocs minut que ha jugat, enguany. La cara i la creu, la llum i les ombres d’un jugador genial, com pocs ha hagut a l’Espanyol.

Malauradament en moltes ocasions s’ha parlat d’ell en passat... Per que també som pocs els que confiem en que pugui tornar regularment a jugar, i a mostrar-nos la seva classe...
Amb un aperitiu posterior al debat, ha finalitzat aquest acte entre espanyolistes a la seu social de la Penya Pericos Fidels.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M