Valencia CF: 2 – RCD Espanyol: 1
Massa innocència…
Nova derrota del RCD Espanyol a Mestalla amb la que suma el quart encontre sense guanyar (2 punts de 12) i no encara aquests propers difícils encontres amb les millors esperances. Avui amb un equip de circumstàncies ha dominat en moltes fases al seu rival i inclòs ha estat a punt d’empatar i endur-se un punt cap a Barcelona, però la perillositat d’un equip i altre ha quedat ben palesa en les jugades d’atac. Un Espanyol amb importants baixes (però quan es recuperen aquests nois lesionats?) ha acabat amb Thievy i Bakari a la davantera evidenciant una inexperiència i una falta de definició terrible a l’hora de poder competir amb qualsevol rival.
I no és que l’equip jugui malament. La història d’altres encontres es repeteix. Domini, possessió de pilota però sense puntch davant. I a sobre masses jugadors cometen errors de principiants que es paguen molt car. L’Espanyol ha de tenir un projecte de pedrera sòlid; per economia i filosofia esportiva així té que ser; però d’aquests postulats executats amb paciència, sense presses i sense pauses, a jugar amb mig equip de joves jugadors que prou feines destaquen alguns d'ells a la Tercera Divisió, hi ha un abisme.
Avui inclòs Bakari, que surt d’una lesió que l’ha tingut fora allunyat dels terrenys de joc varies setmanes, ha debutat en el tram final per engrandir les dades estadístiques del tècnic Pochettino (el vintè jugador de la pedrera). No hi havia res mes tenint en compte les baixes de Sergio García i Pandiani. Però que la plantilla sigui tant curta i minvada de qualitat davant, tots sabem de qui és responsabilitat. Que s’ho mirin bé al mercat d’hivern els rectors de la nau perica, ja que inclòs els partits que s’han guanyat aquest dèficit golejador ha quedat més que palès a ulls de pràcticament tothom.
El partit s’ha posat coll amunt d’un bon principi. Als dos minuts un xut de Pablo ha estat aturat en dos temps per Cristian. Tres minuts després a la sortida d’un córner Dídac Vilà pecant d’una alarmant innocència, agafa de manera continuada a Dealbert, i Velasco Carballo no ho dubta i assenyala la pena màxima. A l’altre àrea no ha estat tan expeditiu a l’hora de xiular en una pilota que ha acabat al braç d’un defensor “che”, però hora és que al marge del just victimisme de les dolentes (nefastes) actuacions arbitrals que pateix el club, anem més enllà i es faci autocrítica d’una vegada per totes. No té cap culpa el col•legiat que Dídac faci un penal de llibre quan ja no és precisament un juvenil. I tampoc tenen la culpa els arbitres que l’Espanyol no tingui cap referència ofensiva i el Consell es vengués qui de veritat marcava les diferències en l’àrea rival... i no fitxés en condicions per suplir aquesta important absència...
El penal l’ha transformat Costa enganyant Cristian avançant al Valencia. L’equip de Pochettino ha tingut varies ocasions: Una penetració amb centrada de Verdú que s‘ha passejat per l’àrea petita sense rematador, una falta llençada per Weiss que ha ficat la bota Àlvaro obligant a lluir-se al meta Alves enviant a córner. Tampoc s’ha vist gaire més en el primer temps més que un parell de jugades de Weiss (una amb una paret amb Dídac que un defensor ha tallat la centrada i altre que en la frontal no ha controlat Verdú).
El Valencia ha cedit tot el camp i protagonisme a l’Espanyol, esperant sorprendre al contracop. I tot i que el conjunt valencianista ha creat poques ocasions de perill, les que ha creat han causat ensurts de consideració. Això si, amb la lliçó ben apressa com tants rivals ja, atacant per l’esquerra on Galán ha tornat a completar altre encontre per oblidar. Cristian ha salvat el segon gol en un ràpid contracop als vint minuts evitant que la rematada d’Adúriz entrés dins. L’argentí ha rebutjat a córner un xut de Costa que podia haver blocat però no s’ha volgut complicar el porter espanyolista. En els darrers instants una rematada de cap d’Adúriz saltant més, s‘ha marxat fora per molt poc. Weiss en altre acció infantil en una falta xiulada sobre la seva persona, ha colpejat de manera airada l’esfèrica sobre la gespa en senyal de menyspreu i desacord amb la decisió arbitral i ha vist la cinquena cartolina que l’impedirà estar en la convocatòria davant l’Atlético... Si no eren poques les baixes...
En el segon temps, als vuit minuts de la represa, Galán a bon segur haurà exhaurit la paciència del seu tècnic. Ha perdut tontament una pilota i senyal de la impotència ha escombrat per darrera al seu rival, veient la cartolina. Romangué vuit minuts més sobre la gespa de Mestalla i ha estat substituït per altre dels “enamorats” futbolísticament parlant de Mauricio: Rui Fonte.
Passat l’equador del segon temps, la llum s’obria pas sobre la foscor d’un Espanyol espès en atac. Una centrada de Thievy des de la dreta, Rui Fonte intel•ligentment en aquesta jugada deixa passar i el central Héctor Moreno afusella D. Alves empatant l’encontre.
El Valencia veient la inoperància dels espanyolistes i la poca profunditat s’havia dormit en els llorers i pràcticament es despertava amb el malson de veure com els espanyolistes havien igualat el matx. I reacciona, a la següent jugada amb una rèplica que talla a córner Raul. Posteriorment una molt perillosa jugada és a punt de marcar el conjunt local: Contracop ràpid, penetració de Pablo, i Forlín llançant-se a terra ( i colpejant sense voler al seu company Cristian que ha de ser atès) tapa la primera rematada mentre que en segona instància el remat s’estavella a l’exterior de la xarxa de la porta espanyolista.
El partit embogeix, i l’esfèrica va d’una àrea a l’altre. Dona inclòs la impressió que amb una mica d’encert i fortuna l’Espanyol es pot endur l’encontre amb un segon gol. Weiss recupera després d’una greu errada de Rami, penetra tot sol per l’esquerra de la lateral de l’àrea, però la seva centrada xut no pot ser rematada pe Thievy que no hi arriba. Héctor a l’altre àrea es llença ràpid evitant la rematada d’Aduriz. El partit està molt obert i tot pot passar.
Llavors, com sol passar en aquests casos al nostre club, – com una autèntica maledicció – entra en escena Soldado. Antany seria Zigic, ho recorden?... Darrerament Soldado. Pochettino ha reaccionant donant entrada a Baena, però no hi hagut res a fer. La primera bola que ha tocat, pentinant de cap un servei de cantonada des de la dreta a càrrec de Tino Costa, s’ha anticipat molt bé als defensors i l’ha clavat dins la porteria espanyolista. I aquí s’ha acabat l’encontre, malgrat el anecdòtic debut de Bubakar Njie Kambi, “Buba” com es feia dir quan jugava de central i era infantil a l’Espanyol. A l’actualitat, Bakari.
Fitxa Tècnica:
Valencia CF: D. Alves, Barragán, Rami, Dealbert, Jordi Alba, Topal, Tino Costa, Pablo Hernández, Piatti, Mathieu i Adúriz.
Substitucions: Bruno per Barragán, m.46; Jonás per Piatti, m. 64; Soldado per Aduriz, m. 76.
RCD Espanyol: Cristian Álvarez (6), Galán (2), Raul Rodríguez (6), Héctor Moreno (7), Dídac (4), Forlín (4), Cristian Gómez (4), Verdú (6), Weiss (6), Thievy (4) i Álvaro (4).
Substitucions: Rui Fonte (s.q.) per Galán, m. 61; Baena (s.q) per Cristian Gómez, m. 76; Bakary (s.q) per Álvaro, m. 84.
Àrbitre: Carlos Velasco Carvallo, del comitè territorial madrileny. Ha mostrat cartolines grogues a Didac, m. 5, Barragán, m. 18, Rami, m.31, Jordi Amat (per protestar des de la banqueta) m.32, Tino Costa, m. 42, Weiss, m. 43, Galán, m. 53, Topal, m 57, Pablo Hernández, m. 63, Jordi Alba, m. 83, i Raul Rodríguez, m. 85.
Gols: 1-0: Tino Costa (pen.), m. 6; 1-1: Héctor Moreno, m.68; 2-1: Soldado, m. 80.
Incidències: Encontre corresponent a la 15ena. jornada de lliga disputat a l’Estadi de Mestalla a València. Homenatge al golejador argentí del conjunt valencianista en les temporades 1976-81, Mario Kempes.
Massa innocència…
Nova derrota del RCD Espanyol a Mestalla amb la que suma el quart encontre sense guanyar (2 punts de 12) i no encara aquests propers difícils encontres amb les millors esperances. Avui amb un equip de circumstàncies ha dominat en moltes fases al seu rival i inclòs ha estat a punt d’empatar i endur-se un punt cap a Barcelona, però la perillositat d’un equip i altre ha quedat ben palesa en les jugades d’atac. Un Espanyol amb importants baixes (però quan es recuperen aquests nois lesionats?) ha acabat amb Thievy i Bakari a la davantera evidenciant una inexperiència i una falta de definició terrible a l’hora de poder competir amb qualsevol rival.
I no és que l’equip jugui malament. La història d’altres encontres es repeteix. Domini, possessió de pilota però sense puntch davant. I a sobre masses jugadors cometen errors de principiants que es paguen molt car. L’Espanyol ha de tenir un projecte de pedrera sòlid; per economia i filosofia esportiva així té que ser; però d’aquests postulats executats amb paciència, sense presses i sense pauses, a jugar amb mig equip de joves jugadors que prou feines destaquen alguns d'ells a la Tercera Divisió, hi ha un abisme.
Avui inclòs Bakari, que surt d’una lesió que l’ha tingut fora allunyat dels terrenys de joc varies setmanes, ha debutat en el tram final per engrandir les dades estadístiques del tècnic Pochettino (el vintè jugador de la pedrera). No hi havia res mes tenint en compte les baixes de Sergio García i Pandiani. Però que la plantilla sigui tant curta i minvada de qualitat davant, tots sabem de qui és responsabilitat. Que s’ho mirin bé al mercat d’hivern els rectors de la nau perica, ja que inclòs els partits que s’han guanyat aquest dèficit golejador ha quedat més que palès a ulls de pràcticament tothom.
El partit s’ha posat coll amunt d’un bon principi. Als dos minuts un xut de Pablo ha estat aturat en dos temps per Cristian. Tres minuts després a la sortida d’un córner Dídac Vilà pecant d’una alarmant innocència, agafa de manera continuada a Dealbert, i Velasco Carballo no ho dubta i assenyala la pena màxima. A l’altre àrea no ha estat tan expeditiu a l’hora de xiular en una pilota que ha acabat al braç d’un defensor “che”, però hora és que al marge del just victimisme de les dolentes (nefastes) actuacions arbitrals que pateix el club, anem més enllà i es faci autocrítica d’una vegada per totes. No té cap culpa el col•legiat que Dídac faci un penal de llibre quan ja no és precisament un juvenil. I tampoc tenen la culpa els arbitres que l’Espanyol no tingui cap referència ofensiva i el Consell es vengués qui de veritat marcava les diferències en l’àrea rival... i no fitxés en condicions per suplir aquesta important absència...
El penal l’ha transformat Costa enganyant Cristian avançant al Valencia. L’equip de Pochettino ha tingut varies ocasions: Una penetració amb centrada de Verdú que s‘ha passejat per l’àrea petita sense rematador, una falta llençada per Weiss que ha ficat la bota Àlvaro obligant a lluir-se al meta Alves enviant a córner. Tampoc s’ha vist gaire més en el primer temps més que un parell de jugades de Weiss (una amb una paret amb Dídac que un defensor ha tallat la centrada i altre que en la frontal no ha controlat Verdú).
El Valencia ha cedit tot el camp i protagonisme a l’Espanyol, esperant sorprendre al contracop. I tot i que el conjunt valencianista ha creat poques ocasions de perill, les que ha creat han causat ensurts de consideració. Això si, amb la lliçó ben apressa com tants rivals ja, atacant per l’esquerra on Galán ha tornat a completar altre encontre per oblidar. Cristian ha salvat el segon gol en un ràpid contracop als vint minuts evitant que la rematada d’Adúriz entrés dins. L’argentí ha rebutjat a córner un xut de Costa que podia haver blocat però no s’ha volgut complicar el porter espanyolista. En els darrers instants una rematada de cap d’Adúriz saltant més, s‘ha marxat fora per molt poc. Weiss en altre acció infantil en una falta xiulada sobre la seva persona, ha colpejat de manera airada l’esfèrica sobre la gespa en senyal de menyspreu i desacord amb la decisió arbitral i ha vist la cinquena cartolina que l’impedirà estar en la convocatòria davant l’Atlético... Si no eren poques les baixes...
En el segon temps, als vuit minuts de la represa, Galán a bon segur haurà exhaurit la paciència del seu tècnic. Ha perdut tontament una pilota i senyal de la impotència ha escombrat per darrera al seu rival, veient la cartolina. Romangué vuit minuts més sobre la gespa de Mestalla i ha estat substituït per altre dels “enamorats” futbolísticament parlant de Mauricio: Rui Fonte.
Passat l’equador del segon temps, la llum s’obria pas sobre la foscor d’un Espanyol espès en atac. Una centrada de Thievy des de la dreta, Rui Fonte intel•ligentment en aquesta jugada deixa passar i el central Héctor Moreno afusella D. Alves empatant l’encontre.
El Valencia veient la inoperància dels espanyolistes i la poca profunditat s’havia dormit en els llorers i pràcticament es despertava amb el malson de veure com els espanyolistes havien igualat el matx. I reacciona, a la següent jugada amb una rèplica que talla a córner Raul. Posteriorment una molt perillosa jugada és a punt de marcar el conjunt local: Contracop ràpid, penetració de Pablo, i Forlín llançant-se a terra ( i colpejant sense voler al seu company Cristian que ha de ser atès) tapa la primera rematada mentre que en segona instància el remat s’estavella a l’exterior de la xarxa de la porta espanyolista.
El partit embogeix, i l’esfèrica va d’una àrea a l’altre. Dona inclòs la impressió que amb una mica d’encert i fortuna l’Espanyol es pot endur l’encontre amb un segon gol. Weiss recupera després d’una greu errada de Rami, penetra tot sol per l’esquerra de la lateral de l’àrea, però la seva centrada xut no pot ser rematada pe Thievy que no hi arriba. Héctor a l’altre àrea es llença ràpid evitant la rematada d’Aduriz. El partit està molt obert i tot pot passar.
Llavors, com sol passar en aquests casos al nostre club, – com una autèntica maledicció – entra en escena Soldado. Antany seria Zigic, ho recorden?... Darrerament Soldado. Pochettino ha reaccionant donant entrada a Baena, però no hi hagut res a fer. La primera bola que ha tocat, pentinant de cap un servei de cantonada des de la dreta a càrrec de Tino Costa, s’ha anticipat molt bé als defensors i l’ha clavat dins la porteria espanyolista. I aquí s’ha acabat l’encontre, malgrat el anecdòtic debut de Bubakar Njie Kambi, “Buba” com es feia dir quan jugava de central i era infantil a l’Espanyol. A l’actualitat, Bakari.
Fitxa Tècnica:
Valencia CF: D. Alves, Barragán, Rami, Dealbert, Jordi Alba, Topal, Tino Costa, Pablo Hernández, Piatti, Mathieu i Adúriz.
Substitucions: Bruno per Barragán, m.46; Jonás per Piatti, m. 64; Soldado per Aduriz, m. 76.
RCD Espanyol: Cristian Álvarez (6), Galán (2), Raul Rodríguez (6), Héctor Moreno (7), Dídac (4), Forlín (4), Cristian Gómez (4), Verdú (6), Weiss (6), Thievy (4) i Álvaro (4).
Substitucions: Rui Fonte (s.q.) per Galán, m. 61; Baena (s.q) per Cristian Gómez, m. 76; Bakary (s.q) per Álvaro, m. 84.
Àrbitre: Carlos Velasco Carvallo, del comitè territorial madrileny. Ha mostrat cartolines grogues a Didac, m. 5, Barragán, m. 18, Rami, m.31, Jordi Amat (per protestar des de la banqueta) m.32, Tino Costa, m. 42, Weiss, m. 43, Galán, m. 53, Topal, m 57, Pablo Hernández, m. 63, Jordi Alba, m. 83, i Raul Rodríguez, m. 85.
Gols: 1-0: Tino Costa (pen.), m. 6; 1-1: Héctor Moreno, m.68; 2-1: Soldado, m. 80.
Incidències: Encontre corresponent a la 15ena. jornada de lliga disputat a l’Estadi de Mestalla a València. Homenatge al golejador argentí del conjunt valencianista en les temporades 1976-81, Mario Kempes.
.jpg)
5 comentaris:
Que jugadores "amb prou feines" destacan en 3a?no generalicemos porque un jugador de 3a como por ejemplo Gomez ayer destaco y fue de los mejores sobre el césped de Mestalla,pero si que es cierto que thievy esta verde...pero no hay que generalizar ni desvalorar a jugadores criados en el club...es mi opinión eh!
Me refiero a que no es justo cargar la responsabilidad a jugadores que bastante tienen con poder crecer como jugadores en una categoría dura como la tercera (no es liga de filiales donde se pueda jugar al futbol no dependiendo de resultados) y pretender que lleven el peso del partido. Thievy, Rui Fonte o Bakary por ejemplo... Cristian necesita tiempo. No és lo mismo Tercera que Primera. Lo que no quiere decir que no tenga cualidades y que no confíe en él. PErò los canteranos han de ir entrando poco a poco por su calidad demostrada en el filial y cuando las cosas van saliendo meridianamente bien en el primer equipo. No cuando las cosas pintan bastos para asumir la responsabilidad en una plantilla corta, descompensada y en la que por desgracia con tres o cuatro lesionados el rendimiento baja muchísimo. No creo que subir al primer equipo en el peor momento para incrementar los números estadísticos del señor Pochettino en cuanto a debuts sea lo mejor ni para el equipo ni para los propios jugadores, a los que quizás, (es una opinión) les falta un poco más madurar en el filial y entrar cuando el aire sople a favor en el primer equipo y lo puedan hacer con mejor perspectivas de éxito y no, que los acaben quemando. Es una opinión, tan respetable como la suya y cuantas deseen los lectores exponer. I si, de acuerdo, las generalizaciones siempre son malas. En eso estoy totalmente de acuerdo.
Saludos!.
Totalmente de acuerdo con Josep Maria, francamente a mi el debut de Bacari me parecio que solo buscaba aumentar su cuenta de debuts de jugadores del filial, por otra parte con partidos y confianza, Cristian Gomez tiene visos de buen futbolista.
Somos un escaparate para luego venderlos, el mister se cree que esto es una carrera con Guardiola a ver quien hace debutar a mas canteranos, este es el autentico proyecto de esta sinrazon.
Jo la veritat es que no se que dir, el que està molt clar, es que un dia al 1er.equip i demà a 3a.no es manera, si que hi ha moltes baixes, peró la cosa no deuria de funcionar d'aquesta manera, perque els xavals al cap i la fi, deun de notar el canvi,d'una manera o altra.Esperar uns partits i si no al filial,Aquest també o nota, perqué de moment 3ers.i espereu, que el proper partit a Vic, palmartoria.. segur ,millor m'equivoqui.
Salut i endavant RCDEspanyol.Figot47
Publica un comentari a l'entrada