L'APLEC (DARRERA PART): EL DINAR I ELS PARLAMENTS

DINAR DE GERMANOR (Espai Tolrà, Castellar del Vallès: Josep Maria)

El darrer acte d’aquest Aplec, el dinar de germanor a l’Espai Tolrà. Al marge dels penyistes, i membres del Consell d’Administració, destacar la presència en tot l’aplec de la ex consellera Anna Maria Fusté, periodistes que cobreixen la informació espanyolista de diversos mitjans, i de Sergio Fidalgo amb els seu punt de venda “ambulant” de tota classe de llibres pericos.

Durant el dinar, van tenir lloc els habituals sorteigs, des de bufandes, equipacions i demés objectes espanyolistes fins ampolles de cava, rellotges, i inclòs un viatge a Palma de Mallorca.

També entremig del dinar, van tenir protagonisme les 75 penyes presents a les que l’organització de l’Aplec els hi va fer lliurament d’un record com assistents a l’acte: Un saquet de mongetes del ganxet, que és tot un detall per la qualitat de les mateixes, però que no deixa de ser un curiós record de l’acte a l’hora de mostrar-lo en les vitrines d’aquelles ambaixades periques que tenen seu social pròpia. En grups de deu penyes van anar pujant a la tarima els seus presidents/representants fins que totes elles se’ls hi va fer tant apreciat però característic obsequi.

També se’ls va fer un reconeixement als quatre ex jugadors presents al dinar de germanor, els consellers “Coco” Bertomeu, i Fernando Molinos, així com a Rafa Marañón president de l’Agrupació de Veterans del RCDE i Eloy Pérez, director de la Ciutat Esportiva.

Posteriorment va ser protagonista el pastís de l’Aplec...  fotografia de rigor amb les personalitats davant el pastís immortalitzant l’acte, i el torn dels parlaments on Xavi Salvatella fent les funcions de presentador del acte, després d’unes paraules va donar la paraula a Ramon Roig, President de la Penya Blanc-i-Blava de Castellar, (a qui van fer lliurament de plaques commemoratives tant el RCDE de mans del President Sánchez Llibre, com de la FCPE rebent de mans d'Alberto Ariza) que molt breu va donar les gràcies a quants havien col•laborat en l’organització de l’Aplec, el President de la FCPE Alberto Ariza qui fa fer un discurs amb un cant a la unitat,  instant a tots els pericos a romandre units en bé de l’Espanyol i després saltant el protocol (amb el seu permís explícit) no va ser l’alcalde Ignasi Giménez qui va tancar l’acte com així feia pensar encara que sigui per protocol, sinó que ho va fer el President Daniel Sánchez Llibre qui no va dir res que serveixi per aportar llum al seu futur.

En l’escenari hi havia també una samarreta amb el número 12 (foto 1a), l’inrevés del 21, ja que com tots sabeu, l’afició del RCDE ha estat premiada per part de la Liga del Fútbol Professional amb col•laboració amb Aficiones Unidas pels seus valors com afició exemplar. 

     

Sánchez Llibre, al marge de les seves paraules als penyistes, posteriorment en roda de premsa va dir que ja tenia la seva decisió presa al 100%, deixant entreveure la seva marxa, però als penyistes ni tan sols això va deixar entreveure. Això si, va agrair als penyistes el seu ajut en els moments dolents de la seva gestió.

Es de fer notar que tret d’algunes actituds minoritàries de forofisme “danista” la majoria de tots els presents fent costat al President, van respectar les intencions de Dani, no van forçar (amb crits de suport),  la seva continuïtat en cas que la seva decisió sigui de deixar la presidència, ja que per sobre de tot l’espanyolisme majoritàriament al costat de Dani, comprèn que 14 anys com a president i 19 en el consell son molts anys, crema molt el càrrec i al marge de les protestes en el darrer encontre que jo crec que no han influït directament encara que si que s’han afegit a les raons que Sánchez Llibre podia tenir ja prèviament, penso que el President té tot el dret a dir-ne prou encara que sigui pensant amb ell com a persona, en la seva família i amb la il•lusió i ambició que amb el pas del temps inexorablement s’acaba esvaint quant tants i tants anys s’està al càrrec en un club com el nostre i rodejats del que tots sabem.

De totes maneres, res hi ha encara d’oficial i tots sabem que el que “avui és blanc, demà pot ser negre” o a l’inrevés... Després de més d’una dotzena llarga de vegades que un servidor ha vist “dimitir” d’una manera o altre al President, ja ni creu ni valora res més que allò que sigui oficial en Junta Extraordinària d’Accionistes en la que haurà de deixar un substitut, que a hores d’ara sembla passar per Ramon Condal, segon accionista de l’entitat. Amb tot, per molt que digui que no, Daniel Sánchez Llibre seguirà sent la principal persona a l’hora de prendre les grans decisions de l’entitat ja que seguirà sent el primer accionista de la SAD mentre no es vengui el seu paquet accionarial. Per bé o per mal, la realitat és aquesta i no altre.

REPRODUIM EL DISCURS DE DANI: 

“Lo que haig de dir, al nostre President de la Federació de Penyes, l’Alberto, felicitats per tot el que ha costat,   estoy de acuerdo contigo... però per no repetir tots els noms per que segurament jo si me’n deixaria algú.  Si que he de dir que si he pogut aguantar  aquests 14 anys de president, ho he dit més d’una vegada, ha sigut quan en els moments complicats, dussus (sic) que en el món del futbol sempre es tenen, ha sigut gràcies a la col•laboració i gran apoyu (sic) que he tingut de tots els penyistes i dic de tots, per que difícilment he trobat cap penyista que m’hagi posat pals a les rodes  sinó tot lo contrari; que m’engrassaven (sic) les rodes per pogué tirar endavant.

I vull deixar molt clar una cosa: Passi el que passi, passi lo que passi que aquesta vida pot passar casi tot, per no dir tot, l’Espanyol tirarà endavant. L’Espanyol portem  111 anys ja,  hi hagi qui hagi aquest club sempre anirà amunt. I referent a mi, només us puc dir una cosa, moltes gràcies per tot. I el que pugui passar si és que passa, ah... (no pleguis, cridà algú des del públic) el que si que puc dir, que l’any que ve hi haurà un altre aplec el vint-i-dos, jo estaré amb tots allà; sigui d’ una manera o sigui d’altre, per que és una festa que no m’ho vull perdre, és una festa que m’ho passo  bé, m’ho he passat fantàstic avui, lo del pasacalles (sic), des del partit de futbol dels veteranos (sic), des del rato (sic) que he estat a l’Ajuntament. 

He fet amics avui aquí, amics que no coneixia, el senyor alcalde, l’Ignasi... que m’has tingut por francament (rialles en el públic),  no m’estranya que hagis guanyat amb majoria absoluta en aquí, no m’estranya gens,   gent jove com tu i de la manera que ets,   segur que estaràs quatre, quatre, quatre... jo mentre no passis dels 14 que son meus...  pots tenir un rècord... A la senyora diputada que jo li dic,  encara que no és diputada també l’he conegut, per que jo coneixia al seu home, del mon del comerç,  hem passat un rato (sic) bo, i  com no amb la senyora presidenta que ens hem tingut un taco amb ...  (paraula que no encerto a reproduir, ho sento) però al final hem quedat bé (rialles en el públic) i finalment amb el Ramon i amb  la  directiva seva, que heu fet una obra fantàstica i una obra que quedarà per tota la vida, que com ha dit l’alcalde som aquí, la capital dels pericos, al poble aquest. Gràcies Alcalde, gràcies a tots, fins l’any que ve...
Gràcies i... Ànimus! " (sic). (Aplaudiments dels presents)

Nota: les cursives son detalls d'un servidor al marge de les pròpies paraules del President. La resta, és exclusivament les paraules del President extretes d’un audio que per no ser  d‘una gran qualitat de so per les circumstàncies del lloc, hem reproduït amb la seva totalitat i amb les típiques ironies i anècdotes habituals en el senyor Sánchez Llibre, al que sempre li agrada anar a  lo accessori i no al important...   

Amb les lletres del himne “Glòria als herois del RCDE” es va posar punt i final a aquest 21è Aplec de Penyes del RCD Espanyol.            

L’Aplec que portava el número de Daniel Jarque (21) va arribar al seu final als voltants de tres quarts de sis de la tarda.  Sentiment Perico no ha faltat a la cita, i penso sincerament que al llarg d’aquest set articles haveu tingut informació de tot allò que ha estat notícia en ell fins els més petits detalls. Fins el proper !.