Barcelona, 5 d'octubre de 2012
Els/les accionistes adherits al sigüiente MANIFEST PER UN RCDE MILLOR, deleguem les nostres accions i/o ens sumarem en la propera Junta d'Accionistes d'Accionistes a l'APMAE (Associació de Petits i Mitjans Accionistes del RCD Espanyol), per acord aconseguit amb aquesta perquè faci seves en el nostre nom les següents reflexions i sol·licituds formals al Consell d'Administració. Peticions que en el moment actual considerem indispensables per tractar de revertir el moment de crisi institucional i d'incertesa econòmica, social i esportiva pel qual travessem:
PER UN RCDE DE TOTS
Constatem amb tristesa com el Club de manera accelerada des de la seva conversió obligada en S.A.D., ha passat de ser un Club de tots -socis -, a ser un Club de molts -accionistes -, per ser avui el Club d'uns pocs -màxims accionistes-, que sovint confonen en les seves decisions la concentració accionarial amb la voluntat col·lectiva d'un Club centenari.
Obliden que la propietat no atorga legitimitat per ella mateixa. A més impedeix l'alternativa i la pluralitat.
La complicada Història del nostre Club demostra que únicament quan hem decidit tots i units, hem estat forts. Per això creiem que el rumb mai hagués de decidir-se d'esquena a la majoria. Perquè sense la seva gent el RCD Espanyol no és res. I hauria de tornar a ser de tots d'alguna manera.
Demanem al Consell d'Administració que reflexioni en profunditat sobre les conseqüències d'aquesta separació emocional, i que repassi el número concret de socis- accionistes de base que li han anat retirant el seu suport aquests últims anys. Perquè ens va part del futur en això.
Els sol·licitem que com a via de solució a aquesta anomalia de representativitat, en comptes de processos d'augment de capital que dilueixen i desmotiven, s'articuli un mecanisme permanent d'intercanvi d'accions actuals a través de la pàgina web del Club, que fomenti el que tots els accionistes -físics o jurídics - que superin actualment el 5% del capital social del Club - per respecte a l'ideal d'un RCDE de tots-, posin a la disposició de qualsevol soci que vulgui adquirir-les a partir d'ara un número màxim d'accions (per exemple 100), informant del nom dels accionistes que voluntàriament s'adhereixin a aquesta iniciativa de venda, a l'empara del principi de consentiment de la Llei de Protecció de Dades de Caràcter Personal vigent.
Necessitem retornar l'Espanyol als seus socis. Necessitem tornar a sentir nostre i de tots al Club. Per poder decidir entre tots el que ens importa a tots. Volem en un futur no gaire llunyà tornar a sentir-nos part -i no clients- del RCD Espanyol de Barcelona.
PER UN RCDE TRANSPARENT
Per desgràcia vivim temps econòmicament molt difícils. En aquest entorn es repeteix que l'"economia de guerra" mana en el nostre Club, i que l'objectiu principal és rebaixar un Deute, mai ben explicat.
En el seu nom aquest Consell porta anys realitzant un esforç erràtic a costa de sacrificar els dos objectius possibles d'un equip de futbol que són la consecució de resultats, o el fer sentir orgullós a l'afeccionat a manca de resultats esportius.
El nostre Club sempre ha comptat amb l'avantatge que la paraula èxit per a la major part de nosaltres té a veure sobretot amb conceptes com l'orgull, la identificació, el sentiment, o el planter.
No obstant això vivim amb preocupació com fins a aquests principis s'estan diluint a marxes forçades avui a causa de decisions doloroses, preses pels administradors del Club de manera opaca contra referents humans i esportius de la nostra història i de la nostra pedrera, en nom del pressupost.
En el futbol encara que ho sembli, l'economia no ho és tot. Hi ha valors que els pericos diem defensar, que cal respectar. Perquè són el motor de la nostra il·lusió. Formen part del nostre patrimoni futbolístic. I si els perdem, perdem una part important de nosaltres mateixos.
Arribats a aquest punt creiem absolutament necessari un exercici de transparència i de justificació de la situació econòmica actual del Club i de les decisions preses en el seu nom.
Per tant sol·licitem al Consell d'Administració que en la propera Junta General d'Accionistes es present:
I) Un informe detallat de les despeses del Club, especialment pel que fa a la partida de despeses de personal, incloent, una a una, les retribucions totals de cadascun dels treballadors esportius (jugadors) i no esportius del Club, en la manera que permeti a aquest efecte la Llei de Protecció de Dades de Caràcter Personal.
II) Un desglossament detallat dels resultats econòmics de la venda dels drets de cadascun dels jugadors d'aquest últim exercici, desglossant els possibles beneficis o pèrdues que per al Club -o per a inversors particulars si els hi hagués- s'hagin pogut generar.
Creiem que resulta necessari visualitzar que en aquests temps tan difícils tots els esforços s'estan compartint internament per l'estructura laboral del Club - especialment pels càrrecs de major responsabilitat i remuneració-, i visualitzar que els ingressos rebuts per la sortida de jugadors estan contribuint a l'objectiu de reducció de dèficit marcat.
El Deute no s'ha creat sol, ni s'ha creat únicament per la construcció del nostre nou estadi. Però en el seu nom s'està afeblint esportivament cada temporada a l'equip, i s'està desmuntant lel planter per falta de recursos, mentre es repeteix que està controlat.
El Club no pot vendre a símbols per pagar errors. Ni ha de tenir topalls salarials a la gespa, si no existeix paral·lelament una política general de costos laborals basada en la consecució d'objectius. No pot ser un trampolí de cedits mentre es paguen traspassos per jugadors propis que no juguen.
No podem seguir creient que tot es farà sempre demà. Necessitem transparència. Acompanyada d'una bona gestió d'ella.
PER UN RCDE MODERN I AMBICIÓS
El RCD Espanyol ha estat sempre un Club especial. Un Club impulsat per la voluntat de milers de cors que contra les adversitats l'hem sentit com alguna cosa propi.
L'objectiu sempre es va dir que era aprofitar d'una vegada per sempre aquest potencial per créixer en un entorn metropolità com el de la gran Barcelona, amb la nova conjuntura d'un estadi en propietat per explotar. Situar-nos definitivament com un dels Clubs capdavanters de la Lliga.
L'afició va complir amb la seva part (35.000 abonats). Però comprovem amb tristesa com el Club no ha complert amb la seva, i tornem a donar passos cap a un passat conformista plagat d'excuses, en comptes de donar-los cap al futur il·lusionant que es pressuposava.
Demanem al Consell que valori seriosament el que significa ser perico avui. Un equip amb un pressupost mitjà, que sol acabar sempre lluitant per no descendir. Un Club amb un estadi nou i una afició històricament generosa, que demostra que no és capaç de sortir del bucle que ens condemna. Una institució basada en el sentiment, que deixa sense referents a l'afeccionat, la qual cosa la posa en perill.
Alguna cosa no s'està fent bé. No tot és culpa dels altres. Ni de la crisi econòmica.
En la nostra opinió la modernització del RCD Espanyol, de les seves estructures, objectius i mitjans per aconseguir-los, resulta indispensable. El RCDE del segle XXI ha de traçar un Pla ambiciós en majúscules, que no sigui únicament un pla econòmic, i seguir-lo. Un camí per donar un gran salt. En cas contrari Cornellà-Prat haurà estat una nova oportunitat perduda.
Per tant sol·licitem al Consell d'Administració que en la propera Junta d'Accionistes presenti a tots els accionistes un informe detallat amb les línies d'actuació actuals i els plans previstos -per departaments- que impulsen per a aquest exercici i per als propers, que reculli els objectius, el pressupost a destinar, els mitjans posats a la seva disposició i les mesures de seguiment, control i avaluació que es contemplen en cadascun d'ells per aconseguir-los.
No podem conformar-nos amb pensar que sobreviure ja és un èxit. No podem improvisar contínuament els passos a donar. Hem de professionalitzar l'organització interna, i enfocar tot el Club cap al soci que li dóna raó de ser. Imposar-se objectius en totes les àrees, donar-los a conèixer, i passar comptes d'ells. Perdre 7.000 socis en dos anys és un drama per a aquesta institució. Atribuir-ho només a la crisi una ceguesa preocupant.
Aquest Club si es posa a caminar té futur. Probablement estigui atrapat actualment en un encreuament de camins, amb la tendència natural de mirar només cap al més còmode. És possible que faci manca coratge i imaginació i alguna cosa més per explorar uns altres. Però és necessari.
Els pericos mereixem que entre tots convertim a aquest petit gran Club en una mica més. A les nostres mans està. El destí s'escriu cada dia. I d'això els que estimem la blanc-i-blava en sabem bastant.
LA CURVA RCDE 1900
NO ENS RENDIREM MAI!!
NO ENS RENDIREM MAI!!
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada