Wakaso, al Rubin Kazan.
Wakaso Mubarak (Tamale, Ghana, 25/07/1990) va
arribar l’estiu de la passada temporada procedent d’un Villarreal CF on tan
sols havia jugat mitja dotzena de partits de lliga i menys de dos-cents minuts
en un equip, el de La Plana, que precisament no va anar sobrat de punts, doncs va acabar perdent la categoria. Anteriorment
havia jugat a l’Elx, a Segona Divisió, on ja va tenir problemes extraesportius en les dues temporades i mitja que va romandre.
Al conjunt espanyolista va disputar 26 partits
dels que tan sols 6 van ser complerts. Un total de 1887 minuts, veient 15 cartolines
grogues i dues de vermelles. Va anotar tres dianes, l’estèril de la jornada
inaugural a Mallorca, el segon gran gol a Pamplona, i en l’empat a tres davant
el Valencia a l’estadi.
Jugador de gran fortalesa física, ràpid i lluitador, va erigir-se
en el jugador emblemàtic de part de la grada “Queremos once Wakasos” en moments
en el que l’equip estava mancat d’ànima, de lluita i de creure en si mateix. La seva actuació a la Copa d’Àfrica el
revaloritzà a nivell internacional (tot i que sense ell, l’Espanyol obtingué
els seus millors resultats en la ratxa més positiva).
Però Wakaso també ha sigut un jugador problemàtic,
inestable emocionalment, i la polèmica l’ha rodejat en masses circumstàncies. Ja
sigui pel seu descontrol dins el terreny de joc que el va convertir en el “nou
Forlín”, com en la polèmica fora del camp amb motiu de la seva frustrada
renovació. Després del interès de varis equips, l’Espanyol decideix no escoltar
les febles ofertes per ell i procedir a negociar la seva renovació duplicant-li
la fitxa, de les més baixes. Les seves declaracions abans del partit que l’equip
d’Aguirre disputà a Canet de Rosselló davant Montpellier, esclatant per la seva
situació i forçant la seva sortida, formen part també del seu extens historial
en tant curt temps en que ha pertangut a la disciplina espanyolista.
La seva marxa, lamentable sempre que es tracta
d’un jugador amb gran projecció – si no l’ha fa malbé amb la seva actitud i caràcter
-, era ja una qüestió tan sols de temps. Ara s’obren les típiques preguntes que
el soci i sobre tot l’accionista té tot el dret a fer-se. Li doblaven la fitxa
i es va negar a renovar?. Quan volia, i era acceptable tenint en compta el que
cobraven altres jugadors que ja no hi son, i el que cobra algun que encara hi és?. S’ha
dut bé el tema? Es podia haver portat el tema de manera diferent?...
I per damunt de tots els dubtes que es puguin
tenir, les sempre preguntes a Can Perico quan es ven un crack o al menys que per
tal el tenim: Quan ha ingressat l’Espanyol? Quan s’emporta en aquest cas particular,
el Villarreal CF, del que es diu públicament en tots els mitjans que té una
participació en futura venda del jugador a un tercer, producte de l’acord pel
qual l’Espanyol el va adquirir?.
Si estiguéssim en una entitat transparent, ja el club ho hauria
fet saber a través del seu web. Altre cosa, és que en el futbol un ja a
aquestes alçades de la vida, s’ho cregui o deixi de creure. Però en el nostre club,
la tant habitual frase “el Club no ha facilitat dades del import de l’operació”
torna a ser protagonista. Després es preguntaran per què molta gent deserta de
l’entitat, tant a nivell de soci o de la seva presència de l’estadi. Per què hi
ha tant poca assistència a les Juntes d’Accionistes... total per no rebre mai
la suficient informació i ser tractats com una nul·litat...
I consti, que no em sembla malament (en funció
es clar del import total de l’operació..., doncs si fos un preu ridícul ja seria una altre
cantar) que hagi sigut venut Wakaso... per tot lo anteriorment indicat.
Ignoro (més del mateix) si es veritat el que aquests
dies es publicava que aquests calerons aniran bé per pagar el deute a Hisenda.
Llavors no puc finalitzar aquestes línies sense deixar anar la següent pregunta
(totalment impertinent per a molts, es clar que si)... I si no l’haguessin
venut... Com pagarien aquest deute?.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada