ADÉU LUIS !

El darrer tauró. 

Luis García ha deixat de ser jugador del RCD Espanyol. Independentment de que el seu rendiment hagi anat minvant amb l’edat i al jugar cada cop més allunyat de l’àrea rival, si hi ha quelcom que no se li ha pogut negar mai ha estat el seu compromís amb l’entitat, el donar la cara dins i fora del camp per l’equip inclòs en les pitjors conjuntures i la seva abnegada lluita més enllà que li surtin millor o pitjor les coses. Ahir, Pochettino va continuar amb la seva “particular neteja” de quants han sigut jugadors al seu costat, i va “eliminar” al pràcticament darrer que li quedava (Kameni no ha rebut ofertes i per tant difícil la situació del camerunès).

No sabem si el Real Zaragoza (però quina mania obsessiva té aquest club amb nosaltres!!!, quina fixació amb tots els noms sempre hi figura el club aragonès), que s’ha fet amb la propietat de l’asturià, haurà desembossat o no alguna quantitat d’euros encara que sigui testimonial. El RCD Espanyol, un cop més, en un exercici de obscurantisme indigne dels seus accionistes, no facilita dades econòmiques dels traspassos...  Algun dia això em temo acabarà malament...      

Luis García.

Luis García Fernández va néixer a Oviedo el 6 de febrer de 1981. Fa 1,77m. d’alçada. Va jugar a les categories inferiors del R. Madrid fins que en l’any 2000 ascendia al filial blanc on romandria fins la temporada 202/03, aconseguint 20 i 18 anys.

Llavors va passar al Real Murcia, on tots recordem el darrer encontre de lliga amb aquell seu llançament que va estavellar-se al travesser i on la sort del conjunt llavors de Montjuïc hagués pogut ser molt diferent cara al futur d’haver entrat dins. En l’entitat murciana va disputar 38 encontres de lliga en els que en 37 ocasions va sortir de titular. Va anotar 11 gols.

Després del seu pas pel conjunt murcià que ja havia perdut la categoria quan va visitar l’Olímpic en aquell encontre, va signar pel RCD Mallorca (2004/05). Al club balear va jugar 37 encontres oficials de lliga, sortint en 35 ocasions com a titular. Va marcar 11 gols igualant els registres de la seva etapa de murcianista.  

L’Espanyol el va fitxar un cop fracassada l’opció Saviola, al darrer moment i gràcies als diners del llavors cap de l’àrea esportiva, Sebastián Javier. En el club blanc-i-blau va destacar com a davanter sempre per darrera del imprescindible i inqüestionable llavors Raul Tamudo i destaca en el seu historial, la final del Bernabeu davant el R. Zaragoza, on va marcar dos dels quatre gols que serviren per que l’Espanyo aixequés la seva quarta Copa del Rei. L’altre gran fita assolida, la UEFA del 2006/07 que va finalitzar amb la final perduda a Glasgow.  

Les seves sis temporades amb el RCD Espanyol:

2005/06:  36 encontres (32 de titular): 2718 minuts.  10 gols

2006/07:  36 encontres (29 de titular): 2689 minuts,  10 gols

2007/08:  37 encontres (36 de titular): 3157 minuts, 13 gols (major registre golejador)    

2008/09:  37 encontres (35 de titular): 3031 minuts, 5 gols.

2009/10:  36 encontres (35 de titular): 2873 minuts, 3 gols.

2010/11:  37 encontres (36 de titular): 2983 minuts, 6 gols.

En total, ha disputat 217 encontres oficials de lliga amb la samarreta del RCD Espanyol, en 17.451 minuts de joc,  aconseguint 47 gols.

Aquests 47 gols el situen en 8è lloc de golejadors de tota la història del RCD Espanyol, superant a insignes jugadors com José Maria, Michel Pineda, i Orlando Giménez.     

A partir de la temporada 2008/09, Luís García va acabar jugant en banda dreta, cada cop més lluny de l’àrea rival, i on la seva millor aportació ha estat més ajudar al lateral, pujar i baixar, que les pròpiament dites d’un extrem, ja que mai ha estat un jugador que desbordi per velocitat o que se’n surti en l’u contra u.

Amb les marxes de Tamudo de l’entitat, del lesionat crònic d’Ivan de la Peña, David García, Chica i l’estat de marginació que ha patit Coro o en menor mida Kameni, Luis Garcia era el jugador més carismàtic per veterania dins del vestidor. Era la veu de l’experiència i del compromís. Amb la seva sortida desapareix el darrer dels “tres taurons” que quedava a l’equip. Segurament, el seu rol dins el vestidor el canviarem per un uruguaià que fa quatre anys era massa gran d’edat per vestir la nostra samarreta segons criteri de la entitat. Amb Luis García i amb Ferran Corominas, se’n ens va als arxius de la història una bona part molt important de nostra història; de nostre sentiment, i dels records presents de la memòria ressent de nostre entitat.   


          

	GOLEJADORS LLIGA RCD ESPANYOL
1	RAUL TAMUDO	129
2	RAFA MARAÑÓN	111
3	JULIÁN ARCAS	86
4	ÁNGEL CALVO	69
5	JAVIER "COCO" MARCET	63
6	ROSENDO HERNÁNDEZ	52
7	GABRIEL JORGE SOSA	50
8	LUIS GARCÍA	47
9	JOSÉ MARÍA GARCÍA	46
10	MICHEL PINEDA	45
11	ORLANDO GIMÉNEZ	43
12	EDELMIRO LORENZO	42
13	JUAN MARÍA AMIANO	41
14	DANIEL SOLSONA	39
15	JORDI LARDÍN	38
16	JOSÉ EGEA	36
17	OSCAR "MUÑECO "COLL	36
18	JOSEP "PITUS" PRAT	35
19	JOSÉ M. SÁNCHEZ RODILLA	35
20	JOSÉ JUNCOSA	34
21	ROBERTO MARTÍNEZ	34
22	FRANCISCO IRIONDO	33
23	MARTÌNEZ CATALÀ	31
24	XAVI ESCAICH	30
25	JOSEP MAURI	29
26	BARTOLOMÉ "TINTÍN" MÁRQUEZ	29
27	JOSEP ARTIGAS	28
28	MANOLÍN CUESTA	28
29	MIGUEL ÁNGEL BENITEZ	28
30	JOHN LAURIDSEN	26
31	MOISÉS ARTEAGA	26
32	MAXI RODRÍGUEZ	26
33	ALUIZIO F. DA LUZ "INDIO"	25
34	PICHI ALONSO	25
35	CARMELO AMAS	25
36	ANTONI CAMPS	24
37	JOSE SASTRE	24
38	CAYETANO RE	23
39	CRISANTO "TIN" BOSCH	23
40	FRANCISCO LÓPEZ	22
41	ANTONI CRUELLAS	22
42	JUAN ARMANDO BENAVIDEZ	20
43	CARLOS TORRES	20
44	JORGE DA SILVA "JEREMIAS"	20
45	CARLOS H. CASZELY	20