PARTIT PER COMMEMORAR EL CENTENARI DEL RUGBI PERICO

100 anys de Rugbi.

Aquest diumenge a les 12h es jugarà un partit en La Foixarda entre el RCD Espanyol i la Societé Patrie. 
 
El 21 de maig de 1911 una selecció de jugadors de la secció de futbol i de rugbi del CD Espanyol  (encara no havia obtingut el títol de Reial que va ser concedit en 1912),  van enfrontar a la Societé Patrie, un combinat format per francesos residents a Barcelona, en el que va ser el primer encontre de rugbi disputat a la ciutat de Barcelona.

Per commemorar el centenari la ‘Xarxa d’amics del rugbi’ –formada pels sis clubs històrics de Barcelona: CN Poble Nou - Enginyers, Futbol Club Barcelona, Gòtics Rugby Club, Club Esportiu Universitari, Barcelona Universitari Club i Químic Equip de Rugby-, conjuntament amb el RCD Espanyol i d'Estrella DAMM, ha organitzat un partit retro aquest diumenge 5 de juny a La Foixarda a les 12h en el qual s'enfrontaran una selecció d'aquests sis clubs, que defensaran la samarreta blanc-i-blava, i un conjunt integrat per jugadors de rugby francesos residents a Barcelona. Els entrenadors dels sis clubs històrics es dividiran entre els dos equips.

Les entrades per al partit tenen un preu de 3 euros. Els interessats podran adquirir-les a partir d'aquest dimecres 1 de juny al PAS i a les RCDESTIL Shop de Cornellà-El Prat i de la Ciutat Esportiva de Sant Adrià de Besòs.

BREU HISTÒRIA DEL RUGBI PERICO

La secció de Rugbi del RCD Espanyol que segons diu la bibliografia perica va tenir a José María Poblador com a primer President, va patir intermitències en el temps al llarg de la seva llarga història des de la seva fundació. Després de la primera etapa fins el final dels anys vint, i la seva absència als anys trenta, la secció de rugbi va tornar a ressorgir de la mà dels germans Rocha a la Universitat de Barcelona amb un grup d'universitaris que van voler recuperar-la als anys quaranta. 

Durant aquesta etapa des del novembre de 1940  fins 1949, va ressorgir amb força l'esperit pel rugbi blanc-i-blau arribant en la primera temporada (1940/41) a la màxima fita assolida, com va ser el sots-campionat d'Espanya al arribar fins la final de Copa que va disputar a l'estadi de Vallecas davant el conjunt del SEU, amb el que va perdre per 11-14.

Als anys 60, va tornar a ressorgir la secció de Rugbi fins que la crisi econòmica, esportiva i institucional que va tenir lloc a conseqüència del descens a segona divisió en 1969 i empresonament del President Vila-Reyes  després del "cas Matesa", va fer que una de les primeres decisions en l’etapa del president Manuel Meler fos la desaparició de les seccions de l'entitat. Com ens explica Vizcaino en aquesta entrevista que detallem a continuació, encara va pogué sobreviure  revifant posteriorment i continuant en el  temps fins i tot sufragant els propis jugadors les despeses per pogué seguir mantenint la secció en els darrers anys al marge de la pròpia entitat perica, fins que ja no va pogué ser posible la seva continuïtat, a l'etapa Baró.  

Entrevista amb Vizcaino. Fes click.

Com a homenatge a aquesta secció, i als que han lluït i defensat aquesta històrica samarreta en la secció de rugbi, us deixo l'entrevista  publicada el 14 de Novembre de 2006 (com passa el temps!) per Sentiment Perico amb el "Capi" Vizcaino a la Ciutat Esportiva de Sadrià. Aquest penyista de l'ambaixada espanyolista de Sant Andreu del Palomar a Barcelona, com a perico seguidor de tot el que significa l'Espanyol ja sigui en el futbol base,  femenins, actes penyístics, serveix com a molts altres casos de grans espanyolistes que van formar part del rugbi perico, per explicar-nos el que va ser aquesta secció en la seva etapa final - la que ell va viure en primera persona - i per recordar amb nostàlgia l'esperit d'aquells darrers integrants del rugbi perico, tant lluny en el temps dels pioners de principi del segle XX, però amb la mateixa il·lusió d'ells i amb el mateix esperit amateur i sentiment per uns colors, en aquest viril esport que va donar glòria al nostre RCD Espanyol tal com hem mencionat, en diverses etapes de la nostra història.

Sentiment Perico ret homenatge des d'aquestes línies a ell, i a tots aquells que es van enfundar la samarreta blanc-i-blava al llarg de la història en les seccions del RCD Espanyol; poc reconegudes per massa gent, oblidades en els arcaics racons  de la història espanyolista i denigrades masses vegades per uns dirigents de ment massa curta que encara avui dia qüestionen seccions com la del futbol femení que ha cobert de glòria l'entitat perica.

Es per ells, per tots aquells que van militar d'una o altre manera en la secció de Rugbi, faig extensible també a les seccions d'Atletisme, d'hoquei patins, de bàsquet masculí i femení,  de Voleibol Femení, de Beisbol, de cicilisme, de boxa, de petanca, de bitlles,  de gimnàstica, inclòs de futbol sala amb l'experiència que va significar Montcada i Reixac, a tots aquells que van militar en elles, la meva admiració i el meu respecte...  per que ells si que van fer gran a aquesta entitat.

I en especial la meva admiració per dues persones en concret oblidades per l'espanyolisme: Antoni de Barnola, per la seva actuació al front del bàsquet espanyolista en la seva fructífera etapa traït miserablement  per la decisió d’Antonio Baró (al que només per no ficar-me amb els difunts evitaré qualificar)  i Juan Calero en el seu intent frustrat de ressorgiment de l'atletisme a través de l’Associació d’Esports Blanc i Blau, no recolzat mai per l'actual consell (malgrat haver-se assolit grans fites com la medalla de bronze Maria Vasco al mundial d’Osaka en 2007, o el triomf d’Isabel Eizmendi a la Jean Bouin en 2006 per posar dos clars exemples), el qual –el consell d’administració del RCDE-, economia i números al marge, no ha volgut veure més enllà del futbol, ni ha cregut mai  en la validesa i grandesa de les seccions esportives.