Les internacionals sots-19 periquites.
No hem de anar-nos gaire enrera en el temps
per gaudir d’un futbol femení ple de jugadores que pertanyent a l’entitat
espanyolista amb la que havien obtingut títols i el reconeixement de tot l’espanyolisme,
vestien la samarreta de la selecció espanyola absoluta.
Des que es creà la Superlliga Femenina en l’estiu
de 2001 i malgrat la repulsió que li provocava al sempitern seleccionador de la
RFEF fixar-se en les blanc-i-blaves per confeccionar les seves llistes, sempre
la presència de jugadores periques a la selecció espanyola acabava sent palesa,
doncs en major o menor quantitat, la tossuda realitat de la seva qualitat
indiscutible, s’imposava.
Des de la llegendària Raquel Cabezón que havia
superat les dades del mite Ricardo Zamora en quant a nombre d’encontres lluint
la samarra vermella, fins les darreres que ens han abandonat aquest estiu.
En el deure de la gestió d’alguns, de les
seves retallades i de la seva ineptitud, caldrà algun dia passar comptes i
deixar constància en el que és la història espanyolista, de com es va desmantellar un equip campió per acabar jugant un derbi entre
el líder i el tercer per la cua, sent nosaltres els que ocupem aquest infame lloc
a la classificació. Un derbi molt dur de tenir que empassar-nos el del proper dissabte, amb l’actual situació de les nostres a la classificació.
Però malgrat aquestes consideracions, quatre
jugadores del nostre futbol femení al menys si que saben el que és ser
convocades a una concentració de la Selecció Espanyola, tot i que sigui la Sots-19.
Es tracta de les jugadores del primer equip Núria Mendoza, Alba Pomares, i Mapi
León, i de la meta del filial Paula Canals, que ja a finals de la 2012/13 va ascendir del
Femení C al conjunt que entrena “Titi” Camúñez.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada