RCD Espanyol: 1- UE Sant Andreu: 2: Fregant el ridícul
La UE Sant Andreu ha conquerit brillantment i amb tot mereixement la Copa de Catalunya en l’any del seu centenari davant un Espanyol que tot i marcar primer gràcies a una hàbil jugada de Jonathan no ha estat ni l’ombra del que té que ser un conjunt de la màxima categoria i ha quedat desdibuixat (sobre tot en la línia defensiva amb les jugades d’estratègia) quan ha encaixat el segon gol, no saben jugar amb el cronòmetre en contra en un camp de dimensions reduïdes i davant un Sant Andreu que s’ha crescut a mida que anaven passant els minuts, sense cap poder de reacció.
Mala imatge la que han donat els suplents un cop més (ha estat un calc del que vàrem pogué veure en pretemporada en alineacions similars a la d'avui, i pocs jugadors es lliuren del suspens: Didac Vilà, que ha estat renovat per cinc temporades, ha sigut un dels pocs d'ells.
Els primers minuts han sigut de domini blanc i blau però sense profunditat. Una ocasió de Coro amb una penetració rebutjada a còrner ha estat l’única jugada de perill, al marge del gol.
Jonathan obre el marcador
El davanter espanyolista s’aprofita d’una indecisió entre el defensor rival i el porter, se’n porta la pilota i d’esquenes llença una vaselina que supera al meta Morales fent el primer i únic gol de l’encontre.
Tan sols un minut i escaig ha necessitat la UE Sant Andreu per demostrar que qui anava per la final eren ells... Una rematada de Karanka aprofitant-se de la mitja sortida de Cristian Álvarez i davant l’oposició de Lacruz ha rematat per sobre del travesser amb el meta perico ja batut.
Els quatribarrats han anat estirant-se i al minut 40’, un llançament de falta sorprèn a tota la defensa badant i deixen rematar a Alvaro Corral que aconsegueix un bonic gol rematant de cpa.
Aigües en defensa a pilota parada
Márquez ha introduït dos canvis, Sergio Sánchez i Luismi (intenció i ganes, però sense encert), en lloc d’un Coro intermitent i de Lacruz.
El conjunt del Sant Andreu ha donat el primer avís ja al minut dos de la represa quan Moyano ha rematat davant Víctor Ruiz i ha estat a punt d’aconseguir el segon.
Segon que no ha trigat gaire en caure, i també a pilota parada en un servei de banda, en aprofitar Martí, tot sol, després de varis rebuigs defectuosos, i afusellar a Cristian Álvarez.
L’Espanyol ha acabat superat per la pressió dels quatribarrats, amb una deficient sortida de la pilota, i amb molt poca profunditat; només una jugada individual de Julián que s’ha marxat de tres adversaris sense que ningú hagi arribat al seu centre, ha estat el balanç en mitja hora de joc en aquest segon període.
El tercer no ha arribat per que la fusta de la porteria espanyolista ho ha impedit en un remat del mateix Dani Martí, que ha tornat a rematar davant la passivitat un cop més de la defensa espanyolista.
Jonathan ha buscat l’escaire en un llançament directe de falta potent però un xic desviat, i l’ocasió més clara, de Rufete, que ha llençat al ninot..
Semblava, malgrat el domini aclaparador en la possessió de la pilota per part espanyolista, que era més a prop el tercer que l’empat... De nou altre rematada d’una falta a càrrec aquest cop de Eloi, , i una rematada de Gorka buscant l’escaire en un contracop del Sant Andreu, han estat a punt de sentenciar la final.
En l’afegit, en el darrer sospir, Luismi s’ha trobat amb disposició d’empatar el partit, però ha perdut dècimes de segon precioses i un defensor molt ràpid ha tapat el seu remat. Mentre, "Tintín" Márquez, no ha alineat ni un sol minut a Luis García, suplent de luxe en la banqueta dels blanc i blaus.
Els primers minuts han sigut de domini blanc i blau però sense profunditat. Una ocasió de Coro amb una penetració rebutjada a còrner ha estat l’única jugada de perill, al marge del gol.
Jonathan obre el marcador
El davanter espanyolista s’aprofita d’una indecisió entre el defensor rival i el porter, se’n porta la pilota i d’esquenes llença una vaselina que supera al meta Morales fent el primer i únic gol de l’encontre.
Tan sols un minut i escaig ha necessitat la UE Sant Andreu per demostrar que qui anava per la final eren ells... Una rematada de Karanka aprofitant-se de la mitja sortida de Cristian Álvarez i davant l’oposició de Lacruz ha rematat per sobre del travesser amb el meta perico ja batut.
Els quatribarrats han anat estirant-se i al minut 40’, un llançament de falta sorprèn a tota la defensa badant i deixen rematar a Alvaro Corral que aconsegueix un bonic gol rematant de cpa.
Aigües en defensa a pilota parada
Márquez ha introduït dos canvis, Sergio Sánchez i Luismi (intenció i ganes, però sense encert), en lloc d’un Coro intermitent i de Lacruz.
El conjunt del Sant Andreu ha donat el primer avís ja al minut dos de la represa quan Moyano ha rematat davant Víctor Ruiz i ha estat a punt d’aconseguir el segon.
Segon que no ha trigat gaire en caure, i també a pilota parada en un servei de banda, en aprofitar Martí, tot sol, després de varis rebuigs defectuosos, i afusellar a Cristian Álvarez.
L’Espanyol ha acabat superat per la pressió dels quatribarrats, amb una deficient sortida de la pilota, i amb molt poca profunditat; només una jugada individual de Julián que s’ha marxat de tres adversaris sense que ningú hagi arribat al seu centre, ha estat el balanç en mitja hora de joc en aquest segon període.
El tercer no ha arribat per que la fusta de la porteria espanyolista ho ha impedit en un remat del mateix Dani Martí, que ha tornat a rematar davant la passivitat un cop més de la defensa espanyolista.
Jonathan ha buscat l’escaire en un llançament directe de falta potent però un xic desviat, i l’ocasió més clara, de Rufete, que ha llençat al ninot..
Semblava, malgrat el domini aclaparador en la possessió de la pilota per part espanyolista, que era més a prop el tercer que l’empat... De nou altre rematada d’una falta a càrrec aquest cop de Eloi, , i una rematada de Gorka buscant l’escaire en un contracop del Sant Andreu, han estat a punt de sentenciar la final.
En l’afegit, en el darrer sospir, Luismi s’ha trobat amb disposició d’empatar el partit, però ha perdut dècimes de segon precioses i un defensor molt ràpid ha tapat el seu remat. Mentre, "Tintín" Márquez, no ha alineat ni un sol minut a Luis García, suplent de luxe en la banqueta dels blanc i blaus.
El Sant Andreu just i merescut campió, tot i que sigui a pilota parada, ha creat més perill i ha sabut controlar perfectament als blanc i blaus.
En altre ordre de coses, molt més desagradables, cal mencionar “l’orgasme” dialèctic dels locutors de la “Teva” que han patit de valent fins el darrer minut per “pogué aixecar la Copa” en un altre exemple continuat “d’imparcialitat”, desfent-se per un dels dos equips, mostrant els seus desitjos, comptant amb ganes el temps fins que han pogut celebrar el títol. Felicitats nois, ja que no ha pogut guanyar el vostre equip, al menys ha perdut el vostre “enemic” ...
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Cristian Álvarez, Chica, Lacruz, Víctor Ruiz, Didac Vila, Angel, Julián, Coro, Ruefete, Callejón i Jonathan.
Substitucions: Sergio Sánchez i Luismi per Lacruz i Coro respectivament al minut 46; Javi Márquez per Julián, m. 75; Javi López per Rufete, m. 77
UE Sant Andreu: Morales, Fito, Alvaro Corral, Guirado, Rueda, Martí, Lorca, Oriol, Pablo, Lanzarote i Karanka
Substitucions; Eloi i Gorka per Sierra i Karanka, m. 62; Basora per Oriol, m. 79; Jorge Sánchez per Lanzarote, m. 85.
Àrbitre: Estrada Fernández. Sense problemes. Ha mostrat targes groges a Fito, m. 21, a Julián, m. 67 i a Eloi, m. 89.
Gols: 1-0: Jonathan Soriano, m. 25; 1-1: Alvaro Corral, m. 40; 1-2 Martí, m. 56.
Incidències: Final de la Copa Catalunya disputada en el Camp de la Devesa de Sant Carles de la Ràpita. En la llotja ambdós presidents, el del RCD Espanyol, Daniel Sánchez Llibre i el del Sant Andreu, el “convicte i confés” seguidor dels Boixos Nois, senyor Joan Gaspart. Entre les autoritats, Anna Pruna, Directora General de l’esport català, i el President de la FCF, el soci barcelonista, senyor Ricard Campoy. Encontre transmès en directe per el canal “suplent” de Televisió de Catalunya, CANAL 33.
Força presència de seguidors del Sant Andreu (autocars gratuïts) i d’espanyolistes.
.jpg)
4 comentaris:
Josep Mª,
estoy uy decepcionado y cabreado. Hoy ha quedado claro-como se demostro en la 2ª vuelta - que sin los tres taurons , sin kameni y poco mas somos un equipo vulgar que nos gana hasta un ºB sin esforzarse.
Es un titulo Oficila y teniamos la obligacion de ganarlo.
Pere Joan
Lamentables les paraules de Tintín, justificant el que és imperdonable per a un equip de primera, per a uns "professionals" que si no s'ho prenen seriosament, val més que renunciïn a aquesta competició. Lamentablement, una altra ocasió històrica perduda per culpa d'uns "professionals", els quals, embruten massa sovint el nostre escut. J.Ll.
Teniu tota la raó. Uns que no s'ho agafen com cal i altres que no tenen prou qualitat inclós per ser suplents d'un equip de primera divisió.
Tinc que dir que no vaig pogué escoltar les declaracions del tècnic, però que no hi ha cap excusa.
Van perdre merescudament, i la imatge en quant a joc va ser molt pobre, i en cap moment van donar la sensació de ser ells, els de la màxima categoria del futbol espanyol.
Salutacions Pere Joan, i J.LL.
Hipopotam ha dit...
Estic molt emprenyat,no estic de acord amb "El Reporter"´cuan diu que no van donar la sensació de ser ells, si que ho son i es que a més a més de ser uns mal professionals son uns paquets per aixó es lo que tenim
¡¡¡¡DANI I MARQUEZ DIMISSIO!!!!
Publica un comentari a l'entrada