RCD Espanyol: 0 - Sevilla FC: 3
Si ho ha vist Aguirre, igual no ve...
Altre cop deplorable. Altre cop ho tinc que dir-ho: L’Espanyolisme no es mereix aquesta vergonya que li està tocant passar un dia sí i altre també. Avui, en la tornada dels setzens de final de la Copa de S.M. el Rei, l’equip ha tornat a tocar fons. I cada cop el fons és més profund, en quant a component anímic, i per tant més complicat sortint-ne algun dia d’aquesta situació. Si el nou tècnic Javier Aguirre ha vist el partit, igual s’ho pensa dues vegades...
Per que el partit ha durat el que ha volgut el subjecte que l’ha arbitrat. Avui es deia Clos Gómez... Es igual, un més de la col·lecció, un més dels que ja saben el que han de xiular i a qui ho han de xiular... Joan Collet anuncia quelcom que s’hauria de callar si alguna vegada deixés de fer populisme barat –en aquest cas bastant car -. Si es va a Madrid a protestar, a queixar-se als estaments arbitrals (suposant que això funcioni) ha de ser sense que transcendeixi... Si no, com volem que funcioni. Només aquelles entitats que per pressupost, per nombre de diputats i pes polític, i per nombre de televisions i mitjans de comunicació servils, poden fer-ho públicament, poden plorar i ser les seves queixes tingudes en compte. Nosaltres no... Si et queixes, guarda discreció al menys i que quedi entre les persones que ha d’arribar la queixa. O pensa algú que avui ens anaven a afavorir els col·legiats després de dir que el President anava a Madrid a queixar-se...
Un Espanyol amb Longhi a la banqueta amb tot el que això suposa, tampoc podia millorar gaire del dia a la nit; ni tan sols crec que Aguirre obri miracles en un partit. No es pot dir que l’avui tècnic hagi renunciat a la Copa, doncs ha alineat a titulars que més valdria potser estiguessin a la grada algun temps doncs per arrossegar-se pel terreny de joc com ho fan, poc hi guanyem.
I no és que hagin començat malament... Però és que el 3-1 de l’anada ja condicionava la sort de l’eliminatòria. Una errada indigna de jugadors de primera divisió de les que l’equip comet cada partit, o una jugada amb robatori arbitral habitual, era més que suficient per matar l’eliminatòria tant aviat com aquesta es produís, doncs un Espanyol en aquestes circumstàncies li és pràcticament prohibit aconseguir fer quatre gols a un Sevilla. S’ha de ser realistes... No era el millor moment per afrontar una Copa que masses vegades l’han llençat els nostres jugadors de mala manera en condicions molt més favorables que les actuals...
Ha avisat el Sevilla aprofitant-se d’un Espanyol força tou i nerviós, amb una línia mitja tant “creativa” amb Forlín i Wakaso... Ho ha fet amb un contracop que ha finalitzat Perotti enviant el seu tret al pal de la porteria de Kiko, a la Copa titular. Ignoro quins poden ser els motius per que uns jugadors que es diuen i cobren com a professionals puguin tenir aquests nervis, aquesta pressió en un partit on no tenien res a perdre i molt a guanyar... I em pregunto que serà diumenge a Granada en aquest pla... El cas és que Clos Gómez ha finiquitat l’encontre quan ha assenyalat un penal sobre Babá, que només ell ha vist (si xiulava una molt rigorosa falta era fora de l’àrea) i a sobre ho arrodonia expulsant Javi López. Un assetjament malèfic que enguany està patint l’entitat des dels estaments federatius com a conseqüència d’haver liderat la reclamació per un més just repartiment dels drets televisius. Qui no vulgui veure-ho, s’enganya a si mateix. Després del Villareal, ara ens toca nosaltres...
Abans del descans, un Sevilla que ja jugava a plaer amb superioritat numèrica, amb tot a favor i amb un Espanyol totalment descentrat des de l’expulsió i el gol sevillista, ha aconseguit el segon quan una penetració de Navas per la dreta, ha finalitzat amb la passada de la mort per que Rakitic dins l’àrea afusellés Kiko. El 0-2 era una molt pesada llosa que aquest equip totalment ensorrat era incapaç no ja de superar, sinó tan sols d’intentar-ho. Per tant, el llarg suplici d’una agonia copera queia com una maledicció sobre tot l’espanyolisme. Quaranta-cinc minuts de vergonya i de humiliació en els que els jugadors espanyolistes, llençaren la tovallola i s’arrossegaren pel terreny de joc sense ànima i sense cap tipus d’esperit de sentit del ridícul i del amor propi, tot i reconèixer que amb deu jugadors davant un Sevilla i amb un marcador tant advers, i en les circumstàncies que envolten a l’equip, no era tasca fàcil sobreposar-se a tanta desventura.
Però per damunt de tot hi ha la imatge de l’entitat, el respecte en vers l’afició i la professionalitat. Quantes vegades s’ha vist a un equip (inclòs al nostre) lluitar amb deu jugadors i plantar cara al rival i inclòs guanyar-lo. Per contra, deixar-se anar, malgrat les adversitats, no fa sinó incidir encara més en la desafecció de l’afició i enterbolir encara més la situació i deixar encara pitjors sensacions cara al futur.
El Sevilla ha fet el tercer mitjançant Babá, en una esperpèntica jugada en la que els jugadors de l’Espanyol ni es sabia si hi eren o no al terreny de joc. L’equip espanyolista ha sigut incapaç en tot l’encontre d’arribar amb clar perill a les immediacions de l’àrea sevillista i encara més, de llençar entre els tres pals. Un molt trist bagatge. I encara a Kiko gràcies, el Sevilla no ha fet el quart en altre jugada en la que ha arribat com a volgut i la passada de la mort de Rakitic ha sigut rematada per Babá, lluint-se el meta espanyolista evitant el gol dels andalusos. Hagués sigut ja massa càstig, massa cruel comiat...
Molt haurà de millorar l’equip i molt haurà de treballar psicològicament Javier Aguirre per recuperar homes com Forlín, Héctor Moreno, Verdú, etc. que no son ni l’ombra del que eren. No se’ls hi ha pogut oblidar mínimament jugar a futbol a tots els jugadors, malgrat el nivell sigui bastant limitat. Per que si el nivell fos aquest, l’exhibit en aquests darrers encontres a l’Estadi (quatre sense marcar i vuit gols en contra), no seria un equip ni tan sols per mantenir-se a la Segona A. I això tampoc crec que sigui la justa realitat...
Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Kiko Casilla; Javi López, Raul, Héctor Moreno, Víctor Álvarez; Forlín, Wakaso, Verdú, Rui Fonte, Albín i Longo.
Substitucions: Víctor Sánchez per Wakaso, m 30; Christian Alfonso per Albín, m. 46; Stuani per Rui Fonte, m. 76.
Àrbitre: Carlos Clos Gómez, del comitè territorial aragonés, assistit en bandes per Pau Cebrián Devis i Luis Fernando Marco Martínez. Ha amonestat amb cartolina groga a Wakaso, m. 8 i als visitants Botia, m. 38 i Cala, m. 81. Ha expulsat amb vermella directa a Javi López, m. 25.
Gols: 0-1: Perotti (pen), m. 26, 0-2: Rakitic, m. 44; 0-23: Babá Diawara, m. 49.
Incidències: Encontre corresponent als setzens de final de la Copa de S.M. el Rei, disputat a l’Estadi del RCD Espanyol a Cornellà – El Prat davant 7.463 heroics espectadors.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada