(Torredembarra, El Tarragonès: Josep Maria)
Torredembarra, ciutat pertanyent al Baix Gaià
dins d’El Tarragonès, a la Costa Daurada, amb poc més de quinze mil habitants
censats i moltíssims milers més a l’estiu gràcies al turisme, acollia ahir amb
un sol de justícia al gruix del moviment penyístic d’aquesta centenària
institució que malgrat els seus greus problemes, segueix al peu del canó
malgrat la intenció de qui porta més enllà una rivalitat, o de destructors
interessats i de pessimistes endèmics que
també dins en tenim. Ahir, superats de llarg els nou-cents penyistes presents
de més de vuitanta penyes en els actes centrals de l’Aplec, donen bona mostra
de la vitalitat d’un club que es resisteix a claudicar malgrat el context hostil
al que ha de fer front.
D’ençà que a la localitat maresmenca de Pineda
de Mar, en un plujós dia de 1991 s’iniciés aquesta tradició, han passat ja
vint-i-quatre aplecs. Tots i cadascú seran recordats per una o altre circumstància;
per lo bo i també per lo menys bo. No serà l’excepció el darrer.
Fou el segon amb Joan Collet a la Presidència
de l’entitat. Rodejat de gran part del seu consell (Anna Maria Fusté, José Luis
Morlanes, Enrique Beltrán, Ramon Robert, Montserrat Tordera, Jordi Puyaltó) i
del segon màxim accionista i expresident Ramon Condal, de Jaume Martínez, Xavi
Salvatella, Javier Saenz, i un llarg etcètera. Cridà l’atenció
l’absència de qui vostès mateixos poden imaginar pel que ha sigut i pel que
continua sent... No faré l’acudit fàcil que poden també imaginar sobre xinesos
i grups d’inversió...
Sortíem de varies llocs de la geografia
catalana. Qui relata aquest esdeveniment des de les 6:40 del matí arribant passats
quarts de vuit a la Plaça Espanya de Barcelona, lloc d’inici de tants i tants
patiments i també alegries de la
recordada però no enyorada època de l’Olímpic. Arribàvem a Torredembarra amb un sol de juny que
posava fi a una setmana de pluja i variabilitat en el temps impròpia ja de
finals de maig.
Autocars de diferents punts convergien en Cal
Bofill al barri mariner de Baix Mar, que originàriament sorgí com a barri de
pescadors adscrit a la parròquia de Clarà un cop s’acabà amb la inseguretat
propiciada per la pirateria. Allà tingué lloc la botifarrada i els obsequis a
tots els presents. A la sorra de la platja,
les típiques embarcacions pesqueres pròpies de l’indret anomenades “gussis” antigament
arrossegades per cavalls que cridaven l’atenció de propis i estranys .
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada