L’atleta blanc i blau, Ait Khamouch, guanyà la medalla de plata als JJ.OO.
Abderraman Ait Khamouch es va proclamar subcampió olímpic en la prova de 1.500 m.ll., ja en les semifinals del dimarts es va classificar molt còmodament i en la final va quedar segon després de realitzar la segona millor marca mundial de tots els temps amb 3’53’’46. El guanyador de la prova va ser l'atleta keniata Abraham Tarbei que va realitzar el recod del món amb 3’52’’50 i el tercer classificat l'Algerià Samir Nouioua amb 3’53’63.
L’atleta nacionalitzat espanyol (des del mes passat, té ja la nacionalitat espanyola), va perdre el braç dret als vuit anys en sofrir un accident, va venir en patera des de Fuerteventura, i va aconseguir establir-se no sense esforç, a Barcelona. Va córrer la cursa del Corte Inglés, i va destacar pel seu estil, començant aquesta carrera èxitosa que l’ha portat a conquerir la medalla d’argent dels JJ.OO. Paralímpics a Pequín.
Molts dels mitjans generals, o dels propis mitjans espanyolistes han parlat d’ell aquests dies, després de proclamar-se subcampió del mon, o quan va estar a un segon del rècord mundial; però a ben segur, pocs de qui ho fan, la hauran vist en directe, i hauran observat l’esperit de superació i l’exemple que aquest noi suposa per tothom.
Abderraman Ait Khamouch es va proclamar subcampió olímpic en la prova de 1.500 m.ll., ja en les semifinals del dimarts es va classificar molt còmodament i en la final va quedar segon després de realitzar la segona millor marca mundial de tots els temps amb 3’53’’46. El guanyador de la prova va ser l'atleta keniata Abraham Tarbei que va realitzar el recod del món amb 3’52’’50 i el tercer classificat l'Algerià Samir Nouioua amb 3’53’63.
L’atleta nacionalitzat espanyol (des del mes passat, té ja la nacionalitat espanyola), va perdre el braç dret als vuit anys en sofrir un accident, va venir en patera des de Fuerteventura, i va aconseguir establir-se no sense esforç, a Barcelona. Va córrer la cursa del Corte Inglés, i va destacar pel seu estil, començant aquesta carrera èxitosa que l’ha portat a conquerir la medalla d’argent dels JJ.OO. Paralímpics a Pequín.
Molts dels mitjans generals, o dels propis mitjans espanyolistes han parlat d’ell aquests dies, després de proclamar-se subcampió del mon, o quan va estar a un segon del rècord mundial; però a ben segur, pocs de qui ho fan, la hauran vist en directe, i hauran observat l’esperit de superació i l’exemple que aquest noi suposa per tothom.
Qui us parla, el va veure en la Jean Bouin, vaig parlar amb ell abans de la proba, li vaig ajudar a pujar-se la cremallera del xandall del nostre R.C.D. Espanyol, i vaig veure que davant tenia un autèntic campió, (aquell dia va ser segon dins la categoria promesa participant amb la resta d’atletes no discapacitats).
Però per sobre de totes aquestes consideracions, hi havia una persona, un ser humà. Un ser humà que s’havia fet a base de superar les greus dificultats que el destí li havia reservat. Serveixi com a exemple, per tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada