Complicat tema per abordar. Era una promesa que parlaria d’aquest tema i no me’n amago pas tot i que resulta bastant escabrós fer-ho. Anem a posar-hi fil a l’agulla. A bon segur serà també una patata més que calenta pel Consell i de difícil solució...
Estic segur que potser molts deuen afegir una important eximent al seu indefensable comportament com és el del personatge que té de representant. Josep Maria Orobitg, persona “non grata” a Can Perico, no deixa de ser en el fons el seu assessor en temes esportius. Però estem parlant d’una persona ja major d’edat i per tant les seves decisions son això; seves. Amb tota la responsabilitat i conseqüències d’una persona adulta major d’edat i privilegiada com és un futbolista d’elit que mai pot excusar-se en la tasca d’un representant que en darrer terme, farà el que ell desitgi.
Varies coses queden clares d’aquest assumpte. Primer de tot que el RCD Espanyol SAD no va gaire al dia en els pagaments de primes i en el cas que ens ocupa de fitxes. Cosa que mai se’ns informa als accionistes, doncs en les Juntes Generals d’Accionistes, tot son bones paraules del gens preocupant estat dels números i com les tensions de tresoreria no son més que simples anècdotes dins un pla de negoci i un balanç perfectament controlat i sense cap dificultat que posi en perill la pròpia viabilitat de la societat a curt i mitjà termini. Per què el club té l’obligació moral d’estar al dia en els pagaments i si no ho pot estar per motius justificats, al menys intentar tractar-ho i negociar-ho de la manera més adient amb els jugadors per evitar-se’n problemes futurs. I aquests han de ser conscients del greu moment que viu la societat espanyola i del que el mon del futbol no pot ser aliè. Moltes vegades es comporten aquests professionals com uns nens malcriats que no son conscients de les enormes dificultats que tenen les entitats per pogué satisfer les seves exigents fitxes, sous, i fins i tot primes que moltes vegades cobren no se sap a compte de què.
Dit això, la conducta d’Àlvaro Vázquez és segons la meva modesta opinió de la que a bon segur més d’un potser no n’estarà d’acord ja que estem en una societat que idolatra als futbolistes, senzillament impròpia d’un jugador sorgit de la pedrera del nostre club. Una actitud totalment indecent d’algú que hauria d’estimar mínimament aquests colors i aquest escut que l’ha permès jugar a la màxima categoria del futbol espanyol. Per que ja està bé que els jugadors que tant exprimeixen als clubs tinguin la paella pel mànec. Per que signen contractes que als dos partits que fan bons, ja son paper mullat i volen augments de sou i temps els hi falten als seus representants per anunciar a les entitats suculentes ofertes de tercers, la major part de les vegades tant falses com les promeses electorals dels polítics. Per què si fracassen i donen un dolent rendiment te’ls has de menjar amb patates i poques vegades acaben ells perdent. Sempre qui té les de perde és l’entitat.
En aquest cas, la denuncia sobre la pròpia entitat, i el fet en si de no voler renovar (DONCS NO VOL RENOVAR SINÓ S’ATENEN A LES SEVES CONDICIONS), quan ja només li manca un any de contracte, dona encara més símptoma de gravetat a la situació. Igual que ell es troba Joan Verdú i Cristian Álvarez. Son casos diferents... En tot cas, només ell va presentar denuncia...
El problema moltes vegades a aquest club, és que és el propi club qui trenca els seus propis postulats. Si es fixa un sostre salarial, ha de ser d’obligat compliment per a tots, o en el seu defecte si hi ha alguna excepció, té que ser la figura de l’equip. Un Osvaldo per entendre’ns. Però que les excepcions siguin Dátolo o Colotto !, per posar un exemple que tots ho entenguin... I aquestes situacions malauradament es repeteixen massa sovint a l’Espanyol.
Moltes vegades es nega a alguns jugadors el que se’ls hi dona a altres que aporten menys a l’equip. No hauria de ser aquest el cas, doncs el davanter badaloní, encara no ha demostrat res que li doni dret a demanar importants quantitats a l’hora de renovar. Altre cosa hauria de ser Joan Verdú, que ara per ara és qui aporta les gotes de qualitat suficients a l’equip per que aquest pugui ser mínimament considerat. Però de moment, Álvaro tan sols ha aportat les males maneres d’un representant que ja ens va fer passar per la pedra amb el cas Tello entre altres, una denuncia que ens mostra on va ser capaç d’arribar per forçar la situació per fotre el camp a preu de saldo, posant al club en seriós risc de supervivència, de no haver estat retirada (la denuncia).
La solució és complicada. Deixar-lo a la grada una temporada sense anar ni convocat com a exemple per la resta de jugadors que no vulguin renovar assumint el cost (esportiu i econòmic) que comporta, o esperar una darrera oferta i desempallegar-se de qui s’ha mostrat indigne per vestir més aquesta samarreta. Ara per ara, amb la nòmina de davanters sota mínims i esperant els anunciats fitxatges que mai arriben, seguirà en plantilla i comptant per Pochettino, però si no renova, quelcom s’haurà de decidir abans de la data final del 31 d’agost. Hi ha límits que no es deurien mai ultrapassar. I Álvaro ho ha fet. Amb jugadors i representants així, no necessitem enemics; ja els tenim dins.
