Triomf del RCD Espanyol en un mal partit en el que pràcticament no es jugaven rés ni uns ni altres, al haver quedat sense premi europeu la setena plaça i per tant amb escasses possibilitats el quadre andalús de classificar-se per la Copa de la UEFA. No obstant, el RCD Espanyol ha donat altre imatge molt diferent de la exhibida fa una setmana en l’Olímpic.
Un Espanyol molt conservador, especulador amb el resultat i que solament al tram final, va anar per el partit, en el que tan Riera com Raul Tamudo van ser determinants, primer amb l’expulsió de Merino al ser el darrer home, i posteriorment amb el gol que decidia el triomf.
Un Espanyol amb nou homes sortits de Sadrià més Riera, amb l’únic estranger Zabaleta sortia a la gespa del Colombino, reivindicant aquesta circumstància que darrera i afortunadament s’ha convertit en referent en els onzes d’ Ernesto Valverde. Ángel i Julián sortien tots dos de titulars en l’onze espanyolista.
El partit s’iniciava amb un Recre apurant les darreres possibilitats europees, amb xuts per part de Cazorla i Barber que s’anaven fora de la porteria avui defensada i molt bé per Gorka Iraizoz amb el que ha tornat el triomf i la porteria a zero. El lleuger domini local, dona pas a un intent perico per crear quelcom de perill, mitjançant Riera, com a únic jugador més inspirat i les seves pujades per banda esquerra,
Cazorla amb els seus centres ho intenta per part del Recre, però a la bona defensa del RCD Espanyol cal sumar la inoperancia dels homes d’atac on ni tan sols Uche ha estat el home resolutiu d’altres encontres.
Coro i Ángel en remats intenten fer-nos creure que això es un partit de futbol, on l’espectacle per part d’ambdós conjunts ha brillat per la seva absència. En els compassos finals es Arzo qui ho intenta rematant un servei de cantonada llençat per Cazorla però es marxa fregant el pal de la porteria de Gorka Iraizoz.
La segona part comença amb un Recreativo bolcat per intentar fer quelcom més del que ha estat capaç durant un primer temps soporífer, i així Uche dona senyals de vida amb un remat que Gorka atura. Minuts després d’un relatiu domini local, Uche ho torna a provar, marxant-se l’esfèrica fora. Valverde dona entrada a Luis per Julián, que tampoc ha aportat gaire més en atac que una bona assistència , això sí, en el moment decisiu.
Instans després que Cazorla des de la frontal posés a prova a un segur Gorka, Valverde dona entrada a Ivan de la Peña en substitució d’Àngel que amb una targeta ja s’havia jugat la segona en una ocasió. Els jugadors de la pedrera han tingut minuts i no han defraudat al mister que ha confiat amb ells.
El partit no tenia un clar dominador i era clar que qui marqués s’emportaria els tres punts. Merino, veu targeta vermella i per tant és expulsat en el 75, després de no pogué evitar d’altre manera la progressió cap a porta de Riera després de marxar-se de varis jugadors locals. Però ni per aquestes es pot dir, que l’Espanyol anava a per el partit que seguia sense cap tipus d’amo i senyor. Com a altre cara del partit del passat diumenge, avui si que el conjunt de Valverde ha mostrat més agressivitat i prova d’això el rosari de targetes grogues que Iturralde ha mostrat als pericos.
Tamudo, un cop més, providencial
Raul Tamudo, en el 82, després d’un molt bon desplaçament i llençant-se a terra sobre el punt de penal, toca el just l’esfèrica per aconseguir batre a Laquait i anotar el 110 de la seva històrica compta golejadora. Riera en una molt bona ocasió ha pogut sentenciar l’encontre però posats a ser justos, tampoc era mereixedor el conjunt avui amb la samarreta rosa, d’un resultat tant contundent. La victòria mínima escenifica molt millor el que s’ha vist al Colombino. El que marcava guanyava en un mal partit i aquest ha estat el conjunt de Valverde. Al menys ens han tret el mal sabor de boca dels darrers anys de donar per acabada la temporada abans d’hora quan ja no es juguen rés en la classificació. Ara, a descansar i agafar forces per ser un digne jutge del campionat. Serà altre oportunitat per trencar motlles, per enfonsar suposats imperis i per trencar ratxes que duren ja massa.
Fitxa tècnica
Recreativo de Huelva: Laquait, Arzo, Merino, Cazorla, Jesús Vázquez, Beto, Barber, Uche, Javi Guerrero, Poli, Aitor
Substitucions; Sinama per Javi Guerrero, m . 71.Juanma per Aitor, m. 71.
RCD Espanyol; Gorka (8), Chica (4), Zabaleta(5), Jarque (7), Torrejón (7), Moisés (6), Julián (5), Ángel (6), Riera (8) Coro (4), Tamudo (6)
Substitucions; Luis García (4) per Julián, m. 57, De la Peña (3), per Ángel, m. 65, Moha(4) per Zabaleta, m. 78.
Gol: 0-1 Tamudo, m. 82
Àrbitre; Iturralde González. Ha mostrat targetes grogues a Julián, m. 15, Barber, m. 25, Ángel, m. 30, Jarque, m. 75, Moisés m. 79, Torrejón m. 83, Moha, m. 89 i targeta vermella a Merino en el 76, fet per el que el Recre s’ha quedat amb inferioritat numèrica.
Incidències: Estadi Colombino de Huelva. Trenta sisena jornada del campionat nacional de lliga. Raul Tamudo ha aconseguit el gol 110, fet per el que és només a un d’atrapar al màxim golejador de la història del RCD Espanyol, Rafael Marañón.
El millor jugador del RCD Espanyol; Albert Riera. El jugador més motivat dels que han sortit al Colombino, per part espanyolista. Ha estat el que ha tingut les idees més clares, i ha portar més perill. Està en un moment exquisit de forma. És el gran Riera que justifica el seu fitxatge tan qüestionat en el seu dia.
Un Espanyol molt conservador, especulador amb el resultat i que solament al tram final, va anar per el partit, en el que tan Riera com Raul Tamudo van ser determinants, primer amb l’expulsió de Merino al ser el darrer home, i posteriorment amb el gol que decidia el triomf.
Un Espanyol amb nou homes sortits de Sadrià més Riera, amb l’únic estranger Zabaleta sortia a la gespa del Colombino, reivindicant aquesta circumstància que darrera i afortunadament s’ha convertit en referent en els onzes d’ Ernesto Valverde. Ángel i Julián sortien tots dos de titulars en l’onze espanyolista.
El partit s’iniciava amb un Recre apurant les darreres possibilitats europees, amb xuts per part de Cazorla i Barber que s’anaven fora de la porteria avui defensada i molt bé per Gorka Iraizoz amb el que ha tornat el triomf i la porteria a zero. El lleuger domini local, dona pas a un intent perico per crear quelcom de perill, mitjançant Riera, com a únic jugador més inspirat i les seves pujades per banda esquerra,
Cazorla amb els seus centres ho intenta per part del Recre, però a la bona defensa del RCD Espanyol cal sumar la inoperancia dels homes d’atac on ni tan sols Uche ha estat el home resolutiu d’altres encontres.
Coro i Ángel en remats intenten fer-nos creure que això es un partit de futbol, on l’espectacle per part d’ambdós conjunts ha brillat per la seva absència. En els compassos finals es Arzo qui ho intenta rematant un servei de cantonada llençat per Cazorla però es marxa fregant el pal de la porteria de Gorka Iraizoz.
La segona part comença amb un Recreativo bolcat per intentar fer quelcom més del que ha estat capaç durant un primer temps soporífer, i així Uche dona senyals de vida amb un remat que Gorka atura. Minuts després d’un relatiu domini local, Uche ho torna a provar, marxant-se l’esfèrica fora. Valverde dona entrada a Luis per Julián, que tampoc ha aportat gaire més en atac que una bona assistència , això sí, en el moment decisiu.
Instans després que Cazorla des de la frontal posés a prova a un segur Gorka, Valverde dona entrada a Ivan de la Peña en substitució d’Àngel que amb una targeta ja s’havia jugat la segona en una ocasió. Els jugadors de la pedrera han tingut minuts i no han defraudat al mister que ha confiat amb ells.
El partit no tenia un clar dominador i era clar que qui marqués s’emportaria els tres punts. Merino, veu targeta vermella i per tant és expulsat en el 75, després de no pogué evitar d’altre manera la progressió cap a porta de Riera després de marxar-se de varis jugadors locals. Però ni per aquestes es pot dir, que l’Espanyol anava a per el partit que seguia sense cap tipus d’amo i senyor. Com a altre cara del partit del passat diumenge, avui si que el conjunt de Valverde ha mostrat més agressivitat i prova d’això el rosari de targetes grogues que Iturralde ha mostrat als pericos.
Tamudo, un cop més, providencial
Raul Tamudo, en el 82, després d’un molt bon desplaçament i llençant-se a terra sobre el punt de penal, toca el just l’esfèrica per aconseguir batre a Laquait i anotar el 110 de la seva històrica compta golejadora. Riera en una molt bona ocasió ha pogut sentenciar l’encontre però posats a ser justos, tampoc era mereixedor el conjunt avui amb la samarreta rosa, d’un resultat tant contundent. La victòria mínima escenifica molt millor el que s’ha vist al Colombino. El que marcava guanyava en un mal partit i aquest ha estat el conjunt de Valverde. Al menys ens han tret el mal sabor de boca dels darrers anys de donar per acabada la temporada abans d’hora quan ja no es juguen rés en la classificació. Ara, a descansar i agafar forces per ser un digne jutge del campionat. Serà altre oportunitat per trencar motlles, per enfonsar suposats imperis i per trencar ratxes que duren ja massa.
Fitxa tècnica
Recreativo de Huelva: Laquait, Arzo, Merino, Cazorla, Jesús Vázquez, Beto, Barber, Uche, Javi Guerrero, Poli, Aitor
Substitucions; Sinama per Javi Guerrero, m . 71.Juanma per Aitor, m. 71.
RCD Espanyol; Gorka (8), Chica (4), Zabaleta(5), Jarque (7), Torrejón (7), Moisés (6), Julián (5), Ángel (6), Riera (8) Coro (4), Tamudo (6)
Substitucions; Luis García (4) per Julián, m. 57, De la Peña (3), per Ángel, m. 65, Moha(4) per Zabaleta, m. 78.
Gol: 0-1 Tamudo, m. 82
Àrbitre; Iturralde González. Ha mostrat targetes grogues a Julián, m. 15, Barber, m. 25, Ángel, m. 30, Jarque, m. 75, Moisés m. 79, Torrejón m. 83, Moha, m. 89 i targeta vermella a Merino en el 76, fet per el que el Recre s’ha quedat amb inferioritat numèrica.
Incidències: Estadi Colombino de Huelva. Trenta sisena jornada del campionat nacional de lliga. Raul Tamudo ha aconseguit el gol 110, fet per el que és només a un d’atrapar al màxim golejador de la història del RCD Espanyol, Rafael Marañón.
El millor jugador del RCD Espanyol; Albert Riera. El jugador més motivat dels que han sortit al Colombino, per part espanyolista. Ha estat el que ha tingut les idees més clares, i ha portar més perill. Està en un moment exquisit de forma. És el gran Riera que justifica el seu fitxatge tan qüestionat en el seu dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada