COMENTARI: EL CAS HÉCTOR OBRE UNA ESQUERDAENTRE ELS DIRIGENTS DEL PRIMER EQUIP I ELS DEL FUTBOL BASE

Foto d'arxiu.

La darrera cacicada de José Luis Garcia Martínez.

Saltava la noticia el passat dijous en el twitter del periodista Agustín Gómez. Ràpidament saltaven les alarmes dins la gent que seguim el futbol base. El màxim responsable fàctic i munyidor de tot el que està passant a la pedrera espanyolista, José Luis García Martínez, ja n’havia fet una altre...

Aplicant la fulla de ruta (de manera conscient, o inconscient per les pròpies circumstàncies de les seves decisions) de com carregar-se la pedrera espanyolista, havia donat un altre pas per demostrar-nos a tots que el que està passant a Sadrià és molt greu i mereix ja una resposta de les persones més elevades que regeixen els destins de l’entitat.

Havia decidit prescindir d’Héctor Rodríguez, únic jugador de camp que ha pujat al filial des del juvenil doble campió. L’altre dels que finalitzaven edat juvenil, era el porter Germán Parreño. El motiu, la falta de fitxes lliures després de la seva nefasta gestió al front del filial amb 15 fitxatges la major part d’ells totalment desafortunats en quant a edat, progressió i qualitat per que algun dia puguin jugar al primer equip. Per cert, Arthur Irawan tindrà fitxa?... Si l’acaba tenint, tots els pericos accionistes hauríem d’exigir-ne responsabilitats doncs si els juvenils titulars campions no poden pujar per què un juvenil de darrer any que no jugava més que estones de manera anecdòtica al juvenil B si pot...

Naturalment, ja teníem més que clar els que més o menys seguim el tema, que si es trencava la corda, aquesta no es trencaria pel cantó dels seus fitxatges (de José Luis García), sinó que continuaria sacrificant a tots aquells que han mamat espanyolisme des de petits i han anat pujant per les diverses divisions inferiors de l’entitat. S’ha de moure el mercat, i els que ja estan aquí doncs no... això...

En el cas d’Héctor la línia vermella travessada és molt més greu. Es tracta del capità del millor juvenil (en quant a resultats, doncs no vull entrar en comparances amb altres grans juvenils passats) de tota la història del RCD Espanyol. A més, va ser l’autor del únic gol que va donar el títol a Borriana. Anecdòtic si es vol, però 11 temporades al nostre club mereixen quelcom més que a un jugador li comuniquin un 14 d’agost que no compten amb ell i que l’intentaran cedir a un altre club, amb l’excusa que ja hi havia tres defensors centrals dretans a l’equip i que ell era el darrer en relació a les preferències dels tècnics.

El divorci entre el primer equip i aquest autèntic cacic amb el seu home de palla que tenim en el futbol base, recolzat i admirat pel vicepresident esportiu Germán de la Cruz i Camarillas, queda més que patent ja que al mateix temps que s’està decidint prescindir d’ell procedint a una cessió, el tècnic del primer equip (responsable últim junt amb Planes i el Consell de tot el que està succeint a l’entitat) l’havia convocat pel primer equip a varis entrenaments. Quan al jugador se li comunica aquesta decisió, coincideix en el temps amb els pares del jugador de vacances, fet que els obliga a tornar el més ràpidament possible.

La decisió sorprèn inclòs a tercers dins l’Espanyol B, i no totes les persones que composen la part dirigent de l’equip estaven al corrent del tema. Un important càrrec del propi filial intercedeix al assabentar-se amb sorpresa del tema. Casado en una reunió amb els pares del jugador admet aquesta possibilitat d’anar cedit Héctor oferint al mateix temps la seva paraula que en la propera temporada seguirà Héctor al club (?). Em pregunto com es pot donar garanties de res a un any vista en el futbol sinó és una manera de cercar una excusa per endolcir l’agre decisió presa per altre persona...

Mentre, el jugador estava mantenint una entrevista amb Pochettino, i el segon tècnic del primer equip, de la que segons les meves fons, podia treure’s les conclusions que caminaven per diferents senders la direcció esportiva del primer equip i la del futbol base.

Quan ahir els dos Cristians se’ls hi dona fitxa del primer equip, les coses donen un tomb. Llavors se li obren les portes de bat a bat al de Bellvitge per pogué continuar al filial. Son cridats per Casado jugador i representant a una reunió a la Ciutat Esportiva en el que se li exposa al jugador que podrà tenir fitxa al filial però que naturalment serà amb els criteris esportius mencionats i exposats a l’anterior reunió. Es a dir, que el jugador parteix com a tercer central dretà i per tant disposarà (sempre en principi doncs al futbol mai saps el que pot succeir) de molts pocs minuts.

Amb aquest panorama, es prenen un compàs d’espera per decidir-ne com és resoldrà el tema i serà el propi Héctor assessorat pels seus, qui tindrà que prendre la darrera decisió. El tema segueix força complicat. Veurem com acaba, però ja denota prou la gravetat de la situació al futbol base espanyolista.

Es simplement vergonyós el que està succeint al nostre futbol base. Jugadors com Bonilla, Gil, Canadell (cedit), Rufo, o inclòs ara Héctor, no els hi ha servit de res fer la millor temporada d’un juvenil espanyolista. Per un motiu o altre, s’ha donat preferència a jugadors totalment aliens al nostre futbol base, amb edats elevades, i amb una política totalment contraria a la que s’havia mantingut (i alabat pels mateixos que ara recolzen l’actual), que era pujar jugadors per sobre de la seva edat per avançar-ne el seu procés formatiu.

Quan es parla que l’important és fer una bona classificació a Segona B se’ls hi hauria de caure la cara de vergonya. Com poden variar tant en tant poc temps en el que haurien de ser els postulats nuclears de la política esportiva d'una entitad. Un filial és per formar jugador per pujar al primer equip i més en una institució tant necessitada d’això per motius econòmics i per que històricament sempre s’han conquerit els millors èxits amb equips en els que els jugadors de la pedrera eren els principals abanderats. Que millor en Segona B que en Tercera? Doncs si, però no a qualsevol preu i menys optant més per resultats que per formació.