(Auditori de Cornellà de Llobregat: Josep Maria)
Una junta molt plàcida amb votacions favorables al Consell de més del 99,8%
Sánchez Llibre ha afirmat que el club tenia gairebé 36.000 socis. S’ha mostrat satisfet amb l’onzè lloc a la classificació, tenint en compta el que va suposar la mort de Dani Jarque que va trasbalsar la pretemporada i va suposar un cop molt dur per a tots (i va supossar tenir que fitxar a Forlín, augmentant les despeses) . Ha qualificat la temporada d'aprovat alt tot i que en alguns moments es va patir més del compte, però al final no va haver-hi problemes per mantenir-se en posició còmoda. En tema econòmic ha reconegut que el concert musical que es va dur a terme en l’Estadi, va ser internacionalment molt bo a nivell d’imatge, però econòmicament es va saldar amb pèrdues (ha dit petites pèrdues) i que en el futur qualsevol d’aquests concerts que es facin sempre seran amb quantitats fixes per l’entitat. S’ha referit a l’ampliació de capital, en el moment de crisi que es viu, i que tot i que pugui entendre que hi hagi qui no pugui comprar accions per problemes econòmics, confia en que la majoria si pugui comprar-ne al menys 1 acció.
Joan Collet, Conseller delegat del RCD Espanyol SAD, ha deixat a les 18:14 minuts la primera part del segon punt de l’ordre del dia pel vicepresident econòmic Sergio Oliveró, mentre que ell posteriorment ha tractat la vessant purament social. Ha explicat Collet els habituals procediments de votació, amb procediment indiciari de tots els punts.
Sergio Oliveró parlant del punt més conflictiu, l’examen i aprovació de les comptes de l’entitat i l’informe de gestió. En l’aspecte econòmic Oliveró ha dit reconegut que comptant els traspassos de Marc Torrejón i Sergio Sánchez, es tanca l’exercici – en el que afirma no estar comptabilitzat el traspàs de Pareja, però no diu que tampoc les compres d’Osvaldo i Sergio García – amb un dèficit de 7,996 milions d’euros. Números per tant molt durs que els accionistes s’han tingut que empassar amb les bones perspectives que de futur una vegada més ens han explicat.
Ha reconegut un deute total net de 136 miliions d’euros.
Joan Collet ha pres la paraula per explicar-nos l’aspecte social de la gestió. En acabar la temporada hi havia 35.600. S’han donat de baixa 3544 en major mesura per temes econòmics debut a la crisi que ha afectat passant factura també en aquest tema. No obstant, també s’han fet 2977 altes, fet que ha deixat en mínima la pèrdua de socis.
En el tema de patrocinis, 7 milions ha estat la xifra actual. En ingressos per merchandaising 1,6 milions d’euros. S’ha mostrat molt optimista en aquest sentit i ha abundat en la millora en aquest concepte, dient que s’han establert fins a 45 nous punts de venda de merchandaising perico en diferents indrets de Catalunya, al marge de les botigues de l’entitat. També ha explicat tot el que suposa l’explotació d’events en l’estadi – lluitant amb hotels i palaus de congressos que també son competència en aquesta faceta - , i tot el que suposa la venda de llotges Vip en tot el que és l’anella central de l’estadi. Confia en que els 310.000 euros en tema d’explotació d’events, es passi a 800.000 el proper exercici. Sobre les llotges, ha afirmat Collet que el nivell d’ocupació gira entorn el 55 i 60%, amb un augment del 20% en el darrer exercici. En quant al tema del lloguer de bars i restauració al Grup Serhs, ha xifrat en 142.000 els ingressos esperant que pugin a 150.000 l’exercici 2010/11.
També ha fet referència al tema dels locals comercials. Tres plantes de 1000 m2 cadascuna amb locals per llogar, però que degut a la crisi, tot està pendent. En una d’aquestes zones està l’espai Memorial. També s’ha parlat que està paralitzat tot el que era el projecte de l’hotel.
S’ha felicitat per l’augment experimentat en el tema de comunicació, que converteix al club en el 6è o 7è club a nivell de website amb més de 300.000 visites mensuals. També ha fet referència a emissores de radio en les que el club col•labora d’una u altre manera, programa de televisió a Canal Català, el canal soci, les xarxes socials de Twitter i facebook (22.000 agregats), etc.
El punt tercer de l’ordre del dia, l’espinós tema de l’ampliació de capital ha estat defensat per Emilio Gutiérrez, que ha estat encarregat de ser el portaveu d’aquesta qüestió tal com ha afirmat el propi conseller. Ha dit que en la darrera ampliació de capital (2004) l’Espanyol tenia als voltants de 10.600 accionistes. Ha presentat l’ampliació sota tres paràmetres en els que el consell proposa l’ampliació: Donar compliment al compromís del crèdit sindicat (6 milions). Millor el fons de maniobra (fins a dotze milions per afrontar problemes de tresoreria futurs) i mantenir al RCD Espanyol SAD com el club de més accionistes de 1a. Divisió.
L’ampliació és de 2 noves per cada 3 velles. Serà de 199.665 accions de 60,10121 euros de valor nominal. Es a dir, 12.000.108,09 euros. Els terminis de la mateixa son els següents: 45 dies (des del 7 de febrer fins el 23 de març) per la subscripció d’accions. 7 dies (des del 24 de març fins el 30 de març) per adjudicacions d’accions. 8 dies (des del 31 de març fins el 7 d’abril) el darrer tram, en el que el propi club diu que hi haurà una total discrecionalitat envers les persones que vulguin adquirir accions. El consell dictaminarà com i a qui se li adjudiquen les accions... Avisats estem.. No obstant, declaren que el seu objectiu és que el màxim nombre d’accionistes s’incorporin a la societat, però a la vegada també declaren que es poden adjudicar amb aportació dinerària o ull amb l’assumpte, a possibles creditors de deute vençuda, canviada per accions.
Ha instat apel•lant al cor dels accionistes i socis del RCD Espanyol “per que ens acompanyin en aquesta ampliació” sempre que els hi sigui possible econòmicament, ja que el moment es molt dolent per tothom. Per això tal com ha afirmat Dani, s’ha posposat més enllà de “la cuesta de enero”...
Gutiérrez ha citat com a bancs col•locadors de l’ampliació a La Caixa, Banc de Sabadell, Caixa Catalunya, BBVA, i Santander. Ha demanat també que tots fem proselitisme intentant convèncer al company de grada a l’estadi, a l’amic soci, a qualsevol que pugui aportar quelcom, encara que sigui una o dues accions com a mínim.
El quart punt s’ha tractat de manera efímera (un parell de minuts ha necessitat el President) per demanar la confiança dels accionistes per continuar fins que un cop acabada l’ampliació, pugui fer-se un balanç del repartiment de forces dins l’accionariat espanyolista i pugui parlar-se del futur consell (en el que irreversiblement estarà ell al capdavant de l’entitat com sempre des de Sentiment Perico s’ha afirmat i el temps ens dona la raó en contra de versions continues en sentit contrari). Recordem que aquest consell va ser elegit en febrer de 2006 i per tant te una caducitat de cinc anys.
El cinquè punt fa referència a la modificació dels estatuts, ja que aquests obliguen a celebrar les Juntes d’Accionistes en la ciutat on consta la raó social del club (modificada desprès de l’abandonament de l’Estadi Olímpic i situada ara a Cornellà de Llobregat). Aquest és el motiu pel qual aquesta junta ha tingut lloc en la ciutat del Baix Llobregat. Amb l’autorització regulada en una nova llei de setembre de 2010 en la que es pot variar el lloc de celebració a qualsevol municipi de la província, es podrà fer on el consell tingui millor a bé celebrar en el futur.
El sisè punt de l’ordre del dia, la renovació com sempre dels auditors. Res de canvis, sempre la mateixa empresa auditora...
Arribat aquest punt s’han facilitat les dades avalades pel il•lustríssim notari senyor Parejo Merino, referent al quòrum representat del capital social en la junta. En concret 1797 accionistes representants del 65,82% del capital social de la SAD.
Curiosament, en l’ordre del dia d’aquesta junta, no hi havia cap punt que fes referència a cap torn de precs i preguntes... De manera gairebé com a favor, com per llàstima al poble perico present s’ha donat entrada als diversos socis que han demanat intervenir i sense pujar a l’estrada, per que aquest cop n’hi tan sols n’hi havia... Micròfon des dels seus respectius seients, i doneu gràcies...
El primer en fer us del concedit “privilegi” ha estat el senyor Joan Jiménez Rafols. Eren les 19:32 minuts, fet que dona idea del ràpid que ha anat tot... Aquest, com a representant de la Penya de Puigcerdà de resen creació s’ha queixat del tema dels tours a l’estadi i ha demanat que els membres de la seva penya puguin veure l’estadi en cara que sigui d’una manera senzilla i simple... Naturalment, Collet ha contestat que hi ha una empresa, uns empleats, uns ingressos, i qui vulgui fer el tour s’ha de rascar la butxaca... Total son 12 euros els socis, i 5 els nens. Ha ofert junt al conseller Ramió encarregat de les penyes tot l’ajut per la incipient penya, i la pregunta més picant que ha fet aquest soci ceretà, ha sigut referent al desconeixement dels veritables motius de la marxa de Raul Tamudo... (si, senyors consellers, encara hi ha gent que no se n’oblida malgrat anem quarts...). Ha dit que va ser lamentable el fet de no jugar, i la manera com va sortir de l’entitat. També ha considerat lamentable l’espectacle (paraules literals d’aquest accionista) del senyor conseller Germán de la Cruz sortint per les televisions amb aquells fets que tots sabem.
Dani Sánchez Llibre li ha respost que Raul Tamudo no se’l va fer fora. Va acabar el seu contracte, senzillament. Se li va pagar, i res més. Llavors el de Santa Coloma es va buscar altre equip. Els motius? Es va decidir per diferents raons però “ara no em facin explicar les raons que va prendre el club, per que hi ha coses que son internes”. Tant Germán de la Cruz i Ramon Planes (en paraules de Dani), només van mirar per l’Espanyol, i per l’Espanyol i res més que per l’Espanyol.
Posteriorment ha pres la paraula l’accionista Sergio González Cabello. Ha fet (en la meva opinió) la exposició més interessant juntament amb la següent de Xavier Pujol i ha acabat sent menyspreat, e inclòs insultat per una persona dels assistents que ha demostrat la seva falta totalment de respecte i tolerància dient-li “vete al Barça”. Les veritats a vegades ofenen, i hi ha qui només vol sentir les bondats i no les realitats.
Sergio González ha demanat el vot en contra en el punt de l’ampliació. Ho ha defensat dient que cada assemblea ens diuen que tot està controlat, que el tema econòmic està ben enfocat, i cada any el deute augmenta en grans quantitats. Aquest exercici 8 milions. No compten la venda de Pareja, però tampoc les compres d’Osvaldo i Sergio García. Segons González Cabello, el club pot acabar en mans alienes. S’ha lamentat que el factor principal de deute no és el tema del camp, sinó les vendes a preus irrisoris. Ha citat que en els darrers anys solament per Sergio i Riera s’han obtingut bones quantitats en els seus traspassos. Que es vengui bé, i no tenir que recórrer a les ampliacions, ja que al soci accionista no se’l pot “sacrificar” més ja. També s’ha referit al tema del Ciutat de Barcelona amb tota la polèmica que hi va haver-hi, demanant formules per pogué assumir el cost sigui via carnets, però que no torni a succeir altre cop casos com en el passat.
Collet li ha contestat que en el tema del Ciutat de Barcelona, el contracte signat especifica que ha de ser un equip de Champions i ha recordat com en l’Olímpic hi ha hagut edicions del torneig en que tan sols s’han registrat entrades de 3 o 4.000 espectadors. S’ha de fer un esforç per pogué dur un equip de primer nivell, i per tant s’ha de cobrar entrada al soci, ja que inclòs tornejos més prestigiosos i antics que el nostre han acabat desapareixent per motius econòmics.
Xavier Pujol en representació de l’APMAE ha pres després la paraula, en nom de 150 petis i mitjans accionistes que representen un 2,5 % del capital social de l’entitat. Referent al tema esportiu, ha dit que l’onzè lloc significa el mínim exigible a tenor de pressupost. Es congratula que desprès d’anys d’erràtica política esportiva per fi s’hagin donat compta que el veritable projecte esportiu passa inexorablement per la pedrera. Ha criticat que hi ha jugadors amb altes retribucions sense que es correspongui la seva aportació en quant a rendiment. En l’aspecte econòmic ha incidit en que son les pèrdues més grans dels darrers deu anys. Aquesta situació de dèficit no es sostenible en el temps ha manifestat i que tampoc es pot superditar el compte de resultats a hipotètics ingressos de vendes de jugadors. Ha xifrat en 90 milions la xifra total de la construcció de l’estadi (ja que el consell no dona la xifra total mai, l’ha donat el senyor Xavier Pujol).
Ha considerat necessària l’ampliació, però molt preocupant l’import. Aquesta ampliació significa gairebé un augment del 70% del capital social de l’entitat. Les accions no son cotizables en cap mercat, per tant son ilíquides, i no donen cap tipus de retribució, ni es veuen reflectit el valor real en cas de venda. Donat la crisi econòmica i la magnitud de la operació, pot permetre l’entrada de socis aliens al club, amb interessos totalment desconeguts que a bon segur no seran els sentimentals, ha dit el senyor Pujol. Volem un Espanyol en mans de pericos ha incidit. Ha criticat les versions despectives envers l’APMAE que han aparegut, ja que no son certes: L’APMAE anirà a l’ampliació amb el tram que li correspon i fa una crida per que el soci també ho faci, tot i això si, expressant les seves reticències expressades en quant a la magnitud de l’ampliació. Demana que el consell (dins la discrecionalitat que s’autoconcedeixen) tingui sensibilitat envers l’accionista i el soci, per pogué seguir defensant un Espanyol “plural i de tots els pericos”.
Jose María Pons ha felicitat al consell, confessant-se com crític en altre època però que reconeix la millora actual, i que ara mateix les coses discorren pel “cami correcte”. La seva pregunta fa referència al per què no apareixia la fotografia de Ferran Martorell en la galeria de presidents que l’altre dia es va homenatjar a l’estadi, sent un detall que els honraria que arribat aquest punt es reconeixés a Ferran Martorell com a president en una època prou difícil.
Daniel Sánchez Llibre ha justificat el tema com quelcom pretèrit a la seva presidència. Quan ell va arribar ja hi era aquest assumpte, “era un tema que venia d’abans”. Martorell va ser president accidental, i n’han hagut fins a 4 que també ho eren al llarg de la història. A més, segons Dani, Martorell també es considerava a si mateix com accidental, i no va posar la seva fotografia junt a la dels demés presidents. Si es posa la seva, han de posar-se quatre mes.
José Maria García Sánchez ha pres la paraula per elogiar la Junta Directiva (sic) que presideix Daniel Sánchez Llibre, així com destacar-ne el futur esplendorós que tenim, amb certs dubtes. Aquestes dubtes, son les clàusules tan febles segons la seva opinió dels jugadors del RCDE. Cal assegurar les peces clau de l’equip i confessa que “cada estiu ho passo molt malament” amb tot el tema de possibles traspassos. També ha recordat que no s’ha parlat en tota la Junta de la Fundació Privada del RCDE, ni del museu. Ha reconegut que el tema econòmic amb les seves limitacions pressupostaries limita o impedeix el projecte, però que si que es tindria que fer un “centre de documentació” de la història perica amb persones com Segura Palomares, Justo Conde o Jordi Puyaltó (ha citat aquest tres pericos). També s’ha preguntat si és cert que sent SAD no es poden tenir seccions. També ha abordat el tema dels mitjans de comunicació desitjant que hi hagi en el futur molts més canals de comunicació per l’espanyolisme.
Dani Sánchez Llibre ha contestat dient que per vendre per les clàusules algú ha d’estar disposat a pagar-les i avui en dia ja no es paguen les clàusules. Ha afirmat que ja no venem “barato”. Que intervé el director esportiu i el tècnic a l’hora de si s’ha de vendre o no un jugador i que moltes vegades no només és el traspàs que s’obté, sinó la quantitat que el club s’estalvia de fitxa.
El President ha reconegut que s’ha equivocat molt, i que “vam fer tonteries des del 2000 al 2007, tot i que també es cert que vàrem guanyar dues Copes del Rei”. “Vam errar molt, i vam fer els fallos més grans des de que estic aquí”. Ha manifestat que Pochettino està “plenament integrat dins del projecte, té les idees molt clares i penca molt”. Si un jugador vol marxar – ha manifestat –acaba forçant la sortida i a un preu més baix. Afortunadament avui no vol marxar ningú del nostre club, ha dit Daniel Sánchez Llibre.
Pau García, ha començat de manera entusiàstica dient que Daniel Sánchez Llibre ha estat el millor president de tota la història. Tots han contribuït inclòs els que no hi son, tenint paraules per Tarradellas i Martín. Ha demanat un aplaudiment per la Curva i la FCPE per l’actitud valenta defensant i donant la cara quan se’ns ha qualificat de que no èrem catalans. Ha dit que sobrepassa ja lo tolerable. Que “encara que no tinguem parlamentaris vestits amb la samarreta del club suïs, nosaltres som la força d’un sentiment” i “si vols veure bé el futbol, vine al camp de l’Espanyol”.
Josep Fabregat ha preguntat pel tema de Tello, el qual no s’ha aclarit. Li sembla be que si no volia continuar al club, fotés el camp, però el que li sembla malament que hagi marxat gratis, mentre com contrapartida, el FCB demana més de 3,5 milions d’euros per Baena.
Li ha contestat Germán de la Cruz, dient que dos joves valors de la pedrera (Álvaro i Tello) tenien el mateix representant (Orobitg) i ambdós jugadors eren desitjats pel FCB. Ha dit que va rebre un sms del representant dient que el tema Tello era un tema ja tancat i que l’acord era imminent. Els havia enganyat i per això el van declarar “non grato”. Diu que en el contracte hi havia un buit legal, una clàusula que permetia al jugador marxar. La RFEF li va donar la raó. Que estiguem tranquils que s’han revisat tots els contractes (Sergi Darder, el darrer) i des de juvenils en amunt - e inclòs en alguns cadets – tots estan ben lligats i no es repetiran més aquests errors. Tello va marxar, mentre que Álvaro no ho va fer mostrant el seu sentiment envers l’entitat. Inclòs ha dit que va haver-hi reunions amb Pochettino, i es va acordar donar-li dorsal del primer equip, i el tècnic comptava amb ell inclòs per una hipotètica titularitat. Em perdut un jugador; però crec que es va equivocar i el temps ens ho dirà, ha manifestat De la Cruz.
Fernández Teixidó ha contestat a l’anterior orador que havia preguntat sobre la Fundació, al que li agraeix que s’interessi per la Fundació “ja que porten molt de temps treballant intensament per l’Espanyol”. Que la seva raó per la que forma part del consell és per que la Fundació tingui més protagonisme. Que el proper dia 13 es presentarà un informe de memòria de la Fundació i serà penjat al web oficial de l’entitat. Ha dit que està fent una gran feina i que compta ja amb 9.052 adherits. Ha demanat que la resta de socis fins a 36.000 que es facin membres de la Fundació ja que només son sis euros. El que no ens ha dit el senyor Teixidó és si seguiran fent col•loquis amb aquells presentadors tan “pericos“ que acostumava a portar per indignació del soci espanyolista...
El darrer accionista que ha pres la paraula ha estat Francesc Tarragó a les 20:20 hores. Aquest soci ha dit que s’ha avançat molt en el tema del merchandaising del club, però que encara falten llocs i famosos centres comercials on només hi ha samarretes de dos clubs. Ha preguntat si pot ser que col•laborin en difondre l’Espanyol Li Ning i ha preguntat per projectes solidaris en Amèrica del Sud.
Collet li ha contesta que ja ha hagut projectes en els que el club s’ha involucrat en Amèrica llatina i inclòs a Asia i que qualsevol projecte interessant que li arribi a l’entitat està obert a estudiar-lo.
Quan ja han acabat d’intervenir els accionistes, José Luis Perelló ha intervingut per a parlar “com a soci i no com a conseller”. Ha pres la paraula per sortir al pas reflexionant davant diversos “dubtes” i “ressentiments” que ha observat envers eventuals inversors que puguin sorgir. S’ha declarat “fan” de Sánchez Llibre “no per les dues copes que també, no per l’estadi que també, no per la Ciutat Esportiva que també, sinó per que ha enterrat els vells estigmes que arrossegava aquest club i no el deixaven créixer”. Es referia ha dit a la negra etapa de molts presidents en les que els atacs personals, odis i venjances, plets, lluites internes, baralles, no deixaven al club progressar. Ara és un moment extraordinàriament dolç, que només falta que s’acabi consolidant. Amb certa dosi de demagogia, ha dit que hem d'anar a per totes,i lluitar inclòs per la lliga (?). Aquesta situació actual, dona estabilitat accionarial i credibilitat al club ha manifestat Perelló. Ha fet una crida per que els 25.000 socis que no son accionistes comprin al menys una acció o dues. Ha dit que no veu cap perill ni “tiburoneo” ja que Dani es prou llest i prou gran com per analitzar qui entra al club i si és o no prou adient. Si ve gent a sumar, amb diners, no veu cap perill futur.
A les 20:32 han acabat els parlaments i s’ha procedit a la votació indiciària dels diversos punts, mentre per la gegant pantalla de video es mostraven imatges de la sala amb els presents. No n’hi ha prou que es tingui que declarar cada accionista aixecant la mà, sinó que encara s’enfoca al públic en un acte en contra de la intimitat de cadascú. No oblidem que parlem ja de Juntes al més estil búlgar amb votacions del 99%...
Un cop s’ha portat a terme les votacions, s’ha comunicat el recompte de les mateixes que reflecteix les següents dades, aprovant-se tots els punts:
Als voltants de les nou, s’ha donat per finalitzada aquesta Junta General Ordinària d’Accionistes del RCD Espanyol SAD, amb les darreres paraules del President donant per tres cops gràcies a tots pel suport rebut en els dotze anys de la seva presidència.
Una junta molt plàcida amb votacions favorables al Consell de més del 99,8%
Sánchez Llibre ha afirmat que el club tenia gairebé 36.000 socis. S’ha mostrat satisfet amb l’onzè lloc a la classificació, tenint en compta el que va suposar la mort de Dani Jarque que va trasbalsar la pretemporada i va suposar un cop molt dur per a tots (i va supossar tenir que fitxar a Forlín, augmentant les despeses) . Ha qualificat la temporada d'aprovat alt tot i que en alguns moments es va patir més del compte, però al final no va haver-hi problemes per mantenir-se en posició còmoda. En tema econòmic ha reconegut que el concert musical que es va dur a terme en l’Estadi, va ser internacionalment molt bo a nivell d’imatge, però econòmicament es va saldar amb pèrdues (ha dit petites pèrdues) i que en el futur qualsevol d’aquests concerts que es facin sempre seran amb quantitats fixes per l’entitat. S’ha referit a l’ampliació de capital, en el moment de crisi que es viu, i que tot i que pugui entendre que hi hagi qui no pugui comprar accions per problemes econòmics, confia en que la majoria si pugui comprar-ne al menys 1 acció.
Joan Collet, Conseller delegat del RCD Espanyol SAD, ha deixat a les 18:14 minuts la primera part del segon punt de l’ordre del dia pel vicepresident econòmic Sergio Oliveró, mentre que ell posteriorment ha tractat la vessant purament social. Ha explicat Collet els habituals procediments de votació, amb procediment indiciari de tots els punts.
Sergio Oliveró parlant del punt més conflictiu, l’examen i aprovació de les comptes de l’entitat i l’informe de gestió. En l’aspecte econòmic Oliveró ha dit reconegut que comptant els traspassos de Marc Torrejón i Sergio Sánchez, es tanca l’exercici – en el que afirma no estar comptabilitzat el traspàs de Pareja, però no diu que tampoc les compres d’Osvaldo i Sergio García – amb un dèficit de 7,996 milions d’euros. Números per tant molt durs que els accionistes s’han tingut que empassar amb les bones perspectives que de futur una vegada més ens han explicat.
Ha reconegut un deute total net de 136 miliions d’euros.
Joan Collet ha pres la paraula per explicar-nos l’aspecte social de la gestió. En acabar la temporada hi havia 35.600. S’han donat de baixa 3544 en major mesura per temes econòmics debut a la crisi que ha afectat passant factura també en aquest tema. No obstant, també s’han fet 2977 altes, fet que ha deixat en mínima la pèrdua de socis.
En el tema de patrocinis, 7 milions ha estat la xifra actual. En ingressos per merchandaising 1,6 milions d’euros. S’ha mostrat molt optimista en aquest sentit i ha abundat en la millora en aquest concepte, dient que s’han establert fins a 45 nous punts de venda de merchandaising perico en diferents indrets de Catalunya, al marge de les botigues de l’entitat. També ha explicat tot el que suposa l’explotació d’events en l’estadi – lluitant amb hotels i palaus de congressos que també son competència en aquesta faceta - , i tot el que suposa la venda de llotges Vip en tot el que és l’anella central de l’estadi. Confia en que els 310.000 euros en tema d’explotació d’events, es passi a 800.000 el proper exercici. Sobre les llotges, ha afirmat Collet que el nivell d’ocupació gira entorn el 55 i 60%, amb un augment del 20% en el darrer exercici. En quant al tema del lloguer de bars i restauració al Grup Serhs, ha xifrat en 142.000 els ingressos esperant que pugin a 150.000 l’exercici 2010/11.
També ha fet referència al tema dels locals comercials. Tres plantes de 1000 m2 cadascuna amb locals per llogar, però que degut a la crisi, tot està pendent. En una d’aquestes zones està l’espai Memorial. També s’ha parlat que està paralitzat tot el que era el projecte de l’hotel.
S’ha felicitat per l’augment experimentat en el tema de comunicació, que converteix al club en el 6è o 7è club a nivell de website amb més de 300.000 visites mensuals. També ha fet referència a emissores de radio en les que el club col•labora d’una u altre manera, programa de televisió a Canal Català, el canal soci, les xarxes socials de Twitter i facebook (22.000 agregats), etc.
El punt tercer de l’ordre del dia, l’espinós tema de l’ampliació de capital ha estat defensat per Emilio Gutiérrez, que ha estat encarregat de ser el portaveu d’aquesta qüestió tal com ha afirmat el propi conseller. Ha dit que en la darrera ampliació de capital (2004) l’Espanyol tenia als voltants de 10.600 accionistes. Ha presentat l’ampliació sota tres paràmetres en els que el consell proposa l’ampliació: Donar compliment al compromís del crèdit sindicat (6 milions). Millor el fons de maniobra (fins a dotze milions per afrontar problemes de tresoreria futurs) i mantenir al RCD Espanyol SAD com el club de més accionistes de 1a. Divisió.
L’ampliació és de 2 noves per cada 3 velles. Serà de 199.665 accions de 60,10121 euros de valor nominal. Es a dir, 12.000.108,09 euros. Els terminis de la mateixa son els següents: 45 dies (des del 7 de febrer fins el 23 de març) per la subscripció d’accions. 7 dies (des del 24 de març fins el 30 de març) per adjudicacions d’accions. 8 dies (des del 31 de març fins el 7 d’abril) el darrer tram, en el que el propi club diu que hi haurà una total discrecionalitat envers les persones que vulguin adquirir accions. El consell dictaminarà com i a qui se li adjudiquen les accions... Avisats estem.. No obstant, declaren que el seu objectiu és que el màxim nombre d’accionistes s’incorporin a la societat, però a la vegada també declaren que es poden adjudicar amb aportació dinerària o ull amb l’assumpte, a possibles creditors de deute vençuda, canviada per accions.
Ha instat apel•lant al cor dels accionistes i socis del RCD Espanyol “per que ens acompanyin en aquesta ampliació” sempre que els hi sigui possible econòmicament, ja que el moment es molt dolent per tothom. Per això tal com ha afirmat Dani, s’ha posposat més enllà de “la cuesta de enero”...
Gutiérrez ha citat com a bancs col•locadors de l’ampliació a La Caixa, Banc de Sabadell, Caixa Catalunya, BBVA, i Santander. Ha demanat també que tots fem proselitisme intentant convèncer al company de grada a l’estadi, a l’amic soci, a qualsevol que pugui aportar quelcom, encara que sigui una o dues accions com a mínim.
El quart punt s’ha tractat de manera efímera (un parell de minuts ha necessitat el President) per demanar la confiança dels accionistes per continuar fins que un cop acabada l’ampliació, pugui fer-se un balanç del repartiment de forces dins l’accionariat espanyolista i pugui parlar-se del futur consell (en el que irreversiblement estarà ell al capdavant de l’entitat com sempre des de Sentiment Perico s’ha afirmat i el temps ens dona la raó en contra de versions continues en sentit contrari). Recordem que aquest consell va ser elegit en febrer de 2006 i per tant te una caducitat de cinc anys.
El cinquè punt fa referència a la modificació dels estatuts, ja que aquests obliguen a celebrar les Juntes d’Accionistes en la ciutat on consta la raó social del club (modificada desprès de l’abandonament de l’Estadi Olímpic i situada ara a Cornellà de Llobregat). Aquest és el motiu pel qual aquesta junta ha tingut lloc en la ciutat del Baix Llobregat. Amb l’autorització regulada en una nova llei de setembre de 2010 en la que es pot variar el lloc de celebració a qualsevol municipi de la província, es podrà fer on el consell tingui millor a bé celebrar en el futur.
El sisè punt de l’ordre del dia, la renovació com sempre dels auditors. Res de canvis, sempre la mateixa empresa auditora...
Arribat aquest punt s’han facilitat les dades avalades pel il•lustríssim notari senyor Parejo Merino, referent al quòrum representat del capital social en la junta. En concret 1797 accionistes representants del 65,82% del capital social de la SAD.
Curiosament, en l’ordre del dia d’aquesta junta, no hi havia cap punt que fes referència a cap torn de precs i preguntes... De manera gairebé com a favor, com per llàstima al poble perico present s’ha donat entrada als diversos socis que han demanat intervenir i sense pujar a l’estrada, per que aquest cop n’hi tan sols n’hi havia... Micròfon des dels seus respectius seients, i doneu gràcies...
El primer en fer us del concedit “privilegi” ha estat el senyor Joan Jiménez Rafols. Eren les 19:32 minuts, fet que dona idea del ràpid que ha anat tot... Aquest, com a representant de la Penya de Puigcerdà de resen creació s’ha queixat del tema dels tours a l’estadi i ha demanat que els membres de la seva penya puguin veure l’estadi en cara que sigui d’una manera senzilla i simple... Naturalment, Collet ha contestat que hi ha una empresa, uns empleats, uns ingressos, i qui vulgui fer el tour s’ha de rascar la butxaca... Total son 12 euros els socis, i 5 els nens. Ha ofert junt al conseller Ramió encarregat de les penyes tot l’ajut per la incipient penya, i la pregunta més picant que ha fet aquest soci ceretà, ha sigut referent al desconeixement dels veritables motius de la marxa de Raul Tamudo... (si, senyors consellers, encara hi ha gent que no se n’oblida malgrat anem quarts...). Ha dit que va ser lamentable el fet de no jugar, i la manera com va sortir de l’entitat. També ha considerat lamentable l’espectacle (paraules literals d’aquest accionista) del senyor conseller Germán de la Cruz sortint per les televisions amb aquells fets que tots sabem.
Dani Sánchez Llibre li ha respost que Raul Tamudo no se’l va fer fora. Va acabar el seu contracte, senzillament. Se li va pagar, i res més. Llavors el de Santa Coloma es va buscar altre equip. Els motius? Es va decidir per diferents raons però “ara no em facin explicar les raons que va prendre el club, per que hi ha coses que son internes”. Tant Germán de la Cruz i Ramon Planes (en paraules de Dani), només van mirar per l’Espanyol, i per l’Espanyol i res més que per l’Espanyol.
Posteriorment ha pres la paraula l’accionista Sergio González Cabello. Ha fet (en la meva opinió) la exposició més interessant juntament amb la següent de Xavier Pujol i ha acabat sent menyspreat, e inclòs insultat per una persona dels assistents que ha demostrat la seva falta totalment de respecte i tolerància dient-li “vete al Barça”. Les veritats a vegades ofenen, i hi ha qui només vol sentir les bondats i no les realitats.
Sergio González ha demanat el vot en contra en el punt de l’ampliació. Ho ha defensat dient que cada assemblea ens diuen que tot està controlat, que el tema econòmic està ben enfocat, i cada any el deute augmenta en grans quantitats. Aquest exercici 8 milions. No compten la venda de Pareja, però tampoc les compres d’Osvaldo i Sergio García. Segons González Cabello, el club pot acabar en mans alienes. S’ha lamentat que el factor principal de deute no és el tema del camp, sinó les vendes a preus irrisoris. Ha citat que en els darrers anys solament per Sergio i Riera s’han obtingut bones quantitats en els seus traspassos. Que es vengui bé, i no tenir que recórrer a les ampliacions, ja que al soci accionista no se’l pot “sacrificar” més ja. També s’ha referit al tema del Ciutat de Barcelona amb tota la polèmica que hi va haver-hi, demanant formules per pogué assumir el cost sigui via carnets, però que no torni a succeir altre cop casos com en el passat.
Collet li ha contestat que en el tema del Ciutat de Barcelona, el contracte signat especifica que ha de ser un equip de Champions i ha recordat com en l’Olímpic hi ha hagut edicions del torneig en que tan sols s’han registrat entrades de 3 o 4.000 espectadors. S’ha de fer un esforç per pogué dur un equip de primer nivell, i per tant s’ha de cobrar entrada al soci, ja que inclòs tornejos més prestigiosos i antics que el nostre han acabat desapareixent per motius econòmics.
Xavier Pujol en representació de l’APMAE ha pres després la paraula, en nom de 150 petis i mitjans accionistes que representen un 2,5 % del capital social de l’entitat. Referent al tema esportiu, ha dit que l’onzè lloc significa el mínim exigible a tenor de pressupost. Es congratula que desprès d’anys d’erràtica política esportiva per fi s’hagin donat compta que el veritable projecte esportiu passa inexorablement per la pedrera. Ha criticat que hi ha jugadors amb altes retribucions sense que es correspongui la seva aportació en quant a rendiment. En l’aspecte econòmic ha incidit en que son les pèrdues més grans dels darrers deu anys. Aquesta situació de dèficit no es sostenible en el temps ha manifestat i que tampoc es pot superditar el compte de resultats a hipotètics ingressos de vendes de jugadors. Ha xifrat en 90 milions la xifra total de la construcció de l’estadi (ja que el consell no dona la xifra total mai, l’ha donat el senyor Xavier Pujol).
Ha considerat necessària l’ampliació, però molt preocupant l’import. Aquesta ampliació significa gairebé un augment del 70% del capital social de l’entitat. Les accions no son cotizables en cap mercat, per tant son ilíquides, i no donen cap tipus de retribució, ni es veuen reflectit el valor real en cas de venda. Donat la crisi econòmica i la magnitud de la operació, pot permetre l’entrada de socis aliens al club, amb interessos totalment desconeguts que a bon segur no seran els sentimentals, ha dit el senyor Pujol. Volem un Espanyol en mans de pericos ha incidit. Ha criticat les versions despectives envers l’APMAE que han aparegut, ja que no son certes: L’APMAE anirà a l’ampliació amb el tram que li correspon i fa una crida per que el soci també ho faci, tot i això si, expressant les seves reticències expressades en quant a la magnitud de l’ampliació. Demana que el consell (dins la discrecionalitat que s’autoconcedeixen) tingui sensibilitat envers l’accionista i el soci, per pogué seguir defensant un Espanyol “plural i de tots els pericos”.
Jose María Pons ha felicitat al consell, confessant-se com crític en altre època però que reconeix la millora actual, i que ara mateix les coses discorren pel “cami correcte”. La seva pregunta fa referència al per què no apareixia la fotografia de Ferran Martorell en la galeria de presidents que l’altre dia es va homenatjar a l’estadi, sent un detall que els honraria que arribat aquest punt es reconeixés a Ferran Martorell com a president en una època prou difícil.
Daniel Sánchez Llibre ha justificat el tema com quelcom pretèrit a la seva presidència. Quan ell va arribar ja hi era aquest assumpte, “era un tema que venia d’abans”. Martorell va ser president accidental, i n’han hagut fins a 4 que també ho eren al llarg de la història. A més, segons Dani, Martorell també es considerava a si mateix com accidental, i no va posar la seva fotografia junt a la dels demés presidents. Si es posa la seva, han de posar-se quatre mes.
José Maria García Sánchez ha pres la paraula per elogiar la Junta Directiva (sic) que presideix Daniel Sánchez Llibre, així com destacar-ne el futur esplendorós que tenim, amb certs dubtes. Aquestes dubtes, son les clàusules tan febles segons la seva opinió dels jugadors del RCDE. Cal assegurar les peces clau de l’equip i confessa que “cada estiu ho passo molt malament” amb tot el tema de possibles traspassos. També ha recordat que no s’ha parlat en tota la Junta de la Fundació Privada del RCDE, ni del museu. Ha reconegut que el tema econòmic amb les seves limitacions pressupostaries limita o impedeix el projecte, però que si que es tindria que fer un “centre de documentació” de la història perica amb persones com Segura Palomares, Justo Conde o Jordi Puyaltó (ha citat aquest tres pericos). També s’ha preguntat si és cert que sent SAD no es poden tenir seccions. També ha abordat el tema dels mitjans de comunicació desitjant que hi hagi en el futur molts més canals de comunicació per l’espanyolisme.
Dani Sánchez Llibre ha contestat dient que per vendre per les clàusules algú ha d’estar disposat a pagar-les i avui en dia ja no es paguen les clàusules. Ha afirmat que ja no venem “barato”. Que intervé el director esportiu i el tècnic a l’hora de si s’ha de vendre o no un jugador i que moltes vegades no només és el traspàs que s’obté, sinó la quantitat que el club s’estalvia de fitxa.
El President ha reconegut que s’ha equivocat molt, i que “vam fer tonteries des del 2000 al 2007, tot i que també es cert que vàrem guanyar dues Copes del Rei”. “Vam errar molt, i vam fer els fallos més grans des de que estic aquí”. Ha manifestat que Pochettino està “plenament integrat dins del projecte, té les idees molt clares i penca molt”. Si un jugador vol marxar – ha manifestat –acaba forçant la sortida i a un preu més baix. Afortunadament avui no vol marxar ningú del nostre club, ha dit Daniel Sánchez Llibre.
Pau García, ha començat de manera entusiàstica dient que Daniel Sánchez Llibre ha estat el millor president de tota la història. Tots han contribuït inclòs els que no hi son, tenint paraules per Tarradellas i Martín. Ha demanat un aplaudiment per la Curva i la FCPE per l’actitud valenta defensant i donant la cara quan se’ns ha qualificat de que no èrem catalans. Ha dit que sobrepassa ja lo tolerable. Que “encara que no tinguem parlamentaris vestits amb la samarreta del club suïs, nosaltres som la força d’un sentiment” i “si vols veure bé el futbol, vine al camp de l’Espanyol”.
Josep Fabregat ha preguntat pel tema de Tello, el qual no s’ha aclarit. Li sembla be que si no volia continuar al club, fotés el camp, però el que li sembla malament que hagi marxat gratis, mentre com contrapartida, el FCB demana més de 3,5 milions d’euros per Baena.
Li ha contestat Germán de la Cruz, dient que dos joves valors de la pedrera (Álvaro i Tello) tenien el mateix representant (Orobitg) i ambdós jugadors eren desitjats pel FCB. Ha dit que va rebre un sms del representant dient que el tema Tello era un tema ja tancat i que l’acord era imminent. Els havia enganyat i per això el van declarar “non grato”. Diu que en el contracte hi havia un buit legal, una clàusula que permetia al jugador marxar. La RFEF li va donar la raó. Que estiguem tranquils que s’han revisat tots els contractes (Sergi Darder, el darrer) i des de juvenils en amunt - e inclòs en alguns cadets – tots estan ben lligats i no es repetiran més aquests errors. Tello va marxar, mentre que Álvaro no ho va fer mostrant el seu sentiment envers l’entitat. Inclòs ha dit que va haver-hi reunions amb Pochettino, i es va acordar donar-li dorsal del primer equip, i el tècnic comptava amb ell inclòs per una hipotètica titularitat. Em perdut un jugador; però crec que es va equivocar i el temps ens ho dirà, ha manifestat De la Cruz.
Fernández Teixidó ha contestat a l’anterior orador que havia preguntat sobre la Fundació, al que li agraeix que s’interessi per la Fundació “ja que porten molt de temps treballant intensament per l’Espanyol”. Que la seva raó per la que forma part del consell és per que la Fundació tingui més protagonisme. Que el proper dia 13 es presentarà un informe de memòria de la Fundació i serà penjat al web oficial de l’entitat. Ha dit que està fent una gran feina i que compta ja amb 9.052 adherits. Ha demanat que la resta de socis fins a 36.000 que es facin membres de la Fundació ja que només son sis euros. El que no ens ha dit el senyor Teixidó és si seguiran fent col•loquis amb aquells presentadors tan “pericos“ que acostumava a portar per indignació del soci espanyolista...
El darrer accionista que ha pres la paraula ha estat Francesc Tarragó a les 20:20 hores. Aquest soci ha dit que s’ha avançat molt en el tema del merchandaising del club, però que encara falten llocs i famosos centres comercials on només hi ha samarretes de dos clubs. Ha preguntat si pot ser que col•laborin en difondre l’Espanyol Li Ning i ha preguntat per projectes solidaris en Amèrica del Sud.
Collet li ha contesta que ja ha hagut projectes en els que el club s’ha involucrat en Amèrica llatina i inclòs a Asia i que qualsevol projecte interessant que li arribi a l’entitat està obert a estudiar-lo.
Quan ja han acabat d’intervenir els accionistes, José Luis Perelló ha intervingut per a parlar “com a soci i no com a conseller”. Ha pres la paraula per sortir al pas reflexionant davant diversos “dubtes” i “ressentiments” que ha observat envers eventuals inversors que puguin sorgir. S’ha declarat “fan” de Sánchez Llibre “no per les dues copes que també, no per l’estadi que també, no per la Ciutat Esportiva que també, sinó per que ha enterrat els vells estigmes que arrossegava aquest club i no el deixaven créixer”. Es referia ha dit a la negra etapa de molts presidents en les que els atacs personals, odis i venjances, plets, lluites internes, baralles, no deixaven al club progressar. Ara és un moment extraordinàriament dolç, que només falta que s’acabi consolidant. Amb certa dosi de demagogia, ha dit que hem d'anar a per totes,i lluitar inclòs per la lliga (?). Aquesta situació actual, dona estabilitat accionarial i credibilitat al club ha manifestat Perelló. Ha fet una crida per que els 25.000 socis que no son accionistes comprin al menys una acció o dues. Ha dit que no veu cap perill ni “tiburoneo” ja que Dani es prou llest i prou gran com per analitzar qui entra al club i si és o no prou adient. Si ve gent a sumar, amb diners, no veu cap perill futur.
A les 20:32 han acabat els parlaments i s’ha procedit a la votació indiciària dels diversos punts, mentre per la gegant pantalla de video es mostraven imatges de la sala amb els presents. No n’hi ha prou que es tingui que declarar cada accionista aixecant la mà, sinó que encara s’enfoca al públic en un acte en contra de la intimitat de cadascú. No oblidem que parlem ja de Juntes al més estil búlgar amb votacions del 99%...
Un cop s’ha portat a terme les votacions, s’ha comunicat el recompte de les mateixes que reflecteix les següents dades, aprovant-se tots els punts:
- 2er punt. Si: 99,84% No: 0,07% Abst: 0,06% Blanc: 0,03 %
3r. punt. Si: 99,83% No: 0,07% Abst. 0,07% Blanc: 0,03 %
4rt. punt Si: 99,86% No: 0,06% Abst. 0,05% Blanc: 0,03 %
5è. punt. Si: 99,83% No: 0,02% Abst. 0,10% Blanc: 0,06%
6è punt. Si: 99,87% No: 0,05% Abst. 0,04% Blanc: 0,04%
7è punt. Si: 99,89% No: 0,05% Abst. 0,03% Blanc: 0,04%
Als voltants de les nou, s’ha donat per finalitzada aquesta Junta General Ordinària d’Accionistes del RCD Espanyol SAD, amb les darreres paraules del President donant per tres cops gràcies a tots pel suport rebut en els dotze anys de la seva presidència.
.jpg)
1 comentari:
Terrific work! This is the type of information that should be shared around the web. Shame on the search engines for not positioning this post higher!
Publica un comentari a l'entrada