dilluns, 10 de juny del 2013

L'INFANTIL "A" CAU A CORNELLÀ (3-2),
I NO PODRÀ DEFENSAR EL TÍTOL A LA FINAL DE VILANOVA










 
UD Cornellà: 3  - RCD Espanyol Infantil “A”: 2
 
(Mpal. de Cornellà; Cornellà de Llobregat; El Baix Llobregat: Josep Maria)
 
Eliminació del quadre espanyolista. 
 
El RCD Espanyol Infantil no estarà a la final de Vilanova i per tant no podrà optar a revalidar el títol de lliga que la fornada del 98 va conquerir la passada temporada precisament després de derrotar en la final als del Baix Llobregat.  Els blanc-i-verds, es van posar per davant amb dos gols en onze minuts i van aprofitar les greus errades en defensa dels espanyolistes per anar gairebé tot l’encontre amb avantatge de dos gols (2-0 i 3-1). La reacció espanyolista en el final de partit va arribar massa tard.
 
En primer lloc no seria just iniciar aquesta crònica després del resum inicial del partit, sense dir que la UD Cornellà va fer un gran partit, i va ser digne mereixedor del triomf doncs es va trobar a un Espanyol que li va costar força fer el seu joc, que no es va sentir mai còmode sobre la gespa del nou Mpal. de Cornellà, on a més la pilota es frenava bastant a l’hora de jugar en ras, i on els nois del conjunt local van fer un gran desgast tot el partit pressionant molt i no deixant jugar als espanyolistes, que a sobre ho van passar força malament en defensa. Per tant, la UD Cornellà, malgrat algunes petites estones del partit en que els espanyolistes imposaren el seu joc, fou superior utilitzant les seves armes amb un futbol més directe i desequilibrant.
 
Dit això, capítol apart mereixeria l’actuació del senyor Javier Fernández Ruíz. Aquest senyor que fou l’encarregat de dirigir l’encontre mostrà ben clarament que poca gràcia li feia que el RCD Espanyol aconseguís el passi a la final. Es va pogué equivocar o no, en l’anul·lació del gol d’Anglada que suposava l’empat a un, quan ben ràpid  i poc s’ho va pensar en xiular el penal que suposaria el segon gol local; Es va pogué o no equivocar en un munt de faltes no xiulades en favor de l’equip de David Fernández que facilitaren i molt la tasca de pressió dels locals...
 
No ho discutiré pas. Però el que si que està fora de tot dubte i no admet cap discussió es la sensació de parcialitat total (que és el pitjor que se li pot dir a un àrbitre) i el seu interès en que l’equip espanyolista no superés l’eliminatòria quan passant uns trenta segons va xiular la fi del partit, quan només per les moltes substitucions ja eren necessaris no menys de tres minuts com a poc.
 
Però és que a més el Cornellà va passar tot el temps del món quan l’Espanyol aconseguí el 3-2 a falta de 6 minuts per la fi del partit i pressionà de valent. Als locals se’ls hi començava a fer molt llargs els minuts finals i aquest individu optà per no afegir temps suplementari. Això provocà la reacció del cos tècnic espanyolista, mitjançant el tècnic David Fernández i el seu delegat Carles Casanova, que expressaren aquesta situació a l’àrbitre que en aquest final acabà perdent els papers. Tingué això si, (no li feia falta) un bon guardaespatlles, un bon defensor el col·legiat en la persona del tècnic del Cornellà, que no sé a que venia el numeret... quan ell si hagués trobat en idèntica circumstància, també li hagués reclamat els tres o quatre minuts que de partit quedaven...
 
El partit es va posar ben aviat coll avall pel Cornellà. Es duien tres minuts de joc, quan amb bastant fortuna s’avançaren els locals. Adrián no pot refusar en la seva mitja sortida quan es marxen cap a  barraca tot sol dos jugadors locals, i l’ex Juan Fernández a  porteria buida és qui en  darrer terme  introdueix la pilota dins la porteria espanyolista.

