AMB UNA DESASTROSA SEGONA PART, CAUEN 2-1 AMB REMUNTADA INCLOSA.

Això no funciona
De nou el RCD Espanyol ens ha ofert les dues cares habituals d’aquest equip; una bona primera part, controlant el joc i sense passar cap tipus de perill llevat d’una acció puntual, havent marcat primer, i amb molt bones perspectives per a la segona part.

Però un cop més, incomprensiblement s’han tornat ha enfonsar tan aviat com el Recreativo ha començat a manar en el mig del camp i ha començat a obrir el joc per bandes (l’esquerra espanyolista en la segona part ha estat un veritable calvari) i de seguida s’ha pogut constatar la poca solvència defensiva d’aquest equip a la menor oportunitat que li ataquen amb un mínim de perill. S’ha descompost i s’ha vingut a baix com un castell de naips tan aviat com els andalusos han empatat l’encontre i ha estat una autèntica caricatura d’equip (com en el Ruíz de Lopera, però allà va ser menys minuts) i han estat incapaços de donar-li la volta al marcador ni tan sols de crear les mínimes ocasions de gol per al menys salvar els mobles i emportar-se un punt d’un lloc on tot estava al seu favor.

Comença el matx amb tot de cara
Amb un equip que no havia guanyat, trencat per les baixes dels millors homes, les lesions, i els nervis després de veure com al minut cinc, ja manava en el marcador el conjunt d’Ernesto Valverde gràcies a un gol de falta directe de Riera, l’Espanyol ha estat incapaç de solucionar els mals i defectes que el segueixen i no l’abandonen.

I això que l’Espanyol ofenia bona cara, amb un Riera en pla estel·lar, una defensa segura, i un mig del camp amb el doble pivot, en el que a base de lluita s’imposava clarament a un Recre que no trobava la manera de sorprendre a un Espanyol bastant superior.

Sobre el quart d’hora, Tamudo no ha arribat a connectar amb la pilota per centímetres, després d’una gran jugada en la que Luis ha obert a Riera que ha deixat anar un centre gairebé perfecte que per molt poc el de Santa Coloma no ha arribat.

El Recreativo arribava a l’àrea del RCD Espanyol gràcies a una errada en la passada de Marc Torrejón que obligava a Kameni ha rebutjar amb el peu en una compromesa acció.

El col·legiat que no se el pot culpar del resultat, però si que es pot dir que ha deixat en masses vegades constància del seu arbitratge casolà, en el no assenyalament d’algunes faltes i a l’hora de treure les targetes, perdonant-li descaradament la segona a Quique Álvarez en la segona part.

En les acaballes del primer temps, Albert Riera ha realitzat una de les millors jugades que hem vist en els darrers temps, enduent-se l’esfèrica després de caure, aixecant-se davant dos contraris (Quique Álvarez i Panpa) retallant-los una i dos vegades, desfent-se d’ells com ha volgut i posteriorment obrint-se per buscar angle ha xutat un pel excessivament creuat pel pal esquer de la porteria defensada per Sorrentino; una veritable llàstima que no hagi acabat en gol, per que l’estètica i la classe de la jugada s’ho mereixia.

Martins a quatre minuts del final del primer temps ha xutat creuat a la dreta de Kameni, marxant-se la pilota per bastant poc fora. Els darrers minuts ja semblaven un anticipi del que hauria de venir. Kameni ha de rebutjar amb el peu, després que tota la defensa estigués dormint, pensant que l’àrbitre indicaria fora de joc.

Una segona part per oblidar
Els primers minuts han començat amb un Espanyol que semblava anava a sentenciar el matx; Albert Riera en dues jugades, recupera en zona de mitjos del conjunt andalús una pilota, arriba fins a la frontal i cedeix a l’espai a Ángel qui xuta creuat a la dreta. La segona jugada amb una perfecta passada a Tamudo qui per molt poc (evidenciant que li falta al capità una punta de velocitat, encara) no arriba, ja que el meta surt al tall rebutjant la pilota.

Minut 54; Tot i la gran parada de Kameni al remat de Camuñas, ajudat amb que el rebot s’estavella al pal i no entra, la pilota acaba anant a Javi Guerrero davant tota la passivitat del mon de la defensa catalana, i amb barret inclós, acaba xutant aconseguint superar a Kameni i establint l’empat.

A partir d’aquest moment l’ Espanyol (com el dia del Valladolid o del Betis) desapareix del terreny de joc, els mitjos deixen de donar una pilota ben passada i en condicions, la defensa fa aigües per tot arreu i en especial per el cantó esquer, on Clemente Rodríguez dona tota una demostració del que no ha de ser un lateral. Fins a tres cops, els atacants andalusos penetren amb molt perill per aquella banda (sobre tot Varela). Zabaleta evita el gol local al rebutjar al tall una incursió amb camí de gol.

Com a culminació del despropòsit, Clemente Rodrìguez (que havia fet un bon primer temps, i defensant bé, per lo qual no s’entén que li passa a aquest equip), dona en safata d’argent a Javi Guerrero el gol de la victòria fen-li una assistència d’or, davant la desesperació de tots els pericos que hem vist com un cop més han llençat altre partit favorable dels que després poden fer molta falta a l’hora de comptabilitzar els punts aconseguits. Kameni no ha pogut evitar el gol, ja que estava totalment venut amb l’errada de l’argentí.

Un cop més Ernesto Valverde ha trigat en reaccionar, a l’hora de trencar el ritme del partit i de fer canvis, i ha tret a Jonatas Domingos quan tot just quedava un quart d’hora; i altre cop Jonathan Soriano s’ha quedat sense jugar ni un minut al partit següent d’haver sigut l’home decisiu, ja que Valdo ara mateix omple més les expectatives de Valverde i tot i el seu pobre joc sempre acaba sent alineat.

Poc perill per intentar empatar l’encontre
Només una centrada de Zabaleta en la que ni Raul Tamudo ni Luis García arriben a rematar, una centrada de Valdo que tampoc troba rematador, i un lliure directe que Luis llença amb poca efectivitat a les mans de Sorrentino formen part de les escasses ocasions per dir-ne d’alguna manera, que el RCD Espanyol ha creat per intentar esgarrapar al menys un punt. Al contrari, per poc no arriba el tercer, en un contracop en el que Torrejón ha tocat el just quan Javi Guerrero ha intentat retallar-lo i el refús posterior ha caigut a Camuñas que ha rematat creuat marxant-se fora per molt poc.

L’Espanyol ha perdut per les seves pròpies errades (individuals i col·lectives) i continua evidenciant els mateixos símptomes preocupants i de moment el “Txingurri” no sembla saber trobar-li remei.

Fitxa Tècnica:
Recreativo de Huelva: Sorrentino, Dani Bautista, Martín Cáceres, Marquitos, A. Camuñas, Jesús Vázquez, C. Martins, Quique Álvarez, Varela, Javi Guerrero i Pampa

Substitucions: Iago Bouzon per Pampa. m. 54, Gerard per Varela, m. 63, Aitor Tornavaca per Marquitos, m. 69.

RCD Espanyol: Kameni (7), Zabaleta(7), Jarque (4), Torrejón (4), Clemente Rodríguez (3), Lola (4), Ángel (5), Riera (7), Coro (3), Luis García(4), i Tamudo (4)

Substitucions: Moisés (4) per Ángel, m. 60, Valdo(4) per Coro, m. 68, Jônatas (s.c) per Lola, m. 74

Gols: 0-1 Riera, m. 5, 1-1 Javi Guerrero, m. 54, 2-1 Javi Guerrero, m. 69.

Àrbitre: Francisco J. Ontanaya López – Astilleros, del col·legi castellà – manxec. Ha mostrat targetes grogues a Quique Álvarez m. 16, Javi Guerrero, m. 68, Zabaleta, m. 27, Ángel, m. 32, Luis García, m. 32, Kameni, m.44, Riera, m. 81.

Incidències: Partit avançat a la jornada quarta, disputat en el Nuevo Colombino de Huelva.