L'ESPANYOL JUGARÀ A GLASGOW LA SEGONA FINAL EUROPEA DE LA SEVA HISTÒRIA.

Els pericos a Bremen, euforics. Els que no hem pogut anar ho hem vist per la petita pantalla.

¡Auf Wiedersehen Werder Bremen! (1-2)

No podia tornar a succeir; la desgràcia no sempre acudeix, sobre tot a qui no la busca. Ernesto Valverde amb molta humilitat, la que li va faltar a cert personatge en el seu temps, amb molta experiència (la que se acumula com a jugador i més després de viure’l) i amb molt de seny, ha sabut inculcar als seus homes allò que va faltar fa dinou anys: Fe, confiança, no ensorrar-se davant l’adversitat i sobre tot lluitar fins el final sense donar per guanyada ni per perduda abans d'hora l’eliminatòria. I amb tots els millors jugadors al camp.

I això que les restes del maleït fantasma de Leverkusen (¿quan deixarem de tenir que anomenar aquest odiós nom?) han fet acte de presència de seguida. Per donar emoció, per posar l’ai en el cor dels espanyolistes, per tornar a creure que la història es tornaria a capgirar contra el conjunt blanc i blau, per donar il·lusió i fe a aquells que “clandestinament i camuflats” escoltaven, miraven de reüll, l’encontre esperant de nou altre enfonsament perico...

Per que al minut quatre, una pilota malament rebutjada per David García (que sorprenentment ha jugat en lloc de Chica), ha rebotat en un alemany, i la pilota ha sortit rebotada cap l’àrea pròpia amb tan mala fortuna que Almeida, davant la sortida precipitada i arriscada de Gorka fora de l’àrea, ha elevat l’esfèrica i ha fet pujar el primer gol al marcador.

Tocava patir, i més quan l’Espanyol tenia problemes en la circulació de la pilota. Al minut 8, la primera aproximació perica, en jugada individual de Riera, però la defensa alemanya allunya el perill. L’Espanyol titubejava, la defensa estava quelcom insegura, la medul·lar inexistent i per tant, Tamudo, Luis García i Coro, no rebien pilotes.

Klose, protagonista
El davanter alemany, és a punt de fer el segon, després d’una indecisió de la defensa, però al girar-se xuta molt defectuosament. Una passada llarga dirigida al propi jugador teutó, es tallada in extremis per Torrejón, quan ja portava un camí molt perillós per els interessos espanyolistes.
I en una jugada d’atac alemany, Klose vol driblar al seu marcador, i es llença descaradament reclamant el màxim càstig. El col·legiat francès no pica, i li mostra molt valentament la segona targeta i per tant el camí dels vestidors; faltaven més de 70 minuts i l’Espanyol tot i anar per sota en el marcador jugaria en superioritat numèrica.

Problemes en el mig camp
La baixa fonamental de Moisés, unida a les baixes de Ivan de la Peña i en menor mida de Jônatas ha deixat un centre del camp de circumstàncies, en el que tant Ito com Zabaleta s’han mostrat durant el primer temps molt poc creatius, i el seu pobre rendiment ha condicionat molt l’encontre. L’Espanyol no treia la pilota i per tant no podia sortir al contracop, (per aprofitar els forats que tenien que deixar els alemanys a l’atac i amb un home menys).

Els minuts passaven molt lentament, i en la ment dels seguidors pericos ja començaven a sorgir vells temors. Però amb tot, el Werder Bremen no posava en seriosos apures la meta defensada per Gorka. Al 23, té lloc el primer tret perico a porta, a càrrec de Zabaleta i surt un parell de metres a la dreta de la porteria defensada per Reinke.

El Werder amb poca classe però amb molta lluita, ho intenta
Els alemanys han continuat atacant, i en altre jugada d’infortuni després de varis rebots la pilota surt fregant el pal dret de la porteria de Gorka. El meta navarrès atura ben col·locat el llançament llunyà del Werder moments després.
Jensen en posició acrobàtica ho intenta però Gorka un cop més bloca sense majors problemes.

Tamudo en jugada individual havia provocat el primer còrner del RCD Espanyol, als 39 minuts de joc. Al minut 42, fora de joc de Xchultz i per tant l’acció posterior queda invalidada... (menys mal...)

La segona part canvia la decoració del matx
Tot i això, Gorka es llença molt be a una centrada anticipant-se al remat. Però les coses canvien... En efecte, l’Espanyol surt convençut de les seves possibilitats i conscient de la superioritat numèrica que posseeix. Als quatre minuts i escaig, paret entre Riera i Tamudo, per banda esquerra que el manacorí centra, Reinke rebutja en curt defectuosament, Luis no arriba i tot sol, ¡ com no ! Ferran Corominas el de les grans ocasions, incrementa el seu palmarès, anotant altre gol que escrit amb lletres d’or deixarà per la posteritat el menut extrem de Banyoles.

Era la sentència de l’eliminatòria i així s’ha viscut entre els que estàvem mirant l’encontre aquí a Barcelona. El Werder amb un home menys era impotent per fer-nos quatre gols més. Era el noranta i escaig per cent per arribar a la final. Solament faltava deixar corre els minuts. Schulz llença un fort tret que Gorka en dos temps atura.

Però aquest Espanyol, amb fam de glòria, no es conforma
Ito obre a Riera, que després de varis retalls al seu marcador centra però Tamudo mig caient-se no pot rematar en condicions.
I en el 60, llançament de cantonada a càrrec de Luis García, al segon pal Juanmari Lacruz s’eleva per sobre de la resta de jugadors i remata amb el cap asolint el 1-2, resultat que a la fi seria ja inamovible.

Tot resolt
Canvis en els dos equips, surten Ángel, Rufete, i Julián, per part blanc i blava, i el partit ja poc a poc va morint en quant a la seva intensitat. Els alemanys ja han tirat la tovallola. Saben que a aquest Espanyol imbatut, màxim golejador d’Europa, el segon equip ara mateix espanyol, (junt amb l’altre finalista de la UEFA) en les dades de la Internacional Federation of Football History and Stadistics. (IFFHS), no se li fan quatre gols així com així en partit de competició continental.

Marc Torrejón ha pogut inclòs augmentar la diferència en un parell de cops de cap en sendes jugades a pilota parada. El Weserestadion s’ha tingut que rendir a l’evidència. Aquest Espanyol ha estat molt superior en l’eliminatòria, i s’ha guanyat amb tot mereixement el bitllet cap a Glasgow.

¡FELICITATS A TOTS ELS PERICOS!
¡ ESTEM VIVINT MOMENTS HISTÒRICS. EN POC MÉS D’UN ANY, UNA FINAL DE COPA DEL REI, I ARA UNA FINAL CONTINENTAL. !
¡LA SORT ES PER QUI LA BUSCA, I A GLASGOW ANIREM A PER AQUELLA COPA EUROPEA QUE SE’NS VA ESCAPAR EN EL DARRER SOSPIR!.

Fitxa Tècnica.
Werder Bremen: Reinke; Schulz, Pasanen, Naldo, Owomoyela (Schindler, m. 46) , Jensen (Wome, m. 70) , Diego, Frings (Baumann, m. 75), Hunt, Klose, Almeida

RCD Espanyol: Gorka (8); Lacruz (9), Jarque (9), Torrejón (9), David García (8), Ito (8), Zabaleta (8), (Ángel, m.65 ) (8), Riera (9) (Rufete, m.71) (7), Coro (9), Luis García (8), Tamudo (9) (Julián, m. 79) s.c.

Gols: 1-0 Almeida, m. 4, 1-1 Coro, m. 50, 1-2 Lacruz, m. 60

Àrbitre; Bertrand Layec (FRA). Excel·lent arbitratge. No s’ha deixat influir per la pressió del públic alemany, i ha expulsat al minut 19 a Klose per acumulació de targes al veure al segon minut la primera groga per donar-li una “carícia” a Jarque i la segona per llençar-se descaradament a la piscina. Targeta groga a Zabaleta, m. 27 i a Almeida en l’afegit del primer temps, a Coro, m. 51 i a Luis García en l’afegit (92’)

Incidències. Weserstadion de Bremen. L’afecció perica que ha assistit a l’encontre ha gaudit amb la victòria i ha dedicat càntics a l’entrenador Ernesto Valverde, l’autèntic heroi d’aquest equip, que han demostrat com amb tres gols no es perd una eliminatòria.

El millor del partit; Tot l’equip hauria de ser mereixedor de tal distinció. Però per sobre d’uns i d’altres, FERRAN COROMINAS, altre cop, amb el seu gol que deixava l’eliminatòria resolta, sentenciada, s’ha fet més que mereixedor (si no del millor, al menys del més efectiu del partit) de ser destacat. Els seus gols decisius així ho valen.