INDIGNACIÓ I VERGONYA. L'EQUIP ASTURIÀ GUANYA 0-3 A UN INDOLENT ESPANYOL

RCD Espanyol: 0 – Real Sporting Gijón: 3

S’ha confirmat: La permanència era l’únic objectiu d’aquest equip...

Efectivament. Ja ho deia i amb força pena,  que des de les derrotes davant el Real Zaragoza i davant el Llevant, aquest equip ja tenia ben clar com únic objectiu, assolir el més aviat possible els punts necessaris per aconseguir la permanència a primera i res mes. S’enganyaven qui feien números (aquí no en em fet gens) per avaluar quines eren les possibilitats numèriques i estadístiques que ens permetessin obtenir la classificació europea. Cap ni una. Malgrat la golejada davant el Valencia,  (aprofitada per la gran majoria del camp per fer l’onada amb algunes excepcions entre les que em compto jo tot i que pequi de immodèstia), malgrat les punxades d’altres clubs que semblaven voler posant-nos més fàcil encara l’assumpte, no hi confiava gens ni mica.

Per que no sé quin grau de responsabilitat tindrà el tècnic (a altres també els hi ha passat, com Valverde, Lotina, etc.), però el que queda clar és que no deu ser gens fàcil per un col·lectiu abstreure’s d’una mentalitat conservadora i poc ambiciosa que recorre aquest club des d’avall fins el més alt de tot. Abstreure’s dels dubtes que genera a nivell de Consell la situació a nivell econòmic i esportiu de futur i per tant la conveniència o no de disputar competició europea.  Inculcar una mentalitat inconformista i ambiciosa quan pràcticament la meitat de l’equip s’intueix que marxaran... Quan altes seran venuts al millor postor, o al que presenti millors avals i solvència... Quan altres no volen renovar ni en broma forçant que el tècnic ho tingui en safata de plata deixar-los fora de les convocatòries...  Quan quatre d’ells no pertanyen a l’entitat i és més que probable que tornin als seus respectius clubs. Quan hi ha jugadors que el tècnic pels motius que siguin els hi ha marcat amb una gegant X (no fa falta dir noms). I ja sabem que passa quan això succeeix. S’ho podem preguntar a Tamudo, a Kameni, a Chica, a ...  En definitiva quan el club no genera entusiasme i il·lusió,  més que per pujar-nos els carnets als socis.

Socis als que ens demanen recolzem l’equip fins el darrer moment. Però en canvi els jugadors llencen a les escombraries partits de manera increïble i no tots ni sempre, donen el 100% del que estan capacitats per donar en cada partit. El partit d’avui portarà cua...  força cua... No se inclòs si estem o no davant del final d’un cicle, o del principi del final d’un cicle.  Potser no m’atreviria a dir tant. Però a hores d’ara creix enormement les veus dins la massa social que dirigeixen principalment els seus dards al cap del tècnic, al marge de la reprovació puntual contra jugadors i crítiques contra els dirigents de la institució.

Contra el tècnic no sol pels resultats, tàctiques i plantejaments, sinó ja pel seu domini excessiu del poder dins l’entitat en molts assumptes junt a Planes, i a la vegada per la seva facilitat en quadrar-se davant les “retallades” pressupostàries del Consell en forma de venda de jugadors i pocs recursos per fitxar. També i en altre ordre de coses, els socis i accionistes haurien de disposar de la informació verídica i solvent de si en realitat l’entitat té o no té la llicència UEFA per pogué competir en competició europea la propera temporada. Per què la cosa no queda gens clara a tenor de les publicacions en premsa a tal efecte...

Avui el partit que hem vist ha sigut molt dolent en el primer temps. De 0-0 entre dos equips mediocres. Entre un feble Sporting al que no li valia l’empat i un Espanyol que tan sols ho ha intentat en els set darrers minuts abans del descans. Però es que el que ha succeït en el segon temps no te nom. Ha sigut senzillament vergonyós i ens dol sobre manera tenir que fer servir aquests adjectius. Però a qui no estem per auto enganyar-nos ni per posar draps calents per tapar les ferides, més per com s’ha produït que per si mateixa. En algunes fases del segon temps l’apatia, la indolència i la desídia de l’equip ha sigut més que evident. El soci no es mereix aquests comportaments d’uns jugadors que es deuen a l’entitat i a qui els hi paga més o menys puntualment, però els hi paga. I certament del partit d’avui ja es pot pensar qualsevol cosa. Altre cop l’equip ha sigut “aspirina” davant un necessitat de punts. I altre cop la setmana negra del veí esportiu es minora amb una desfeta dels nostres... Son tòpics, però no fallen mai.    

En el primer temps molt poca cosa per explicar. Una jugada individual d’Ayoze amb remat que surt a la dreta de la porta espanyolista, un centre xut de Trejo aturat per Cristian, els crits d’ànim de la Curva en favor del Chelsea, i recordant-se del odiós veí, una jugada individual de Sergio García marxant-se de tres adversaris per perdre dins l’àrea molt desassistit, una perillosa centrada de Colunga treta de cap per Héctor, una aparatosa topada entre Cristian Gómez i Lora, un parell de jugadors sportinguistes més que han necessitat assistència mèdica, i fins el minut 41 no hem vist alguna cosa que se semblés a futbol.

Llavors una obertura de Gómez per Sergio García, i aquest es marxa per velocitat del rival però finalitza ell la jugada en comptes de cedir a un company, i el seu xut surt a l’esquerra. Verdú tindria instants després la millor ocasió rematant dins l’àrea enviant la pilota als núvols. Un minut abans del descans una falta llençada des de l’esquerra per Verdú es rematada per Uche de cap per sobre el travesser. També el Sporting tindria una bona opció amb un còrner executat per Colunga i rematat de cap per Gálvez tot sol, fora desviat.

En el segon temps, Álvaro surt per Cristian Gómez. Al primer minut una jugada trenada entre Verdú, Sergio García i Álvaro acaba amb la passada enrera d’aquest rebutjant un defensor dins l’àrea petita. Un miratge. Tan sols un minut després, el Sporting s’avançaria en el marcador començant el que seria la desfeta del quadre perico. Sangoy habilita de cap per Colunga qui dins l’àrea i amb la passivitat que caracteritza darrerament a nostra defensa, marca d’un remat creuat.  Al 54’, Cristian Álvarez evita el segon en una rematada de Sangoy, que ens avisa clarament el que se’ns espera... 

La rèplica perica, un xut ras de Sergio García a un metre del pal esquer.  Després en altre acció, un xut de Uche que no bloca el porter del Sporting també bastant espès, i Couthinho estavella la rematada al cos del meta en una segona rematada.  Pandiani (?) surt per Uche i tan sols quatre minuts després l’Espanyol encaixa el segon després d’una greu pèrdua de pilota de Sergio García  que possibilita el contracop visitant a càrrec de Colunga qui superat Héctor Moreno cedeix per Trejo en profunditat que deixa enrera a Raúl Rodríguez, avança i remata de manera inapel·lable a l’esquerra del meta espanyolista. 

Aquest segon gol acaba amb la paciència de bona part de la grada: “Estamos hasta los huevos” i “Europa no interesa” son els càntics que s’escolten del sector més important d’animació i corejat per bona part de la resta de sectors.

La indignació més acusada arriba amb el tercer gol asturià.  Passada llarga de Rivera per Bilic qui fa un bon control dins l’àrea  i anticipant-se a Dídac, afusella Cristian d’un remat creuat per la dreta del meta argentí. Llavors els crits de “fuera, fuera” han ressonat entre bona part dels pocs seguidors que han tingut a bé estar-se fins el final. Molts han marxat amb el segon gol i les grades han ofert una lamentable imatge després del tercer. Tot té un límit i el públic espanyolista no vol que se li prengui el pèl per gent que cobren el que cobren i que a bon segur (com així ho han demostrat) poden donar molt més de si mateixos.

En la llarga agonia des del 80’ fins el final, un llançament de falta directe d’Álvaro que el porter es complicava la vida de mala manera,  i una centrada de Víctor Sánchez (que com el Guadiana apareix i desapareix de l’alineació titular al igual que Romaric) es rematada de cap per Pandiani llepant el travesser.   Els darrers minuts a més hem vist com Sergio García mig coix s’arrossegava com bonament podia pel camp, mentre els minuts passaven ben lentament i el col·legiat obligava a sofrir-ne tres més d’afegit... fins que el xiulet final obria el pas a la cridòria de la grada molt emprenyada amb tothom amb una forta esbroncada.    

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Cristian Álvarez; Víctor Sánchez, Raúl Rodríguez, Héctor Moreno, Dídac Vilà; Baena, Cristian Gómez;  Sergio García, Verdú, Couthinho, i Uche.

Substitucions: Álvaro per Cristian Gómez, m. 46; Pandiani per Uche, m.68; Weiss per Couthinho, m. 78.

Real Sporting: Juan Pablo; Damián, Botía, Grégory, Ayoze; Lora, Gálvez; De las Cuevas, Trejo, Colunga, i Sangoy.

Substitucions: Mendy per Sangay, m. 60; Rivera per De las Cuevas, m. 65; Bilic per Colunga, m. 73. 

Gols: 0-1: Colunga, m. 47; 0-2: Trejo, m. 72;  0-3: Bilic, m. 80.

Àrbitre: Miguel Ángel Ayza Gámez, del comitè territorial valencià assistit en bandes per Miguel Martínez Munuera i Jorge Paredes Gómez.  Ha mostrat cartolines grogues als locals Héctor Moreno, m. 75 i Raul Rodríguez, m. 77 i als visitants Gálvez, m. 72, Botia, m. 81 i Ayoze, m. 87.  

Incidències: Partit corresponent a la 36ena. jornada del campionat de lliga de 1a. Divisió, disputat a l’Estadi del RCDE a Cornellà –El Prat davant la presència de 20.640 espectadors. Cel molt ennuvolat, temperatura primaveral.  Al descans han sortit al terreny de joc (tot i que no hi ha hagut volta a tot el camp i la resta de sectors també els volíem veure més a prop) els integrants del Juvenil “A”, Aleví “A” - avui s’ha proclamat campió a Sabadell- i Infantil “A” Femení,  els tres equips que darrerament han conquerit els seus respectius campionats de lliga.