Getafe CF: 1 – RCD Espanyol : 3
Gran remuntada
Feia molt temps; massa... Que l’Espanyol no remuntava un resultat advers i acabava guanyant un encontre a domicili de lliga. Ahir, els homes de Mauricio Pochettino ho van aconseguir i van donar un cop d’efecte molt gran a tots aquells que no creuen en aquest equip. Entre altres, als membres del Consell d’Administració, que en la preocupació del dia a dia, prefereixen els diners segurs de Víctor Ruiz que jugar-se-la confiant amb aquest equip i apostant clarament en una inversió de futur com pot ser una revalorització d’aquest i d’altres jugadors en cas que la progressió continuï per aquests paràmetres.
El fet és que l’equip blanc-i-blau (ahir de taronja, lo que no vol dir que el col•legiat es rendís davant els valencians colors que exhibia l’Espanyol) ha encadenat dos triomfs a domicili i ha marcat vuit gols sense el concurs de la màxima estrella en atac, Dani Osvaldo. Luis García i José Callejón han agafat el relleu, mentre Sergio García comença a mostrar les seves aptituds i Verdú aporta les gotes de qualitat d’aquest equip en quant a la construcció.
I això que la cosa no va començar d’allò més be... Massa s’ha parlat durant la setmana de Víctor Ruiz, i un parell d’errades seves van ser el resultat; la segona d’elles va propiciar la jugada que va acabar amb el gol de Miku abans del primer quart d’hora del partit.
L’Espanyol es mostrava quelcom nerviós i insegur defensivament i va estar a punt d’anar-se’n el partit en orris quan Parejo va tenir el gol en les seves botes en un mà a mà davant Kameni que el jugador del Getafe va enviar fora a l’esquerra del camerunès.
Anteriorment l’Espanyol (que restablert emocionalment de l’ensurt, ja començava a dictar la seva llei a la parcel•la ampla) havia tingut una ocasió per empatar l’encontre a peus de Callejón, però el Meta Ustari (substitut de Codina) va evitar que el de Motril inaugurés el caseller espanyolista. Tampoc Víctor Ruiz –ara a l’altre porta – va pogué rectificar la seva errada amb una rematada a boca de canó, que hagués pogut significar establir les taules al marcador.
Anar-se’n al vestidor amb una desavantatge mínima era totalment superable per aquest Espanyol. Havia dominat més i havia merescut al menys l’empat tot i que en la memòria encara donava voltes l’ocasió de Parejo com un malson...
Pochettino no va variar l’equip; va estar a punt de fer-lo, però no ho va fer. Va confiar amb els onze homes que van caure derrotats en el primer temps, i l’aposta li va sortir plenament victoriosa.
Sergio García, que havia completat un dolent primer temps, va ser un dels autèntics protagonistes en el segon; seva va ser la jugada en la que en la banda dreta supera a dos adversaris (a Cata Díaz i a Marcano) i veu la progressió de Luis García que penetra superant al darrer defensor i xuta batent al meta local. Era l’empat i el partit prenia altre rumb totalment diferent del que s’havia vist fins les hores.
L’Espanyol va exhibir la millor cara a domicili; la que ja vam veure al Manzanares o a Mallorca, a Sevilla, o inclòs en altres camps on s’ha perdut, però l’equip ens ha delectat amb mitges hores antològiques malgrat hagin esdevingut estèrils en quant a resultat.
El segon gol perico, el que avançava en el marcador als de Pochettino, va esdevenir tan sols sis minuts desprès de la igualada. Un llançament similar al del Pizjuán, amb els mateixos protagonistes (Luis executa la falta i Callejón afusella), però aquest cop el de Motril (que per fi sembla ja veure porta amb molta més facilitat i confiança) pentina amb el cap.
La cirereta del pastís, la posa Sergio García que aconsegueix el seu segon gol com a espanyolista i sentència el partit quan en el 64’ rep una bona passada de Callejón després d’un ràpid contracop d’aquest, i acaba definint al primer toc davant Ustari, i establint el resultat que ja seria definitiu.
I ho seria malgrat un penal molt clar de Cata Díaz a Callejón, que hagués sigut a més, l’expulsió del defensor local, però que un cop més l’estament arbitral corromput d’aquesta lliga es va encarregar d’ignorar com si res hagués passat, o una pilota estavellada al travesser per Sergio García després d’una vaselina preciosa que va merèixer millor sort.
Un Espanyol en poc més de deu minuts va deixar k.o. a un Getafe que s’havia avançat en el marcador, demostrant que la diferència ara mateix a la classificació respecte als equips perseguidors que aspiren a la Europe League, no es per casualitat. I si els robatoris perpetrats pels col•legiats en favor del Valencia i algun que altre escandalós amb l’equip de Pochettino, no s’haguessin produït, altre gall cantaria ara a la tercera o quarta posició de la que diuen millor lliga del món. Millor no sé, però corrompuda i adulterada, a bon segur, sí i sense cap gènere de dubtes.
Fitxa Tècnica:
Getafe CF: Ustari, Miguel Torres, “Cata” Diaz, Rafa, Marcano; D. Boateng, Víctor Sánchez, Pedro Ríos, Parejo, Manu del Moral, i Miku.
Substitucions: Albin per Víctor Sánchez, m 63; Colunga per Pedro Ríos, m. 73; Casquero per Boateng, m. 73.
RCD Espanyol: Kameni (6), Chica (6), Víctor Ruíz (5), Forlín (7), Didac Vilà (6), Duscher (6), Javi Márquez (6), Verdú (7), Luis García (9), Callejón (8), i Sergio García (8).
Substitucions: Álvaro (s.q.) per Sergio García, m. 75; Jordi Amat (s.q.) per Duscher, m. 80; Ivan Alonso (s.q.) per Luis García, m. 88.
Àrbitre: Miguel Antonio Mateu Lahoz, del col•legi valencià. Altre col•legiat que vol fer mèrits davant el poder establert no assenyalant un penal a favor dels espanyolistes que van veure inclòs els cecs. Ja n’hi ha prou!!!. Va mostrar cartolines grogues a Miku, m 14 per part local i a Luis García, m. 53, Callejón, m. 59, i Sergio García, m. 64, per part visitant.
Gols: 1-0: Miku, m 14; 1-1: Luis García, m. 53; 1-2: Callejón, m 59; 1-3: Sergio García, m. 64.
Incidències: Estadio Coliseum Alfonso Pérez de Getafe. Encontre corresponent a la 20ena Jornada de lliga de Primera Divisió. L’Espanyol uniformat amb samarreta taronja i pantaló blanc.
Gran remuntada
Feia molt temps; massa... Que l’Espanyol no remuntava un resultat advers i acabava guanyant un encontre a domicili de lliga. Ahir, els homes de Mauricio Pochettino ho van aconseguir i van donar un cop d’efecte molt gran a tots aquells que no creuen en aquest equip. Entre altres, als membres del Consell d’Administració, que en la preocupació del dia a dia, prefereixen els diners segurs de Víctor Ruiz que jugar-se-la confiant amb aquest equip i apostant clarament en una inversió de futur com pot ser una revalorització d’aquest i d’altres jugadors en cas que la progressió continuï per aquests paràmetres.
El fet és que l’equip blanc-i-blau (ahir de taronja, lo que no vol dir que el col•legiat es rendís davant els valencians colors que exhibia l’Espanyol) ha encadenat dos triomfs a domicili i ha marcat vuit gols sense el concurs de la màxima estrella en atac, Dani Osvaldo. Luis García i José Callejón han agafat el relleu, mentre Sergio García comença a mostrar les seves aptituds i Verdú aporta les gotes de qualitat d’aquest equip en quant a la construcció.
I això que la cosa no va començar d’allò més be... Massa s’ha parlat durant la setmana de Víctor Ruiz, i un parell d’errades seves van ser el resultat; la segona d’elles va propiciar la jugada que va acabar amb el gol de Miku abans del primer quart d’hora del partit.
L’Espanyol es mostrava quelcom nerviós i insegur defensivament i va estar a punt d’anar-se’n el partit en orris quan Parejo va tenir el gol en les seves botes en un mà a mà davant Kameni que el jugador del Getafe va enviar fora a l’esquerra del camerunès.
Anteriorment l’Espanyol (que restablert emocionalment de l’ensurt, ja començava a dictar la seva llei a la parcel•la ampla) havia tingut una ocasió per empatar l’encontre a peus de Callejón, però el Meta Ustari (substitut de Codina) va evitar que el de Motril inaugurés el caseller espanyolista. Tampoc Víctor Ruiz –ara a l’altre porta – va pogué rectificar la seva errada amb una rematada a boca de canó, que hagués pogut significar establir les taules al marcador.
Anar-se’n al vestidor amb una desavantatge mínima era totalment superable per aquest Espanyol. Havia dominat més i havia merescut al menys l’empat tot i que en la memòria encara donava voltes l’ocasió de Parejo com un malson...
Pochettino no va variar l’equip; va estar a punt de fer-lo, però no ho va fer. Va confiar amb els onze homes que van caure derrotats en el primer temps, i l’aposta li va sortir plenament victoriosa.
Sergio García, que havia completat un dolent primer temps, va ser un dels autèntics protagonistes en el segon; seva va ser la jugada en la que en la banda dreta supera a dos adversaris (a Cata Díaz i a Marcano) i veu la progressió de Luis García que penetra superant al darrer defensor i xuta batent al meta local. Era l’empat i el partit prenia altre rumb totalment diferent del que s’havia vist fins les hores.
L’Espanyol va exhibir la millor cara a domicili; la que ja vam veure al Manzanares o a Mallorca, a Sevilla, o inclòs en altres camps on s’ha perdut, però l’equip ens ha delectat amb mitges hores antològiques malgrat hagin esdevingut estèrils en quant a resultat.
El segon gol perico, el que avançava en el marcador als de Pochettino, va esdevenir tan sols sis minuts desprès de la igualada. Un llançament similar al del Pizjuán, amb els mateixos protagonistes (Luis executa la falta i Callejón afusella), però aquest cop el de Motril (que per fi sembla ja veure porta amb molta més facilitat i confiança) pentina amb el cap.
La cirereta del pastís, la posa Sergio García que aconsegueix el seu segon gol com a espanyolista i sentència el partit quan en el 64’ rep una bona passada de Callejón després d’un ràpid contracop d’aquest, i acaba definint al primer toc davant Ustari, i establint el resultat que ja seria definitiu.
I ho seria malgrat un penal molt clar de Cata Díaz a Callejón, que hagués sigut a més, l’expulsió del defensor local, però que un cop més l’estament arbitral corromput d’aquesta lliga es va encarregar d’ignorar com si res hagués passat, o una pilota estavellada al travesser per Sergio García després d’una vaselina preciosa que va merèixer millor sort.
Un Espanyol en poc més de deu minuts va deixar k.o. a un Getafe que s’havia avançat en el marcador, demostrant que la diferència ara mateix a la classificació respecte als equips perseguidors que aspiren a la Europe League, no es per casualitat. I si els robatoris perpetrats pels col•legiats en favor del Valencia i algun que altre escandalós amb l’equip de Pochettino, no s’haguessin produït, altre gall cantaria ara a la tercera o quarta posició de la que diuen millor lliga del món. Millor no sé, però corrompuda i adulterada, a bon segur, sí i sense cap gènere de dubtes.
Fitxa Tècnica:
Getafe CF: Ustari, Miguel Torres, “Cata” Diaz, Rafa, Marcano; D. Boateng, Víctor Sánchez, Pedro Ríos, Parejo, Manu del Moral, i Miku.
Substitucions: Albin per Víctor Sánchez, m 63; Colunga per Pedro Ríos, m. 73; Casquero per Boateng, m. 73.
RCD Espanyol: Kameni (6), Chica (6), Víctor Ruíz (5), Forlín (7), Didac Vilà (6), Duscher (6), Javi Márquez (6), Verdú (7), Luis García (9), Callejón (8), i Sergio García (8).
Substitucions: Álvaro (s.q.) per Sergio García, m. 75; Jordi Amat (s.q.) per Duscher, m. 80; Ivan Alonso (s.q.) per Luis García, m. 88.
Àrbitre: Miguel Antonio Mateu Lahoz, del col•legi valencià. Altre col•legiat que vol fer mèrits davant el poder establert no assenyalant un penal a favor dels espanyolistes que van veure inclòs els cecs. Ja n’hi ha prou!!!. Va mostrar cartolines grogues a Miku, m 14 per part local i a Luis García, m. 53, Callejón, m. 59, i Sergio García, m. 64, per part visitant.
Gols: 1-0: Miku, m 14; 1-1: Luis García, m. 53; 1-2: Callejón, m 59; 1-3: Sergio García, m. 64.
Incidències: Estadio Coliseum Alfonso Pérez de Getafe. Encontre corresponent a la 20ena Jornada de lliga de Primera Divisió. L’Espanyol uniformat amb samarreta taronja i pantaló blanc.
. | CLASSIFICACIÓ | PTS | PJ | PG | PE | PP | GF | GC |
1 | F.C. BARCELONA | 55 | 20 | 18 | 1 | 1 | 64 | 11 |
2 | REAL MADRID C.F. | 51 | 20 | 16 | 3 | 1 | 48 | 17 |
3 | VILLARREAL C.F. | 42 | 20 | 13 | 3 | 4 | 40 | 21 |
4 | VALENCIA C.F. | 40 | 20 | 12 | 4 | 4 | 33 | 23 |
5 | R.C.D. ESPANYOL | 37 | 20 | 12 | 1 | 7 | 28 | 26 |
6 | ATLÉTICO DE MADRID | 30 | 20 | 9 | 3 | 8 | 31 | 24 |
7 | SEVILLA F.C. | 29 | 20 | 9 | 2 | 9 | 30 | 32 |
8 | ATHLETIC CLUB | 29 | 19 | 9 | 2 | 8 | 29 | 31 |
9 | R.C.D. MALLORCA | 27 | 20 | 8 | 3 | 9 | 23 | 25 |
10 | GETAFE C.F. | 27 | 20 | 8 | 3 | 9 | 29 | 32 |
11 | REAL SOCIEDAD | 25 | 20 | 8 | 1 | 11 | 30 | 33 |
12 | HÉRCULES C.F. | 22 | 19 | 6 | 4 | 9 | 22 | 28 |
13 | R.C. DEPORTIVO | 21 | 20 | 5 | 6 | 9 | 15 | 27 |
14 | REAL RACING | 20 | 20 | 5 | 5 | 10 | 15 | 29 |
15 | REAL SPORTING | 19 | 20 | 4 | 7 | 9 | 18 | 27 |
16 | REAL ZARAGOZA | 19 | 20 | 4 | 7 | 9 | 18 | 32 |
17 | C. At. OSASUNA | 18 | 20 | 4 | 6 | 10 | 19 | 28 |
18 | U.D. ALMERÍA | 17 | 20 | 3 | 8 | 9 | 20 | 34 |
19 | MÁLAGA C.F. | 17 | 20 | 5 | 2 | 13 | 27 | 45 |
20 | LEVANTE U.D. | 15 | 20 | 4 | 3 | 13 | 20 | 34 |
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada