Rayo Vallecano: 0 – RCD Espanyol: 1
Per fi, guanya l’Espanyol a domicili.
Primer triomf a domicili del RCD Espanyol en aquest campionat 2011/12, que venia a tallar una nefasta ratxa de 11 encontres lluny de l’estadi de Cornellà-El Prat sense guanyar i en els que tan sols havia obtingut 1 dels 33 punts en joc. I ho va fer superant en un bon partit al Rayo Vallecano en el que els de Pochettino no van cometre els greus errors d’altres encontres i van saber mantenir l’avantatge aconseguida en el segon temps després del gol de Romaric.
Va guanyar sent Pochettino malgrat tot el que s’ha escrit i comentat, fidel a les seves idees... Amb el mateix sistema de joc i amb el mateix plantejament: Forlín i Javi Márquez a la medul·lar i amb Romaric no com a tercer migcentre, sinó a la mitja punta de manera sorprenent, donant-li un extraordinari resultat. L’Espanyol va sortir a Vallecas disposat a jugar, a portar el pes del partit i en aquesta ocasió com el resultat ha estat favorable a bon segur que semblarà molt diferent als altres encontres disputats a domicili aquesta temporada; però no va ser tant diferent ja que en els altres encontres l’equip tampoc havia jugat de manera tant opossada ni tant malament en les formes i en el fons; això si, l’equip aquesta ocasió ha mostrat major regularitat durant tot l’encontre, molta més seguretat i concentració en la línia de cobertura i les coses van sortir molt millor en tots els sentits.
La primera acció de perill, no obstant va ser pel conjunt madrileny qui amb una bona acció de Piti retallant a Didac Vilà, col·loca una bona centrada però la rematada posterior és molt dolenta i acaba sense conseqüències. El Rayo tindria la millor ocasió en el llançament d’una falta que no pot pentinar rebutjant Héctor Moreno i el meta argentí Cristian Álvarez salva in extremis quan la bola portava el camí del gol. Es complia el primer quart d’hora de partit.
Tres minuts després arribà el primer xut a porta dels espanyolistes: Després d’una molt bona passada de Javi Márquez, seria Sergio García qui remata creuat obligant al porter local Dani Giménez a intervenir evitant el gol espanyolista enviant a córner. Álvaro que segueix sense gaire fortuna, baix de moral, per centímetres no arriba a una pilota dins l’àrea quan superats els centrals allarga la cama per intentar tocar sense èxit una centrada de Sergio García.
El Rayo disposaria d’una opció en la que una llarga jugada en el 24’ acaba amb una passada en la frontal per Piti totalment desmarcat que entrat dins l’àrea xuta, però sortosament rebota en la cama d’un defensor espanyolista i es marxa l’esfèrica a còrner.
En el minut 29, primera jugada per la polèmica: Verdú treu una sacada de cantonada i el jugador del Rayo Piti talla amb el braç i posteriorment en mig d’un embolic dins l’àrea l’Espanyol no en pot treure profit. Penal no assenyalat tot i que no era molt fàcil veure-ho en el terreny de joc i que masses vegades quan és al inrevés massa que ho saben veure-ho.
Forlín molt oportú talla en el 30’ una centrada des de la dreta que Raul Tamudo molt intel·ligentment deixa passar per que Michu pogués rematar.
El col·legiat aquest cop a instàncies del jutge auxiliar s’inventa un inexistent fora de joc de Javi Márquez ja que el jugador rayista Casado anul·la la posició antireglamentària. Si no n’hi havia prou, el col·legiat es cobriria de glòria deixant sense càstig un clar penal sobre Didac... Penal com una catedral en una jugada en la que Romaric molt bé havia habilitat per Sergio García - qui cada dia juga millor – i en profunditat el del Bon Pastor dona una molt bona pilota per la incorporació dins l’àrea de Dídac Vilà que és entrat per darrera per Piti i vergonyosament l’àrbitre, el gallec Iglesias Villanueva no assenyala res, millor dit si, castiga amb targeta groga les protestes de Javi Márquez. De nou, els fets mostren com es paga molt car l’atreviment dels dirigents espanyolistes envers els estaments corromputs d’aquesta vergonyosa lliga espanyola, en masses sentits, la pitjor lliga del mon.
El segon temps s’inicia amb un ensurt en zona defensiva perica: Regal de Jordi Amat en passada horitzontal per Héctor Moreno que per poc Raul Tamudo no aprofita als dos minuts de la represa, per què molt bé Cristian evita mals majors llançant-se als peus i arribant abans que el màxim golejador de tota la història perica, qui per cert es va perdre més protestant que jugant.
Pochettino segueix sent fidel a les seves dèries i manies, i en el minut 55 dona entrada sorprenentment a Rui Fonte en detriment d’altres jugadors (com el cas de Weiss o Walter Pandiani, jugadors fitxats al darrer moment per “solucionar els problemes ofensius” derivats de la venda de Osvaldo). El substitueix per Álvaro que intenta quelcom molt difícil amb un xut sense èxit instants abans.
Pràcticament coincidint en el temps amb la sortida del portuguès, una pilota en línia de tres quarts, Verdú passa a la dreta al centre per la incorporació de Juan Forlín qui controla i dona una precisa assistència a Romaric qui amb control amb el peu esquer, xuta amb el dret creuant i superant al porter local, posant en avantatge al quadre català.
Entre Javi Márquez i Romaric es compliquen la vida de mala manera en el llançament d’una falta, tenint en compta que el migcentre català ja tenia una cartolina. Finalment, seria l’autor del gol a qui se li adjudicaria la targeta per retardar la posada en moviment de la pilota.
Falta molt tancada en el seu llançament a càrrec de Verdú que atura el meta del Rayo per alt. Moments de domini espanyolista, i Romaric des de fora de l’àrea amb l’esquerra després de rebre de Didac i retallar al defensor, deixa anar un xut sec que el porter rayista evita que es converteixi en el segon gol llançant-se i enviant a córner. Faltava encara poc més de la meitat del segon període i l’Espanyol havia pogut sentenciar. També ho hagués pogut fer en una acció en el 72’ en la que Sergio García en la frontal no ha vist desmarcat totalment a Verdú a la seva esquerra i ha xutat ras sortint la bola a menys d’un metre fora.
Pochettino un cop desaprofitades aquestes ocasions, aposta més per defensar el marcador que per arriscar intentant cercar un segon gol, i dona entrada a Baena per Javi Márquez. Tan sols un minut després la tindria Rui Fonte, però el seu xut creuat des del vèrtex dret segons l’atac perico, es marxaria desviat a la dreta de la porteria madrilenya.
Per contra, els locals posen tota la artilleria sobre el terreny de joc amb Lass i Delibasic. Els minuts van anar exhaurint-se, Tamudo va continuar protestant fins que es va guanyar a pols la cartolina groga, aparició testimonial de Pandiani després del partit de sanció davant el Madrid, i un Rayo atacant sense cap tipus de perill malgrat la pujada al remat del seu porter en un llançament de falta i un Espanyol que no va tenir problemes per mantenir aquesta vegada si, el marcador favorable i que encara hagués pogut sentenciar amb un segon gol quan en un contracop, Sergio García ho fa tot molt bé menys la resolució de la jugada en la que no passa a un Baena tot sol i xuta per sobre la porteria.
Amb el xiulet final, l’espanyolisme respirava amb el triomf i els tres punts al sarró, recordant la darrera victòria a domicili davant el Getafe, abans que el Consell decidís esquarterar l’equip en la seva línia defensiva amb els traspassos de Víctor Ruiz i Dídac Vilà, i abans que la plaga de lesions fes la resta.
Per fi, guanya l’Espanyol a domicili.
Primer triomf a domicili del RCD Espanyol en aquest campionat 2011/12, que venia a tallar una nefasta ratxa de 11 encontres lluny de l’estadi de Cornellà-El Prat sense guanyar i en els que tan sols havia obtingut 1 dels 33 punts en joc. I ho va fer superant en un bon partit al Rayo Vallecano en el que els de Pochettino no van cometre els greus errors d’altres encontres i van saber mantenir l’avantatge aconseguida en el segon temps després del gol de Romaric.
