AMB MOLTA LLUITA I SACRIFICI, L'ESPANYOLÉS EL PRIMER EN TOMBAR A L'EQUIP MATALASSER (1-0)

RCD Espanyol: 1 – C. Atlético de Madrid: 0

Es talla la ratxa de derrotes.

La màgia a l’Espanyol ha sigut sempre pogué encertar quin serà l’Espanyol que et trobaràs al camp.  Un equip capaç del millor i del pitjor, de fer el més fàcil el que és més complicat, i convertir en un autèntic malson el que teòricament és assequible. Ahir nit, -a un horari totalment complicat per qui té escriure aquesta crònica a l’endemà tenint en compta els horaris del transport públic – l’equip va tornar a enganxar a la grada, amb un triomf de mèrit davant un Atlético de Madrid que comandava la classificació amb ple de victòries junt al FCB, i que feia des de febrer que no queia a domicili en partit de lliga.

Un conjunt, el matalasser, en un moment dolç de joc i resultats,  a més sortia a la gespa de l’Estadi sabedor que el seu rival a la classificació no havia passat de l’empat a zero a Pamplona. Per tant sortí al terreny de joc pensant que amb paciència, el triomf arribaria en alguna de les ocasions que disposaria davant un Espanyol que acumulava tres derrotes i que el seu sistema defensiu trontollà més del compta en els darrers encontres, encara que fos  per dolentes actuacions més individuals en puntuals jugades, que com a nivell col·lectiu i tàctic en si mateix.   

Aguirre havia situat a Sidney en l’eix de la defensa en detriment de Colotto, qui pagà juntament amb Raul Rodríguez els plats trencats de la “Coro-desfeta” d’Elx. El jugador brasiler cedit pel Benfica fou de llarg el millor del quadre espanyolista, en un partit en el que tot l’equip va ratllar a bon nivell. Junt al gran treball a la medul·lar de David López (l’equip no va notar la importantíssima baixa de Víctor Sánchez) i el que està sent la revelació d’aquest equip a la banda esquerra, Fuentes, van destacar aquests tres homes per sobre de la resta, en el gran triomf davant l’Atlético de Madrid de Simeone.  En el conjunt madrileny, de sortida era la principal novetat la inclusió del belga internacional Alderwiereld a l’eix de la cobertura matalassera.

El primer temps fou molt travat, amb moltes estones el joc aturat, i els dos equips emprant-se al màxim, amb una quantitat increïble de faltes. Amb tot, sorprengué el grau de permissibilitat arbitral en certes accions del conjunt matalasser vorejant al límit el reglament. El ritme que imposava el conjunt madrileny no era molt fort, i el joc de qualitat escassejà pels dos cantons. La primera acció ofensiva arribava als quatre minuts quan Pizzi en jugada individual arriba fins la frontal però el seu remat surt a la dreta de la porta de Courtois. La primera jugada amb un mínim de perill visitant cal anar a buscar-la al 29’ quan un còrner molt tancat executat per Koke és rebutjat per Kiko de punys i en mig d’un embolic l’equip perico refusa el perill finalitzant amb un xut visitant molt alt i desviat; la jugada dona posteriorment origen a la primera picabaralla entre jugadors d’ambdós bàndols resolta amb cartolines pel mexicà Héctor Moreno i per un Villa que pràcticament no havia donat cap senyal de vida fins les hores.

Al minut 38’ tindria lloc la primera i única ocasió clara de gol dels matalassers en el primer temps: Centre de Diego Costa per la rematada de Koke que s’estavella al pal esquerre de la porteria defensada per Casilla. En la jugada següent, Simao amb un gran canvi de ritme deixa enrera Koke qui amb una entrada molt forta l’envia a la gespa. El conjunt del “Cholo” Simeone no estigué de romanços i quan hagué d’emprar la destral ho va fer, i moltes vegades amb complicitat d’un col·legiat que ho va permetre massa.

L’Espanyol ho intentà al 40’ en una bona acció per banda esquerra entre Fuentes i Simao, però fou en l’afegit quan l’Atlético mitjançant Diego Costa trepitjà àrea amb molt de perill, i quatre espanyolistes li barren el pas; ahir la cobertura espanyolista ratlla a una gran alçada i no es va cometre cap dels errors infantils que en altres ocasions ens tenen acostumats. Abans dels descans, el jutge auxiliar adverteix d’una mà de Javi López que el col·legiat semblà no haver-se’n adonat. Una cartolina més, i amb l’empat a zero – que ja era un digne resultat –,  finalitzà el primer temps.

En el segon temps l’Espanyol sortí amb més empenta. Al 52’ Lanza tingué una doble ocasió per perforar la porteria de Courtois. Primer després de rebre de Sergio García rematant i salvant el meta belga rebutjant l’esfèrica; posteriorment quan Simao es fa amb la bola i li passa altre cop, però el seu remat al bell mig de l’àrea és fluix, fàcil per Courtois.

Aconseguí el quadre espanyolista obrir el marcador quan una obertura de Simao (molt bon partit tenint en compta si més no, les seves limitacions per l’edat) a Fuentes, acaba amb un centre de l’ex del Córdoba CF, que fent el gest de rematar Sergio García no toca l’esfèrica (o molt lleugerament si de cas) i el meta Courtois amb la cama acaba introduint-se l’esfèrica a la seva pròpia porta. Era l’1-0  que feia embogir l’estadi quan encara mancava tota una eternitat, concretament 36 minuts més l’afegit.

