RCD Espanyol: 2 – At. Madrid: 3
El RCD Espanyol ha acabat l’any 2008 amb una nova derrota, aquest cop a Montjuïc davant un letal Atlético de Madrid que ha tingut moltes facilitats concedides per la cobertura espanyolista. Avui, l'Espanyol ha lluitat, ho ha intentat fins el final, fins i tot quan el marcador estava ja irreversiblement perdut amb 1-3 en l’afegit e inclòs ha aconseguit reduir distàncies amb un anecdòtic gol que valdrà al menys per no estar aquesta nit en descens.
Però no ens enganyem, malgrat que hi ha molta gent que li agradi auto enganyar-se. Aquest equip té unes limitacions molt grans: Amb Mané i amb Márquez. I tot que s’ha millorat amb el canvi, i que els col·legiats també "han ajudat", si que s’evidencien unes mancances que no venen ja del principi de campionat, si no de tot l’any 2008.
A remolc des del minut set
En una jugada en la que una errada de Jarque ha conduït a que Kun Agüero en lluita amb Nico Pareja, s'aprofités quan l'argentí es rellisca inoportunament i la passada de la mort a plaer del matalasser acaba rematant Maxi al fons de la porteria.
En canvi, l’Espanyol que ha arribat bastant més que en altres encontres, davant ha tornat a evidenciar la falta de “punch”. Un Callejón encara bastant verd, tot i que ha lluitat, ha malgastat dues clares oportunitats: Una al minut 14 després d’una passada en profunditat de Nené, al cos de Leo Franco, i altre posteriorment després d’una passada de Coro en profunditat molt similar. Ha tingut també altre clara ocasió amb una rematada de cap després d’una centrada de Nené que ho ha intentat per la seva banda.
El RCD Espanyol ha acabat l’any 2008 amb una nova derrota, aquest cop a Montjuïc davant un letal Atlético de Madrid que ha tingut moltes facilitats concedides per la cobertura espanyolista. Avui, l'Espanyol ha lluitat, ho ha intentat fins el final, fins i tot quan el marcador estava ja irreversiblement perdut amb 1-3 en l’afegit e inclòs ha aconseguit reduir distàncies amb un anecdòtic gol que valdrà al menys per no estar aquesta nit en descens.
Però no ens enganyem, malgrat que hi ha molta gent que li agradi auto enganyar-se. Aquest equip té unes limitacions molt grans: Amb Mané i amb Márquez. I tot que s’ha millorat amb el canvi, i que els col·legiats també "han ajudat", si que s’evidencien unes mancances que no venen ja del principi de campionat, si no de tot l’any 2008.
A remolc des del minut set
En una jugada en la que una errada de Jarque ha conduït a que Kun Agüero en lluita amb Nico Pareja, s'aprofités quan l'argentí es rellisca inoportunament i la passada de la mort a plaer del matalasser acaba rematant Maxi al fons de la porteria.
En canvi, l’Espanyol que ha arribat bastant més que en altres encontres, davant ha tornat a evidenciar la falta de “punch”. Un Callejón encara bastant verd, tot i que ha lluitat, ha malgastat dues clares oportunitats: Una al minut 14 després d’una passada en profunditat de Nené, al cos de Leo Franco, i altre posteriorment després d’una passada de Coro en profunditat molt similar. Ha tingut també altre clara ocasió amb una rematada de cap després d’una centrada de Nené que ho ha intentat per la seva banda.
Un llançament de falta de Nené, es rebutjat a còrner per Leo Franco.
El Atlético en mig d’aquestes ocasions periques, ha pogut sentenciar el matx, desprès d’una imperdonable errada de Jarque (que ha completat un desastrós encontre), que Kun Agüero li roba la cartera, es marxa cap a barraca, a punt el central espanyolista és a punt de fer-li penal, i el llançament creuat superant Kameni es marxa fora ajustat al pal esquer.
Amb un xut de Chica, dur, que passa fregant l’exterior de la xarxa, s’ha arribat al descans.
Ensurt... i empat
Al primer minut de la represa, Agüero ha guanyat l’esquena a l'eix de la defensa, controla i xuta per sobre el travesser amb Kameni ja venut.
Nico Pareja ho intenta amb un llançament de lliure directe, però Leo amb una bona intervenció, rebutja l’esfèrica. Callejón xuta als núvols a la frontal després d’una bona passada de Luis. L’atlético, replegat i sortint al contracop causa estralls com en una pèrdua d’Angel a la medul·lar que acaba amb un xut de Kun a la dreta de Kameni.
Una bona passada llarga des del mig del camp de Nico Pareja arriba a Sergio Sánchez incorporat a l’atac, controla i xuta batent a Leo Franco i establint l’empat. Quedava més de mitja hora de joc i tot podia passar.
Kameni ha posat l’ai en el cos, després de confiar-se aturant una pilota, que li acaba colpejant al travesser i apunt ha estat d’acabar dins.
L’atlético ha arribat amb perill amb una doble rematada de Maniche (la primera rebota en un defensor, la segona fora). L’ enèsima errada de Jarque acaba amb una bona intervenció de Kameni que evita el gol.
Infortuni
Agüero a la tercera marca, després que primer Sergio Sánchez evités el primer intent, entre Jarque i Chica el segon, i la pilota acabés dins la porteria de Kameni a falta de deu minuts pel final.
Als pocs minuts, una jugada de Jonathan individual pel mig, acaba amb obertura a l’esquerra on Nene de primera deixa anar un centre xut que se’l menja Leo Franco. Mentre tothom celebra el gol, el càntabre Teixera a instàncies de l’auxiliar l’anul·la per una situació anti-reglamentària que no dic no existeixi, però que a bon segur en els camps dels tres o quatre que tots sabem no s’hagués atrevit a invalidar.
Per a més inri, la següent jugada acaba elevant el 1-3 al marcador: Maxi, culmina un contracop arrancant en situació dubtosa (aquí cap línier se li ocorre aixecar el banderí), supera a Sergio Sánchez, i davant la feble oposició de Jarque i Pareja, xuta a plaer superant Kameni. Avui més d’un ha escridassat a Maxi, que ha celebrat el gol amb fúria i alegria.
Més d’un li recordarà el seu desagraïment envers l’Espanyol per això i per altres coses (trampolí); però el que potser seria bo que recordéssim, que el vàrem comprar per sis milions d’euros quan tenia 20 anys i no havia debutat encara a Espanya (Europa) i el vàrem vendre per menys de quatre quan ja era un crack (i golejador). Això es exemple de la pèssima gestió e incompetència de qui en els darrers anys ha gestionat aquesta entitat i hora és que així quedi dit, malgrat les ovacions dels “danistes” de fe convençuda, en les Juntes d’Accionistes o en qualsevol altre acte, envers els nostres dirigents.
El gol de Valdo, queda en anècdota. El partit ja ha passat i amb ell aquest malaurat 2008. Esperem que el nou any porti altres fites i altres esperances, que en aquests moments son ben pobres i míseres. Que un Espanyol amb més de cent anys d’història, a aquestes alçades es trobi en aquesta situació tan delicada, a les portes d’inaugurar el nou estadi, no diu gaire en favor d’aquells que es van omplir la boca el dia de la Real (començant per la màxima autoritat de l’entitat) que aquella situació no es tornaria a repetir.
El futur no es pot predir. No sabem el que passarà, però un fet es innegable: Aquest 2008 l’Espanyol ha completat uns números de vergonya. Inadmissibles des de qualsevol punt de vista de qualsevol espanyolista que tingui un mínim d’objectivitat i que posi la dignitat per sobre el fanatisme.
Els que tenen la responsabilitat (i no volen deixar de tenir-la) de dirigir els destins d’aquesta entitat, tindran que filar prim a l’hora de reforçar aquest equip; si no ho fan, si només s’encomanen al santoral perico, a Sant Tamudo o Sant Coro com a màxim exponent d’aquesta religió, patiran de valent i el que es pitjor, ens faran patir a tots de valent en el que queda de campionat. S’ha jugat masses vegades amb foc, i ens acabarem cremant.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (6), Sergio Sánchez (7), Jarque (3), Pareja (7), Chica (5), Moisés (6), Angel (5), Nené (7), Coro (6), Luis García (4) i Callejón (4).
