PUNT I FINAL A LA SEGONA ETAPA DE SARA SERNA A L'ESPANYOL

Sara Serna Abadías (Sabadell 10/10/1987) va deixar ahir de ser jugadora del RCD Espanyol. L’extrem esquerrana del Femení “A” espanyolista posava punt i final a una segona etapa de blanc-i-blava en la que no va pogué revalidar ni els èxits personals ni col·lectius de la primera brillant estada al conjunt perico, i per la que segurament serà recordada per l’afició espanyolista.

Sara va arribar molt jove al RCD Espanyol, quan tenia en prou feines 16 anys, procedent del filial del CE Sabadell. Era l’estiu de 2003 i l’entrenadora aquella temporada era “Titi” Camúñez. Posteriorment vindria l’època daurada amb Santi Fernández, amb un tercer lloc a la lliga, i la segona temporada, la del triplet, on l’Espanyol ho va guanyar-ho tot, disputant la màxima competició continental a la següent temporada.  Destacà com a puntal d’aquell trident d’atac (junt a Adriana Martín i Marta Cubí), per la seva esquerra i el seu encert golejador. Aquella temporada aconseguí batre a les porteres rivals en vint ocasions a la lliga.  En la darrera temporada de Santy a la banqueta, marcà 11 gols.  

Després del breu pas de Montiagut (2007/08, 11 gols) i  Morata  (2008/09, 9 gols en lliga,i títol de Copa de la Reina a la butxaca) a la direcció tècnica del primer equip femení, Sara Serna va abandonar l’entitat espanyolista en 2009 quan Oscar Aja va seure’s a la banqueta del femení. A meitat d’octubre, tot just quan els equips del futbol base i femenins s’anaven a presentar en la Ciutat Esportiva, va decidir marxar juntament amb  Rocío Serrano (la botxí dels espanyolistes en el darrer encontre davant el Sant Gabriel) per la clara falta de sintonia amb el tècnic banyolí. Sara fitxà llavors per l’Euromat Estartit.

Al conjunt empordanès la sort li va ser adversa, ja que una greu lesió la va apartar durant molt de temps dels terrenys de joc; es va perdre pràcticament tota una temporada sencera.  

En l’estiu de 2011, un cop es van esvair els mals auguris d’una hipotètica desaparició del futbol femení espanyolista, i ja a la fase final de la seva recuperació va signar per l’entitat espanyolista, després d’unes setmanes a prova per Luis Carrión, nou tècnic de l’equip perico. En aquesta segona etapa, l’esquerrana va aconseguir anotar 13 gols en lliga sent la tercera màxima golejadora de l’equip tot i no ser titular en molts encontres i després d’un complicat inici amb alguna lesió sense gaire importància però que va fer que li costés agafar el ritme de l’equip. Inclòs en alguns encontres se la va veure jugant en posicions més endarrerides inclòs a la medul·lar.  

Aquesta temporada duia dos gols marcats, i alternava un lloc a titularitat (amb la lesió de la també esquerrana Willy),  amb partits relegada a la suplència.  Des de Sentiment Perico, li desitgem molta sort a una de les que han fet gran el futbol femení espanyolista. Molta sort, Sara!.