Adéu Coro, els pericos no t’oblidarem!
Parlar de Ferran Corominas, es fer-ho davant de tot d’un perico, que això sí, és professional del futbol amb el que implica aquesta professió. Parlar de Coro és recordar aquell dissabte 13 de maig de 2006; aquell gol miraculós quan la tragèdia s’estava ja consumant, aquell gol que va salvar al campió de Copa de tornar a les profunditats d’un abisme del que per desgràcia per assumpte econòmic, potser ja no hagués pogut sobreviure. El seu nom, obligadament, es va escriure en dramàtiques lletres d’or aquella nit i va lligar la seva història de blanc-i-blau a gols significatius en la memòria de tots. Pocs, però decisius tots a diferent nivell, es clar, com el de la Final de la Copa del Rei al Bernabeu, o el que va suposar derrotar al FCB en una Copa del nostre país, tots tres en una temporada d'infart.
Ara, en el moment definitiu del seu adéu com a jugador del RCD Espanyol, fent-me portaveu del poble perico de base –sense que em pertoqui, però no ho puc evitar amb l’emoció a flor de pell – et desitjo en nom de tots aquells que vas fer feliços en aquells inoblidables esdeveniments, tota la màxima sort del mon, i sobre tot, agrair-te que hagis format part d’un Espanyol que va acabar sent campió, a primera, i amb el que hem viscut tota una època a Montjuïc i a Cornellà-El Prat.
Parlar de Ferran Corominas, es fer-ho davant de tot d’un perico, que això sí, és professional del futbol amb el que implica aquesta professió. Parlar de Coro és recordar aquell dissabte 13 de maig de 2006; aquell gol miraculós quan la tragèdia s’estava ja consumant, aquell gol que va salvar al campió de Copa de tornar a les profunditats d’un abisme del que per desgràcia per assumpte econòmic, potser ja no hagués pogut sobreviure. El seu nom, obligadament, es va escriure en dramàtiques lletres d’or aquella nit i va lligar la seva història de blanc-i-blau a gols significatius en la memòria de tots. Pocs, però decisius tots a diferent nivell, es clar, com el de la Final de la Copa del Rei al Bernabeu, o el que va suposar derrotar al FCB en una Copa del nostre país, tots tres en una temporada d'infart.
Ara, en el moment definitiu del seu adéu com a jugador del RCD Espanyol, fent-me portaveu del poble perico de base –sense que em pertoqui, però no ho puc evitar amb l’emoció a flor de pell – et desitjo en nom de tots aquells que vas fer feliços en aquells inoblidables esdeveniments, tota la màxima sort del mon, i sobre tot, agrair-te que hagis format part d’un Espanyol que va acabar sent campió, a primera, i amb el que hem viscut tota una època a Montjuïc i a Cornellà-El Prat.
En la teva etapa final com a perico, has vist la cara negra del futbol. Una cessió infructuosa i quedar apartat del grup com si fossis un empestat. No t’ho mereixies, independentment que tinguessis o no lloc en un equip que fins i tot Pandiani amb 35 tacos hi té lloc. Has acabat amb el mateix equip que un altre gran perico, David García, altre jugador menyspreat en la vergonyosa darrera jornada de lliga del campionat passat on un sentimentalment barcelonista mercenari va tenir fins i tot un homenatge d’heroi i tant David com altre perico, Javi Chica, no.
Fins sempre, Coro!.
Ferran Corominas
Ferran Corominas Telechea, va néixer a Banyoles un 5 de gener de 1983. Té per tant, 28 anys. De 1,71m. d’alçada i 66 kg. de pes, va fitxar per l’Espanyol procedent del Vilobí CF. Allà, quan li van poder més els colors, es va perdre un entrenament amb el seu equip per pogué anar a presenciar la que seria primera final de Copa d'Espanya quaranta-tres anys desprès i el primer títol que el RCD Espanyol guanyés seixanta anys després .
Coro va fitxar per l’Espanyol “B” la temporada 2001/02. En aquella primera temporada de blanc-i-blau, inclòs al tenir edat juvenil encara, va disputar juntament amb Jarque (d.e.p.) la Copa de Campions de Divisió d’Honor Juvenil que es va disputar a Almería, i que no es va pogué classificar-ne l’Espanyol per la final al caure en el segon encontre davant el Zaragoza. L’any 2002, es va proclamar campió d’Europa amb la selecció espanyola sub-19.
Al filial va romandre dues temporades, mentre que a la 2003/04 va estar a cavall del primer equip i del B. Va disputar 102 encontres marcant 34 gols amb el filial.
Va debutar amb el primer equip en partit oficial en el nuevo Altabix d’Elx en encontre de Copa del Rei que l’Espanyol llavors entrenat per Clemente, va guanyar per 2-3 amb moltes angoixes al conjunt il•licità. En aquella eliminatòria a partit únic l’Espanyol es va deixar empatar després d’anar guanyant per 0-2. En el darrer tram del partit, Coro es va estrenar providencial i va deixar constància que el destí li reservaria gols d’aquest estil en un futur no gaire llunyà.
El propi Javier Clemente el faria debutar a la lliga pràcticament un any desprès (novembre 2003) en partit davant el Real Zaragoza.
El propi Javier Clemente el faria debutar a la lliga pràcticament un any desprès (novembre 2003) en partit davant el Real Zaragoza.
En la temporada 2004/05 amb Miguel Ángel Lotina al front del primer equip, va ser ja, jugador amb dorsal i a tots els efectes del primer equip. Va disputar 25 encontres (només sis sortint de titular) i va marcar 1 gol.
En la temporada 2005/06 es va proclamar campió de la Copa del S.M. el Rei al Santiago Bernabeu, contribuint en el triomf marcant-li un tercer gol al Zaragoza en un perfecte contracop que ja de manera inexorable, portava la quarta copa cap a Barcelona.
A la lliga va jugar 32 partits de lliga (13 de titular) i va marcar tres gols, un d’ells recordat per sempre ja que aquell any, el capriciós món del futbol faria que el de Banyoles acabés sent protagonista encara més amb aquell gol en el temps d’afegit davant la Real Societat just quan l’equip perico (amb el triomf de l’Alabés davant el Depor) es despenjava pel precipici de la història cap a la seva pràctica mort econòmica i esportiva. Algun dia sabrem el valor real d’aquell gol, donada la situació econòmica, social, a l’estadi de lloguer, etc., que hagués significat un descens a segona en aquells moments i amb aquelles perspectives. Coro va canviar la historia amb aquella rematada batent al meta Alberto.
Aquella temporada també va ser protagonista de l’únic gol que va significar el títol de Campió de Catalunya derrotant al FC Barcelona en la final. (Aquella final es va jugar al setembre de la següent temporada però corresponia a la 2005/06)
A la següent temporada amb Ernesto Valverde a la banqueta, va brillar amb llum pròpia jugant de mitja punta en aquells encontres europeus que van portar a l’Espanyol fins a la mateixa final de Glasgow, acabant altre cop amb el subcampionat de la Copa de la UEFA després de perdre per penals també aquella segona final. Els seus gols davant el Zulte a Montjuïc, davant l’Ajax en el Amsterdam Arena, davant el Livorno a l’Olímpic, i sobre tot en les semifinals davant el Werder Bremen on va marcar el tercer gol a Montjuïc que catapultava a l’Espanyol a la final, i el que empatava la tornada a terres alemanyes desprès que el partit es compliqués amb el gol d’Almeida als quatre minuts, donant ja pràcticament el passi a la final que Mari Lacruz va sentenciar amb un segon gol que va donar el triomf. Les circumstàncies d’aquell moment van fer que el Txingurri no l’alineés a la gran final, ni tan sols com a revulsiu en el tram final. Qui sap si la seva presència hauria suposat tenir en les vitrines aquest maleït títol... Mai ho sabrem!.
Aquella temporada va aconseguir marcar quatre gols a la lliga, disputant 33 encontres.
A la segona temporada d’Ernesto Valverde (la 2007/08, de la gran primera volta de Champions, i la decebedora segona volta d’autèntica vergonya) va disputar 30 encontres dels quals 17 van ser sortint de titular, va marcar 2 gols.
La temporada 2008/09 (la del miracle de la salvació amb Pochettino després de les etapes de Márquez i Mané) va jugar 28 partits marcant 3 gols.
Amb el tècnic argentí la temporada d’estrena al nou Estadi, va participar jugant 14 encontre de titular dels 26 que va jugar. Va marcar un únic gol en lliga.
En la passada temporada Coro ha vist la cara negativa del futbol. El tècnic espanyolista Mauricio Pochettino, no va comptar pràcticament amb ell, i tan sols va anar convocat en sis encontres de lliga, disputat únicament tres minuts en el partit davant la Real a Anoeta. A la Copa del Rei va jugar davant el Real Valladolid en l’anada dels setzens de final i només la primera part. Va participar en el Torneig Ciutat Barcelona, A la Copa Catalunya que l’Espanyol es va adjudicar a Sabadell no hi va prendre part tampoc.
En total la seva etapa a l’Espanyol es resumeix en dades, en que va disputar 163 encontres de lliga marcant 14 gols. En total, 196 partits en totes les competicions, aconseguint 23 gols.
Després del seu ostracisme esportiu en la primera volta, va optar, doncs, anar cedit al mercat d’hivern, concretament al Club At. Osasuna, on tan sols va disputar sis partits de lliga amb un pobre balanç de 335 minuts jugats i cap gol.
En la temporada 2005/06 es va proclamar campió de la Copa del S.M. el Rei al Santiago Bernabeu, contribuint en el triomf marcant-li un tercer gol al Zaragoza en un perfecte contracop que ja de manera inexorable, portava la quarta copa cap a Barcelona.
A la lliga va jugar 32 partits de lliga (13 de titular) i va marcar tres gols, un d’ells recordat per sempre ja que aquell any, el capriciós món del futbol faria que el de Banyoles acabés sent protagonista encara més amb aquell gol en el temps d’afegit davant la Real Societat just quan l’equip perico (amb el triomf de l’Alabés davant el Depor) es despenjava pel precipici de la història cap a la seva pràctica mort econòmica i esportiva. Algun dia sabrem el valor real d’aquell gol, donada la situació econòmica, social, a l’estadi de lloguer, etc., que hagués significat un descens a segona en aquells moments i amb aquelles perspectives. Coro va canviar la historia amb aquella rematada batent al meta Alberto.
Aquella temporada també va ser protagonista de l’únic gol que va significar el títol de Campió de Catalunya derrotant al FC Barcelona en la final. (Aquella final es va jugar al setembre de la següent temporada però corresponia a la 2005/06)
A la següent temporada amb Ernesto Valverde a la banqueta, va brillar amb llum pròpia jugant de mitja punta en aquells encontres europeus que van portar a l’Espanyol fins a la mateixa final de Glasgow, acabant altre cop amb el subcampionat de la Copa de la UEFA després de perdre per penals també aquella segona final. Els seus gols davant el Zulte a Montjuïc, davant l’Ajax en el Amsterdam Arena, davant el Livorno a l’Olímpic, i sobre tot en les semifinals davant el Werder Bremen on va marcar el tercer gol a Montjuïc que catapultava a l’Espanyol a la final, i el que empatava la tornada a terres alemanyes desprès que el partit es compliqués amb el gol d’Almeida als quatre minuts, donant ja pràcticament el passi a la final que Mari Lacruz va sentenciar amb un segon gol que va donar el triomf. Les circumstàncies d’aquell moment van fer que el Txingurri no l’alineés a la gran final, ni tan sols com a revulsiu en el tram final. Qui sap si la seva presència hauria suposat tenir en les vitrines aquest maleït títol... Mai ho sabrem!.
Aquella temporada va aconseguir marcar quatre gols a la lliga, disputant 33 encontres.
A la segona temporada d’Ernesto Valverde (la 2007/08, de la gran primera volta de Champions, i la decebedora segona volta d’autèntica vergonya) va disputar 30 encontres dels quals 17 van ser sortint de titular, va marcar 2 gols.
La temporada 2008/09 (la del miracle de la salvació amb Pochettino després de les etapes de Márquez i Mané) va jugar 28 partits marcant 3 gols.
Amb el tècnic argentí la temporada d’estrena al nou Estadi, va participar jugant 14 encontre de titular dels 26 que va jugar. Va marcar un únic gol en lliga.
En la passada temporada Coro ha vist la cara negativa del futbol. El tècnic espanyolista Mauricio Pochettino, no va comptar pràcticament amb ell, i tan sols va anar convocat en sis encontres de lliga, disputat únicament tres minuts en el partit davant la Real a Anoeta. A la Copa del Rei va jugar davant el Real Valladolid en l’anada dels setzens de final i només la primera part. Va participar en el Torneig Ciutat Barcelona, A la Copa Catalunya que l’Espanyol es va adjudicar a Sabadell no hi va prendre part tampoc.
En total la seva etapa a l’Espanyol es resumeix en dades, en que va disputar 163 encontres de lliga marcant 14 gols. En total, 196 partits en totes les competicions, aconseguint 23 gols.
Després del seu ostracisme esportiu en la primera volta, va optar, doncs, anar cedit al mercat d’hivern, concretament al Club At. Osasuna, on tan sols va disputar sis partits de lliga amb un pobre balanç de 335 minuts jugats i cap gol.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada