ENTREVISTA

JOSEP DÍAZ: UN ATLETA PERICO EN L'ASSOCIACIÓ D'ESPORTS BLANC I BLAU

Josep Díaz en l'estació de metro venint de Sadrià i amb la samarreta signada.

L'equip de l'Associació amb els tres juvenils d'or; Roger, Ilias Haik, i Josep.

San Silvestre de BNA; Ilias i Josep abans de la sortida

Amb l'equip Cadet campió de Cross

L'equip Juvenil de l'AE Blanc i Blau, campió trofeu de Primavera

Jean Bouin 2006. Josep Díaz, en el moment d'atrapar a un atleta culé. L'equip juvenil seria guanyador per equips.

Per començar, ¿des de quina edat et dediques a l’atletisme?

Quan era molt petit ( ara no et sabria dir la edat) vaig fer una cursa al meu barri (La Floresta). Era molt i molt petit i em va anar força bé. Amb el temps vaig comença a fer curses de festes majors, etc... Fins que al final, em van voler agafar a un club de Sant Cugat. Vaig estar entrenant però no em va agradar i ho vaig deixar.

¿Com va ser que vas entrar a formar part de l’Associació d’Esports Blanc i Blau?

Durant l’estiu vaig llegir que l ‘Espanyol crearia una secció d’ atletisme i des del primer moment em vaig decidir que era la meva oportunitat de defendre aquest club. En quant es va ficar tot en marxa, vaig trucar, i vaig començar un altre cop l’atletisme.
Espanyol i atletisme junt, no m’ ho vaig pensar dos cops. ¡Que més vull que defendre al club que porto dins i amb l’ atletisme !


¿Com qualificaries l’actuació tant dels seniors com dels juniors en aquest primer any?

Resposta fàcil i senzilla. Molt bona. Tant el seniors, amb gent molt bona com la Maria Vasco, com els juvenils.


Haveu guanyat per equips curses, amb els teus companys Ilias Haik i Roger; ¿com prepara la propera temporada, perspectives? Fes-me un breu resum per els que no estan gaire al dia de l’equip juvenil de l’Associació d’Esports en Blanc i Blau... quan acaba la temporada, etc.

La propera temporada, el Roger, que es de segon any, pujarà de categoria. Ens quedarem el Ilyas i jo, i pujarà amb nosaltres el Balal. El Ilyas, l’any que ve arrasarà. Aquest any s’ esta surtin i es de primer any, per tant, l’ any que ve es el seu any. El Balal també o pot fer molt be, però surt d’ una lesió que el porta tot l’any lesionat, per tant, es una incògnita. Respecte a mi, aquest any només entrenava un cop a la setmana, el dijous, per que els altres dies m’ era impossible anar-hi, mentre que tots ells entrenaven 4 dies a la setmana. Però l’ any que bé, jo deixaré la ESO, per que hauré acabat 4art ja, i podré entrenar cada dia. Per tant, amb els entrenaments i que seré de segon any, espero estar cada cursa lluitant amb l’ Ilyas. Com a equip, l’ any que ve ho veig però que molt bé.

La temporada es divideix en dos: la de Cross i la de pista. La de Cross ja ha acabat, amb grans resultats i la de pista just ara comença.

De què et ve de ser perico, ¿de família, d’amics, o ...?

Ser perico em bé d’ un dia com qualsevol, a un bar, amb el meu pare. Jo era molt petit, deuria tenir uns 6 anys, i li vaig preguntar al meu pare de quin equip podria ser. Ell em va recomanar el Espanyol, i ja em veus ara! El meu pare era un fanàtic abans, un dels que gairebé mai fallava a Sarrià, sempre m’ explica que estava darrera de la porteria i pudia tocar al N’Kono. Però des de feia temps, no seguia el futbol, ja no li apassionava!

¿Com vas viure el partit davant el Werder Bremen?

El vaig viure rodejat de una afecció que s’ho mereix tot, especialment la Curva. Et podria explicar mil anècdotes i mai acabaria. Vaig arribar sobre les 8 al camp. Vaig estar veient al “chiringuito” com animàvem els de la Curva. Malauradament, jo havia tingut un accident el dia anterior, i no estava molt per fer tot això. Sobre les 8.35 vaig entrar al camp, no sense dificultats. I que explicar-vos del partit, que no sapigueu. Només volia explicar unes anècdotes. Durant el primer gol vaig patir de valent. Jo venia amb el genoll embenat, i a la celebració, s’ em van tirar 4 persones a sobre i amb la cama vaig trencar una cadira...

Sigues sincer: ¿De veritat pensaves al minut 90 del partit de la Real Societat de la darrera temporada, que “ ESTE PARTIDO, LO VAMOS A GANAR !!!!” que cantava la Curva?

Dons cantar-ho en aquell moment ho cantava. Però cantava més amb el cor que amb el convenciment de que ho podíem aconseguir. Quint fart de patir...


¿Com ho vas viure allò?...

Ho vaig viure amb molta angoixa i nervis. Mai havia patit tant, mare meva. Semblava que la pilota no volgués entrar... El gol de l’ Alaves en va enfonsar, allà em van caure unes llàgrimes. A partir de llavors, ja em veia al camp del Logroñés! Els pals, el minuts que passaven...ho veia molt malament! Però a vegades el futbol es just, i en aquell moment va aparèixer un nano de la pedrera, dels que senten els colors, dels de Sarrià com qualsevol perico. Aquell gol va ser, no sabia si celebrar-ho, si plorar, si creuem-ho! T’asseguro que aquella nit no vaig poder dormir. Aquest noi, el de Banyoles, igual que el de Santa Coloma, es mereixen una estàtua al costat del nou camp.

¿Suposo que t’hauran explicat (per que per edat evidentment no ho has vist), que a Leverküssen no en va haver prou amb una diferència de tres a zero?

Si, i menys mal que no hi era. Si passés, no ho podria superar amb anys. No em puc ficar a la vostra pell. Però Europa ens deu una, i espero i desitjo, que aquest any ens la pugui treure l’ espina del 88.

¿Creus que guanyarem la UEFA?

Des de principi ho tinc gravat a la ment: Glagow. No voldria ser “gafe” ni res, però a mi em dona que aquest és l’any. Ambició no li faltarà a aquest equip. I jo, com no ho puc evitar, voldria fer una menció especial a l’altre part de la ciutat que porten anys presumint d’ afecció, d’ equip, etc., ...Com la Curva hi ha poc a Espanya, i que dir de Catalunya! I si guanyem la UEFA, espero que tots els pericos, dels grans al petits, surtin al carrer a demostrar que estem vius i que seguirem lluitant contra la injustícia que pateixen a aquest país.

¿Creus que el Club hauria de ser més receptiu amb el tema de les Seccions Esportives, (atletisme, hòquei, bàsquet, volei...)?

Rotundament si. Las despeses que generen son mínimes comparat amb el futbol. I et puc assegurar, que a base d’èxits, que ja s’ estan aconseguint, el club surt guanyant.

Per acabar, el teus ídols perico; futbolista i entrenador del primer equip de qualsevol temporada que creguis que mereixen destacar per sobre dels demés.

Voldria destacar a tres jugadors i a un entrenador. Pochetino, per la seva personalitat tant dins com fora del camp, Sergio, per les llàgrimes del seu adéu i Tamudo, emblema i capità de l’ equip, que sempre apareix quant s’ el necessita, que lluita totes les pilotes, que porta des de ben petit a l ‘Espanyol i ha mamat dels de l’ altre pensament a la ciutat. Per mi és i serà sempre el més gran en la centenària historia de l’ Espanyol.
I sobre l’ entrenador, m’ agradaria destacar a Lotina. Més que rés per que ha sigut un senyor, humil i grandiosa persona i per que ens a donat una Copa del Rei, en una nit màgica al Bernabeu que mai podré oblidar.


¡¡¡¡Moltes Gràcies, Josep !!!

¡Moltes gràcies a tu!


M’ agradaria poder donar ànims a una persona que en els mals moments sempre ha estat amb mi i jo ara estaré amb ella. La Mariona, la meva novia, que fa poc (dia 27 de abril) el seu pare ha tingut un infart i no ho esta passant molt be. Des de aquí, que sàpiga que me l’ estimo moltissim i que la recolzaré amb tot.

Dit queda.

fotos: josep maria, i Josep Díaz