Foto extreta de POL, original de elPeriódico.comLa diferència de viure a Catalunya o a Culerunya…
Serveixen aquestes línies, uns dies desprès de la famosa jornada de reflexió de la que uns dirigents polítics van decidir remoure els budells de tot un col•lectiu de la nostra terra, per expressar amb la fredor del fet analitzat bastants hores després, la meva i crec general indignació dels pericos envers tots els líders dels sis principals partits (i no crec que variés gaire si haguessin convidat a la resta dels que no van sortir a aquella lamentable fotografia), que van tenir a bé –torno a dir en plena jornada de reflexió – recordar-nos que ja fa massa temps que molts dels que viuen del pressupost públic de tots els ciutadans d’aquesta terra, van decidir per decret amb paraules i fets, que quan ens n’adonessin, ja ens haguessin trobat vivim no en Catalunya sinó a Culerunya.
Es miserable i repulsiu a tots els efectes que unes persones que es suposa son o aspiren a ser, representants dels ciutadans, es dediquin a marginar, menysprear, insultar amb aquestes actituds, a tots aquells col•lectius –el nostre en aquest cas es pot sentir més ofès però no som o no hauríem de ser els únics – que no es veuen representats per aquesta Culerunya de bandera blaugrana i pandereta. Potser aquestes son les úniques solucions als problemes dels ciutadans que poden oferir-nos aquesta classe política catalana, malauradament tristament protagonista d’escàndols i actuacions corruptes, darrerament de videos fastigosos per intentar remoure els més baixos instints del ser humà.
Faig aquest article, passades les eleccions, per que ningú em pugui acusar d’això o d’allò. Es simplement el fàstic que produeix certes actituds de tots aquells que haurien de guanyar-se el sou que se’ls hi paga, en comptes d’ofendre sistemàticament a tots aquells que ni ens hem adaptat ni ens adaptarem mai a aquest règim de “pan i circo blaugrana” que ens volen oferir com alternativa a una decent governació i a unes actituds tolerants, democràtiques i respectuoses amb les minories. I en aquest cas, en aquest col•lectiu que porta els colors mediterranis de l’almirall Roger de Lluria, no es mereix patir el menyspreu de gent que s’ha entestat de manera fanàtica i fastigosa amb els colors d’un club no ho oblidem, fundat per un suís que ven aviat elevaran a la categoria de Déu, al pas que anem.
I no m’oblido, dels mitjans de comunicació. De Mundo Deportivo, res a veure en aquell respectuós i seriós diari de temps antics de Juan José Castillo i anteriors directors que no he conegut però si m’han explicat pericos més grans d’edat que servidor. Si la “Curva RCDE” decideix portar-los als tribunals tal com va fer la GPE Manigua amb TV3, contaran amb el meu recolzament moral des de Sentiment Perico. El que dubto, i permeteu-me el dubte després de masses silencis còmplices o covards, és que el propi club els hi faci costat en l’intent. I no seria la primera vegada...
Serveixen aquestes línies, uns dies desprès de la famosa jornada de reflexió de la que uns dirigents polítics van decidir remoure els budells de tot un col•lectiu de la nostra terra, per expressar amb la fredor del fet analitzat bastants hores després, la meva i crec general indignació dels pericos envers tots els líders dels sis principals partits (i no crec que variés gaire si haguessin convidat a la resta dels que no van sortir a aquella lamentable fotografia), que van tenir a bé –torno a dir en plena jornada de reflexió – recordar-nos que ja fa massa temps que molts dels que viuen del pressupost públic de tots els ciutadans d’aquesta terra, van decidir per decret amb paraules i fets, que quan ens n’adonessin, ja ens haguessin trobat vivim no en Catalunya sinó a Culerunya.
Es miserable i repulsiu a tots els efectes que unes persones que es suposa son o aspiren a ser, representants dels ciutadans, es dediquin a marginar, menysprear, insultar amb aquestes actituds, a tots aquells col•lectius –el nostre en aquest cas es pot sentir més ofès però no som o no hauríem de ser els únics – que no es veuen representats per aquesta Culerunya de bandera blaugrana i pandereta. Potser aquestes son les úniques solucions als problemes dels ciutadans que poden oferir-nos aquesta classe política catalana, malauradament tristament protagonista d’escàndols i actuacions corruptes, darrerament de videos fastigosos per intentar remoure els més baixos instints del ser humà.
Faig aquest article, passades les eleccions, per que ningú em pugui acusar d’això o d’allò. Es simplement el fàstic que produeix certes actituds de tots aquells que haurien de guanyar-se el sou que se’ls hi paga, en comptes d’ofendre sistemàticament a tots aquells que ni ens hem adaptat ni ens adaptarem mai a aquest règim de “pan i circo blaugrana” que ens volen oferir com alternativa a una decent governació i a unes actituds tolerants, democràtiques i respectuoses amb les minories. I en aquest cas, en aquest col•lectiu que porta els colors mediterranis de l’almirall Roger de Lluria, no es mereix patir el menyspreu de gent que s’ha entestat de manera fanàtica i fastigosa amb els colors d’un club no ho oblidem, fundat per un suís que ven aviat elevaran a la categoria de Déu, al pas que anem.
I no m’oblido, dels mitjans de comunicació. De Mundo Deportivo, res a veure en aquell respectuós i seriós diari de temps antics de Juan José Castillo i anteriors directors que no he conegut però si m’han explicat pericos més grans d’edat que servidor. Si la “Curva RCDE” decideix portar-los als tribunals tal com va fer la GPE Manigua amb TV3, contaran amb el meu recolzament moral des de Sentiment Perico. El que dubto, i permeteu-me el dubte després de masses silencis còmplices o covards, és que el propi club els hi faci costat en l’intent. I no seria la primera vegada...
Podeu seguir, podeu continuar amb tot vostre poder, amb totes les imposicions, amb campanyes als mitjans, amb adoctrinaments via televisió o a l’escola, amb puntuacions de cent punts a aquesta infecta lliga, amb missatges subliminars o directes... Però no ho aconseguireu mai imposar-nos aquests colors, ni aquesta manera de pensar. Som i ens sentim lliures, i per tant mai serem culers, i menys per decret.
.jpg)
2 comentaris:
Comparteixo el teu fàstic per tota aquesta "caverna mediàtica" culer i aquests polítics merdosos "babaugranes"...
Catalunya, mal els pesi, és més que un club; Visca Catalunya sense culers!
EPB
clar i català! per mil vegades que repeteixin la mateixa mentida, per als pericos mai acabarà convertint-se en veritat! el seny només pot ser perico!
gausfred
Publica un comentari a l'entrada