A TORNAR A FER HISTÒRIA ! PER UN LLOC A LES SEMIFINALS!

Demà a l’inhumà horari de les 22:00h. el “Power8 Stadium” viurà el partit més important des de que va tenir lloc la seva inauguració en aquella nit memorable davant el Liverpool FC. L’equip de Sergio González jugarà l’anada dels Quarts de Final de la Copa de S.M. el Rei davant un Sevilla que en les darreres dècades s’ha mostrat com la bèstia negra dels espanyolistes en aquest tipus de competició, sense anar més lluny barrant-li el pas a la glòria a l’equip d’Ernesto Valverde en la finalíssima de la Copa de la UEFA a Glasgow 2007.

El tècnic espanyolista ha facilitat la llista de convocats que la composen els següents homes: Kiko Casilla i Pau com a porters, amb Arbilla, Mattioni, Álvaro, Héctor Moreno, Colotto, Rubén Duarte, Cañas, Víctor Sánchez, Alex Fernández, Lucas Vázquez, Víctor Álvarez, Salva Sevilla, Montañés, Stuani, Sergio García i Caicedo.   Son baixes en aquesta llista respecte a la darrera convocatòria, Javi López, Fuentes i Abraham. L’equip es concentrarà aquest vespre a l’hotel habitual.

Pel que respecta al rival dels espanyolistes, el tècnic del Sevilla FC, Unai Emery ha convocat a 19 jugadors pel partit de demà. No hi son en aquesta convocatòria i Beto, Tremoulinas ni Banega, però si l’ex espanyolista Nico Pareja ja recuperat. La llista del conjunt andalús la formen: Sergio Rico, Barbosa, Diogo, Aleix Vidal, Fernando Navarro, Carriço, Pareja, Arribas, Kolo, Krychowiak, Coke, Iborra, Denís Suárez, Vitolo, Reyes, Deulofeu, Iago Aspas, Gameiro i Bacca.

Arbitrarà aquest encontre el col·legiat Jesús Gil Manzano, del comitè territorial extremeny, assistit en bandes per Ángel Nevado Rodríguez i José Manuel Fernández Miranda, sent Miguel García Aceña el quart àrbitre.  

Per aquest partit, el RCD Espanyol ha llençat aquesta campanya “Pels herois de Glasgow” amb la difusió d’aquest vídeo recordant aquella gesta dels espanyolistes en la darrera participació europea del club.    

En futbol tot es possible a un o inclòs a dos encontres, i el miracle es pot fer realitat malgrat lo complicat de l’empresa. Deixar fora al Sevilla de la millor primera volta en lliga de la seva història (39 punts) es la gran fita. Fita aquesta que només pot estar a l’alçada dels grans, o inclòs d'aquell Espanyol de les grans ocasions.  El lloc on pot iniciar-se aquesta fita, el Power8 Stadium. Tothom qui pugui anar-hi, malgrat les dificultats per la manca de transport públic a partir de les 0:00h.-0:10h. (metro, trambaix) i absència de FF.CC direcció BCN, i malgrat el fred i la televisió en obert, ja sap on és el lloc on es decideixen els partits històrics. Al camp, i moltes vegades amb l’ajut decisiu de la grada. Mai amb l’ajut dels seguidors... des de la butaca de casa.     

Història dels enfrontaments Espanyol – Sevilla, a la Copa.

La primera d’elles es jugà en la temporada 1953-54. Caigué l’equip espanyolista a Sevilla per 6-2, remuntant l’equip del “Conejo” Scopelli a Sarrià on és guanyà per 4-0, forçant el tercer partit de desempat que es jugà el 25 de maig de 1954 a Chamartín, passant l’eliminatòria l’equip sevillista en guanyar 2-1 als blanc-i-blaus.    

La segona eliminatòria fou en la 1955/56 amb triomf espanyolista. Als vuitens de final l’equip entrenat per Ricardo Zamora guanyà 3-2 al Sevilla en Sarrià i aconseguí passar als quarts en empatar a zero a la tornada. Als Quarts es carregà al FC Barcelona i la singladura copera perica en aquella ocasió es posà punt i final en semifinals al caure davant l’Atlètico de Madrid.

En 1963-64 després del pas de l’equip pel purgatori del primer descens, amb la categoria recobrada i havent-se mantingut en la màxima categoria del futbol espanyol, l’equip espanyolista deixava fora als sevillistes deprés de fer lo propi amb l’Orense en setzens. Als andalusos en vuitens, en vèncer 3-1 a Sarrià i obtenir altre empat a zero victoriós al Sánchez Pizjuán. L’equip caigué a quarts davant  el FC Barcelona.

A la temporada 1971/72 després de deixar fora a Oviedo i Burgos, s’enfrontava l’equip de José Emilio Santamaría al Sevilla derrotant-lo a l’Estadi de Sarrià per 3-1 per acabar igualant a tres gols a la tornada a Sevilla. L’equip cauria als quarts de final amb el Real Madrid.

La temporada 1989/90, la del club a Segona després del tercer descens, la de les famoses eleccions democràtiques amb quatre candidats i l‘ascens a la Rosaleda als penals davant el Málaga del meta Jairo, l’equip empatà a zero en la primera eliminatòria que va prendre part, i a la tornada al Pizjuán va caure golejat 4-1. Llavors el club va impugnar el partit per que el Sevilla havia excedit en nombre superior als quatre jugadors permesos del filial i les instàncies federatives castigaren al quadre sevillà no amb la pèrdua de l’eliminatòria (el que diu la normativa), sinó amb la repetició del partit que tot i que plantà força més resistència el quadre perico, acabà eliminat perdent 1-0.

També fou eliminat l’equip perico en el duel de Copa de la temporada 1991/92. Després de deixar fora a Mirandés i Eibar, caigué 4-1 al Pizjuán amb un debutant Suker estel•lar en el bàndol blanc, en un partit que arribava tres dies després d’enfrontar-se a la lliga (1-1 a Sarrià) amb Sabaté a la banqueta després del fracàs Petrovik. Al partit de tornada no fou suficient el mínim triomf a l’Estadi de Sarrià (1-0).

A la darrera temporada de l’Espanyol a Segona Divisió (1993/94) amb José Antonio Camacho a la banqueta, l’equip espanyolista després d’eliminar a Caravaca, Almería i Villarreal, va caure derrotat 0-1, aconseguint un empat a dos gols insuficient a la tornada al Pizjuán.

L’enfrontament més recent en el torneig del KO es remunta al novembre de 2012. Als setzens de final a Sevilla es va perdre per 3-1 amb Pochettino a la banqueta.   A  la tornada a Cornellà – Prat amb 7.463 espectadors a la grada, i amb Raul Longhi a la banqueta (havia sigut destituït Pochettino i tot el seu cos tècnic des abans), l’equip fou derrotat amb un escandalós 0-3.

Per tant el balanç és de 5-3 favorable al Sevilla FC. En els enfrontaments amb denominació de Copa del Rei (la de S.M. Joan Carles I) mai ha pogut derrotar els espanyolistes (4-0). Esperem que a l’actual (la de Felip VI) sigui aquest desig, una realitat.