"SENSE PÈLS A LA LLENGUA: SENSE PLOMES AL BEC"
Primer de tot agraïm la participació en aquest seguit d’entrevistes a diferents socis de base i penyistes del RCD Espanyol per intentar esbrinar quina és la seva impressió del que ha succeït en nostre club i com veuen el futur més proper. Ara el torn és per Jordi Tejedor, President de la Penya Blanc i Blava de Vilanova i la Geltrú.
Comencem per la vessant social.
Sou president de l’ambaixada perica a la capital del Garraf. Hi ha molts pericos per aquestes latituds? Té molts socis la Penya Blanc Blava de Vilanova?
Sí molts entre el Garraf, el Penedès i el Baix Penedès.
A Vilanova som al voltant de cinc-cents.
Comencem per la vessant social.
Sou president de l’ambaixada perica a la capital del Garraf. Hi ha molts pericos per aquestes latituds? Té molts socis la Penya Blanc Blava de Vilanova?
Sí molts entre el Garraf, el Penedès i el Baix Penedès.
A Vilanova som al voltant de cinc-cents.
Deu ser difícil (com a tot arreu) mobilitzar als espanyolistes passius, als que tan sol es limiten a anar al camp cada quinze dies i que s’impliquin en projectes de la penya. Com ho tenim això?
El secret de l’èxit es cercar al bons pericos disposats a treballar abnegadament per la penya. Si es profunditza, en surten de bons.
Veu organitzar un debat al que personalment vaig assistir i va ser tot un èxit i veu participar al Periconcurs per primer cop, arribant a semifinals. Quins projectes com a penya teniu cara al futur, hi hauran més col·loquis en el futur?
El nostre principal objectiu es consolidar-nos com a penya, després volem fer nous actes com els que hem organitzat aquesta temporada, triant als protagonistes més adients en cada ocasió.
Al tenir que dependre del club qui es el encarregat de decidir qui ens envia, estem supeditats a la seva decisió final.
També organitzarem actes d’esplai i lleure durant el transcurs de la temporada com calçotada, xatonada i excursions culturals.
L’Espanyol es gaudeix o es pateix.... O tot una mica?
Ho tinc molt clar: es pateix quasi sempre i es gaudeix de felicitat en molt poques ocasions.
En tota la meva vida perica, ara que tinc ja cinquanta vuit anys tan sols he estat molt feliç en unes sis o set temporades en total, com, la dels “delfins” de Janos Kalmar, la de Santamaria en la que vam quedar tercers a la lliga, la de Clemente que ens va portar a la final de la U.E.F.A., la de J.A. Camacho, la de Paco Flores al 2000 al guanyar la Copa del Rey a Valencia, la de Lotina al 2006 amb l’altre Copa del Rey a Madrid i finalment la passada al arribar amb Valverde a la segona final de la U.E.F.A.
Tot el que resta es patiment, en les baixades a segona, els quasi descensos com fa ara dos anys amb el partit a Montjuïc vers la Reial Societat i per damunt de tot, aquesta primera volta que ha fet l’equip aquest any que tan sols ha estat un enlluernament passatger.
La veritat: Vos éreu dels que va aguantar fins el darrer segon el dia de la Real, o dels que van marxar i no van voler mirar ja el final? Com veu viure aquells moments...
Sí, soc dels partidors que ens vam quedar fins a la fi de l’encontre. Aquell dia no crec que el pugui oblidar mai, dons vaig cridar, vaig patir molt i també vaig plorar com un nen.
Amb tot lo negatiu d’aquells moments, molt diferents del que s’ha viscut ara amb una bona part de l’afició allunyada i farta de l’equip. Creieu que tenim motius com deien els càntics de la Curva, per “estar hasta los huevos”
Per fer-te respectar, primer has de respectar, i crec que no hi ha cap persona que desitgi el fracàs de lo que s’estima.
La nostra força d’un sentiment té sempre que estar per damunt dels resultats esportius.
La nostra cultura esportiva, no ens permet fer com els conjunts anglesos que encara que perdin son animats per els seus incondicionals “supporters”.
Ser perico representa molt més que el perdre la calma en els moments delicats. Jo, personalment tinc per norma estimar més al Espanyol en els moments complicats.