Estic segur que potser molts deuen afegir una important eximent al seu indefensable comportament com és el del personatge que té de representant. Josep Maria Orobitg, persona “non grata” a Can Perico, no deixa de ser en el fons el seu assessor en temes esportius. Però estem parlant d’una persona ja major d’edat i per tant les seves decisions son això; seves. Amb tota la responsabilitat i conseqüències d’una persona adulta major d’edat i privilegiada com és un futbolista d’elit que mai pot excusar-se en la tasca d’un representant que en darrer terme, farà el que ell desitgi.
Varies coses queden clares d’aquest assumpte. Primer de tot que el RCD Espanyol SAD no va gaire al dia en els pagaments de primes i en el cas que ens ocupa de fitxes. Cosa que mai se’ns informa als accionistes, doncs en les Juntes Generals d’Accionistes, tot son bones paraules del gens preocupant estat dels números i com les tensions de tresoreria no son més que simples anècdotes dins un pla de negoci i un balanç perfectament controlat i sense cap dificultat que posi en perill la pròpia viabilitat de la societat a curt i mitjà termini. Per què el club té l’obligació moral d’estar al dia en els pagaments i si no ho pot estar per motius justificats, al menys intentar tractar-ho i negociar-ho de la manera més adient amb els jugadors per evitar-se’n problemes futurs. I aquests han de ser conscients del greu moment que viu la societat espanyola i del que el mon del futbol no pot ser aliè. Moltes vegades es comporten aquests professionals com uns nens malcriats que no son conscients de les enormes dificultats que tenen les entitats per pogué satisfer les seves exigents fitxes, sous, i fins i tot primes que moltes vegades cobren no se sap a compte de què.
Dit això, la conducta d’Àlvaro Vázquez és segons la meva modesta opinió de la que a bon segur més d’un potser no n’estarà d’acord ja que estem en una societat que idolatra als futbolistes, senzillament impròpia d’un jugador sorgit de la pedrera del nostre club. Una actitud totalment indecent d’algú que hauria d’estimar mínimament aquests colors i aquest escut que l’ha permès jugar a la màxima categoria del futbol espanyol. Per que ja està bé que els jugadors que tant exprimeixen als clubs tinguin la paella pel mànec. Per que signen contractes que als dos partits que fan bons, ja son paper mullat i volen augments de sou i temps els hi falten als seus representants per anunciar a les entitats suculentes ofertes de tercers, la major part de les vegades tant falses com les promeses electorals dels polítics. Per què si fracassen i donen un dolent rendiment te’ls has de menjar amb patates i poques vegades acaben ells perdent. Sempre qui té les de perde és l’entitat.
En aquest cas, la denuncia sobre la pròpia entitat, i el fet en si de no voler renovar (DONCS NO VOL RENOVAR SINÓ S’ATENEN A LES SEVES CONDICIONS), quan ja només li manca un any de contracte, dona encara més símptoma de gravetat a la situació. Igual que ell es troba Joan Verdú i Cristian Álvarez. Son casos diferents... En tot cas, només ell va presentar denuncia...
El problema moltes vegades a aquest club, és que és el propi club qui trenca els seus propis postulats. Si es fixa un sostre salarial, ha de ser d’obligat compliment per a tots, o en el seu defecte si hi ha alguna excepció, té que ser la figura de l’equip. Un Osvaldo per entendre’ns. Però que les excepcions siguin Dátolo o Colotto !, per posar un exemple que tots ho entenguin... I aquestes situacions malauradament es repeteixen massa sovint a l’Espanyol.
Moltes vegades es nega a alguns jugadors el que se’ls hi dona a altres que aporten menys a l’equip. No hauria de ser aquest el cas, doncs el davanter badaloní, encara no ha demostrat res que li doni dret a demanar importants quantitats a l’hora de renovar. Altre cosa hauria de ser Joan Verdú, que ara per ara és qui aporta les gotes de qualitat suficients a l’equip per que aquest pugui ser mínimament considerat. Però de moment, Álvaro tan sols ha aportat les males maneres d’un representant que ja ens va fer passar per la pedra amb el cas Tello entre altres, una denuncia que ens mostra on va ser capaç d’arribar per forçar la situació per fotre el camp a preu de saldo, posant al club en seriós risc de supervivència, de no haver estat retirada (la denuncia).
La solució és complicada. Deixar-lo a la grada una temporada sense anar ni convocat com a exemple per la resta de jugadors que no vulguin renovar assumint el cost (esportiu i econòmic) que comporta, o esperar una darrera oferta i desempallegar-se de qui s’ha mostrat indigne per vestir més aquesta samarreta. Ara per ara, amb la nòmina de davanters sota mínims i esperant els anunciats fitxatges que mai arriben, seguirà en plantilla i comptant per Pochettino, però si no renova, quelcom s’haurà de decidir abans de la data final del 31 d’agost. Hi ha límits que no es deurien mai ultrapassar. I Álvaro ho ha fet. Amb jugadors i representants així, no necessitem enemics; ja els tenim dins.
.jpg)
2 comentaris:
Pues lo que habria que hacer es venderlo, eso si, donde diga el club, y si no grada, aparte de que a mi personalmente no me gusta ver a un tio que a denunciado al club con nuestra camiseta y mucho menos de titular...
Antes que alvarito a este club le sobran por este orden: pochettino , planes, de la cruz , y sanchez libre. Estos son los autenticos gansters del club y los que siembran el mal. Recuerda que pochettino a la primera oferta que tuvo mejor que la del espanyol se fue a jugar a francia.
Publica un comentari a l'entrada