Substitucions: Valdo (4) per Callejón, m. 58; Lola (s.q.) per Ángel, m. 71; Jonathan (s.q.) per Coro, m. 83.
Atlético de Madrid: Leo Franco, Perea, Heittinga, Pablo, Pernía, Assunçao, Maniche, Maxi, Simao, Forlan, i Kun Aguero.
Substitucions: Sinama per Forlán, m. 76; Raul García per Simao, m. 83; Luis García per Kun Agüero, m.89.
Àrbitre: Texeira Vitenes, del comitè territorial càntabre. Ha mostrat targetes grogues a Chica, m. 41, Maniche, m. 45 Sergio Sánchez per treure’s la samarreta al celebrar el gol, (58’), Perea, m. 58, Raul García, m. 89.
Gols: 0-1: Maxi, m. 7; 1-1: Sergio Sánchez, m. 58; 1-2: Agüero, m. 80; 1-3: Maxi, m. 90; 2-3: Valdo, m. 93.
Incidències: 11725 espectadors en el darrer encontre de l’any 2008 a l’Olímpic de Montjuïc, de pèssim record per els espanyolistes.
El Atlético en mig d’aquestes ocasions periques, ha pogut sentenciar el matx, desprès d’una imperdonable errada de Jarque (que ha completat un desastrós encontre), que Kun Agüero li roba la cartera, es marxa cap a barraca, a punt el central espanyolista és a punt de fer-li penal, i el llançament creuat superant Kameni es marxa fora ajustat al pal esquer.
Amb un xut de Chica, dur, que passa fregant l’exterior de la xarxa, s’ha arribat al descans.
Ensurt... i empat
Al primer minut de la represa, Agüero ha guanyat l’esquena a l'eix de la defensa, controla i xuta per sobre el travesser amb Kameni ja venut.
Nico Pareja ho intenta amb un llançament de lliure directe, però Leo amb una bona intervenció, rebutja l’esfèrica. Callejón xuta als núvols a la frontal després d’una bona passada de Luis. L’atlético, replegat i sortint al contracop causa estralls com en una pèrdua d’Angel a la medul·lar que acaba amb un xut de Kun a la dreta de Kameni.
Una bona passada llarga des del mig del camp de Nico Pareja arriba a Sergio Sánchez incorporat a l’atac, controla i xuta batent a Leo Franco i establint l’empat. Quedava més de mitja hora de joc i tot podia passar.
Kameni ha posat l’ai en el cos, després de confiar-se aturant una pilota, que li acaba colpejant al travesser i apunt ha estat d’acabar dins.
L’atlético ha arribat amb perill amb una doble rematada de Maniche (la primera rebota en un defensor, la segona fora). L’ enèsima errada de Jarque acaba amb una bona intervenció de Kameni que evita el gol.
Infortuni
Agüero a la tercera marca, després que primer Sergio Sánchez evités el primer intent, entre Jarque i Chica el segon, i la pilota acabés dins la porteria de Kameni a falta de deu minuts pel final.
Als pocs minuts, una jugada de Jonathan individual pel mig, acaba amb obertura a l’esquerra on Nene de primera deixa anar un centre xut que se’l menja Leo Franco. Mentre tothom celebra el gol, el càntabre Teixera a instàncies de l’auxiliar l’anul·la per una situació anti-reglamentària que no dic no existeixi, però que a bon segur en els camps dels tres o quatre que tots sabem no s’hagués atrevit a invalidar.
Per a més inri, la següent jugada acaba elevant el 1-3 al marcador: Maxi, culmina un contracop arrancant en situació dubtosa (aquí cap línier se li ocorre aixecar el banderí), supera a Sergio Sánchez, i davant la feble oposició de Jarque i Pareja, xuta a plaer superant Kameni. Avui més d’un ha escridassat a Maxi, que ha celebrat el gol amb fúria i alegria.
Més d’un li recordarà el seu desagraïment envers l’Espanyol per això i per altres coses (trampolí); però el que potser seria bo que recordéssim, que el vàrem comprar per sis milions d’euros quan tenia 20 anys i no havia debutat encara a Espanya (Europa) i el vàrem vendre per menys de quatre quan ja era un crack (i golejador). Això es exemple de la pèssima gestió e incompetència de qui en els darrers anys ha gestionat aquesta entitat i hora és que així quedi dit, malgrat les ovacions dels “danistes” de fe convençuda, en les Juntes d’Accionistes o en qualsevol altre acte, envers els nostres dirigents.
El gol de Valdo, queda en anècdota. El partit ja ha passat i amb ell aquest malaurat 2008. Esperem que el nou any porti altres fites i altres esperances, que en aquests moments son ben pobres i míseres. Que un Espanyol amb més de cent anys d’història, a aquestes alçades es trobi en aquesta situació tan delicada, a les portes d’inaugurar el nou estadi, no diu gaire en favor d’aquells que es van omplir la boca el dia de la Real (començant per la màxima autoritat de l’entitat) que aquella situació no es tornaria a repetir.
El futur no es pot predir. No sabem el que passarà, però un fet es innegable: Aquest 2008 l’Espanyol ha completat uns números de vergonya. Inadmissibles des de qualsevol punt de vista de qualsevol espanyolista que tingui un mínim d’objectivitat i que posi la dignitat per sobre el fanatisme.
Els que tenen la responsabilitat (i no volen deixar de tenir-la) de dirigir els destins d’aquesta entitat, tindran que filar prim a l’hora de reforçar aquest equip; si no ho fan, si només s’encomanen al santoral perico, a Sant Tamudo o Sant Coro com a màxim exponent d’aquesta religió, patiran de valent i el que es pitjor, ens faran patir a tots de valent en el que queda de campionat. S’ha jugat masses vegades amb foc, i ens acabarem cremant.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (6), Sergio Sánchez (7), Jarque (3), Pareja (7), Chica (5), Moisés (6), Angel (5), Nené (7), Coro (6), Luis García (4) i Callejón (4).
Substitucions: Valdo (4) per Callejón, m. 58; Lola (s.q.) per Ángel, m. 71; Jonathan (s.q.) per Coro, m. 83.
Atlético de Madrid: Leo Franco, Perea, Heittinga, Pablo, Pernía, Assunçao, Maniche, Maxi, Simao, Forlan, i Kun Aguero.
Substitucions: Sinama per Forlán, m. 76; Raul García per Simao, m. 83; Luis García per Kun Agüero, m.89.
Àrbitre: Texeira Vitenes, del comitè territorial càntabre. Ha mostrat targetes grogues a Chica, m. 41, Maniche, m. 45 Sergio Sánchez per treure’s la samarreta al celebrar el gol, (58’), Perea, m. 58, Raul García, m. 89.
Gols: 0-1: Maxi, m. 7; 1-1: Sergio Sánchez, m. 58; 1-2: Agüero, m. 80; 1-3: Maxi, m. 90; 2-3: Valdo, m. 93.
Incidències: 11725 espectadors en el darrer encontre de l’any 2008 a l’Olímpic de Montjuïc, de pèssim record per els espanyolistes.
.jpg)
3 comentaris:
Estuve ayer en Montjuic y lo que más me entristeció ocurrió antes de perder el partido. Y fue la pésima entrada que hubo jugándonos lo que nos jugábamos.
Tocará sufrir este año. Y mucho.
Un saludo.
La imagen del equipo fue buena. La de l resultado y la de la grada vacia no
Pere Joan
Com diu l'Emilio l'assistència de 11,700 espectadors en un partit contra l'At. de Madrid és una entrada indigna. Tampoc feia tant de fred com per deixar d'anar-hi i la situació del nostre equip necessitava més suport des de les grades.
L'equip ha millorat bastant en actitud i presència en el camp; el migcamp pressiona com no ho havia fet mai amb en Márquez, però la davantera segueix tenint problemes per a crear les suficientes ocasions de gol i la defensa malgrat el gran fitxatge de Pareja a hores d'ara rep massa gols per a pensar que salvarem el descens.
La segona volta haurà de tenir un balanç positiu excepcional si no volem estrenat el nou estadi contra l'Eibar.
BON NADAL I FELIÇ ANY 2009
Berguedà
Publica un comentari a l'entrada