Márquez jugador
Com a jugador va començar com a professional fitxant per el RCD Espanyol, després de jugar al CE Sabadell i a la UE Sant Andreu cedit, fins que li va arribar el moment amb José María Maguregui de pujar i debutar amb el primer equip (1982/83) jugant 32 encontres oficials de lliga i marcant sis gols.
Es va fer de seguida amb un lloc de titular a l’equip, no sol amb “Magu” si no amb Xavier Azkagorta. Els socis del RCD Espanyol i els amants del futbol mai podrem oblidar aquella línia mitja formada per Zúñiga, Lauridsen, Orejuela i Márquez , amb Golobart e Iñaki com a contrapunt defensiu i recuperador de pilotes.
Tampoc podrem oblidar mai aquell 20 d’abril de 1986 amb aquell 5-3 al Barcelona amb hat trick de Tíntin a Sarrià, poc abans que els culés sucumbissin a Sevilla davant el Steuaua a la final de la Copa d’Europa.
Les coses li van canviar amb Javier Clemente a la banqueta. Va passar a jugar menys el primer any, intercanviant el lloc a l’equip titular amb el danès John Lauridsen (volia jugadors lluitadors i Tintín mai ho ha sigut). La temporada de la UEFA va anar mica a mica quedant apartat del grup que comptava Clemente i per diversos enfrontaments dialèctics va quedar fora de les eliminatòries incloent la final de Leverkusen.
Va arribar a jugar 140 encontres de lliga en sis temporades aconseguint 29 gols.
Quan va acabar aquell indigne Espanyol – Logroñés posterior al KO a l’Alemanya, en que la supèrbia d’aquell individu va fer que l’Espanyol no pogués aixecar un títol continental gairebé a la butxaca i acabés tenint que conformar-se amb un empat “consensuat” amb el Logroñés a zero per evitar jugar la promoció de descens, Márquez va deixar de ser jugador del RCD Espanyol.
Bartolomé Márquez (acabava contracte) va quedar deslligat del RCD Espanyol, i va fitxar per la UE Figueres a segona divisió, i ben aviat va pogué donar complida revenja als que havien deixat de confiar amb ell ja que aquella temporada amb un cúmul de despropòsits, l’equip de Clemente i del trio Andoain – Pichi – Longhi, va acabar perdent per tercera vegada la categoria d’or del futbol espanyol i van acabar coincidint a segona tots dos equips, i ja en l’enfrontament entre ambdós conjunts el conjunt empordanès va derrotar als espanyolistes de Joanet (1-0) i no fa falta dir qui va aconseguir el gol figuerenc.
A l’equip empordanès va estar sis temporades fins 1994.
Márquez, entrenador.
Va començar com a entrenador del CE Europa la temporada 1997-98, aconseguint guanyar la Copa Catalunya amb el conjunt escapulat, deixant fora als dos equips de la primera divisió barcelonins.
Llavors va fitxar per el RCD Espanyol i es va integrar com a tècnic del futbol base, dirigint al Cadet A espanyolista. (1998/99), per passar al juvenil de Lliga Nacional, la temporada següent.
Li va arribar l’oportunitat de fer-se càrrec del juvenil, i durant dues temporades (2000/01 i 2001/02) va liderar des de la banqueta un conjunt que va meravellar en tota Espanya, aconseguint un títol de lliga (2001/02) i una Copa del Rei (2000/01) a Lleó davant el R.Madrid (2-0 Mai –pen- i Jonathan Soriano), però no va pogué classificar l’equip per la final de la Copa de Campions, al caure en el segon partit de la lligueta davant el Zaragoza.
La temporada 2002/03 va ser ascendit a la direcció tècnica del filial blanc i blau. Al conjunt de l’Espanyol B, va romandre dues temporades consolidant l’equip en la zona tranquil•la de la classificació: 10è amb 53 punts (52-48 gols) en la 2002/03 i 11è en la 2003/04 amb 51 punts (59-60) a la que va destacar com a golejador Ferran Corominas amb 19 gols.
Va dirigir al filial fins que amb l’arribada de Miguel Ángel Lotina al primer equip, es va determinar que fos el segon del tècnic de Meñaka, i des d’aquell moment fins ara ha viscut totes les problemàtiques, patiments, alegries i decepcions d’aquesta complicada plantilla i sobre tot les interioritats d’aquest problemàtic vestidor.
Ara, malgrat els dubtes que genera el seu nomenament com a màxim responsable de l’equip professional del RCD Espanyol, com a home de la casa, com a perico, i sobre tot pel be del propi RCD Espanyol que és a fi de comptes l’únic que veritablement importa al que escriu aquest post, li desitgem la major sort possible i els màxims èxits, tot i que encara a aquestes hores li assalta a un servidor, el dubte dels veritables motius per els que s’ha decidit el encara director esportiu, senyor Paco Herrera per nomenar-lo per aquest difícil càrrec. Esperem que en el rerefons d’aquesta decisió no hagin imperat exclusivament motius d’estalvi econòmic i de pensar que Tintín serà molt més manipulable i es conformarà amb un equip sense reforços d’importància i sense cap tipus d’exigència al consell i direcció esportiva.
Dir per últim que al RCD Espanyol hi ha una penya que porta el seu nom i que està dedicada al record i figura del que va ser jugador del RCD Espanyol qui ara, des d’ahir, serà primer entrenador del conjunt espanyolista.
Palmarès.
Com a entrenador.
2008- RCD Espanyol (1er entrenador)
2008-2004: RCD Espanyol (2n entrenador)
2004-2002: Espanyol B
2000-2002: Juvenil A (RCD Espanyol)
1999-2000: Juvenil B (RCD Espanyol)
1998-1999: Cadet A (RCD Espanyol)
1997-1998: CE Europa
Trajectòria professional com a jugador
1988-1994: UE Figueres
1982-1988: RCD Espanyol
1981-1982: Sant Andreu (cedit per l’Espanyol)
1980-1981: CE Sabadell
Campió Copa del Rei Juvenil (Entrenador) 2000/01
.jpg)
1 comentari:
HOLA AMICS/GUES
ÉS LA MILLOR NOTÍCIA QUE PODRIA TENIR EL 1 EQUIP DE L'ESPANYOL UN ENTRENADOR QUE TÉ
SENTIMENT PERICO, ÉS PREFERIBLE AIXÒ A FITXAR A ALTRES MERCENARIS. ESPEREM QUE
TRIOMFI A LA SEVA NOVA ETAPA BLANC-I-BLAVA.
SALUTACIONS JOSE CARRERA
Publica un comentari a l'entrada