dimecres, 20 de juny del 2012

L'INFANTIL FEMENÍ VA SER UN DIGNE FINALISTA.


















FC Barcelona: 4 – RCD Espanyol Infantil-Aleví Femení: 3  

No va pogué ser. L’infantil “A” femení espanyolista va perdre per tercera ocasió en partit oficial en la present temporada amb el FC Barcelona. Ho va fer això si, amb uns paràmetres molt més ajustats que en la darrera ocasió en que es van enfrontar ambdós conjunts, no perdent-li la cara al partit en cap moment i lluitant fins el darrer instant en que Irina va deixar el marcador advers a la mínima expressió.

A la final es veien les cares els dos campions de lliga dels grups barcelonins de la categoria infantil-aleví. En semifinals havien deixat fora l’Espanyol i Barcelona al Sant Gabriel i a l’Estartit respectivament.

L’Espanyol va sortir predisposat a plantar-li cara al Barcelona i donar la sorpresa. Les primeres accions d’atac amb cert perill van ser blanc-i-blaves: Un primer xut d’Irina als tres minuts per sobre la porta, i una jugada molt dubtosa en que Alba Girgas va anul·lar per discutible fora de joc quan Irina es quedava tota sola. Un servei de cantonada tret per Nicole, es passeja sense que ni Irina ni Chavero poguessin rematar.

Però seria el conjunt barcelonista qui colpejaria primer. Una rematada de Paula Fernández s’estavella al pal i lliure de marca envia la bola al fons de la porteria María González, autèntic malson de les espanyolistes en aquesta final. Abans de la finalització del primer període l’Espanyol hagués pogut marcar quan Irina ficant el cap supera la sortida de la portera pentinant la pilota anticipant-se, però al no estar l’acció massa centrada, la pilota mansament i amb la porta buida, se’n va fora.

En el segon període, l’Espanyol igualaria l’encontre. Als sis minuts de joc, un xut des de fora de l’àrea a càrrec de Laura Romero, colpeja en Llompart, descol·loca a la portera que s’ha llençat ja, i la bola amb molta fortuna per part espanyolista acaba dins la porteria barcelonista.

Aquest quart va ser dominat més per les blaugranes, però les espanyolistes van intentar sortir al contracop, defensant-se molt  bé. Tan sols dos xuts barcelonistes a càrrec de  Paula, el segon aturat en dos temps per Judith.

En el tercer quart, el Barcelona va trencar el partit en dos ràpids gols separats només per un minut. Primer Paula Fernández llençant des de fora de l’àrea un tret a l’escaire i després María González en fer-se amb el refús de Judith (que rebutjà com pogué un tret d’una jugadora barcelonista) i afusellar a la meta espanyolista. En uns minuts de descontrol espanyolista per aquest dur cop, el Barcelona va tenir una molt bona oportunitat a peus de Carla Armengol quan després de dos retalls remata fora molt ajustat.   

Però l’equip de Joaquín Illescas no estava disposat a lliurar el títol al Barcelona tan fàcilment, i abans de finalitzar el tercer quart, Irina remata en carrera una pilota en profunditat superant la portera blaugrana. 3-2 i encara hi havia final.

En els darrers divuit minuts, altre cop el Barcelona va augmentar la renda mitjançant María González que va aconseguir el hat-trick. Va batre Judith amb un tir creuat a la dreta. Irina Uribe, màxima golejadora de tot el RCD Espanyol, tot i jugar bastant sola a la punta d’atac al veure’s obligat l’Espanyol a jugar més enrere, va mostrar la seva qualitat indiscutible en varies accions. Va estar a punt de ficar altre cop al seu equip en el partit quan superant en acció individual fins a dues adversaris, entra a l’àrea i remata salvant Aida el gol. Aquest va arribar –massa tard -, en el darrer sospir del partit, i va ser de molt bella factura, després de retallar dos cops dins l’àrea i xutar creuat per sota les cames de la portera. Establert el 4-3, Alba Girgas va assenyalar immediatament el final del partit sense que hi hagués temps per res més ni tan sols per centrar.    



Fitxa tècnica:
FC Barcelona:
1er quart: Aida Mendoza, Ainoa Albadalejo, Andrea Perera, Laia Muñoz, Paula Fernández, Laura Martínez i María González.
2n. Quart: Gemma, Paula Fernández, Laura Martínez, Carla Armengol, Paula Hita, María Llompart, i Ona Batlle.
3r. quart i quart: Aida Mendoza, Laia Muñoz, Paula Fernández, Laura Martínez, María González, Carla Armengol i Ona Batlle.     
Darrer quart: Gemma, Paula Fernández, Laura Martínez, María González, Carla Armengol, María Llompart i Ona Batlle. Substitució: Laia Muñoz per Carla Armengol.

RCD Espanyol:
1r quart: Ma. Del Pilar, Cristina Chavero, Cristina Pérez, Carla Martínez, Nicole Rubio, Andrea López i Irina Uribe.
2n. Quart: Judith Pérez, Paula Gerbolés, Natàlia Gómez, Sheila González, Laura Romero, Ariadna Font, i Irina Uribe.  
3r quart: Judith Pérez, Cristina Chavero, Cristina Pérez, Carla Martínez, Nicole Rubio, Alba García i Irina Uribe.
Darrer quart: Judith Pérez, Natàlia Gómez, Paula Gerbolés, Laura Romero, Andrea López, Ariadna Font i Irina Uribe. Substitució: Surt Chavero per Andrea.

Àrbitre: Alba Pérez Girgas. Assistent: David Talavera Bielsa. Bastant desencertada la jove col·legiada en aquesta final. Així ho tenim que dir. No va deixar contents ni a uns ni a altres. Va amonestar amb cartolina groga a Cristina Chavero, m. 49 i Laura Romero, m. 55 per part espanyolista i a Laura Martínez, m. 58, per part barcelonista. Va expulsar amb cartolina vermella al tècnic blaugrana Jordi Ventura, m. 65.

Gols: 1-0: María González, m. 10; 1-1: María Llompart pròpia porta m.21; 2-1: Paula Fernandez, m.41; 3-1; María González, m. 42; 3-2: Irina Uribe, m. 51; 4-2: María González, m. 62; 4-3: Irina Uribe, m. 72.

Incidències: Final Infantil-Aleví Femenina, disputada en el camp primer del Mpal. Torrent de Llops, a primeres hores del matí de diumenge.  Irina va aixecar la copa de subcampiones, després que el Barcelona molt esportivament va fer passadís a les espanyolistes en el moment de recollir les medalles. Com a incidència lamentable, que certes persones ja intentin amb menors d’edat fer política en un esdeveniment purament esportiu, i en el terreny de joc en les celebracions, “emboliquin” a una de les nenes en una bandera d’una opció política legítima, però no vigent com a oficial al nostre país. Ho dic igual si és d’unes o altres ideologies; dels nostres o d’ells. L’esport té que ser esport i mai política i menys amb menors pel mig.     














S E N T I M E N T P E R I C O . C O M