Va guanyar sent Pochettino malgrat tot el que s’ha escrit i comentat, fidel a les seves idees... Amb el mateix sistema de joc i amb el mateix plantejament: Forlín i Javi Márquez a la medul·lar i amb Romaric no com a tercer migcentre, sinó a la mitja punta de manera sorprenent, donant-li un extraordinari resultat. L’Espanyol va sortir a Vallecas disposat a jugar, a portar el pes del partit i en aquesta ocasió com el resultat ha estat favorable a bon segur que semblarà molt diferent als altres encontres disputats a domicili aquesta temporada; però no va ser tant diferent ja que en els altres encontres l’equip tampoc havia jugat de manera tant opossada ni tant malament en les formes i en el fons; això si, l’equip aquesta ocasió ha mostrat major regularitat durant tot l’encontre, molta més seguretat i concentració en la línia de cobertura i les coses van sortir molt millor en tots els sentits.
La primera acció de perill, no obstant va ser pel conjunt madrileny qui amb una bona acció de Piti retallant a Didac Vilà, col·loca una bona centrada però la rematada posterior és molt dolenta i acaba sense conseqüències. El Rayo tindria la millor ocasió en el llançament d’una falta que no pot pentinar rebutjant Héctor Moreno i el meta argentí Cristian Álvarez salva in extremis quan la bola portava el camí del gol. Es complia el primer quart d’hora de partit.
Tres minuts després arribà el primer xut a porta dels espanyolistes: Després d’una molt bona passada de Javi Márquez, seria Sergio García qui remata creuat obligant al porter local Dani Giménez a intervenir evitant el gol espanyolista enviant a córner. Álvaro que segueix sense gaire fortuna, baix de moral, per centímetres no arriba a una pilota dins l’àrea quan superats els centrals allarga la cama per intentar tocar sense èxit una centrada de Sergio García.
El Rayo disposaria d’una opció en la que una llarga jugada en el 24’ acaba amb una passada en la frontal per Piti totalment desmarcat que entrat dins l’àrea xuta, però sortosament rebota en la cama d’un defensor espanyolista i es marxa l’esfèrica a còrner.
En el minut 29, primera jugada per la polèmica: Verdú treu una sacada de cantonada i el jugador del Rayo Piti talla amb el braç i posteriorment en mig d’un embolic dins l’àrea l’Espanyol no en pot treure profit. Penal no assenyalat tot i que no era molt fàcil veure-ho en el terreny de joc i que masses vegades quan és al inrevés massa que ho saben veure-ho.
Forlín molt oportú talla en el 30’ una centrada des de la dreta que Raul Tamudo molt intel·ligentment deixa passar per que Michu pogués rematar.
El col·legiat aquest cop a instàncies del jutge auxiliar s’inventa un inexistent fora de joc de Javi Márquez ja que el jugador rayista Casado anul·la la posició antireglamentària. Si no n’hi havia prou, el col·legiat es cobriria de glòria deixant sense càstig un clar penal sobre Didac... Penal com una catedral en una jugada en la que Romaric molt bé havia habilitat per Sergio García - qui cada dia juga millor – i en profunditat el del Bon Pastor dona una molt bona pilota per la incorporació dins l’àrea de Dídac Vilà que és entrat per darrera per Piti i vergonyosament l’àrbitre, el gallec Iglesias Villanueva no assenyala res, millor dit si, castiga amb targeta groga les protestes de Javi Márquez. De nou, els fets mostren com es paga molt car l’atreviment dels dirigents espanyolistes envers els estaments corromputs d’aquesta vergonyosa lliga espanyola, en masses sentits, la pitjor lliga del mon.
El segon temps s’inicia amb un ensurt en zona defensiva perica: Regal de Jordi Amat en passada horitzontal per Héctor Moreno que per poc Raul Tamudo no aprofita als dos minuts de la represa, per què molt bé Cristian evita mals majors llançant-se als peus i arribant abans que el màxim golejador de tota la història perica, qui per cert es va perdre més protestant que jugant.
Pochettino segueix sent fidel a les seves dèries i manies, i en el minut 55 dona entrada sorprenentment a Rui Fonte en detriment d’altres jugadors (com el cas de Weiss o Walter Pandiani, jugadors fitxats al darrer moment per “solucionar els problemes ofensius” derivats de la venda de Osvaldo). El substitueix per Álvaro que intenta quelcom molt difícil amb un xut sense èxit instants abans.
