(Complex Esportiu Torrent de Llops, Martorell; Baix Llobregat: Josep Maria)
RCD Espanyol Cadet-Inf. Femení: 2 – AEC Manlleu: 2
Doblet i invictes !!!
Primer i únic títol que va conquerir el futbol base femení a Martorell. Va ser el primer de les finals que el RCD Espanyol es va adjudicar després de perdre’n les cinc primeres (3 masculines i dos femenines). L’equip d’Ariana Ciércoles i Fran Güells va assolir d’aquesta manera el doblet en guanyar el campionat de lliga del grup primer i proclamar-se campió de Catalunya la tarda de diumenge a Martorell.
L’equip espanyolista tan sols havia empatat un partit a la lliga i havia guanyat 25 encontres més els dos de les semifinals del Campionat de Catalunya (total 27 triomfs i d’ells 26 consecutius). Però davant tenia l’altre equip que també va vèncer el campionat a l’altre grup (segon) de la categoria Cadet Femení. L’AEC Manlleu, amb uns números encara superiors als espanyolistes en quant a balanç golejador. Només dos gols més encaixats que les espanyolistes però amb 83 gols més aconseguits que es diu ràpid (315).
I l’Espanyol va tenir molta, molta, molta sort. La heroïna del partit, va ser la portera Paula Bonay que malgrat encaixar dos gols, va ser determinant tant per les aturades increïbles que va fer, com en la sort posterior en els penals on també va ser decisiva. Saray Pérez, autora dels dos gols també mereix un lloc d’honor en aquest fictici pòdium. I la lluita d’un equip que ha finalitzat la temporada invicte, que ho passar força malament, però que va saber superar l’adversitat, amb la fortuna de cara, davant un Manlleu que va fer mèrits més que suficients per endur-se l’encontre amb un resultat força clar i contundent. Però alguna vegada la sort s’havia d’alinear amb l’Espanyol i si algú ho mereixia en aquesta entitat, era aquest equip per la seva trajectòria al llarg de la temporada.
Per que des del primer minut les manlleuenques van posar setge a la porteria espanyolista. Abans del segon minut de joc, a un lliure directe executat per Carla Niubó ja ha de respondre Paula amb una gran intervenció. L’altre dorsal 10, la blanc-i-blava Molina va tenir una de les millors oportunitats quan dins l’àrea va xutar fort però poc col•locat rebutjant la meta Anna. L’Espanyol ho va intentar en un contracop amb una paret entre Laia i Nerea, però finalment l’espanyolista es va avançar massa la pilota en el darrer control donant temps a la portera osonenca.
El Manlleu comença a assetjar fort la porteria espanyolista. Carla remata salvant Paula en un mà a mà. Posteriorment Julia Díaz envia un llançament que s’estavella al pal dret en una jugada en la que la portera espanyolista ni tan sols es va llençar pensant que anava fora... Als vint-i-sis minuts de joc, Mariona Segalés té el gol en les seves botes, però altre cop es topa amb el peu de la portera espanyolista que rebutja miraculosament l’esfèrica. Un servei de cantonada llençat per Mariona gairebé es converteix en olímpic sinó per que altre cop Paula fica una mà salvadora i rebutja com pot la bola.
Quan més posava setge el Manlleu i quan més ocasions tingué, en una esporàdica acció d’atac, l’Espanyol colpeja primer quan Saray Pérez recull una bona pilota, controla bé i retalla la sortida de la portera manlleuenca i la bat marcant a plaer. Es complia la primera mitja hora de joc (els partit son a dos temps de quaranta minuts). En aquests darrers minuts abans del descans només una ocasió clara de gol... però noi quina ocasió!... La manlleuenca Ivet retalla a la portera espanyolista en la seva desesperada sortida i quan tot ho tenia a favor incomprensiblement se li va fora la rematada.
El segon temps no va variar gens ni mica, motiu pel qual patíem i força per que l’equip pogués mantenir aquest mínim però important triomf. Als pocs minuts ja va tenir el Manlleu una gran ocasió quan s’escapà Julia, no li va passar a Mariona tota sola a la seva esquerra i preferir finalitzar la jugada la dorsal 17 Julia, topant altre cop amb Paula que respongué al fort remat amb una gran aturada. Als nou minuts del segon temps seria Ona Verdes qui tingué el gol en les seves botes, però rematar defectuosament, fluix.
L’Espanyol mentre, intentava bonament aguantar el temporal com podia, i de tant en tant sortir al contraatac com en una acció entre Laia i Nerea que intenta sorprendre a la portera rival amb una vaselina en la seva sortida, però s’entreté massa i dona temps a una defensora a interceptar la rematada.
I el que es veia venir, va acabar succeint: El Manlleu amb tot mereixement va acabar capgirant el resultat. Era el 53’ i Paula un cop més aturar rebutjant amb el peu la rematada de Julia Díaz. Un minut després, llançament d’un lliure directe que Paula va rebutjar en primera instància, però davant la passivitat de la seva defensa, va veure com la segona rematada acabava dins la seva porteria.
No es va conformar amb l’empat el quadre quatribarrat, no... Clara Latorre estavellà una canonada al travesser en el 58’. Sis minuts després, va anotar el segon el Manlleu en una molt bona triangulació a uns metres de la frontal que va acabar amb l’assistència per Julia Díaz que ara sí, va superar a Paula Bonay.
Quan tot semblava que se n’anava a en orris, triple canvi, torna a sortir Saray l’autora del primer gol perico, qui dins l’àrea va rematar després que el llançament de cantonada des de l’esquerra fos rematada defectuosament per una companya i li caigués la pilota als seus peus. La pilota, amb tot, plorant va acabar entrant dins la porta manlleuenca faltant dotze minuts per la fi del partit. El futbol és així... Son sempre els gols, l’únic que valen... El demés, son històries..
Però encara quedava força patiment i l’ensurt va tenir lloc al 70’ quan Julia Díaz va enviar una autèntica canonada al pal. En l’afegit, Paula llançant-se als peus de Mariona Sagalés va impedir la letal rematada, finalitzant l’encontre amb l’empat a dos gols i rumb cap els penals.
En els llançaments de penals (continua la ratxa de les darreres jornades al RCDE iniciada al partit del femení a la Copa de la Reina), l’equip perico va veure com el Manlleu errava tres, després de la apoteòsica actuació de Paula Bonay. L’Espanyol fallava un, i es feia amb el títol de Campiones de Catalunya.
Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Paula Bonay; Meritxell Guardia, Berta Riera, Chary Sanz; Marta Molina, Laia Torres; i Nerea Gómez.
Substitucions: Saray Pérez i Sara Cruz per Berta Riera i Nerea Gómez, m. 17; Georgina Campíz, Nerea Gómez i Berta Riera per Marta Molina, Saray i Sara Cruz, m. 41; Sara Cruz, Saray, Marta Molina per Georgina, Berta i Laia Torres, m. 67.
AEC Manlleu: Anna Miró, Ivet Coll, Laia Fernández, Ona Verdes, Mariona Segalés, Carla Niubó i Aida Barcons.
Suplents: Meritxell Torrents, Clara Latorre i Julia Díaz.
Àrbitre: Meritxell Bernat Salvat. Assistent Jordi Esteve Vacas.
Gols: 1-0: Saray Pérez, m. 30; 1-1: Ona Verdes, m. 54; 1-2: Julia Díaz, m. 64; 2-2: Saray Pérez, m.69
Penals: 0-0: Carla Niubó, rebutja Paula; 0-1: Marta Molina, gol; 0-1: Mariona, gol; 1-2: Nerea, gol; 1-2: Ivet Coll, toca Paula i al pal; 1-2: Sara Cruz, al pal; 1-2: Clara, atura Paula; 1-3: Saray, gol!!!. (8 penals: 1-3)
Incidències: Final del Campionat de Catalunya en categoria Cadet-Infantil Femenina disputada la tarda de diumenge al camp primer del Mpal. Torrent de Llops a Martorell en una tarda força calorosa.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada