COMENTARI SOBRE DIFERENTS TEMES.

Primer, felicitar a Adriana Martín, per el guardó que li van lliurar com a millor esportista de l’any 2006 a Terol, que sí existeix, malgrat ser una terra deixada i abandona de la ma de deu. Qualsevol paraula que digui aquí sobre Adriana és de més. El seu historial, i la seva categoria queda palesa partit a partit i per tant qualsevol altre comentari seria ja redundar sobre quelcom que salta a la vista de tothom que sàpiga de futbol.

Tema Jônatas. Aquest senyor o es un fresc i un irresponsable o està molt pitjor del que ens pensàvem. No sols ha marxat una setmana sense permís del club, abandonant els seus companys i deixant el club en l’estacada en moments molt compromesos per la importància dels partits i en nombre de baixes (precisament en el centre del camp), si no que a sobre quan ve, fa les declaracions impresentables que fa, i a sobre torna a desaparèixer (se'n va a casa) sense anar al club i demanar les excuses que malgrat no arreglarien res, però seria el procedent en aquest patètic i estrafolari cas.

Esperem que per la cohesió del vestidor, per el respecte i principis que han de regir el funcionament de l’Entitat, aquest jugador no torni mai més a vestir la samarreta del Club. Que se li suspengui indefinidament d’ ocupació i sou fins que es busqui ell una solució que passi per que algun club brasiler (no crec que hi hagi ningú a Europa el suficientment boig per arriscar-se amb aquest element), el vulgui per la seva qualitat (que encara no podem discutir, ja que dos partits seguits en bones condicions "psicològiques", no l’hem vist). Que el club es reservi, els drets o part, com sigui per pogué recuperar el traspàs o part, o un canvi amb altre jugador... però mentre que no cobri... i no jugui.
Per que llavors si que al vestidor poden haver greuges e indignació justificada. A més... ¿qui diu que dilluns que ve, no se’n torna a anar sense avisar?

Tema escabrós de futbol femení. Em faré reso simplement per que en aquest mitja tots els temes de futbol femení importants tenen repercussió més o menys, i segons la vinculació, i la relació directa o indirecta amb el RCD Espanyol.
En aquest cas per que el subjecte de la qüestió es una ex jugadora del RCD Espanyol de l’equip femení infantil A de la temporada passada (Femení E, entrenat per Marta Cubí).
Em guardaré molt d’opinar (és i serà potser en l’únic al llarg d’aquest temps que estic entre vosaltres, amics lectors internautes) per la gravetat del tema, i per que no hi era present. Conec a Laurita, per els partits que havia jugat, i per l’assistència d’ella i de les seves companyes als partits del primer equip femení a Sadrià, (elles jugaven a la Taxonera, la temporada passada). No conec a l’entrenador del FC Barcelona Cadet. Aquí os poso las dues versions dels fets. Per els que no ho sabeu encara dir-vos solament que és un tema molt greu i lamentable. La justícia dirà l’última paraula.

http://www.futfem.com/noticias/noticias-ver.asp?idN=2325

http://www.futfem.com/noticias/noticias-ver.asp?idN=2327

I per últim, dir que malgrat tots els imponderables que hi hagin, (que si que hi son), TOTHOM QUE PUGUI que pugi demà a Montjuïc, per que som molts els que estem il·lusionats en aquesta competició, els que encara no hem oblidat la nit més trista que vàrem viure com a espanyolistes de tota nostra vida, per que tenim el valor i la fe, la bogeria si es vol, la utopia, poseu-hi l’adjectiu que voleu, de pensar que rés hi ha de impossible al mon del futbol i que algun dia allò que vam estar a punt de tocar amb la punta dels dits faltant quaranta cinc minuts, o inclòs diria més ...faltant tres penals (ja que guanyàvem 2-1 amb gran parada de N’Kono), allò que se’ns va escapar com el fum d’entre les mans, algun dia repeteixo, ho podrem conquerir.

I aquest somni en que molts (inclosos els jugadors) estem compromesos, no es pot venir avall per el caprici, comoditat, pessimisme, o altres imponderables que a bon segur no faltaran (i si no ja se’n procura l’ajuntament, i la “seva”) de la meitat dels socis, que suposadament té la Institució.

No es tracta sol de la imatge que donarem al mon sencer, si no que a més, els jugadors que fins ara han complert com gairebé mai en aquesta competició (7 victòries i dos empats) mereixen tenir un estadi si no ple, al menys amb una entrada que sigui decent, i adient al compromís en qüestió. Sempre es diu que el públic és el jugador número dotze...