L'APLEC (4rta. Part):DAVANT LA CASA DE LA VILA.

Davant  (foto 1) la Casa de la Vila (Palau Tolrà o Casa Tolrà, construït per l’arquitecte Emili Sala Cortés com a palauet per l’industrial i metge Josep Tolrà Abellà des de meitat a gairebé finals del segle XIX i que des de 1994 té lloc en les seves dependències, l’Ajuntament de Castellar del Vallès), es va fer un alt en el camí, per fer el pregó oficial de l’Aplec.

A la tarima habilitada en front de la Casa de la Vila, el Director de Comunicació i Imatge del RCD Espanyol, Xavi Salvatella (foto 8ena) va conduir l’acte i després d’unes paraules, va donar la prendre la paraula l’Alcalde de la ciutat vallesana, el senyor Ignasi Giménez (foto 9ena), dirigint-se  als presents. I malauradament va esguerrar una actuació gairebé impecable abans durant i desprès de l’Aplec, en el moment més inoportú, quan el subconscient li va fallar al felicitar a la penya organitzadora dirigint-se a ella com a penya “blaugrana”.

El  lapsus que ràpidament va ser recriminat pels presents, va ser corregit dient que “Castellar és avui (per ahir) la capital blanc-i-blava”. Aquesta relliscada tampoc  té per què disminuir les bones sensacions mostrades de la seva actuació envers l’organització de l’Aplec, per la col•laboració del consistori en aquest esdeveniment, però si que dona mostres palpables de la crua i dura realitat del nostre país.  Es tan fàcil confondre’s en un país on tan sols hi ha gairebé per obligació ja, nacionalbarcelonisme...

Tret del lamentable detall, el senyor Ingasi Giménez va acabar bé el seu discurs, i posteriorment va fer el pregó de l’Aplec, el periodista Ernest Riveras (locutor de transmissions esportives de motor en RTVE en les que destaca el motociclisme) - foto 10 ena.-.

VISCA  L’ESPANYOL I VISCA CATALUNYA... PERÒ UNA CATALUNYA QUE ES MEREIXI I QUE ENTENGUI L’ESPANYOL !!!

Aquesta frase dins del pregó, es la que podríem fer servir com a titular de la seva elocució.  Ens va explicar com ell era un ”agnòstic” del futbol, però que a conseqüència del espanyolisme del seu fill Pol, s’havia acabat integrant a la causa perica. L’Espanyol “t’atrapa, té alguna cosa que t’enganxa”.

Va dir que “ser perico t’acaba radicalitzant en una Catalunya que no entén que hi ha més d’un club” en al•lusió al pensament únic instal•lat en aquesta societat. Va finalitzar el seu discurs amb les paraules que encapçalen aquests darrers paràgrafs.       

En la Plaça, va haver-hi diverses actuacions dels “Ball de bastons” i “ball de gitanes”, reemprenent la marxa en un llarg cercavila fins el camp de futbol Pepín Valls.