Reacciona ràpidament Simeone donant entrada a Arda Turan i Adrián en els llocs de Raul García i Gabi. En el minut 65, ensurt a la porteria espanyolista. El quadre matalasser llença un servei indirecte de falta que remata tot sol enviant la bola al fons de la porteria. El col·legiat invalida l’acció per un clar fora de joc de Mario Suárez en rematar la pilota servida per Koke.

Després d’un xut tou d’Abraham aturat per Courtois, l’Atlético tingué la gran oportunitat per igualar el xoc. Diego Costa penetrant per l’esquerra i davant Kiko, el supera amb un remat creuat que quan ja tots imaginàvem que duia el camí de gol, acabà sortint a un pam del pal esquerre de la porteria espanyolista. Un remat de Filipe Luis després de tocar en Javi López (segueix aquesta temporada a un molt bon nivell el lateral andalús), bloca Kiko molt segur.

Al 69’ el torn és per Aguirre. El mexicà mou  fitxa i col·loca a Alex Fernández a la medul·lar per Lanza, i Stuani per Pizzi.  Posteriorment “Cebolla” Rodríguez sortiria per Suárez  a l’equip visitant, i en el 81’ Aguirre faria posar dels nervis a més d’un soci incloent entre els jugadors que tingueren el mèrit de derrotar al co-lider, a Raul Rodríguez en el lloc d’un  David López que ja no pogué més i que va rebre l’ovació de tota la parròquia espanyolista.       

Sergio García – que tota la setmana fou seriós dubte per aquest encontre – no estigué gens encertat a l’hora suprema de decidir en dues clares jugades en les que amb l’Atlético totalment bolcat a l’atac, el contraatac perico podia haver estat letal. La primera d’aquestes jugades, al 80’ Alex Fernández envià una passada per Sergio García qui tot sol erra en la definitiva passada a Stuani que estava lliure a la seva dreta, i la segona al 80’ quan Sidnei des de la seva zona envià una llarga pilota que erra en el seu rebuig del belga Alderweireld i Sergio García li roba la cartera en primera instància però quan es quedava tot sol no se’n surt i acaba desaprofitant-se la jugada.

En el 82’ altre picabaralla aquest cop entre Sergio García i Cristian Rodríguez. Cartolines per ambdós jugadors, com també la veuria posteriorment Abraham per desplaçar l’esfèrica. Llargs es feien els minuts per l’Espanyol i el desencert per sentenciar podia fer pensar a més d’un que s’acabaria pagant davant un Atlético que cremava les naus en un intent desesperat per igualar el partit. Un bon contracop amb túnel inclòs de Stuani no pot comptar amb l’encert un cop més de Sergio García que no li torna en condicions l’esfèrica. El del Bon Pastor, exhaust, no està gens fresc tampoc a l’hora de passar en el 90’ a Alex, totalment sol.

Quatre minuts d’afegit, i en el segon d’ells, falta llençada en línia de tres quarts a la que va inclòs Courtois a rematar amb tot l’Espanyol dins l’àrea. La cobertura espanyolista – amb Sidnei omnipresent – torna a guanyar l’acció als atacants matalassers i en el contracop una vegada el quadre català es fa amb la pilota provoca que el meta matalasser hagi de tallar el contracop en falta (i cartolina groga) per evitar que l’Espanyol fes el segon a porteria buida.

Amb el xiulet final, l’Espanyol tombava a un Atlético invicte, i sumava tres punts per oblidar les tres darreres derrotes. Mentre les forces aguantin, i tot i tenint en compta que no tots els equips juguen igual, em pregunto: Davant el Getafe CF no hi podien haver posat la mateixa intensitat?.       

    

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Kiko Casilla; Javi López, Sidney, Héctor Moreno, Fuentes; David López, Abraham; Lanzarote, Pizzi, Simao; i Sergio García.

Substitucions:  Alex F. per Lanzarote, m. 69; Stuani per Pizzi, m. 72; Raul Rodríguez per David López, m. 81.

Atlético de Madrid: Courtois, Juanfran, Godín, Alderweireld, Filipe Luis; Mario Suárez, Gabi, Raul García, Koke; Villa i Diego Costa.

Substitucions: Arda Turán per Raul García, m. 58; Adrián per Gabi, m. 61; C. Rodríguez per Mario Suárez, m. 76.

Àrbitre: David Fernández Borbalán, del col·legi andalús, assistit en bandes per Jesús Calvo Guadamuro i Jorge Canelo Prieto. Ha mostrat cartolines grogues a Héctor Moreno, m. 29, Javi López, m. 41, David López, m. 59, Sergio García, m. 83 i Abraham, m.84 per part espanyolista i a Villa, m. 29, Koke, m. 39, C. Rodríguez, m. 83 i Courtois, m.92, per part matalassera.

Gol: 1-0: Courtois (p.p.), m. 54

Incidències: Encontre corresponent a la novena jornada del campionat de lliga a 1a. Divisió, disputat a les 22:00h. a l’Estadi RCDE de Cornellà-El Prat amb la presència de 26.711 espectadors. Temperatura agradable, càlida per l’època que ens trobem. Abans de la disputa del partit, el RCDE s’ha solidaritzat amb la campanya “sumat al rosa” per la lluita contra el càncer de mama. Els jugadors espanyolistes duien braçals negres en senyal de dol per la mort del que fora jugador espanyolista Josep M. Pujol.