Vero també marxa.
Una altre més d’aquelles noticies que se’ns fan molt difícils de tenir que publicar. La crack gallega després de tres temporades amb el RCD Espanyol, abandona l’entitat espanyolista i avui s’acomiadarà a partir de les 19:00 hores de la resta del futbol base femení per explicar-ne a les nenes les seves experiències al futbol USA. Aquest matí roda de premsa a l’estadi.
Estava cantant desgraciadament. Els èxits continuats a la lliga nord-americana, els guardons i distincions en reconeixement a la seva classe i categoria tant a nivell esportiu com humà, i el seu rendiment individual i dins el col·lectiu arribant a la mateixa final, feien veure’ns que la lliga espanyola se li havia quedat ben petita a la menuda però gran davantera espanyolista.
Si a sobre afegim, que el que li ha ofert el Consell d’Administració del RCD Espanyol ha sigut les mateixes missèries esportives que ens ofereix al primer equip masculí, amb un equip devaluat en el que jugadores com Ane, Kenty, Sandra Vilanova, Alexia, i Erika han marxat engrandint a altres equips rivals, i que el pressupost (encara que en aquest assumpte no crec que hagi pesat més l’econòmic que l’esportiu) s’hagi reduït a la meitat en una entitat que actua com si de veritat estiguéssim en la pitjor de les situacions econòmiques possibles ja que inclòs les entitats en llei concursal fitxen, i fitxen... mentre l’Espanyol... bé, ja ho sabeu tots el que hi ha.
Des d’aquestes línies, desitjar-li sempre tota la sort a Vero a tots els nivells, esperant naturalment que aquesta sort la tingui lluny dels rivals nacionals i locals del nostre club, i que per allà a terres russes, alemanyes o sueques o als propis EE.UU. se n’en recordi del nostre club, de lo molt que la vam estimar com si fos perica de tota la vida, com una autèntica crack que és i que mai ho hem dubtat des que va aterrar amb l’etiqueta d’internacional absoluta, però compartint protagonisme en la plantilla amb la llavors intocable Adriana, fins que va explotar definitivament mostrant-nos tot el seu futbol.
Una altre més d’aquelles noticies que se’ns fan molt difícils de tenir que publicar. La crack gallega després de tres temporades amb el RCD Espanyol, abandona l’entitat espanyolista i avui s’acomiadarà a partir de les 19:00 hores de la resta del futbol base femení per explicar-ne a les nenes les seves experiències al futbol USA. Aquest matí roda de premsa a l’estadi.
Estava cantant desgraciadament. Els èxits continuats a la lliga nord-americana, els guardons i distincions en reconeixement a la seva classe i categoria tant a nivell esportiu com humà, i el seu rendiment individual i dins el col·lectiu arribant a la mateixa final, feien veure’ns que la lliga espanyola se li havia quedat ben petita a la menuda però gran davantera espanyolista.
Si a sobre afegim, que el que li ha ofert el Consell d’Administració del RCD Espanyol ha sigut les mateixes missèries esportives que ens ofereix al primer equip masculí, amb un equip devaluat en el que jugadores com Ane, Kenty, Sandra Vilanova, Alexia, i Erika han marxat engrandint a altres equips rivals, i que el pressupost (encara que en aquest assumpte no crec que hagi pesat més l’econòmic que l’esportiu) s’hagi reduït a la meitat en una entitat que actua com si de veritat estiguéssim en la pitjor de les situacions econòmiques possibles ja que inclòs les entitats en llei concursal fitxen, i fitxen... mentre l’Espanyol... bé, ja ho sabeu tots el que hi ha.
Des d’aquestes línies, desitjar-li sempre tota la sort a Vero a tots els nivells, esperant naturalment que aquesta sort la tingui lluny dels rivals nacionals i locals del nostre club, i que per allà a terres russes, alemanyes o sueques o als propis EE.UU. se n’en recordi del nostre club, de lo molt que la vam estimar com si fos perica de tota la vida, com una autèntica crack que és i que mai ho hem dubtat des que va aterrar amb l’etiqueta d’internacional absoluta, però compartint protagonisme en la plantilla amb la llavors intocable Adriana, fins que va explotar definitivament mostrant-nos tot el seu futbol.
Que ens consideri per lo molt que hem gaudit amb ella, lo molt que l’hem valorat, i se n’en recordi des de la distància molt més que un fax del R. Madrid de felicitació, per posar-ne un exemple.
Fins sempre, Vero!.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada