UD Cornellà: 3 - RCD Espanyol
Infantil “A”: 2
(Mpal. de Cornellà; Cornellà de Llobregat; El Baix Llobregat: Josep Maria)
Eliminació del quadre espanyolista.
El RCD Espanyol Infantil no estarà a la final de Vilanova i per tant no
podrà optar a revalidar el títol de lliga que la fornada del 98 va conquerir la
passada temporada precisament després de derrotar en la final als del Baix
Llobregat. Els blanc-i-verds, es van
posar per davant amb dos gols en onze minuts i van aprofitar les greus errades
en defensa dels espanyolistes per anar gairebé tot l’encontre amb avantatge de
dos gols (2-0 i 3-1). La reacció espanyolista en el final de partit va arribar
massa tard.
En primer lloc no seria just iniciar aquesta crònica després del resum
inicial del partit, sense dir que la UD Cornellà va fer un gran partit, i va
ser digne mereixedor del triomf doncs es va trobar a un Espanyol que li va
costar força fer el seu joc, que no es va sentir mai còmode sobre la gespa del
nou Mpal. de Cornellà, on a més la pilota es frenava bastant a l’hora de jugar
en ras, i on els nois del conjunt local van fer un gran desgast tot el partit
pressionant molt i no deixant jugar als espanyolistes, que a sobre ho van
passar força malament en defensa. Per tant, la UD Cornellà, malgrat algunes
petites estones del partit en que els espanyolistes imposaren el seu joc, fou
superior utilitzant les seves armes amb un futbol més directe i desequilibrant.
Dit això, capítol apart mereixeria l’actuació del senyor Javier Fernández
Ruíz. Aquest senyor que fou l’encarregat de dirigir l’encontre mostrà ben
clarament que poca gràcia li feia que el RCD Espanyol aconseguís el passi a la
final. Es va pogué equivocar o no, en l’anul·lació del gol d’Anglada que
suposava l’empat a un, quan ben ràpid i
poc s’ho va pensar en xiular el penal que suposaria el segon gol local; Es va
pogué o no equivocar en un munt de faltes no xiulades en favor de l’equip de
David Fernández que facilitaren i molt la tasca de pressió dels locals...
No ho discutiré pas. Però el que si que està fora de tot dubte i no admet
cap discussió es la sensació de parcialitat total (que és el pitjor que se li
pot dir a un àrbitre) i el seu interès en que l’equip espanyolista no superés
l’eliminatòria quan passant uns trenta segons va xiular la fi del partit, quan només
per les moltes substitucions ja eren necessaris no menys de tres minuts com a
poc.
Però és que a més el Cornellà va passar tot el temps del món quan
l’Espanyol aconseguí el 3-2 a falta de 6 minuts per la
fi del partit i pressionà de valent. Als locals se’ls hi començava a fer molt
llargs els minuts finals i aquest individu optà per no afegir temps
suplementari. Això provocà la reacció del cos tècnic espanyolista, mitjançant
el tècnic David Fernández i el seu delegat Carles Casanova, que expressaren aquesta
situació a l’àrbitre que en aquest final acabà perdent els papers. Tingué això
si, (no li feia falta) un bon guardaespatlles, un bon defensor el col·legiat en
la persona del tècnic del Cornellà, que no sé a que venia el numeret... quan
ell si hagués trobat en idèntica circumstància, també li hagués reclamat els
tres o quatre minuts que de partit quedaven...
El partit es va posar ben aviat coll avall pel Cornellà. Es duien tres
minuts de joc, quan amb bastant fortuna s’avançaren els locals. Adrián no pot
refusar en la seva mitja sortida quan es marxen cap a barraca tot sol dos jugadors locals, i l’ex
Juan Fernández a porteria buida és qui
en darrer terme introdueix la pilota dins la porteria
espanyolista.
Tres minuts després en un ràpid contracop l’Espanyol marca entrant des de
darrera Guillem Anglada i rematant una bona centrada al fons de la porteria. La
jugada fou invalidada per situació (dubtosa) de fora de joc. Quatre minuts després, la semifinal es
tenyeix de verd i blanc quan el col·legiat assenyala penal en l’entrada d’Alex
en el cantó dret de l’àrea de càstig espanyolista quan es veia superat. El
dorsal 11 Juan Manuel, és l’encarregat de transformar-lo en el segon gol dels
locals enganyant a Adrián que veu com la bola entra per la seva esquerra.
L’Espanyol no trobava la manera de pogué desenvolupar el seu habitual joc i
jugadors com Fode o Mateo estaven pràcticament inèdits, no entrant en joc.
L’equip no funcionava en absolut, amb la
bona tasca de l’equip local, i arribava amb molta dificultat a l’àrea
rival. A sobre, defensivament no estigueren fins
davant un rival força perillós, sobre tot per la dreta; a l’esquerra Marc
Llinares complí per la lateral, i no tingué tants problemes.
Es més, era el Cornellà qui duia perill com en una jugada local quan
Mitsusuka torna a deixar en evidència a Alex Cubedo que tingué un dia per
oblidar, i ficant la cama a punt està de tornar-lo a tocar, però més ràpid
s’escapa el jugador asiàtic i li dona mig gol a Carlos Gilbert que tot sol
envia fora la seva rematada quan ho tenia tot al seu favor. En un llançament de
cantonada tindria altre ocasió per marcar Gilbert, però aquest cop més forçat,
acabà aturant Adrián.
Les coses seguien sense funcionar. Pol es veia superat en la medul·lar
davant la forta pressió local, i no podia aportar la seva qualitat en el joc
d’atac perico. David Fernández donà entrada a Ferran i a Tandasi Fombutu
Augustine (nova incorporació espanyolista que debutava amb l’equip).
L’ex jugador de la Fundació Eto’o i del Cornellà, mostrà ben aviat les
seves qualitats tècniques, al marge de la seva condició física. Molt bona
impressió deixà en el seu debut en partit oficial. L’Espanyol tingué l’empat en
un servei de cantonada que executat per Gaku, i després d’un refús defensiu,
rematà el central Alex Cubedo però un defensor de cap evità el gol perico
rebutjant sota pals (31’ ).
Aquests minuts finals, deixaren la impressió d’una possible remuntada
perica, que es feu més evident quan en una gran acció personal de Guillem
Anglada, no s’ho pensà dues vegades el 7 espanyolista, i des de trenta metres
envià una canonada a l’escaire esquerra de la porteria defensada per Ramon
Juan. Era el penúltim minut del primer temps i quedava tot el segon temps per
intentar al menys l’empat.
Però altre cop el començament tornava a ser fatal per l’Espanyol. Avís del
Cornellà en una acció en la que la pilota centrada per Juan Manuel es passeja
sense rematador. Als set minuts de la
represa, el Cornellà fa el 3-1. Resultat que ja passava per ser pràcticament
irreversible... Un contracop ràpid dels locals que acaba desbordant al
desafortunat ahir sistema defensiu perico, i es planta Carlos Gilbert davant
Adrián. El porter en el mà a mà no l’aguanta prou, i es llença en un moment en
que el davanter no ho tenia clar i dubtava; finalment, a porteria buida després
que el meta Adrián tampoc estigués encertat, marca a plaer.
Aquest gol cau com una llosa al quadre perico, al que comença ja a fer
pressa la impotència com en l’acció d’Anglada davant el meta local quan aquest
ja tenia la pilota en les seves mans i li costà la groga. Els minuts passen i
tret d’algun detall de Tandasi, que aguantà molt bé la pilota jugant
d’esquenes, el Cornellà mantenia el marcador sense problemes.
En la següent tongada de canvis, surten Joel, Josep i Usman altre cop, a
falta de poc més d’un quart d’hora pel final i reestructuració de l’equip
passant Alex al mig i Usman darrera. Tot just abans de les substitucions, Pol
ho intenta amb un llançament directe de falta que obliga a intervenir a fons al
porter local que evita el gol espanyolista.
L’Espanyol ja a la desesperada posa setge a la porteria del Cornellà. Una
precisa centrada des de la dreta a càrrec de Ferran, és rematada molt bé de cap
per Tandasi Fombutu i el meta local evita altre cop el gol traient una mà
prodigiosa. Eren els millors minuts dels espanyolistes. A bones hores! A sis minuts del final del partit, Tandasi
Fombutu controla d’esquenes amb el pit una esfèrica dins l’àrea, es gira com un
llampec i envia la seva rematada al fons de la porteria. Dos golarros com els
que vam veure, mereixien altre cosa que quedar en mera anècdota d’una
eliminació. Però el partit durava 70 minuts i en el còmput total, el Cornellà
fou millor.
El quadre perico tanca a un Cornellà que comença a sentir la tremolor d’un
hipotètic empat. En el 69’ Pol intenta col·locar un
servei directe de falta a pocs metres de la frontal quan era per llençar a
trencar, i el seu xut li cau mansament a les mans del porter. Quan l’equip
perico més amb el cor que amb el cap, tancava al seu rival i esperava el
miracle d’un tercer gol que forcés que l’eliminatòria es resolgués des dels
onze metres, l’ínclit Javier Fernández, assenyalà per sorpresa de tots la fi
del partit sense procedir a l’afegit que corresponia, i provocant amb la seva
decisió, moments de nervis que s’haguessin pogut evitar.
Fitxa tècnica:
UD Cornellà: Ramón Juan, Xavier Manrique, Albert Porqueras, José Javier,
Carlos Gilbert, Juan Fernández, Juan Manuel, Raul Baena, Ryuya Mitsuzuka, Joan
Castells i Pol Román.
Suplents: Lluis Martorell (p.s), Daniel Ramírez, Adrià Torres, Sandor Xavi,
Jacques Thomas, Marc Viver i Roman Tugarinov.
RCD Espanyol: Adrián, Yohanes, Marc Llinares, Alex Cubedo, Marc Bernils,
Pol, Anglada, Usman, Fode, Gaku i Mateo.
Substitucions: Ferran i Tandasi per Usman i Mateo, m. 26; Joel, Josep, i
Usman per Yohanes, Gaku i Fode, m.53.
Altres suplents: Montoro, Héctor i Alex Vega (p.s)
Àrbitre: Javier Fernández Ruíz, mal assistit en bandes per Ismael Bouhayat
Hanon i Adrià Cortés Aparicio. Va mostrar cartolina groga a Juan, m. 63 per
part local, i a Anglada, m. 50 per part visitant. Expulsà amb vermella directa
a Alex Cubedo, m. 70 un cop finalitzava l’encontre. Al final, polèmica per la
decisió de no complicar-li la vida al Cornellà afegint temps suplementari als
setanta reglamentaris.
Gols: 1-0: Juan Fernández, m.3; 2-0: Juan Manuel, (pen.) m. 11; 2-1:
Anglada, m.34; 3-1: Carlos Gilbert, m. 42; 2-1: Tandasi, m. 64.
Incidències: Encontre corresponent a l’eliminatòria de semifinals del
Campionat de Catalunya d’Infantils, disputat ahir migdia al Mpal. de Cornellà
de Llobregat.
1 comentari:
Tots ja sabem la simpatía que ens te el Cornella. Crec que es van equivocar en posar el seu camp al costat del nostra, aixó els hi fa pujar l'adrenalina i la mala llet de jugadors i públic.
El que si tinc ben clar, es que la intensitat i entrega dels jugadors del cornella, de ben segur no sera la mateixa quant juguin contra el "seu" barça, es cagaran a les calces com sempra, i a més els i fotaran 5 gols i el seu public encara aplaudirà al equip culer. s'et veu la llauna, cornella, millor que els doneu la copa als vostres amiguets sensa jugar, així la próxima temporada us deixeran 3 o 4 jugadors més.
Publica un comentari a l'entrada