Tres minuts després en un ràpid contracop l’Espanyol marca entrant des de darrera Guillem Anglada i rematant una bona centrada al fons de la porteria. La jugada fou invalidada per situació (dubtosa) de fora de joc.  Quatre minuts després, la semifinal es tenyeix de verd i blanc quan el col·legiat assenyala penal en l’entrada d’Alex en el cantó dret de l’àrea de càstig espanyolista quan es veia superat. El dorsal 11 Juan Manuel, és l’encarregat de transformar-lo en el segon gol dels locals enganyant a Adrián que veu com la bola entra per la seva esquerra.  
 
L’Espanyol no trobava la manera de pogué desenvolupar el seu habitual joc i jugadors com Fode o Mateo estaven pràcticament inèdits, no entrant en joc. L’equip no funcionava en absolut,  amb la bona tasca de l’equip local, i arribava amb molta dificultat a l’àrea rival.   A sobre, defensivament no estigueren fins davant un rival força perillós, sobre tot per la dreta; a l’esquerra Marc Llinares complí per la lateral, i no tingué tants problemes.
 
Es més, era el Cornellà qui duia perill com en una jugada local quan Mitsusuka torna a deixar en evidència a Alex Cubedo que tingué un dia per oblidar, i ficant la cama a punt està de tornar-lo a tocar, però més ràpid s’escapa el jugador asiàtic i li dona mig gol a Carlos Gilbert que tot sol envia fora la seva rematada quan ho tenia tot al seu favor. En un llançament de cantonada tindria altre ocasió per marcar Gilbert, però aquest cop més forçat, acabà aturant Adrián.
 
Les coses seguien sense funcionar. Pol es veia superat en la medul·lar davant la forta pressió local, i no podia aportar la seva qualitat en el joc d’atac perico. David Fernández donà entrada a Ferran i a Tandasi Fombutu Augustine (nova incorporació espanyolista que debutava amb l’equip).
 
L’ex jugador de la Fundació Eto’o i del Cornellà, mostrà ben aviat les seves qualitats tècniques, al marge de la seva condició física. Molt bona impressió deixà en el seu debut en partit oficial. L’Espanyol tingué l’empat en un servei de cantonada que executat per Gaku, i després d’un refús defensiu, rematà el central Alex Cubedo però un defensor de cap evità el gol perico rebutjant sota pals (31’). 
 
Aquests minuts finals, deixaren la impressió d’una possible remuntada perica, que es feu més evident quan en una gran acció personal de Guillem Anglada, no s’ho pensà dues vegades el 7 espanyolista, i des de trenta metres envià una canonada a l’escaire esquerra de la porteria defensada per Ramon Juan. Era el penúltim minut del primer temps i quedava tot el segon temps per intentar al menys l’empat.
 
Però altre cop el començament tornava a ser fatal per l’Espanyol. Avís del Cornellà en una acció en la que la pilota centrada per Juan Manuel es passeja sense rematador. Als set  minuts de la represa, el Cornellà fa el 3-1. Resultat que ja passava per ser pràcticament irreversible... Un contracop ràpid dels locals que acaba desbordant al desafortunat ahir sistema defensiu perico, i es planta Carlos Gilbert davant Adrián. El porter en el mà a mà no l’aguanta prou, i es llença en un moment en que el davanter no ho tenia clar i dubtava; finalment, a porteria buida després que el meta Adrián tampoc estigués encertat, marca a plaer.       
 
Aquest gol cau com una llosa al quadre perico, al que comença ja a fer pressa la impotència com en l’acció d’Anglada davant el meta local quan aquest ja tenia la pilota en les seves mans i li costà la groga. Els minuts passen i tret d’algun detall de Tandasi, que aguantà molt bé la pilota jugant d’esquenes, el Cornellà mantenia el marcador sense problemes.
 
En la següent tongada de canvis, surten Joel, Josep i Usman altre cop, a falta de poc més d’un quart d’hora pel final i reestructuració de l’equip passant Alex al mig i Usman darrera. Tot just abans de les substitucions, Pol ho intenta amb un llançament directe de falta que obliga a intervenir a fons al porter local que evita el gol espanyolista.
 
L’Espanyol ja a la desesperada posa setge a la porteria del Cornellà. Una precisa centrada des de la dreta a càrrec de Ferran, és rematada molt bé de cap per Tandasi Fombutu i el meta local evita altre cop el gol traient una mà prodigiosa. Eren els millors minuts dels espanyolistes. A bones hores!  A sis minuts del final del partit, Tandasi Fombutu controla d’esquenes amb el pit una esfèrica dins l’àrea, es gira com un llampec i envia la seva rematada al fons de la porteria. Dos golarros com els que vam veure, mereixien altre cosa que quedar en mera anècdota d’una eliminació. Però el partit durava 70 minuts i en el còmput total, el Cornellà fou millor.
 
El quadre perico tanca a un Cornellà que comença a sentir la tremolor d’un hipotètic empat. En el 69’ Pol intenta col·locar un servei directe de falta a pocs metres de la frontal quan era per llençar a trencar, i el seu xut li cau mansament a les mans del porter. Quan l’equip perico més amb el cor que amb el cap, tancava al seu rival i esperava el miracle d’un tercer gol que forcés que l’eliminatòria es resolgués des dels onze metres, l’ínclit Javier Fernández, assenyalà per sorpresa de tots la fi del partit sense procedir a l’afegit que corresponia, i provocant amb la seva decisió, moments de nervis que s’haguessin pogut evitar.  
 
 
Fitxa tècnica:
UD Cornellà: Ramón Juan, Xavier Manrique, Albert Porqueras, José Javier, Carlos Gilbert, Juan Fernández, Juan Manuel, Raul Baena, Ryuya Mitsuzuka, Joan Castells i Pol Román.
Suplents: Lluis Martorell (p.s), Daniel Ramírez, Adrià Torres, Sandor Xavi, Jacques Thomas, Marc Viver i Roman Tugarinov.
 
RCD Espanyol: Adrián, Yohanes, Marc Llinares, Alex Cubedo, Marc Bernils, Pol, Anglada, Usman, Fode, Gaku i Mateo.
Substitucions: Ferran i Tandasi per Usman i Mateo, m. 26; Joel, Josep, i Usman per Yohanes, Gaku i Fode, m.53.  Altres suplents: Montoro, Héctor i Alex Vega (p.s)
 
Àrbitre: Javier Fernández Ruíz, mal assistit en bandes per Ismael Bouhayat Hanon i Adrià Cortés Aparicio. Va mostrar cartolina groga a Juan, m. 63 per part local, i a Anglada, m. 50 per part visitant. Expulsà amb vermella directa a Alex Cubedo, m. 70 un cop finalitzava l’encontre. Al final, polèmica per la decisió de no complicar-li la vida al Cornellà afegint temps suplementari als setanta reglamentaris.  
 
Gols: 1-0: Juan Fernández, m.3; 2-0: Juan Manuel, (pen.) m. 11; 2-1: Anglada, m.34; 3-1: Carlos Gilbert, m. 42; 2-1: Tandasi, m. 64.
 
Incidències: Encontre corresponent a l’eliminatòria de semifinals del Campionat de Catalunya d’Infantils, disputat ahir migdia al Mpal. de Cornellà de Llobregat. 


1 comentari:

Anònim ha dit...

Tots ja sabem la simpatía que ens te el Cornella. Crec que es van equivocar en posar el seu camp al costat del nostra, aixó els hi fa pujar l'adrenalina i la mala llet de jugadors i públic.
El que si tinc ben clar, es que la intensitat i entrega dels jugadors del cornella, de ben segur no sera la mateixa quant juguin contra el "seu" barça, es cagaran a les calces com sempra, i a més els i fotaran 5 gols i el seu public encara aplaudirà al equip culer. s'et veu la llauna, cornella, millor que els doneu la copa als vostres amiguets sensa jugar, així la próxima temporada us deixeran 3 o 4 jugadors més.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M