Deu costar omplir un autocar per pujar a l’Olímpic a les penyes que es troben lluny de Barcelona en dies com el darrer...
Es veritat. Els seguidors es refreden i llavors entrem els directius de la penya per fer una labor de cercar i convèncer als que resten freds.
A la nostra penya tenim una part de associats que son persones grans i ens costa molt d’animar-los.
Que em dieu del tema del famós DVD Com pot ser que una cosa infecta com aquella pogués veure la llum pública i més sent pagat amb els diners de tots els contribuents?
Això vol dir que els polítics erren com a qualsevol fill de veí.
La típica pregunta obligada: Que dimonis ens ha passat aquesta segona volta? Creu que hi ha justificacions lògiques ?
La resposta es que això només passa a can perico, i per això som diferents.
Penseu que és el millor per el RCD Espanyol, la no continuïtat del tècnic per la propera temporada?
Sí es millor per ell i per el club, si més no, desitjo tornar-lo a veure entrenant l’Espanyol.
Justifica segons la seva personal opinió els sous que cobren, la tasca dels senyors Tomàs i Herrera en les seves parcel·les. Que en penseu? Han complert, està satisfet amb la seva gestió ?
No ens qüestionaríem aquest tema si la piloteta hagués entrat a la segona volta.
El mon del futbol està muntat així i en aquesta parcel·la no m’hi vull posar.
Jo no tinc ni idea de medicina, però quan sento que un jugador nostre té per “dos setmanes”, m’espanto... ¿Que en penseu, del tema mèdic?
No conec el tema a fons i ho deixo per els entesos.
Hem tocat sostre esportivament, degut a les limitacions del crèdit sindicat?
Crec que el que és avantatjós per una banda, es perjudicial per l’altre.
Penso que a la vida sempre hi surten solucions i s’han de cercar.
Suposem que cau altre plaça Intertoto i per renuncies de l’Athletic o qui sigui, ens ofereixen jugar-la a les fases prèvies al juny. Que hauria de fer el consell?
Oblidar aquesta campanya nefasta i preparar a consciència la propera.
Sap el Consell veritablement quin model de club vol, o per el contrari és una improvisació depenent dels resultats?
Crec que té present el model, mes lluitar contra tantes adversitats, desgasta i a vegades es veuen les coses clares.
Com veieu el futur post- Dani i post- Tamudo?
Amb ganes de continuar amb fe en el nostre club .
Las persones no son insubstituïbles encara que parlem de Dani i Tamudo.
A què ha d’aspirar esportivament el nostre Espanyol? Com veu el futur a Cornellà – Prat?
Sempre dic que hem de tocar de peus en terra i llavors podrem suportar tots els inconvenients que sens dubte vindran.
Ens hem de acostumar a que no siguin tant importants els resultats esportius.
El secret de l’èxit es cercar al bons pericos disposats a treballar abnegadament per la penya. Si es profunditza, en surten de bons.
Veu organitzar un debat al que personalment vaig assistir i va ser tot un èxit i veu participar al Periconcurs per primer cop, arribant a semifinals. Quins projectes com a penya teniu cara al futur, hi hauran més col·loquis en el futur?
El nostre principal objectiu es consolidar-nos com a penya, després volem fer nous actes com els que hem organitzat aquesta temporada, triant als protagonistes més adients en cada ocasió.
Al tenir que dependre del club qui es el encarregat de decidir qui ens envia, estem supeditats a la seva decisió final.
També organitzarem actes d’esplai i lleure durant el transcurs de la temporada com calçotada, xatonada i excursions culturals.
L’Espanyol es gaudeix o es pateix.... O tot una mica?
Ho tinc molt clar: es pateix quasi sempre i es gaudeix de felicitat en molt poques ocasions.
En tota la meva vida perica, ara que tinc ja cinquanta vuit anys tan sols he estat molt feliç en unes sis o set temporades en total, com, la dels “delfins” de Janos Kalmar, la de Santamaria en la que vam quedar tercers a la lliga, la de Clemente que ens va portar a la final de la U.E.F.A., la de J.A. Camacho, la de Paco Flores al 2000 al guanyar la Copa del Rey a Valencia, la de Lotina al 2006 amb l’altre Copa del Rey a Madrid i finalment la passada al arribar amb Valverde a la segona final de la U.E.F.A.
Tot el que resta es patiment, en les baixades a segona, els quasi descensos com fa ara dos anys amb el partit a Montjuïc vers la Reial Societat i per damunt de tot, aquesta primera volta que ha fet l’equip aquest any que tan sols ha estat un enlluernament passatger.
La veritat: Vos éreu dels que va aguantar fins el darrer segon el dia de la Real, o dels que van marxar i no van voler mirar ja el final? Com veu viure aquells moments...
Sí, soc dels partidors que ens vam quedar fins a la fi de l’encontre. Aquell dia no crec que el pugui oblidar mai, dons vaig cridar, vaig patir molt i també vaig plorar com un nen.
Amb tot lo negatiu d’aquells moments, molt diferents del que s’ha viscut ara amb una bona part de l’afició allunyada i farta de l’equip. Creieu que tenim motius com deien els càntics de la Curva, per “estar hasta los huevos”
Per fer-te respectar, primer has de respectar, i crec que no hi ha cap persona que desitgi el fracàs de lo que s’estima.
La nostra força d’un sentiment té sempre que estar per damunt dels resultats esportius.
La nostra cultura esportiva, no ens permet fer com els conjunts anglesos que encara que perdin son animats per els seus incondicionals “supporters”.
Ser perico representa molt més que el perdre la calma en els moments delicats. Jo, personalment tinc per norma estimar més al Espanyol en els moments complicats.
Deu costar omplir un autocar per pujar a l’Olímpic a les penyes que es troben lluny de Barcelona en dies com el darrer...
Es veritat. Els seguidors es refreden i llavors entrem els directius de la penya per fer una labor de cercar i convèncer als que resten freds.
A la nostra penya tenim una part de associats que son persones grans i ens costa molt d’animar-los.
Que em dieu del tema del famós DVD Com pot ser que una cosa infecta com aquella pogués veure la llum pública i més sent pagat amb els diners de tots els contribuents?
Això vol dir que els polítics erren com a qualsevol fill de veí.
La típica pregunta obligada: Que dimonis ens ha passat aquesta segona volta? Creu que hi ha justificacions lògiques ?
La resposta es que això només passa a can perico, i per això som diferents.
Penseu que és el millor per el RCD Espanyol, la no continuïtat del tècnic per la propera temporada?
Sí es millor per ell i per el club, si més no, desitjo tornar-lo a veure entrenant l’Espanyol.
Justifica segons la seva personal opinió els sous que cobren, la tasca dels senyors Tomàs i Herrera en les seves parcel·les. Que en penseu? Han complert, està satisfet amb la seva gestió ?
No ens qüestionaríem aquest tema si la piloteta hagués entrat a la segona volta.
El mon del futbol està muntat així i en aquesta parcel·la no m’hi vull posar.
Jo no tinc ni idea de medicina, però quan sento que un jugador nostre té per “dos setmanes”, m’espanto... ¿Que en penseu, del tema mèdic?
No conec el tema a fons i ho deixo per els entesos.
Hem tocat sostre esportivament, degut a les limitacions del crèdit sindicat?
Crec que el que és avantatjós per una banda, es perjudicial per l’altre.
Penso que a la vida sempre hi surten solucions i s’han de cercar.
Suposem que cau altre plaça Intertoto i per renuncies de l’Athletic o qui sigui, ens ofereixen jugar-la a les fases prèvies al juny. Que hauria de fer el consell?
Oblidar aquesta campanya nefasta i preparar a consciència la propera.
Sap el Consell veritablement quin model de club vol, o per el contrari és una improvisació depenent dels resultats?
Crec que té present el model, mes lluitar contra tantes adversitats, desgasta i a vegades es veuen les coses clares.
Com veieu el futur post- Dani i post- Tamudo?
Amb ganes de continuar amb fe en el nostre club .
Las persones no son insubstituïbles encara que parlem de Dani i Tamudo.
A què ha d’aspirar esportivament el nostre Espanyol? Com veu el futur a Cornellà – Prat?
Sempre dic que hem de tocar de peus en terra i llavors podrem suportar tots els inconvenients que sens dubte vindran.
Ens hem de acostumar a que no siguin tant importants els resultats esportius.
Moltes gràcies per tenir la pacicència de contestar a aquesta entrevista.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada