dilluns, 12 de gener del 2009

"DIRECTIVA DIMISIÓN !!!",
CRIDA LA GRADA














RCD Espanyol: 2 - UD Almería: 2

Amb aquestes paraules que serveixen de títol d’aquest article, bona part del públic assistent ha volgut mostrar la seva discrepància, preocupació i indignació davant el fracàs que està resultant aquesta temporada a nivell esportiu, continuació amb intenció de superació, d’aquella nefasta segona volta patida la temporada passada.

Avui era un partit molt important: Afortunadament, encara no son encontres a vida o mort; ja arribaran aquests també... Però si era un partit lo suficientment important (donada la situació a la classificació, ocupant zona de descens), per que els jugadors del RCD Espanyol i el seu entrenador estiguessin mentalitzats de la importància dels punts en joc.


S'avança l'Almería
Rés ha estat així: L’Espanyol ha completat un dels pitjors primers temps de bastant temps. No ha xutat a porta fins els darrers instants i pràcticament no ha disposat de cap acció seriosa de perill. Per contra, a la primera acció dels andalusos, un servei de falta botat per la dreta del seu atac ha estat rematat al fons de la porteria de Kameni sense que la defensa espanyolista se n’hagi assabentat encara.


Malament començaven les coses per l’equip de Mané. El tècnic basc ha tornat a incidir en l’apartament tàctic de Beranger, (un dels pocs fitxatges que malgrat no sigui res de l’altre mon, donava un rendiment acceptable i bastant regular), col•locant a un desastrós Chica que s’ha vist desbordat des del primer moment per la seva banda. A més, ha tornat a alinear un doble pivot Moisés – Ángel, en perjudici d’un Roman, que tot i que encara no ha donat tot el que s’esperava del seu fitxatge, i tot i haver realitzat pèssims encontres, a ningú se li escapa que és del poc que tenim que remenin la bola en el mig del camp, on sembla que les veuen totes quadrades des de fa massa temps. Bé, ho veu tothom menys el senyor Mané...

I Coro, l' “alt” davanter espanyolista en punta d’atac per rematar els melons que en moltes ocasions li enviaven els seus companys...


Amb aquest panorama, al minut nou ja han aparegut els primers xiulets a Kameni d’una part del públic, esmorteïts per aplaudiments d’altre part del respectable.
L’Espanyol ja començava a fer aigües, i una errada de Pareja ha estat a punt de costar car, sent tallat la centrada per Sergio Sánchez que avui tampoc ha estat excessivament afortunat, malgrat aquesta acció.

Al minut 22, la xiulada s’estén a nivell pràcticament general. L’equip dona pena, i s’arrossega sobre el camp sense idees, i sense jugar a res. Mané s’ho mira des de la banqueta, però malgrat la situació no fa canvis...

De nou un contracop al 25’, conduït per Crusat, porta de cul a tota la defensa espanyolista, sent finalment Soriano qui remata sortosament alt.
Els nervis augmenten fins el punt que al minut 27, dins l’àrea petita, Sergio Sánchez rebutja una pilota d’un fort tret estavellant-la al cos d’un company dins la pròpia àrea, i a punt ha estat d’aprofitar-se el conjunt visitant. El servei de cantonada, ha estat rematat de cap fregant el travesser.

El primer xut dels espanyolistes ha estat una pilota rematada per Pareja molt malament als núvols.
En el partit d’avui que curiosament com el de l’altre dia a El Ejido, també hi havia Chico i Chica, i curiosament dos Mané... El que estava al camp, ha realitzat dins l’àrea dos retalls a Sergio Sánchez que han esgarrifat al més tranquil...

El primer xut a porta dels espanyolistes entre els tres pals ha arribat producte d’una falta sobre la línia de fons, al minut 43 (!), a càrrec de Luis, rebutjada per Diego Alves. La darrera jugada ha estat un refús compromès del meta, amb un llançament dolent de Rufete, que ha estat dels pocs que ho ha intentat al primer temps, fins que les forces se li han acabat en el segon.

Surt Roman... i l’equip juga
Després de regalar 45 minuts, Mané dona entrada a Román, i l’Espanyol comença a intentar jugar. Al 49, Diego Alves es llueix salvant l’empat després d’un remat de Román només sortir després d'una centrada de Nené.


Assistim a la millor jugada trenada dels espanyolistes amb una obertura a la dreta a l’espai, on Sergio Sánchez incorporat a l’atac malbarata l’acció amb una centrada defectuosa.

Però quan l’Espanyol estava intentat igualar el xoc, després d’una acció en la que Sergio Sánchez perd, (reclamen falta), se’n va Crusat fins que cedeix a Kalu Uche que fa el segon superant a Kameni.

Faltaven 37 minuts pel miracle de la remuntada. Llavors, l’Espanyol ha posat setge a la porteria andalusa, i Luis ha gaudit mitjançant un servei de lliure directe d’un llançament que ha tret Perellano sota pals quan Diego Alves estava ja batut.

Una jugada individual de Nené, amb auto –passada i posterior retall, però la rematada sense angle pel pal curt, es aturada per Alves que cobria bé.

Redueix diferències Román
Servei de cantonada a l’esquerra de l’atac perico, rematada de Sergio Sánchez, rebuig i a un metre de la línia de gol, apareix oportú Román per marcar el primer gol local. Quedava més de mitja hora de joc, i tot podia passar encara.

Altre servei de falta, ha acabat amb una rematada de Coro en situació similar a la de Román, amb un xut del de Banyoles als núvols, davant la desesperació de tota la parròquia espanyolista.

Ni l’entrada de Callejón ni la de Jonathan Soriano en la recta final del matx han aportat res en la pobre faceta realitzadora d’aquest equip. Mentre, els dirigents tècnics o directius es neguen a admetre que es necessita fitxar un davanter...

Altre greu errada del camerunès
Kameni, surt al minut 38 del segon temps, de l’àrea cap a la línia de fons a fer-se amb una pilota i li roba la cartera Uche, xutant sense porter i en la mateixa línia de gol, Chica, aconsegueix salvar el gol de l’Almería.

L’enèsima cantada del camerunès, encén encara més a bona part del públic, que l’escridassa. I és que els collons, Carlos, els has de treure al camp i no als entrenaments davant socis de l’entitat que et paguen el sou...


Els crits, ja, contra la llotja
Llavors, des de la Curva, han començat els primers crits de “DIRECTIVA, DIMISIÓN” i “ESTAMOS HASTA LOS HUEVOS”, que han estat seguits per la lateral i altres zones del camp.

Empata Pareja... i possible punt d'inflexió?
En temps d’afegit (5 minuts ha concedit Bernardino), un servei de falta a pocs metres de la frontal es executat magistralment per Nico Pareja a la dreta de Diego Alves, que no pot fer res per evitar que es coli l’obús de l’argentí, salvant un punt en un encontre amb dues parts molt definides, i en les que el Almeria no ha sabut conservar una renda de 0-2, i en una acció d’inspiració l’Espanyol ha aconseguit treure un punt en un encontre que esperem sigui un punt d’inflexió veritable cara al futur.

Després del gol espanyolista, s’ha reprès el joc disputant-se el poc temps que mancava, i de nou els crits de “DIRECTIVA DIMISIÓN” s’han tornat a deixar sentir sobre l’Olímpic com un avís seriós d’una afició que n’està farta de promeses incomplides i de passar mals tràngols per una deficient planificació esportiva.


Fitxa Tècnica:

RCD Espanyol: Kameni (0), Sergio Sánchez (3), Jarque (5), Nico Pareja (6), Chica (3), Moisés (5), Ángel (2), Rufete (5), Nené (6), Coro (3), i Luis García (4).
Substitucions: Roman (7) per Angel, m. 46; Callejón (4) per Coro, m. 70; Jonathan (s.q.) per Rufete, m. 82.

UD Almería: Diego Alves, Perellano, Bruno Saltor, Kalu Uche, Crusat, Chico, Corona, Juanma Ortiz, Mané, Soriano i Juanito.
Substitucions: Iriney per Juanito, m. 13; Ortiz per Corona, m. 71

Àrbitre: Bernardino González Vázquez del comitè territorial gallec. Ha mostrat targetes grogues a Sergio Sánchez, i Luis García, m . 59; Nico Pareja, m. 70, Moisés, m. 77, Chica, m. 89, Jarque, m. 92 i Roman, m. 94 per part espanyolista, i a Corona, m. 34, Chico, m. 61 i Bruno Saltor, m. 90 per part andalusa.

Gols: 0-1 Kalu Uche, m. 4; 0-2: Kalu Uche, m. 53; 1-2: Román, m. 62; Nico Pareja, m. 94


Incidències: Estadi Olímpic Lluis Companys de Barcelona. Presència d’11325 espectadors a les graderies de l’Olímpic. Esbroncada en diverses fases de l’encontre a l’equip, i crits sorgits des de la Curva al minut 39 “¡ Directiva dimisión !” y “¡ Estamos hasta los huevos !”, que han estat compartits per bona part del públic assistent. Després del gol de Pareja que suposava l’empat, ja en l’afegit de nou s’han sentit els crits contra el Consell d’Administració del RCD Espanyol i s’han vist mocadors en desacord amb la política esportiva de l’entitat.




CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ

.

CLASSIFICACIÓ

PTS

PJ

PG

PE

PP

GF

GC

1

F.C. BARCELONA

47

18

15

2

1

54

13

2

REAL MADRID C.F.

35

18

11

2

5

38

26

3

SEVILLA F.C.

35

18

10

5

3

27

16

4

VALENCIA C.F.

34

18

10

4

4

36

24

5

ATLÉTICO DE MADRID

30

18

9

3

6

41

29

6

VILLARREAL C.F.

30

18

8

6

4

30

25

7

R.C DEPORTIVO

30

18

9

3

6

23

22

8

MALAGA CF

28

18

8

4

6

27

27

9

REAL SPORTING

24

18

8

0

10

26

37

10

REAL VALLADOLID

23

18

7

2

9

26

27

11

ATLETIC CLUB

23

18

6

5

7

24

27

12

REAL RACING CLUB

22

18

5

7

6

20

23

13

GETAFE C.F.

21

18

5

6

7

24

29

14

U.D. ALMERIA

20

18

5

5

8

19

27

15

C.D. NUMANCIA

20

18

6

2

10

24

36

16

REAL BETIS B.

18

18

5

3

10

22

25

17

RECREATIVO

17

18

4

5

9

15

28

18

R.C.D. ESPANYOL

15

18

3

6

9

17

28

19

R. MALLORCA

14

18

3

5

10

18

35

20

C. AT. OSASUNA

13

18

2

7

9

19

26

4 comentaris:

Sentimiento Perico ha dit...

Aixó pinta malament Josep Maria...quin patiment!
Salutacions.
http://sentimientoperico.blogspot.com

Anònim ha dit...

No me gusta el equipo ni tampoco la actitud de la Curva durante el partido. Han dado pena los dos . Unos porque no juegan a nada y otro pq en vez de animar como siempre han animado muy poco ,han silbado mucho y no han ayudado en nada. Otros equipos (Ath Bilbao)aun a pèsar de estar horrorosos siempre cuentan con el respaldo de os suyos. nuesta admirada Curva poco a poco se va convirtiendo en unos mas grupitos de los que campan por los campos de España.
Reflexionad curveros que estais matando el invento
Pere Joan

Emilio ha dit...

Discrepo con el comentario de Pere Joan. La Curva fue de lo poco que animó ayer, lo se porque yo estuve allí, no con ellos en mi puesto, sino en los asientos de al lado, pues iba con una de mis hijas. De hecho, cuando el Almeria marcó el primero, de La Curva tan solo salió un grito de ¡ESPANYOL!, ¡ESPANYOL!, cuando ya muchos en otros lados empezaban con el run run de silbidos y protestas. Que tal vez no se animase de diez puede ser, pero que durante un buen rato se intentó ayudar al equipo nadie lo puede negar.

De todas formas, cuesta sacar fuerzas para animar delante del "espectáculo" que nos dieron ayer.

Josep Maria ha dit...

Sin querer entrar en polémicas entre pericos:
Cuando nos marcaron, como bien dice Emilio, fue principalmente de la Curva de donde salió los ánimos al equipo (justo cuando muchos ya nos dejó muy tocados ese gol, y no me duelen prendas en reconocerlo). Esporádicamente hubo silbidos desde diferentes sectores a Kameni. Esto lo he relatado (he intentado ser lo más objetivo, lo que tampoco en ese estadio de atletismo puedes controlar muy bien de donde vienen las gritos o las protestas (cuando se oyen)...
También hubo aplausos que intentaron acallar los silbidos a Kameni.



El problema, és que cuando se juega (?) como se jugó, y no se aprecia ni tensión, ni concentración, ni nada que altere el curso de las cosas desde el banquillo, es fácil que la afición empiece a increpar al equipo. No es la mejor solución; lo mejor es esperar al final, ya que mientras hay vida hay esperanza. Però la afición del RCDE ha aguantado mucho, demasiado, y no es precisamente de las más críticas hacia su equipo (si este año que nos han dado se lo hubieran dado a otras aficiones, ufff!!!).
No voy a valorar la actitud de la Curva, si debió esperar al final o no, por que en el campo pocas veces en estas situaciones se piensa con la cabeza. Se deja uno llevar por los impulsos, por los sentimientos.
Si no, de que ibamos a ganar aquel encuentro ante la Real, cuando desde la Curva se coreó "Este partido lo vamos a ganar". El futbol son emociones, sentimientos, indignaciones, eufórias, y por tanto a veces no se puede controlar dichos sentimientos.
De todas formas, aún así, se acabó empatando. A veces, algo hay que hacer para que se reaccione. Acordaros del partido ante el Rayo de Copa, que acabó siendo un punto de inflexión, después de oirse lo que se oyó contra los jugadores.

Saludos a todos. Solo los triunfos devolverán la tranquilidad. Aunque, los resultados que todo lo tapan, no arreglan del todo el verdadero problema de fondo de la entidad; solo lo maquillan, y dan óxigeno para seguir vivivendo... Que no es poco.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M