Pràcticament coincidint en el temps amb la sortida del portuguès, una pilota en línia de tres quarts, Verdú passa a la dreta al centre per la incorporació de Juan Forlín qui controla i dona una precisa assistència a Romaric qui amb control amb el peu esquer, xuta amb el dret creuant i superant al porter local, posant en avantatge al quadre català.
Entre Javi Márquez i Romaric es compliquen la vida de mala manera en el llançament d’una falta, tenint en compta que el migcentre català ja tenia una cartolina. Finalment, seria l’autor del gol a qui se li adjudicaria la targeta per retardar la posada en moviment de la pilota.
Falta molt tancada en el seu llançament a càrrec de Verdú que atura el meta del Rayo per alt. Moments de domini espanyolista, i Romaric des de fora de l’àrea amb l’esquerra després de rebre de Didac i retallar al defensor, deixa anar un xut sec que el porter rayista evita que es converteixi en el segon gol llançant-se i enviant a córner. Faltava encara poc més de la meitat del segon període i l’Espanyol havia pogut sentenciar. També ho hagués pogut fer en una acció en el 72’ en la que Sergio García en la frontal no ha vist desmarcat totalment a Verdú a la seva esquerra i ha xutat ras sortint la bola a menys d’un metre fora.
Pochettino un cop desaprofitades aquestes ocasions, aposta més per defensar el marcador que per arriscar intentant cercar un segon gol, i dona entrada a Baena per Javi Márquez. Tan sols un minut després la tindria Rui Fonte, però el seu xut creuat des del vèrtex dret segons l’atac perico, es marxaria desviat a la dreta de la porteria madrilenya.
Per contra, els locals posen tota la artilleria sobre el terreny de joc amb Lass i Delibasic. Els minuts van anar exhaurint-se, Tamudo va continuar protestant fins que es va guanyar a pols la cartolina groga, aparició testimonial de Pandiani després del partit de sanció davant el Madrid, i un Rayo atacant sense cap tipus de perill malgrat la pujada al remat del seu porter en un llançament de falta i un Espanyol que no va tenir problemes per mantenir aquesta vegada si, el marcador favorable i que encara hagués pogut sentenciar amb un segon gol quan en un contracop, Sergio García ho fa tot molt bé menys la resolució de la jugada en la que no passa a un Baena tot sol i xuta per sobre la porteria.
Amb el xiulet final, l’espanyolisme respirava amb el triomf i els tres punts al sarró, recordant la darrera victòria a domicili davant el Getafe, abans que el Consell decidís esquarterar l’equip en la seva línia defensiva amb els traspassos de Víctor Ruiz i Dídac Vilà, i abans que la plaga de lesions fes la resta.
Fitxa Tècnica:
Rayo Vallecano: Dani Giménez; Tito, Jordi, Arribas, Casado; Botelho, Movilla, Javi Fuego, Piti; Michu i Tamudo.
Substitucions: Lass B. per Botelho, m. 56; D. Pacheco per Movilla, m.61; Delibasic per Piti, m. 69.
RCD Espanyol: Cristian Álvarez (7); Javi López (6), Jordi Amat (6), Héctor Moreno (8), Dídac (8); Forlin (8), Javi Márquez (6); Romaric (9), Sergio García (7), Verdú (7); i Álvaro (5).
Substitucions: Rui Fonte (4) per Álvaro, m. 55; Raul Baena (s.q.) per Javi Márquez, m. 74; Pandiani (s.q.) per Romaric, m. 88.
Gol: 0-1: Romaric, m. 55.
Àrbitre: Ignacio Iglesias Villanueva, del comitè territorial gallec. Ha mostrat cartolines grogues a Javi Fuego, m. 79, Arribas, m. 81, i Tamudo, m. 88 per part local i a Javi Márquez, m. 40, Romaric, m. 56 i Jordi Amat, m. 81, per part visitant.
Incidències: Estadi de Vallecas, Madrid. Partit corresponent a la vuitena jornada del campionat de lliga de 1a. Divisió disputat a l’horari de les 12:00 del migdia.
Rayo Vallecano: Dani Giménez; Tito, Jordi, Arribas, Casado; Botelho, Movilla, Javi Fuego, Piti; Michu i Tamudo.
Substitucions: Lass B. per Botelho, m. 56; D. Pacheco per Movilla, m.61; Delibasic per Piti, m. 69.
RCD Espanyol: Cristian Álvarez (7); Javi López (6), Jordi Amat (6), Héctor Moreno (8), Dídac (8); Forlin (8), Javi Márquez (6); Romaric (9), Sergio García (7), Verdú (7); i Álvaro (5).
Substitucions: Rui Fonte (4) per Álvaro, m. 55; Raul Baena (s.q.) per Javi Márquez, m. 74; Pandiani (s.q.) per Romaric, m. 88.
Gol: 0-1: Romaric, m. 55.
Àrbitre: Ignacio Iglesias Villanueva, del comitè territorial gallec. Ha mostrat cartolines grogues a Javi Fuego, m. 79, Arribas, m. 81, i Tamudo, m. 88 per part local i a Javi Márquez, m. 40, Romaric, m. 56 i Jordi Amat, m. 81, per part visitant.
Incidències: Estadi de Vallecas, Madrid. Partit corresponent a la vuitena jornada del campionat de lliga de 1a. Divisió disputat a l’horari de les 12:00 del migdia.
.jpg)
4 comentaris:
Josep Maria, no has de demanar disculpes per res, faltaria menys. Sort que tenim a una gran persona com tu que ens informes de tot el que envolta al nostre espanyol, des del més petits fins al primer equip.
Felicitats per la teva tasca i segueix així. Segurament, o al menys per a mi, es la web que cada dia obro nomes encendre l´ordinador. Quan puguis fes les cròniques, i les del futbol base, que ahir et vas fer un tip de veure partits a Sadrià.
Enhorabona per la teva tasca i dedicació.
Josep M. encara fas prou tenint en compte la irracionalitat d'horaris en què ha entrat el futbol espanyol sobretot en aquesta temporada. Mira això del futbil a les 12 del migdia d'un diumenge encara, a Sarrià hi havíem anat més d'un cop, però ja n'hi ha prou amb el poc respecte que mostren les TV's posant partits a les 22 hores d'un diumenge o en dia laborable.
Espero que el Sr. Roures es foti una bona hòstia i acabi arruïnat que és el que mereix.
PRÍNCEP
Josep Ma.Salutacions per la teva anar i venir de cada camp, tots els caps de setmana.Es el teu sino.Algún dia l'entitat del futbol de l'Espanyol, et honrarà amb una estampeta, per que altra cosa?. no crec que t'he la donint, que no sira que t'ho mereises.
Figot47
Moltes gràcies a tots vosaltres.
No, amic Figot, mai he esperat res del club. No miris el que el club pot fer per tu (mai farà res per tu, sinó fer-te patir i patir) sinó el que tu pots fer pel club, encara que sigui modestament. El que espero i desitjo és que aquesta entitat ens faci sofrir menys, sigui millor administrada en tots els sentits, s’obri encara més a tota la societat catalana, creixi més i en definitiva sigui més gran i algun dia es desterri d’ella el conformisme, la mediocritat de qui cobra i no fa bé la seva feina, la incompetència de bastants, i els odis i enveges que palpiten sempre quan rasques una mica. Desterrar la rancunia dels que no toleren la crítica constructiva, així com l’oposició a tot el que sigui aspirar a més per part de massa gent acomodada. En definitiva, un Espanyol millor en tots els sentits. És a l’únic que aspiro, a res mes. No en mouen interessos personals de cap tipus.
Efectivament Príncep. Aquests horaris son insofribles. Sobre tot els de les altes hores de la nit. Però els altres també son totalment estrafolaris, i impropis d’una lliga que pretén passar per la millor, i que no passa més que per un compendi de barbaritats pendent que aquesta bombolla també peti... Una lliga amb moltes mancances, arbitrarietats de tots tipus, injustícies en els repartiments dels drets televisius, la darrera marranada contra les emissores de radio, el sorteig teledirigit de la Copa del Rei, els arbitratges en favor dels grans, i en especial fets a mida a dos clubs, i un llarg etcètera que mai acabaríem d’enumerar.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada