Tornar a caure amb les mateixes errares
S’està demostrant que tornarà tocar patir tota la temporada. Aquest equip, com a bloc, sense referir-me a les individualitats, (que n’hi ha, i de bones), es molt fràgil de moral, a estones no sé si es per que l’equip no aguanta al mateix nivell, però es produeix una falta de concentració que acaba passant factura i de que manera.
Un Espanyol molt poc ofensiu, amb un bagatge molt pobre, (un xut de Riera fregant el pal, un remat al començament de la segona part de Jarque de cap, un tret tou de Coro, a les mans del porter balear) i només al final més amb el cor que amb el cap, ha pogut empatar si l’àrbitre del partit hagués entès que la pilota havia traspassat totalment la línia de gol.
Una primera part molt ensopida en que ha anat de mes a menys el conjunt blanc i blau, per passar a ser dominat l’últim quart. La segona part ha succeït pràcticament igual, mentre s’anava carregant de targes, que el nefast Turienzo de desagradables actuacions envers el nostre club, anava obsequiant com qui no vol la cosa. Per sort no ha volgut saber res d’un molt més que penal a l’àrea perica, com tampoc ha volgut indicar rés amb una empenta a Riera, a l’altre àrea. A mida que han anat passant els minuts, el conjunt balear ha anat intensificant el domini del joc, i ni el canvi de brasilers a la medul·lar ha servit per aturar als jugadors mallorquinistes que amb els canvis que ha introduït Manzano a mitja segona part, han acabat per decantar el partit al seu favor. Coro ha sortit al 60, per un Tamudo que gairebé ha passat inadvertit i s’ha guanyat una tarjeta groga, i Valverde l’ha canviat per evitar mals majors...Al minut 32 dels segon temps, ha arribat la jugada maleïda en que en una desgraciada acció, Maxi López s' anticipa a un desdibuixat i superat Lacruz, que està demostrant amb escreix per que l’Athletic s’ el va treure de sobre. A partir de llavors, la moral per terra, Riera es guanya la segona targeta i s’ en va als vestidors abans de temps, (i baixa el proper partit de lliga), i Kameni que s’erigeix en l’autèntic protagonista per més inri, d’un Espanyol desarticulat entre el col·legiat, el gol, l’expulsió i la fragilitat de moral quan encaixa un gol. Les grans intervencions del camerunès han salvat a l’equip d’encaixar un resultat més fort. Al final, el nostre salvador dels moments decisius, en Ferran Corominas remata en temps afegit, però Prats treu gairebé de dins, en una jugada molt dubtosa, en la que potser no traspassa tota la pilota la línia de gol, però que hora seria que les errades arbitrals ens afavoriren alguna ocasió, per variar. Es presenta una altre setmana moguda, amb partit de tornada en front a l’Artmedia, i un altre partit a Montjuïc que s’ha de guanyar si no es vol empitjorar més la situació. ¡Que així sigui!...
RCD Mallorca: Prats, Navarro, Basinas, Ibagaza, Nunes, Arango, Víctor (D.Tristán, min.75), Pisculichi (Maxi López, min.56), Ballesteros, Jonás (Jankovic, min.68) i Héctor.
RCD Espanyol: Kameni (8), Velasco (6), Lacruz (2), Jarque(3), Moha (6), Moisés (5), Jônatas (5)(E.Costa, min.67) (4) , Riera (5), Rufete (4) (W.Pandiani, min.81- sc-.), Luis García (5), Tamudo (4) (Coro, min.59) (5)
Gol: Maxi López (76’)
Àrbitre: Turienzo Alvarez; del col·legi de Castella–Lleó. Simplement horrorós. Ha castigat des d' el primer minut gairebé totes les faltes periques amb targeta, no fent servir el mateix raser per las del R.Mallorca. En les àrees no ha volgut saber res, ni de penals a un cantó ni al altre. Una molt dolenta actuació i una lliçó del que no ha de ser un arbitratge.
Expulsa per doble amonestació a Riera (79’), amonestacions a Jonatas, Luis García, Tamudo, Moha, Kameni, i a Ibagaza per part local.
Estadi Ono de Mallorca, antic Son Moix. Malgrat que li canviïn el nom, continua sent un dels camps de més mals records per el conjunt blanc i blau.
dilluns, 25 de setembre del 2006
diumenge, 24 de setembre del 2006
EL FEMENÍ S'ESTRENA GOLEJANT 6-1
El femení comença golejant al AD Torrejón
Partit corresponent a la primera jornada de la Superlliga, aplaçat per els compromisos europeus del RCD Espanyol, que amb Laura Falces al eix de la defensa i Natalia Arroyo a la banda, per la substitució de Marta Torrejón absent per el compromis amb la selecció sub 19, ha començat amb un fort xut des de més de 35 metres de Ane, que sorprèn al minut 3 de joc, a la meta Vane. El joc no ha sigut bo a la primera part, i sobre tot en els primers compassos del partit, bé es que al marcador ja figurava l’avantatja perica, això ha fet estirar línies a l’equip madrileny i replegar-se al conjunt espanyolista per buscar el contracop, que un cop més, amb Adriana, començava a mostrar-se perillós, com al minut 20, que la mateixa Adriana remata alt després d’una molt bona jugada, o després al 23, una triangulació entre Noemí , Carol, i Adriana que driblant a dos contraries, el seu remat surt fregant el pal esquer de la porteria del Torrejón, al minut 23. Altre jugada de perill protagonitzada per Adriana, que obre a Marta Cubí, però la seva centrada surt fora molt tancada. Al minut 29 el AD Torrejón dona senyals de vida, i abans del remat en l’àrea, Miriam ,allunya el perill rebutjant abans que la davantera madrilenya remati. Al 30’ al llançament d’un còrner, passa davant de tots, sense que ni atacants madrilenyes ni defensores periques puguin tocar la pilota. Al minut 33, la primera targeta groga a Marga, per molt forta entrada a Adriana. Als minuts finals del primer temps es intensifica l’atac blanc i blau; primer una molt bona jugada de Noemí, i després Adriana, amb un centre molt tancat que Vane atura, després es Sara la que no arriba a una pilota servida molt bé per Carol, per arribar al minut 45 que una jugada de Adriana, es agafada per la samarreta, dona la llei de la ventatja l'àrbitre, Carol obre a la dreta a Marta Cubí, que sola i lliure de marca dona la passada de la mort a Carol, que tot sola només té que enviar la pilota al fons de la xarxa madrilenya.
La segona part s’inicia amb la segona tarja groga a Marga, per la qual cosa la número cinc del Torrejón es veu obligada a abandonar el terreny de joc deixant ja pràcticament sentenciat el partit, per que amb inferioritat numèrica encara s’ha fet més pales la ja de per sí superioritat tècnica del conjunt perico. Primer una pilota molt passada de Noemí, que ha fet un gran partit, que per poc no troba rematada. Al 13 de la segona’ s’ha produït un dels fets destacats del partit: la reaparició amb els colors blanc i blaus de Raquel Cabezón, després del seu pas per l’equip del màxim rival ciutadà. Al 60’ al Torrejón ha estat a punt de causar problemes a Cristina, desprès que l’àrbitre no assenyalés falta per càrrega a la meta perica, dins l’àrea petita. Un minut desprès al conjunt madrileny ho tornat ha intentar però sense majors conseqüències. Al 66, Noemí centra des de la dreta, i després de tocar Marta del Torrejón, i la nostra Marta, la pilota s’endinsa dins la porteria , pujant el tercer gol perico. Al 71’ una badada en un centre, on tots han fet vista, i la pilota s’ha colat ajustat al pal dret de la porteria de Cristina, sent el gol de l’honor madrileny. Però molt poc ha durat l’alegria al conjunt del Torrejón, per que a la següent jugada, Ane centrava per que Marta Cubí d’una gran vaselina anotés el quart. Al minut 74, Jade ho intentava en un llançament de falta per intentar escurçar distancies, però sense gaire fortuna, la pilota se n’anava fregant el pal. Al 74, el millor gol de la jornada; Adriana rep, fa un control davant l’oposició de la defensa madrilenya, i de volea sense deixar-la caure aconsegueix un gol d’autèntic crack, que si hagués fet qualsevol dels que tots sabem, l’estaríem veient dies i dies per la petita pantalla. Marta Cubí encara ha tingut temps per fer el sisè gol, rematant un còrner ben servit per Noemí.
Fitxa Tècnica:
RCD ESPANYOL: Cristina, Ane, Miriam, Laura Falces (Dolors), Natalia (Aída); Carol, Lara,(Raquel Cabezón 58’), Noemí; Adriana (Debora 85’) , Marta Cubí, Sara
AD TORREJÓN: Vane: Bea, Lucía, Marga, Saray, Raquel”Seta”, Ana Rubio, Martin, Marta Costa, Laura, Ester. Han jugat; Jade, Ester Puche, Lucki.
Gols: 1-0 Ane 2-0 Carol 3-0 Cubí amb la col·laboració de la defensa Marta, 3-1 Lucía 4-1 Marta Cubí 5-1 Adriana i 6-1 Marta Cubí
Àrbitre: Sr. Liarte (el mateix que va fer llençar a Jonathan tres cops el penal al partit homenatge del Terrassa, de dimecres passat). Ha expulsat per doble groga a Marga, amonestacions a Adriana, i per part madrilenya a Lucía, per joc dur, a Seta, per encarar-se amb ell, a les acaballes del partit.
Camp nª3 de la ciutat esportiva. Bona entrada, malgrat que es jugava a la mateixa hora, el partit del filial blanc i blau a Montjuïc davant la UE Lleida amb resultat d’empat a dos salvant un punt el conjunt perico, remuntant un 0-2 advers.
(FOTO d'arxiu: josep maria). Gran partit de Noemí, com la resta de l'equip
dissabte, 23 de setembre del 2006
EL JUVENIL GUANYA EL SEU QUART PARTIT
El juvenil continua amb la seva ratxa
En un partit en que el conjunt perico ha dominat gairebé tot l’encontre i que ha disposat de pràcticament totes les jugades de perill, l’Espanyol ha assolit la quarta victòria en el que va de campionat.
El partit ha començat amb les primeres ocasiones per par blanc i blava, al minut 7, pilota centrada par l’esquerra de l’atac perico, cau morta després d’un rebuig a Jesús, i el seu remat de cap el desvia el meta Mingo amb una bona intervenció. Al minut 20 gran jugada personal de Quique, que arriba a la línia de fons i cedeix a Xavi, però sense angle, el seu remat es interceptat per el meta mallorquí, caient el rebuig a peus del defensa que cedeix al porter, reclamant-se cessió que l’àrbitre no assenyala. Al 23 paret a la frontal que Juanjo no arriba ha pogué rematar. Al 25, l’Espanyol aconsegueix perforar la porteria del conjunt de La Salle, en un còrner llençat per Albert, i Jesús Berrocal de cap, remata superant el meta Mingo. Quatre minuts després el remat de cap de Quique marxa fora per molt poc, a partir d’aquí el conjunt balear intenta fer-se amb el domini del joc, intentant algunes aproximacions, però sense cap perill i sense donar problemes al meta perico Isaac. Jesús llença al 34, un fort tret que surt fregant el pal dret. Minuts després es Xavi qui ho intenta després de rebre de Jesús que ha tingut una molt bona actuació. Al 44 la rematada d’Albert Garcia va a les mans del meta balear.
Las segona part ha continuat per els mateixos paràmetres que la primera. Al minut 8 una falta a la frontal de l’àrea, es llençada amb jugada d’estratègia, tocant en curt per que Juanjo piqui per sobre de la tanca, i Albert García molt llest s’anticipa a la defensa i tal com li ve remata al fons de la porteria. La defensa balear ha estat mol estàtica amb aquesta jugada. Als dotze minuts el conjunt balear es queda amb un home menys per expulsió de Vamrell, per una molt forta entrada a Albert i cinc minuts després l’Espanyol assoleix el tercer gol també obra de Jesús Berrocal d’un fort tret des de fora de l’ara; un gran gol. El ritme de joc ha decaigut, canvis als dos equips...i tant sols hagués pogut marcar el quart l’Espanyol amb una jugada al 36 quant Jesús remata sol dins l’àrea petita al cos del porter que s’havia llençat a la desesperada, i a conseqüència de l’impacte ha tingut que ser atès, i després s’ha recuperat, i a al 39, un centre del lateral dret perico, ha sigut rematat per Charly Lumbreras que ha sortit al segon temps, i el seu cop de cap ha marxat fora a la dreta de la porteria mallorquina.
Fitxa tècnica
RCD ESPANYOL: Isaac; Juan, Savall, Reyes (cap.), Victor, Juanjo, Jésús, Carlos, Quique, Albert, Xavi. Al segon temps: Guillem C., Jesús García, Charly Lumbreras
LA SALLE: Mingo; Aitor, Vamrell, Juanito,Pau (cap.), José Luís, Iván, Alexis, Canals, Sergi, Quico. També han jugat: Juan Nico, Johny, Ray, Xisco.
Arbitre: Rengel Royo, del col·legit de Barcelona. Sense problemes. Ha expulsat al jugador Vamrell amb tarja vermella.
Camp: Ciutat esportiva de Sadrià, camp nº 3, per el tema de las millores a la gespa del camp principal.
En un partit en que el conjunt perico ha dominat gairebé tot l’encontre i que ha disposat de pràcticament totes les jugades de perill, l’Espanyol ha assolit la quarta victòria en el que va de campionat.
El partit ha començat amb les primeres ocasiones per par blanc i blava, al minut 7, pilota centrada par l’esquerra de l’atac perico, cau morta després d’un rebuig a Jesús, i el seu remat de cap el desvia el meta Mingo amb una bona intervenció. Al minut 20 gran jugada personal de Quique, que arriba a la línia de fons i cedeix a Xavi, però sense angle, el seu remat es interceptat per el meta mallorquí, caient el rebuig a peus del defensa que cedeix al porter, reclamant-se cessió que l’àrbitre no assenyala. Al 23 paret a la frontal que Juanjo no arriba ha pogué rematar. Al 25, l’Espanyol aconsegueix perforar la porteria del conjunt de La Salle, en un còrner llençat per Albert, i Jesús Berrocal de cap, remata superant el meta Mingo. Quatre minuts després el remat de cap de Quique marxa fora per molt poc, a partir d’aquí el conjunt balear intenta fer-se amb el domini del joc, intentant algunes aproximacions, però sense cap perill i sense donar problemes al meta perico Isaac. Jesús llença al 34, un fort tret que surt fregant el pal dret. Minuts després es Xavi qui ho intenta després de rebre de Jesús que ha tingut una molt bona actuació. Al 44 la rematada d’Albert Garcia va a les mans del meta balear.
Las segona part ha continuat per els mateixos paràmetres que la primera. Al minut 8 una falta a la frontal de l’àrea, es llençada amb jugada d’estratègia, tocant en curt per que Juanjo piqui per sobre de la tanca, i Albert García molt llest s’anticipa a la defensa i tal com li ve remata al fons de la porteria. La defensa balear ha estat mol estàtica amb aquesta jugada. Als dotze minuts el conjunt balear es queda amb un home menys per expulsió de Vamrell, per una molt forta entrada a Albert i cinc minuts després l’Espanyol assoleix el tercer gol també obra de Jesús Berrocal d’un fort tret des de fora de l’ara; un gran gol. El ritme de joc ha decaigut, canvis als dos equips...i tant sols hagués pogut marcar el quart l’Espanyol amb una jugada al 36 quant Jesús remata sol dins l’àrea petita al cos del porter que s’havia llençat a la desesperada, i a conseqüència de l’impacte ha tingut que ser atès, i després s’ha recuperat, i a al 39, un centre del lateral dret perico, ha sigut rematat per Charly Lumbreras que ha sortit al segon temps, i el seu cop de cap ha marxat fora a la dreta de la porteria mallorquina.
Fitxa tècnica
RCD ESPANYOL: Isaac; Juan, Savall, Reyes (cap.), Victor, Juanjo, Jésús, Carlos, Quique, Albert, Xavi. Al segon temps: Guillem C., Jesús García, Charly Lumbreras
LA SALLE: Mingo; Aitor, Vamrell, Juanito,Pau (cap.), José Luís, Iván, Alexis, Canals, Sergi, Quico. També han jugat: Juan Nico, Johny, Ray, Xisco.
Arbitre: Rengel Royo, del col·legit de Barcelona. Sense problemes. Ha expulsat al jugador Vamrell amb tarja vermella.
Camp: Ciutat esportiva de Sadrià, camp nº 3, per el tema de las millores a la gespa del camp principal.
AGENDA FUTBOL BASE I FEMENÍ
Comença la Superlliga, i el filial a Montjuïc...
L’actual campió de la Superlliga femenina, el RCD Espanyol debutarà demà a les 12 a la Ciutat Esportiva en front el AD Torrejón, equip que en el passat no portava gaires bons records al conjunt blanc i blau. Malgrat que a priori es un equip de la part mitja- baixa de la taula, bé faran les periques de no fiar-se ni un pel del conjunt madrileny. A més l’Espanyol compta amb la baixa important de Marta Torrejón, que serà substituïda per Dolors o bé per Natalia Arroyo. Per part del AD Torrejón serà Amaya Vega qui es troba concentrada amb la selecció sub 19. El conjunt madrileny ha patit las baixes aquesta temporada de Cris, Beita, Geli, i Laura Salguero que ha fitxat per el Atlético Féminas. Altes de l’equip de Laura Torvisco : Noelia i Laura del Puebla, Ester del Albacete de nacional i la tornada de la italiana Giorgina.
L’Espanyol B, jugarà a “l’exili de Montjuïc”, per les “millores” a la gespa del camp nº 1 de Sadrià davant la UE Lleida, (demà a les dotze també), equip que milita Joan Tomás. Després de no conèixer la victòria des de el primer encontre en front la UE Figueres, buscaran els homes de Francesc “Rubi” guanyar el segon partit, a costa d’un equip, el lleidatà que en teoria deuria ocupar posicions més avançades a la taula classificatoria de la que ocupa en aquests moments. La UE Lleida va quedar eliminada per penals el passat dimecres de la Copa del Rei davant el Puertollano, i té a Povedano com dubte per el partit de demà, mentre que per part perica, Fede serà baixa per sanció.
El nostre juvenil, líder de la categoria rebrà aquesta tarda a les 18 hores a la Ciutat Esportiva a la Salle Mallorca, equip que la passada jornada va guanyar al Girona per 1-0 i ocupa sorprenentment la segona posició, invicte. Las seva última alineació va ser la següent: (La Salle: Mingo, Aitor, Vanrell, Juanito, Pau, Jose Luís, Ray (Xisco), Alexis, Canals (Carlos), Sergi (Iván), Kiko (Andrés)
El juvenil B jugarà a les deu del matí a la Ciutat Esportiva davant el Sant Andreu. El conjunt de Salvans buscarà la seva primera victòria després de l’ensopegada del primer partit a Cornellà.
El Cadet B començarà la Copa NIKE a la fase catalana (Premier Cup) a Vilanova i la Geltrú. Es disputa amb grups de tres equips i els guanyadors passaran a semifinals. Recordem que fa dos anys l’Espanyol va ser campió d’Espanya amb aquesta competició jugant la fase mundial, que ja va guanyar a Anglaterra l’any 1996 guanyant al Borussia de Dortmund per 2-0.
La resta dels equips del futbol base perico jugant amistosos i torneigs per continuar la seva posta a punt de cara a la nova temporada.
A Rubi, es disputa un torneig de futbol femeni, on hi participarà el RCD Espanyol. MÉS INFORMACIÓ A www.espanyolfemenino.com
L’actual campió de la Superlliga femenina, el RCD Espanyol debutarà demà a les 12 a la Ciutat Esportiva en front el AD Torrejón, equip que en el passat no portava gaires bons records al conjunt blanc i blau. Malgrat que a priori es un equip de la part mitja- baixa de la taula, bé faran les periques de no fiar-se ni un pel del conjunt madrileny. A més l’Espanyol compta amb la baixa important de Marta Torrejón, que serà substituïda per Dolors o bé per Natalia Arroyo. Per part del AD Torrejón serà Amaya Vega qui es troba concentrada amb la selecció sub 19. El conjunt madrileny ha patit las baixes aquesta temporada de Cris, Beita, Geli, i Laura Salguero que ha fitxat per el Atlético Féminas. Altes de l’equip de Laura Torvisco : Noelia i Laura del Puebla, Ester del Albacete de nacional i la tornada de la italiana Giorgina.
L’Espanyol B, jugarà a “l’exili de Montjuïc”, per les “millores” a la gespa del camp nº 1 de Sadrià davant la UE Lleida, (demà a les dotze també), equip que milita Joan Tomás. Després de no conèixer la victòria des de el primer encontre en front la UE Figueres, buscaran els homes de Francesc “Rubi” guanyar el segon partit, a costa d’un equip, el lleidatà que en teoria deuria ocupar posicions més avançades a la taula classificatoria de la que ocupa en aquests moments. La UE Lleida va quedar eliminada per penals el passat dimecres de la Copa del Rei davant el Puertollano, i té a Povedano com dubte per el partit de demà, mentre que per part perica, Fede serà baixa per sanció.
El nostre juvenil, líder de la categoria rebrà aquesta tarda a les 18 hores a la Ciutat Esportiva a la Salle Mallorca, equip que la passada jornada va guanyar al Girona per 1-0 i ocupa sorprenentment la segona posició, invicte. Las seva última alineació va ser la següent: (La Salle: Mingo, Aitor, Vanrell, Juanito, Pau, Jose Luís, Ray (Xisco), Alexis, Canals (Carlos), Sergi (Iván), Kiko (Andrés)
El juvenil B jugarà a les deu del matí a la Ciutat Esportiva davant el Sant Andreu. El conjunt de Salvans buscarà la seva primera victòria després de l’ensopegada del primer partit a Cornellà.
El Cadet B començarà la Copa NIKE a la fase catalana (Premier Cup) a Vilanova i la Geltrú. Es disputa amb grups de tres equips i els guanyadors passaran a semifinals. Recordem que fa dos anys l’Espanyol va ser campió d’Espanya amb aquesta competició jugant la fase mundial, que ja va guanyar a Anglaterra l’any 1996 guanyant al Borussia de Dortmund per 2-0.
La resta dels equips del futbol base perico jugant amistosos i torneigs per continuar la seva posta a punt de cara a la nova temporada.
A Rubi, es disputa un torneig de futbol femeni, on hi participarà el RCD Espanyol. MÉS INFORMACIÓ A www.espanyolfemenino.com
divendres, 22 de setembre del 2006
COMENTARI
ALGO HUELE A PODRIDO... EN LA “CIUDAD DEL FUTBOL”
Després del que ha passat a Itàlia, o el que va passar a França, el que està passant en aquest reducte de corrupció i transgressió continua de les lleis en que s’ha convertit la Real Federación Española de Fútbol, i tots els seus braços executors, dependents del mateix poder qüestionat per la força dels fets, es senzillament indecent e inaguantable.
No n’hi ha estat prou amb “indultar” passant-se les normatives i reglaments per les seves parts nobles, de la sanció d’una temporada sense pogué disputar la Copa de S.M el Rei, de “indultar” la sanció ratificada i - m’atreviria a dir, en base a precedents per tots coneguts, molt tova – de dos encontres de tancament del Estadi, de consentir l’alineació de un jugador nacionalitzat en qüestió d’hores a efectes d’impugnació d’alineacions, no n’hi estat prou...
Era insuficient a efectes del desig de l’equip actual del actual règim – valgui la redundància – tots aquests casos... era necessari acabar d’embrutar encara més la ja de per si imatge de vergonya i de fàstic d’un estament que s’està convertint en un pou sense fons d’arbitrarietat, de parcialitat i doble raser, d’immundícia i corrupció...
Però el problema ja anat massa lluny, els culpables de la situació a més dels clubs professionals de 1ª que han de patir els privilegis, les transgressions de les normes mes fonamentals de la competició i de l’esperit de l’esport, i per tant son en certa manera responsables per seguir consentint que això hagi derivat en el que totes les persones amb un mínim d’objectivitat estan presenciant, es el principal responsable de la situació, el Consejo Superior de Deportes, i per tant el ministeri de Cultura i Esports, el de l’actual govern, i el del govern anterior. Masses coses han i estan passant en aquesta corrompuda federació, per que les autoritats esportives prenguessin les oportunes mesures per posar fi a aquest desgavell. Ja sabem com funciona amb tots els sentits, ja hem vist el ridícul amb la “Selección Nacional”, amb la ratificació de Luis Aragonés...i tants altres temes... però davant de tot el imperi de la llei, el compliment dels reglaments i normatives, i l’esperit de la pròpia competició així ho fan obligat.
I es per tant , per que es tracta de la mateixa dignitat, i de les regles mateixes del propi joc, que en la meva opinió i en la de molts pericos que pensen igual que jo, es tindrien que esgotar totes les vies esportives, FIFA inclosa, per que ja es hora que algú intenti al menys parar els despropòsits que estan succeint al mon del futbol, amb aquesta institució (la blaugrana) com a trist protagonista.
I no entraré amb àmbits jurídics, per que per sobre de la pròpia llei està l’esperit de la pròpia norma, i aquí es molt clar; ni van respectar la norma, ni tan sols es va molestar el FC Barcelona, (per si algú encara no sap de qui estem parlant) de complir les formes... hores després de que els jugadors van ser declarats “medicament no útils” a efectes del partit, ja estaven entrenant amb el seu club, davant la sorna i les burles de tota la premsa culé, que encara s’escarneix, propi dels que actuen conscients de la seva impunitat, ni es van molestar en dissimular i maquillar la situació ni rés per l’estil, conscients de que res passarà per que tenen tots els ressorts del poder controlats, i per que en les instàncies federatives “algo huele a podrido”....
Després del que ha passat a Itàlia, o el que va passar a França, el que està passant en aquest reducte de corrupció i transgressió continua de les lleis en que s’ha convertit la Real Federación Española de Fútbol, i tots els seus braços executors, dependents del mateix poder qüestionat per la força dels fets, es senzillament indecent e inaguantable.
No n’hi ha estat prou amb “indultar” passant-se les normatives i reglaments per les seves parts nobles, de la sanció d’una temporada sense pogué disputar la Copa de S.M el Rei, de “indultar” la sanció ratificada i - m’atreviria a dir, en base a precedents per tots coneguts, molt tova – de dos encontres de tancament del Estadi, de consentir l’alineació de un jugador nacionalitzat en qüestió d’hores a efectes d’impugnació d’alineacions, no n’hi estat prou...
Era insuficient a efectes del desig de l’equip actual del actual règim – valgui la redundància – tots aquests casos... era necessari acabar d’embrutar encara més la ja de per si imatge de vergonya i de fàstic d’un estament que s’està convertint en un pou sense fons d’arbitrarietat, de parcialitat i doble raser, d’immundícia i corrupció...
Però el problema ja anat massa lluny, els culpables de la situació a més dels clubs professionals de 1ª que han de patir els privilegis, les transgressions de les normes mes fonamentals de la competició i de l’esperit de l’esport, i per tant son en certa manera responsables per seguir consentint que això hagi derivat en el que totes les persones amb un mínim d’objectivitat estan presenciant, es el principal responsable de la situació, el Consejo Superior de Deportes, i per tant el ministeri de Cultura i Esports, el de l’actual govern, i el del govern anterior. Masses coses han i estan passant en aquesta corrompuda federació, per que les autoritats esportives prenguessin les oportunes mesures per posar fi a aquest desgavell. Ja sabem com funciona amb tots els sentits, ja hem vist el ridícul amb la “Selección Nacional”, amb la ratificació de Luis Aragonés...i tants altres temes... però davant de tot el imperi de la llei, el compliment dels reglaments i normatives, i l’esperit de la pròpia competició així ho fan obligat.
I es per tant , per que es tracta de la mateixa dignitat, i de les regles mateixes del propi joc, que en la meva opinió i en la de molts pericos que pensen igual que jo, es tindrien que esgotar totes les vies esportives, FIFA inclosa, per que ja es hora que algú intenti al menys parar els despropòsits que estan succeint al mon del futbol, amb aquesta institució (la blaugrana) com a trist protagonista.
I no entraré amb àmbits jurídics, per que per sobre de la pròpia llei està l’esperit de la pròpia norma, i aquí es molt clar; ni van respectar la norma, ni tan sols es va molestar el FC Barcelona, (per si algú encara no sap de qui estem parlant) de complir les formes... hores després de que els jugadors van ser declarats “medicament no útils” a efectes del partit, ja estaven entrenant amb el seu club, davant la sorna i les burles de tota la premsa culé, que encara s’escarneix, propi dels que actuen conscients de la seva impunitat, ni es van molestar en dissimular i maquillar la situació ni rés per l’estil, conscients de que res passarà per que tenen tots els ressorts del poder controlats, i per que en les instàncies federatives “algo huele a podrido”....
dijous, 21 de setembre del 2006
COMENTARI
I tv3 ...¿on era?
Es la pregunta que em faig, innocent de mi, al veure (o millor dit) al no veure el que han fet amb al Centenari del conjunt egarenc... No es que aquestes alçades de la pel·lícula em sorprengui ja del que pugui dir o fer la mal denominada televisió de Catalunya... però si que et causa la natural indignació que un cop més, ens hagi ignorat, al Reial Club Deportiu Espanyol, i en aquest cas a més a un club català que celebrava un dels actes principals del seu centenari., com es el Terrassa Futbol Club.
Però es clar la televisió que paguem tots els catalans, no pot dedicar el seu preciós temps de màxima audiència a aquests clubs "minoritaris” i “marginals”... el seu temps es per les grans causes... fer apologia dels que aconsegueixen que caps de porcs apareixien per art de màgia al terreny de joc, als que fan demagògia amb causes justes per després portar roba de multinacionals que exploten a nens, defensar les trampes, irregularitats, i transgressions dels reglaments, de les normes, de les lleis, o defensar a grups que han causat inclòs un homicidi (encara, recordo cert ex president qualificant-se ell mateix, de ser un d’aquest grup), dels que se senten víctimes dels arbitratges, i cada cop que passen per un camp... penals fora de l’àrea, expulsions, gols en fora de joc, i sempre la mateixa història... arbitratges descaradament al seu favor..., dels que critiquen a un president del govern per ser d’un equip de futbol contrari als seus interessos, i en canvi no es ruboritzen de vergonya quan el que hi ha diu que es del seu..., per mostrar-nos el meravellós que es el nou món blaugrana, les grans gestes del seu femení amb la estel·lar Marigol, per fer tertúlies de suposats periodistes, o polítics fanatitzats... per això i per moltes més coses que els mortals pericos no endevinem ni encertem a saber es la programació de la nostra televisió de Catalunya, la que inclòs a les series, dibuixos animats, programes de historia, concursos, a tots els programes produïts per aquests senyors, surt el nou pensament únic, la nova ideologia, la nova religió, la nova imposició.... els demés no en tenim lloc en el nou món idíl·lic blaugrana.
Es la pregunta que em faig, innocent de mi, al veure (o millor dit) al no veure el que han fet amb al Centenari del conjunt egarenc... No es que aquestes alçades de la pel·lícula em sorprengui ja del que pugui dir o fer la mal denominada televisió de Catalunya... però si que et causa la natural indignació que un cop més, ens hagi ignorat, al Reial Club Deportiu Espanyol, i en aquest cas a més a un club català que celebrava un dels actes principals del seu centenari., com es el Terrassa Futbol Club.
Però es clar la televisió que paguem tots els catalans, no pot dedicar el seu preciós temps de màxima audiència a aquests clubs "minoritaris” i “marginals”... el seu temps es per les grans causes... fer apologia dels que aconsegueixen que caps de porcs apareixien per art de màgia al terreny de joc, als que fan demagògia amb causes justes per després portar roba de multinacionals que exploten a nens, defensar les trampes, irregularitats, i transgressions dels reglaments, de les normes, de les lleis, o defensar a grups que han causat inclòs un homicidi (encara, recordo cert ex president qualificant-se ell mateix, de ser un d’aquest grup), dels que se senten víctimes dels arbitratges, i cada cop que passen per un camp... penals fora de l’àrea, expulsions, gols en fora de joc, i sempre la mateixa història... arbitratges descaradament al seu favor..., dels que critiquen a un president del govern per ser d’un equip de futbol contrari als seus interessos, i en canvi no es ruboritzen de vergonya quan el que hi ha diu que es del seu..., per mostrar-nos el meravellós que es el nou món blaugrana, les grans gestes del seu femení amb la estel·lar Marigol, per fer tertúlies de suposats periodistes, o polítics fanatitzats... per això i per moltes més coses que els mortals pericos no endevinem ni encertem a saber es la programació de la nostra televisió de Catalunya, la que inclòs a les series, dibuixos animats, programes de historia, concursos, a tots els programes produïts per aquests senyors, surt el nou pensament únic, la nova ideologia, la nova religió, la nova imposició.... els demés no en tenim lloc en el nou món idíl·lic blaugrana.
COMENTARI
TEMA LOPO:
Ara que s’ha fet real, la demanda al Club Deportivo de La Coruña de 5,5 milions d’euros per concepte de formació de Lopo en el marc dels acords presos entre els clubs espanyols, es hora que ens preguntem que ens passa amb els nostres jugadors de la pedrera...
No es el primer cas, ni potser serà l’últim, però tots recordem el cas de Capdevila, De Lucas, Serrano, i ara Lopo...malgrat que el de Blanes, no era un jugador pròpiament de la pedrera ja que acabava de ser fitxat per l’Espanyol B, però el seu pas meteòric per l’Espanyol i la seva forma en que es va produir la seva marxa , es pot comparar als altres.
Tots sabem que estem tractant amb professionals i que per damunt de falsos sentimentalismes estan els diners en primer lloc, els diners en segon lloc i en tercer lloc els diners... però això no es impediment o no hauria de ser-lo per que al menys les formes foren molt diferents de tal com han succeït.
Sembla difícil pensar que una entitat centenària i que mou tants milions, no hagi pogut estar millor assessorada en qüestions jurídiques com per evitar les monumentals errades que la dura realitat ha constatat. Clàusules unilaterals, contractes fets amb l’acord oral i no signat per l’altre part, jugadors que queden lliures i ja molt de temps abans tenen sospitosament pre-contractes amb altres clubs...
Però quant veus, que nens menors d’edat, alguns que es poden contar els seus anys en els dits de las mans, i ja son observats, per tècnics rivals, ja son objecte de desig de fitxar-los, i a tota costa ja ofereixen als seus pares tota classe de guanys econòmics i materials, quant veus que infantils o cadets ja tenen el seu representant, es fa palpable el mercantilisme que es produeix a aquest cada cop mes corromput mon del futbol, i ja no et causa cap tipus d’estranyesa que succeeixen coses com las que veiem a l’élite d’aquest esport.
Potser quelcom està fallant des de la base, des de l’escola, potser entre tots estem contribuïm ja des de petits, amb aquest afany de ambició, de superació envers el rival desmesurada, de competir ja a un nivell quasi com si es tractés de professionals, d’exigir-los resultats (i amb això tots tenim la nostra culpa), en comptes de inculcar-los valors per sobra d’aquests, que incideixin en que encara son nens, i que el important es jugar, divertir-se, formar-se com a persones i com a jugadors en segon terme, i de tenir un sentiment en vers d’uns colors, que per el que veiem cada dia, ha passat a la història...
Lluny de l’aspecte merament jurídic, i de si el Depor va signar i confirmar rubricant-la, el que no es pot permetre es a sobre tenir que sentir declaracions del jugador... després de dècada i mitja defensant uns colors... igual que en el cas de Soldevilla, quant tant va fer el Club per ell, i tots sabem a que em refereixo, i encara tens que sentir com el jugador es despenja en un mitja de comunicació amb declaracions fora de lloc... i el mateix cas amb Serrano, que va rebre tot l’ajut de la institució catalana en certs moments compromesos de la seva particular vida, i en canvi aquest l’agraeix de la manera que tots sabem... però es clar, arribant aquest punt em pregunto: ¿Que es pot esperar d’actituds com la del nostre Consell, que a sobre del que ja sabia que anava a succeir, encara se li fa un cert homenatge amb “LOPO PER SEMPRE”?...Suposo que el de sempre....posar una galta... i després l’altra...per acabar irremeiablement als tribunals...
foto: sport.es
Ara que s’ha fet real, la demanda al Club Deportivo de La Coruña de 5,5 milions d’euros per concepte de formació de Lopo en el marc dels acords presos entre els clubs espanyols, es hora que ens preguntem que ens passa amb els nostres jugadors de la pedrera...
No es el primer cas, ni potser serà l’últim, però tots recordem el cas de Capdevila, De Lucas, Serrano, i ara Lopo...malgrat que el de Blanes, no era un jugador pròpiament de la pedrera ja que acabava de ser fitxat per l’Espanyol B, però el seu pas meteòric per l’Espanyol i la seva forma en que es va produir la seva marxa , es pot comparar als altres.
Tots sabem que estem tractant amb professionals i que per damunt de falsos sentimentalismes estan els diners en primer lloc, els diners en segon lloc i en tercer lloc els diners... però això no es impediment o no hauria de ser-lo per que al menys les formes foren molt diferents de tal com han succeït.
Sembla difícil pensar que una entitat centenària i que mou tants milions, no hagi pogut estar millor assessorada en qüestions jurídiques com per evitar les monumentals errades que la dura realitat ha constatat. Clàusules unilaterals, contractes fets amb l’acord oral i no signat per l’altre part, jugadors que queden lliures i ja molt de temps abans tenen sospitosament pre-contractes amb altres clubs...
Però quant veus, que nens menors d’edat, alguns que es poden contar els seus anys en els dits de las mans, i ja son observats, per tècnics rivals, ja son objecte de desig de fitxar-los, i a tota costa ja ofereixen als seus pares tota classe de guanys econòmics i materials, quant veus que infantils o cadets ja tenen el seu representant, es fa palpable el mercantilisme que es produeix a aquest cada cop mes corromput mon del futbol, i ja no et causa cap tipus d’estranyesa que succeeixen coses com las que veiem a l’élite d’aquest esport.
Potser quelcom està fallant des de la base, des de l’escola, potser entre tots estem contribuïm ja des de petits, amb aquest afany de ambició, de superació envers el rival desmesurada, de competir ja a un nivell quasi com si es tractés de professionals, d’exigir-los resultats (i amb això tots tenim la nostra culpa), en comptes de inculcar-los valors per sobra d’aquests, que incideixin en que encara son nens, i que el important es jugar, divertir-se, formar-se com a persones i com a jugadors en segon terme, i de tenir un sentiment en vers d’uns colors, que per el que veiem cada dia, ha passat a la història...
Lluny de l’aspecte merament jurídic, i de si el Depor va signar i confirmar rubricant-la, el que no es pot permetre es a sobre tenir que sentir declaracions del jugador... després de dècada i mitja defensant uns colors... igual que en el cas de Soldevilla, quant tant va fer el Club per ell, i tots sabem a que em refereixo, i encara tens que sentir com el jugador es despenja en un mitja de comunicació amb declaracions fora de lloc... i el mateix cas amb Serrano, que va rebre tot l’ajut de la institució catalana en certs moments compromesos de la seva particular vida, i en canvi aquest l’agraeix de la manera que tots sabem... però es clar, arribant aquest punt em pregunto: ¿Que es pot esperar d’actituds com la del nostre Consell, que a sobre del que ja sabia que anava a succeir, encara se li fa un cert homenatge amb “LOPO PER SEMPRE”?...Suposo que el de sempre....posar una galta... i després l’altra...per acabar irremeiablement als tribunals...
foto: sport.es
ESPANYOL I TERRASSA EMPATAN A DOS
Terrassa FC 2 -
RCD Espanyol 2
Terrassa FC: Ramon Sanchez, Dani Morales, Raúl Pérez, J.Torres, J.Zafra, Yago, Rubén, Dani Marin, I. Doniquet, Curro, Tarrés.
En la segona meitat han jugat: A. Rangel, Migue, Raúl Torres, Abraham, Deus, Sisco, Moreno, Dani Dominguez
RCD Espanyol: Gorka, Velasco, Torrejón, Sergio, Chica, Armando Sa, Ito, Zabaleta, Peixoto, Coro, Jonathan.
Han jugat també: Fede, Lacruz, Julián, Luis García.
Àrbitre: Jordi Liarte Pérez (Col.legi Català) que ha fet llençar fins a tres vegades a Jonathan Soriano el penal que ha suposat el primer gol de l’Espanyol.
Gols: 0-1 Jonathan Soriano (p), 1-1 Siscu, 2-1 Raul Torres, 2-2 Luís García.
Penals:Per part blanc i blava van llençar i marcar; Jonathan, Luís, Julián, Sergio Sánchez, i Marc Torrejón, per part egarenca: Rubén, Siscu, Raul Torres, i Migue van marcar, i Abraham va errar el llançamet, donant la victòria al conjunt perico.
Camp: Estadi Olìmpic de Terrassa. VII èna edició del Trofeu Ciutat de Terrassa, dins dels actes del Centenari del conjunt egarenc.
A la segona part el Terrassa ha capgirat el marcador que reflectia la mínima victòria blanc i blava gràcies al esmentat gol de Jonathan Soriano de penal, i ha tingut que ser Luís García qui amb un gol en jugada personal, ha posat el definitiu empat a dos. A la tanda de penals, l’Espanyol ha llençat amb encert tots els penals i s’ha endut el trofeu.
La nota preocupant ha estat Peixoto, que ja als primer minuts ha sofert un cop al genoll, i ha sigut objecte d’un penal i s’ha tingut que retirar al minut 21, però sembla ser que afortunadament no revestirà la importància que en un principi ha fet pensar.
foto: terrassafcsad.com
Un Espanyol B, de circumstancies ha perdut el partit d’anada de les semifinals de la fase catalana de la Copa Federació al Camp de la Bóvila a Gava per 1-0. El partit de tornada, els nois de Rubi hauran de remuntar el marcador advers, si volen continuar en la competició.
dimarts, 19 de setembre del 2006
LES NOIES REBUDES A L'AEROPORT
LES NOIES REBUDES A L'AEROPORT
foto: josep maria. Aeroport del Prat.
IMATGES DE LA REBUDA:
http://img241.imageshack.us/slideshow/player.php?id=img241/4900/1158666246pp7.smil
dilluns, 18 de setembre del 2006
LES NOIES EN EL TOP TEN EUROPEU (10)
Les noies entre les deu millors d’Europa.
Això es defensar amb orgull els nostres colors, no es jugaven rés, però van voler donar tota una lliçó de amor propi, no conformant-se ni amb quedar el dotzè lloc, si no que amb la golejada d’ahir han superat al Weezemaal belga, i al HJK finlandès, i per un gol (9-9 en front 7-7 dins el gol-average general) no han quedat novenes, honor per el Rossinkaya rus. Umea ha derrotat al Koltbon 2-1, com a primer de grup, malgrat que ambdós equips estaven ja classificats. També ho han assolit, els següents equips: Frankfurt i Postdam alemanys, Brondby, Arsenal, Breidablik islandés, i Saestum d’Holanda. Cap sorpresa, tan sols la lluita al grup tercer entre holandeses i belgues que ha acabat amb la classificació de les primeres, i la lluita en el grup 4, que sorprenentment l’Arsenal ha arravatat el primer lloc al Brondby, completant un gran torneig. Rossinkaya (RUS) i Espanyol, els que més a prop han estat d’assolir els quarts de final.
foto de arxiu: josep maria
FUTBOL BASE
L’Espanyol B, va empatar a Barbastre, a la capital del Somontano, a zero gols, amb dos expulsats per bàndol, Fede i Fran Erencia per part blanc i blava.
L’Infantil no va pogué aconseguir el triomf al Torneig Joan Babot, en perdre la final davant del Barça. El mateix que va succeir a l’Infantil B a Miranda de Ebro, a la tanda de penals.
L'ESPANYOL GUANYA AL CELTA
LA PRIMERA VICTÒRIA.
En efecte, s’ha aconseguit la primera victòria i no exempta de patiment, d’estonas de mal joc, i de moltes dubtes que en certs moments han semblat dissipar-se amb bona circulació de la pilota, i millor predisposició dels nostres jugadors.
El partit ha començat amb el doble pivot amb Moisés i Jonathas, i un cop més amb Sergio Sánchez de lateral dret, que s’ha vist en molts problemes fins que al minut 28 ha vist la tarja groga, fet que suposo haurà incidit en que a la mitja part,Ernesto Valverde conscient que se li anava el partit per aquella banda i més després de ser amonestat, fes sortir a Velasco, per cobrir el lateral dret, al menys per un especialista al seu lloc natural, malgrat que estigui curt de rodatge.
El partit ha començat amb un tret llunyà i alt de Moisés al minut 6, minut i mig després el Celta ha mostrat el primer avis, a càrrec de Nené. Al 10 la primera jugada de un molt actiu Riera, que no ha sabut aprofitar ningú. El inicial domini i ganes mostrades per el conjunt perico, a mida que han anat passant els minuts ha anat deixant cada cop més dubtes, replegant-se cada cop més a la seva àrea, per acabar el últim quart d’hora sense control del partit, darrera, i mostrant la pitjor cara (la que moltes vegades ens ensenya) d’aquest equip. Ha sigut un domini intens del Celta, però sense masses ocasions perilloses, malgrat que la preocupació començava a fer acte de presència en la grada.
La segona part s’inicia i als quatre minuts una falta, (que llença magistralment Luís García) es rematada de cap per Moisés Hurtado aconseguint el primer gol del partit. Però poc durar l’alegria en la casa del pobre, i una falta a l’altre costat comesa per part perica, es llençada directa per Cannobbio, magistralment i treu la pols de l’escaire esquer de la porteria d’un Kameni que encara deu estar buscant-la. Al minut 55 gran jugada per banda esquerra de Tamudo, (gran partit ahir del davanter de Santa Coloma, que va sofrir varies fortes faltes, fins que va acabar sent retirat per els cops patits) que retalla al seu marcador, s’interna i centra la passada de la mort, per que Jonathas Domingos, remati ajustat al pal esquer de la porteria defensada per Pinto. Al 60 una bona jugada per la dreta de Rufete (que com ven sent habitual encara està molt baix de forma sobre tot les segones parts i acaba esgotat), i la seva centrada remata Riera de cap sortint per molt poc, fora per sobre la porteria del meta Pinto. Al 62 gran jugada personal de Jonathas, que no s’acaba de culminar. A falta de deu minuts comença de nou la davallada del conjunt blanc i blau... el Celta conscient que se l’hi acaben els minuts, es llença a l’atac, i a partir d’aquest moment es succeeixen les millors ocasions del conjunt gallec. Al 85 Kameni en una gran aturada bloca la pilota rematada per Baiano al rematar de cap un córner. Al 88 i 90 Nené i Baiano posen a prova el cor dels pericos fallant davant de porta el pràcticament impossible d’errar, al 92 Kameni rebutja com pot de punys la centrada gallega, mentre els minuts es fan molt, molt llargs, potser massa llargs, per una grada acostumada ja a patir fins el 94 o 95 però que comença ja ha preguntar-se si no es mereix acabar els partits d’altre manera mes plàcida. Al moment que el col·legiat va indicar el final (no sense encara senyalar una falta gairebé al 95, amb el patiment afegit) tots vàrem respirar profundament. Ha costat, però massa.
Citar per últim, el gran partit de Tamudo, de Jarque (que va tallar una avançada del Celta, venint de darrera, quant l’atacant gallec es disposava a afusellar a Kameni, demostrant que quant volen saben córrer aquests jugadors), de Jonathas la segona part, de Riera i sobre tot la lluita i actitud de Moha, malgrat jugar en un lloc que no es el seu natural.
Fitxa tècnica:
RCD ESPANYOL: Kameni; S.Sánchez (46' Velasco), Lacruz, Jarque, Moha; Moisés, Jonathas, Riera, Rufete, Luis García(83' Ito) i Tamudo(73'Pandiani)
RC CELTA: Pinto,Oubiña, Lequi, Ángel, Placente, Contreras ( Tamas), Gustavo López,Nené, Cannobbio, Baiano,Iriney (Perera)
Àrbitre: Miguel Ángel Ayza Gámez. Tarjes grogues a Sergio S., Riera, Moisés, i per part del Celta, a Lequi i a Contreras.
Estadi Olimpic de Barcelona: Més de 18.000 pericos que no es van voler perdre l'homenatge que se li va fer a Mauricio Pochetino abans del partit. Per que es digui que quant es fa un homenatge a algú abans del partit, no es guanya...
(foto: josep maria) Aquesta vegada si que les consignes de Valverde, van tenir efectes positius i es va lograr la primera victòria a la lliga.
diumenge, 17 de setembre del 2006
GOLEJADA I TERCER LLOC DE GRUP
ÚLTIMA HORA ( rcd.espanyol.info)
EL FEMENÍ GUANYA, GOLEJA 5-0, I ACABAN TERCERES...
El femení ha guanyat per 5-0 davant el Legend Chernigov. Ha marcat, Sara al m’ 15, Adriana al m.22, Sara al 44, Noemí al 60 i al 81 Marta Cubí.
L’alineació: Cristina, Laura, Natalia, Miriam, Marta, Lara, Noemí, Carol, Cubí, Adriana, y Sara.
Canvis: Aida (per Laura Falcés), Dolors (per Natalia) i Raquel (per Adriana)
foto d'arxiu: josep maria
L'Espanyol B, deixa escapar dos punts, al derby femení disputat a la Ciutat esportiva, als últims minuts. 2-2 (gols de Raquel Corral).
Partit estrany el viscut avui a la ciutat esportiva, en el que el RCD Espanyol femení B, ha portat el pes del partit, ha gaudit de les millors ocasions, i en canvi, per errors propis, i mala sort en moments puntuals, acabat perdent dos punts quant ja pràcticament la victòria era al sac.
L’Espanyol ha sigut qui ha començat tenint la millor ocasió, tot després al Barça B se l’hi ha anul·lat un gol per fora de joc, i al minut 14 Raquel Corral, ha rebut una pilota a la frontal de l’àrea, s’ha regirat retallat davant de l’oposició de les defensores culers, i ha llençat un tret fort i ras que ha acabat al fons de la porteria. Domini perico, fins que al minut 24 ha arribat una jugada de perill blau-grana i un minut després l’àrbitre sorprenentment senyalava pena màxima en l’àrea espanyolista, un penal que només ell ha vist i que s’ha resolt pujant l'empat al marcador. Al 35’, falta directa llençada per Elena, que es va fora per molt poc, fregant el pal. Al 39 jugada que acaba en gol perico, però prèviament havia sigut anul·lat per fora de joc. A la segona part, Raquel Corral, no aprofita una jugada de perill, ja que s’entreté massa a l’hora de rematar, i les defensores blau-granes tapen la trajectòria de la pilota. Al 18, arriba la jugada del segon gol perico no exempta tampoc de polèmica, ja que quant Corral obre a la dreta a Marta, el línier tenia aixecat la bandera, però l’àrbitre ha deixat continuar la jugada, i el remat de Marta Corredera per la dreta s’estavella al pal esquer de la porteria culé, i el rebot cau als peus de Raquel Corral que aconsegueix el segon gol. L’àrbitre ha mirat al línier amb la bandereta aixecada, però ha acabat desautoritzant al auxiliar. Fins el final del partit ocasions moltes per part del RCD Espanyol que no aconsegueixen definir ni Marta el 23, ni Corral el 32... i quant ja semblava que es arribaria a la fi del encontre amb aquest marcador, una inexistent falta senyalada per el col·legiat al minut 40, amb l’errada a la sortida de la meta Irina, (que havia fet un bon partit fins les hores), acaba amb el remat posterior de l’atacant culé i l’empat a dos. En el temps afegit, encara tindria l’Espanyol varies ocasions per desnivellar el marcador, com l’última ocasió amb que una centrada per banda dreta cau la pilota al àrea petita a Taby, que sola i lliure de marca i sense portera, llença tal com li venia la pilota, sense intentar parar-la (temps tenia), i la seva rematada se‘n va fora, davant la decepció de tots els presents. Mala sort, però per joc i ocasions no més hi ha hagut un equip sobre el camp nº 3 de Sadrià: el filial perico, que ha pogut sentenciar i al final ha pagat car les seves errades davant porta.
RCD Espanyol B: Irina; kenty, Malena, Reche, Irene, Elena, Marta Corredera, Andrino, Raquel Corral, Gemma Pacheco, Natalia
També han jugat: Taby, Anna, R. Lorente.
Gols: Raquel Corral ha marcat els dos gols pericos.
Foto: josep maria. El femení B, avui a la Ciutat Esportiva.
dissabte, 16 de setembre del 2006
FUTBOL BASE
El juvenil guanya el seu tercer partit
En un partit molt fluix, el que em presenciat aquesta tarda al Camp del Centenari, de Badalona, el RCD. Espanyol juvenil, ha assolit la seva tercera victòria des de que va començar el campionat. Un partit on el conjunt blanc i blau, avui amb la samarreta a ratlles roses i blaues, mitjançant Charly Lumbreras al minut 15, després d’un servei llarg des de la mitja, trencant el fora de joc (malgrat que els jugadors locals han reclamat), Charly a la sortida del meta badaloní, ha fet pujar al marcador el que seria resultat final. L’Espanyol ha gaudit no de moltes, però si de significatives ocasions per incrementar i sentenciar el partit, però ni Jesús al 34 rematant creuat, ni al 42 una gran jugada de Zamora, que se’n va dels seus marcadors, centra al segon pal, i Juanjo Ciércoles remata fort i desviat per sobre de la meta local han estat acertats. La segona part ha seguit per els mateixos paràmetres que la primera, domini de l’Espanyol, joc al mig del camp, poques ocasions, i las que ha gaudit el conjunt perico sense aprofitar-les, com al 58’ que una gran jugada de Zamora, passada de la mort enrera i Charly no remata deixant d’esperó a... ningú, per que no hi havia ningú en millor situació que ell per rematar dins l’àrea badalonina. Els canvis no han millorat la situació i s’ha arribat als últims deu minuts en que el CF Badalona s’ha llençat a l’atac, i ha tingut sobre les cordes al conjunt perico, que amb faltes i còrners, (això si, sense molt perill, ja que tan sols en una ocasió s’ha tingut que exercitar a fons Isaac desviant amb el peu) han intentat aconseguir el gol de l’empat, que amb una bona defensa per par visitant, i renunciant pràcticament als instants finals a res més que mantenir el marcador favorable ha fet que es arribés al final amb el resultat esmentat, malgrat que un remat de cap, ha sortit als últims minuts fregant el pal dret de la porteria defensada per Isaac.
Per part perica ha jugat:
Isaac; Juan, Fran, Reyes, Javi (Victor 64’), Juanjo, Zamora, Guillem, Charli (José 84’), Jesús (Quique 76’), Xavi.(Carlos 72’)
Gol : 0-1 Charly (15’)
Per altre banda, el Juvenil B, ha perdut davant el Cornellà de lliga nacional, per 3-2 igual que el juvenil B del Barça amb el Terrasa per 2-0.
Foto: josep maria. El juvenil perico, surt a la gespa del Camp del Centenari
A MAURICIO...
Recuerdo, Mauricio, cuando por aquel verano de 1994, meses después de haberse proclamado campeón de segunda división, y haber logrado el ascenso de la mano de José Antonio Camacho, el conjunto periquito volvía a estar entre los grandes del fútbol nacional, de donde nunca debió haberse ido, y el entonces vicepresidente, el malogrado Fernando Lara (QEPD), quiso hacer un equipo ilusionante, que nos hiciera olvidar penurias y sufrimientos pasados, y empezaron junto con De Felipe, y Camacho a configurar una base, en cuya defensa se hacía imprescindible un líder, y ese líder, llegó de la mano de otro carismático argentino, Griffa.
Recuerdo, Mauricio, como aquel chico de 22 años, desconocido acá, pero sobradamente preparado pues ya habías disputado muchos más partidos en primera división de tu país, que jugadores de nuestra plantilla a los 25, aterrizaba en el Prat, y se convertiría pronto en una de los mejores fichajes que he visto yo, en nuestro club.
Bien es cierto, que no pocos pensábamos que sería otro de los muchos argentinos que a este club han llegado, dando mejor o peor resultado, por que jamás imaginamos que estaríamos delante de uno de los mejores centrales de nuestra historia, comparable a los Argiles, Parra…Tu record como el extranjero que más partido ha jugado (aunque con cierta pena para mí, por que le quitaste el record a uno de los dos que para mí han sido mis ídolos como jugadores pericos nacidos más allá de nuestras fronteras – N’Kono, el otro es John Lauridsen, maltratado y denostado por Clemente en aquella final que nadie quiere recordar-), merecido, y a muy pocos partidos del perico que más ha vestido nuestra camiseta, Antonio Argilés, te avala de por sí, como uno de aquellos jugadores que marcaron una época en el equipo blanquiazul.
Bien es cierto, que has vivido momentos buenos y también malos, has visto como se desmoronaban nuestras ilusiones al no conseguir la clasificación para la UEFA, por un gol en un maldito partido último, aunqeu alaño siguiente se lograra brillantemente, como se desmoronaban nuestras ilusiones al sonar de una demolición, como otra vez por un resultado mal combinado a nuestros intereses nos volvíamos a quedar fuera de la clasificación europea en la última jornada, pero has gozado de la gloria inmensa como pocos jugadores en éste club y en otros tantos clubes modestos de poder levantar una Copa del Rey, que jugadores míticos en nuestro club, como, Domingo, Vicente, Carmelo, N´Kono, Argilés, Parra, Arcas, Marcet, Artigas, José María, Glaría, Solsona, Molinos, Verdugo, Marañón, Caszely, Canito,Lauridsen, Francisco y un largo etcétera como pericos no han tenido la gran satisfacción que tu has alcanzado.
Bien es cierto, que tu despedida, -la primera- por los siempre motivos económicos, la economía que como la sequía en éstas tierras es pertinaz, nos dejó huérfanos de ese saber hacer, de ese mando, propio de los auténticamente forjados en mil batallas, capaces de imponer su ley en el área, con fuerza, (dureza si es necesario, pero sin violencia ni malos modos). La vuelta, después de tu etapa francesa, en aquellos momentos tan dramáticos para nosotros, en el que muchos dejamos de confiar en aquel equipo que día a día, se hundía en la ciénaga más profunda de la clasificación, nos trajo dos cosas que no he olvidado ni olvidare nunca: primero, la satisfacción de ver a una persona agradecida a la Entidad, que no se ve mucho por estos parajes de mercantilismo, y ausencia total de sentimentalismo…alguien que renunciaba a seguir jugando( o no jugando), pero con una buena situación económica allá, para venir a jugársela en un equipo que parecía cualquier cosa menos eso… y segundo por que con tu llegada y la de otros que reforzaron el paupérrimo potencial de aquel equipo se consiguió el milagro (de los que seguía sin creer, hasta que Coro nos quiso demostrar lo contrario) ,de la salvacion.
Bien es cierto, que aunque no participaste directamente, por el azote de las lesiones y la inestabilidad e irregularidad de la que se hacía patente ya no solo en el campo si no también en las alineaciones la pasada temporada, en la Copa del Rey en el Bernabeu, que brillantemente ganó nuestro club, (el tuyo), si que como integrante de aquel equipo, mereces similar gloria a los que la fortuna decidió ser integrantes de aquella formación que miramos ahora, con temor y a la vez con esperanza, al ver el desarrollo de los acontecimientos deportivos presentes, en la que esa plantilla, en su mayoría depositamos nuestros miedos y nuestras ilusiones.
Recuerdo el día en que por sorpresa, en rueda de prensa compareciste, después de haber anunciado tu desvinculación con nuestro club. Como esas lágrimas que se te escaparon, como a todos los que te vimos en la pequeña pantalla, reflejaban una tristeza sentida, un punto y aparte, -aunque no final, por que veo que tienes intención de sustituir las botas por los banquillos, y en este mundo del balón, nunca se sabe lo que puede venir -, una rúbrica puesta desde el corazón a la etapa tuya en nuestra institución.
Recuerdo, -ya por último- al Mauricio Pochetino, al chico que vino de Newells Old Boys, y al Mauricio Pochetino actual, entre los años y las vivencias que separan ambas fechas, nos queda la memoria de un grandioso jugador y una excelente persona… no te olvides nunca de ésta institución... que se queden grabados en tu memoria los mejores momentos, y ten la seguridad que la agradecida afición que siempre te mostró su apoyo en la cancha no te olvidará, y guardará la historia un rincón en ella, como tu trayectoria así mereció.
Josep Maria
Recuerdo, Mauricio, como aquel chico de 22 años, desconocido acá, pero sobradamente preparado pues ya habías disputado muchos más partidos en primera división de tu país, que jugadores de nuestra plantilla a los 25, aterrizaba en el Prat, y se convertiría pronto en una de los mejores fichajes que he visto yo, en nuestro club.
Bien es cierto, que no pocos pensábamos que sería otro de los muchos argentinos que a este club han llegado, dando mejor o peor resultado, por que jamás imaginamos que estaríamos delante de uno de los mejores centrales de nuestra historia, comparable a los Argiles, Parra…Tu record como el extranjero que más partido ha jugado (aunque con cierta pena para mí, por que le quitaste el record a uno de los dos que para mí han sido mis ídolos como jugadores pericos nacidos más allá de nuestras fronteras – N’Kono, el otro es John Lauridsen, maltratado y denostado por Clemente en aquella final que nadie quiere recordar-), merecido, y a muy pocos partidos del perico que más ha vestido nuestra camiseta, Antonio Argilés, te avala de por sí, como uno de aquellos jugadores que marcaron una época en el equipo blanquiazul.
Bien es cierto, que has vivido momentos buenos y también malos, has visto como se desmoronaban nuestras ilusiones al no conseguir la clasificación para la UEFA, por un gol en un maldito partido último, aunqeu alaño siguiente se lograra brillantemente, como se desmoronaban nuestras ilusiones al sonar de una demolición, como otra vez por un resultado mal combinado a nuestros intereses nos volvíamos a quedar fuera de la clasificación europea en la última jornada, pero has gozado de la gloria inmensa como pocos jugadores en éste club y en otros tantos clubes modestos de poder levantar una Copa del Rey, que jugadores míticos en nuestro club, como, Domingo, Vicente, Carmelo, N´Kono, Argilés, Parra, Arcas, Marcet, Artigas, José María, Glaría, Solsona, Molinos, Verdugo, Marañón, Caszely, Canito,Lauridsen, Francisco y un largo etcétera como pericos no han tenido la gran satisfacción que tu has alcanzado.
Bien es cierto, que tu despedida, -la primera- por los siempre motivos económicos, la economía que como la sequía en éstas tierras es pertinaz, nos dejó huérfanos de ese saber hacer, de ese mando, propio de los auténticamente forjados en mil batallas, capaces de imponer su ley en el área, con fuerza, (dureza si es necesario, pero sin violencia ni malos modos). La vuelta, después de tu etapa francesa, en aquellos momentos tan dramáticos para nosotros, en el que muchos dejamos de confiar en aquel equipo que día a día, se hundía en la ciénaga más profunda de la clasificación, nos trajo dos cosas que no he olvidado ni olvidare nunca: primero, la satisfacción de ver a una persona agradecida a la Entidad, que no se ve mucho por estos parajes de mercantilismo, y ausencia total de sentimentalismo…alguien que renunciaba a seguir jugando( o no jugando), pero con una buena situación económica allá, para venir a jugársela en un equipo que parecía cualquier cosa menos eso… y segundo por que con tu llegada y la de otros que reforzaron el paupérrimo potencial de aquel equipo se consiguió el milagro (de los que seguía sin creer, hasta que Coro nos quiso demostrar lo contrario) ,de la salvacion.
Bien es cierto, que aunque no participaste directamente, por el azote de las lesiones y la inestabilidad e irregularidad de la que se hacía patente ya no solo en el campo si no también en las alineaciones la pasada temporada, en la Copa del Rey en el Bernabeu, que brillantemente ganó nuestro club, (el tuyo), si que como integrante de aquel equipo, mereces similar gloria a los que la fortuna decidió ser integrantes de aquella formación que miramos ahora, con temor y a la vez con esperanza, al ver el desarrollo de los acontecimientos deportivos presentes, en la que esa plantilla, en su mayoría depositamos nuestros miedos y nuestras ilusiones.
Recuerdo el día en que por sorpresa, en rueda de prensa compareciste, después de haber anunciado tu desvinculación con nuestro club. Como esas lágrimas que se te escaparon, como a todos los que te vimos en la pequeña pantalla, reflejaban una tristeza sentida, un punto y aparte, -aunque no final, por que veo que tienes intención de sustituir las botas por los banquillos, y en este mundo del balón, nunca se sabe lo que puede venir -, una rúbrica puesta desde el corazón a la etapa tuya en nuestra institución.
Recuerdo, -ya por último- al Mauricio Pochetino, al chico que vino de Newells Old Boys, y al Mauricio Pochetino actual, entre los años y las vivencias que separan ambas fechas, nos queda la memoria de un grandioso jugador y una excelente persona… no te olvides nunca de ésta institución... que se queden grabados en tu memoria los mejores momentos, y ten la seguridad que la agradecida afición que siempre te mostró su apoyo en la cancha no te olvidará, y guardará la historia un rincón en ella, como tu trayectoria así mereció.
Josep Maria
LEGEND-CHECKSEAL CHERNIGOV
LEGEND-CHECKSEAL CHERNIGOV-RCD ESPANYOL
Porteres
12 Nadezhda Baranova UKR
23 Iryna Sanets UKR
Defensores
2 Victoria Krylowa BLS
4 Oxana Pozharskaja UKR
5 Nataliya Zhdanova UKR
8 Nataliya Ignatovitch UKR
9 Nataliya Boyarova UKR
29 Valentina Stoupak UKR
(foto: josep maria) Lara Rabal i Dolors Ribalta.
Mitjos
6 Olga Serova UKR
14 Iryna Bondarenko UKR
16 Alla Lishafai UKR
22 Vira Stankevych UKR
26 Olexandra Romanov UKR
33 Alla Klevets UKR
57 Darja Milchevskaja UKR
Davanteres
17 Yulya Korniyevets UKR
21 Iya Andrushchak UKR
77 Ekaterina Konstantinova UKR
El Legend-Chekseal de Chernigov (UKR) serà l'últim rival. Ha obtingut un balanç a la competició europea de onze partits jugats, amb sis victòries, un empat i quatre derrotes. Es la primera vegada que supera una primera fase, i ho va fer igual que l’Espanyol brillantment guanyant els tres partits. Tant el futbol femení ucraïnès (com el rus) malgrat no estar al nivell de l’alemany i de l’escandinau, també es molt fort, per lo que el partit de demà no serà cap passeig per les noies blanc i blaves.
El partit que tancarà la participació de les periques, es disputarà a les 15 hores al mateix escenari, Sofylmir Stadion, i tindrà com àrbitre del mateix a Snjezana Focic (Croacia).
Esperem que el comiat de les jugadores de Santy Fernández sigui amb una victòria que faci assolir la tercera plaça (que es en realitat l’objectiu reial pel potencial d’unes i altres correspon) en espera de pogué tornar l’any que ve, malgrat que per això ja se sap, s’haurà de revalidar el títol de la Superlliga.
COMENTARI
Davant el Celta s’ha de guanyar d’una vegada
Per que la situació malgrat que encara no es del tot preocupant, ja que tan sols es porten dos partits, si que com la gran majoria de pericos pensen, una ensopegada davant els gallecs, podria ser el principi del final de les il·lusions periques de no patir la present temporada.
Hora serà que els components d’aquest planter es deixin las pors, els complexes, les qüestions particulars dins del vestidor (si es que las hi han) i es conjurin per guanyar d’una vegada i assolir els tres primers punts. L’ambient, diuen, està molt enrarit, el que es anomena l’entorn, però cal recordar-los un cop més, la situació a la que vàrem arribar la temporada passada, precisament per què d’un bon començament se l’hi treia importància als problemes i defectes que aquesta plantilla, (gairebé la mateixa, amb poques diferencies) tenia...
Hora serà, que Ernesto Valverde tingui d’una vegada les idees ben clares, deixi de fer experiments tàctics i tècnics, i configuri un onze bàsic, amb les lògiques variacions que les lesions o absències per targes marquin, però el que en la meva modesta opinió no es pot fer en aquest club, (per què Sr. Valverde; jo no soc tècnic ni tinc ni idea, però malgrat vostè hagués sigut jugador un parell d’anys d’aquest club, no coneixerà millor l’idiosincràsia d’aquest club que jo i molts dels que pensem igual), es variar contínuament l’equip amagant en falses idees de rotacions (es veu que ja deuen d’estar cansats abans de començar) el que son dubtes e intents fallits per la seva part de trobar una alineació més o menys que estigui el suficientment compensada com per pogué competir en una de les millor lligues del món, amb la suficient seguretat defensiva (cosa que encara a dia d’ avui no s’ha aconseguit) sense sacrificar l’aspecte creatiu, d’un equip per el que vàrem observar l’altre dia, tampoc està gaire sobrat d’efectivitat davant.
Hora serà, en definitiva, que aixequin el rumb d’aquesta nau, (els que ho poden fer, els professionals del primer equip), que en masses vegades a anat massa temps a la deriva, amb el afegit patiment d’una afecció que no es mereix arribar al que tots sabem i no desitjo aquí ni avui anomenar.
Per que la situació malgrat que encara no es del tot preocupant, ja que tan sols es porten dos partits, si que com la gran majoria de pericos pensen, una ensopegada davant els gallecs, podria ser el principi del final de les il·lusions periques de no patir la present temporada.
Hora serà que els components d’aquest planter es deixin las pors, els complexes, les qüestions particulars dins del vestidor (si es que las hi han) i es conjurin per guanyar d’una vegada i assolir els tres primers punts. L’ambient, diuen, està molt enrarit, el que es anomena l’entorn, però cal recordar-los un cop més, la situació a la que vàrem arribar la temporada passada, precisament per què d’un bon començament se l’hi treia importància als problemes i defectes que aquesta plantilla, (gairebé la mateixa, amb poques diferencies) tenia...
Hora serà, que Ernesto Valverde tingui d’una vegada les idees ben clares, deixi de fer experiments tàctics i tècnics, i configuri un onze bàsic, amb les lògiques variacions que les lesions o absències per targes marquin, però el que en la meva modesta opinió no es pot fer en aquest club, (per què Sr. Valverde; jo no soc tècnic ni tinc ni idea, però malgrat vostè hagués sigut jugador un parell d’anys d’aquest club, no coneixerà millor l’idiosincràsia d’aquest club que jo i molts dels que pensem igual), es variar contínuament l’equip amagant en falses idees de rotacions (es veu que ja deuen d’estar cansats abans de començar) el que son dubtes e intents fallits per la seva part de trobar una alineació més o menys que estigui el suficientment compensada com per pogué competir en una de les millor lligues del món, amb la suficient seguretat defensiva (cosa que encara a dia d’ avui no s’ha aconseguit) sense sacrificar l’aspecte creatiu, d’un equip per el que vàrem observar l’altre dia, tampoc està gaire sobrat d’efectivitat davant.
Hora serà, en definitiva, que aixequin el rumb d’aquesta nau, (els que ho poden fer, els professionals del primer equip), que en masses vegades a anat massa temps a la deriva, amb el afegit patiment d’una afecció que no es mereix arribar al que tots sabem i no desitjo aquí ni avui anomenar.
divendres, 15 de setembre del 2006
1ª Elimininatoria COPA DE LA UEFA
Lokomotiv Moskva- Zulte Waregem 2-1
Basel- Rabotniki 6-2
Marseille- Mladá Bolesla 1-0
Derry- PSG 0-0
Eintracht- Brøndby 4-0
Artmedia- Espanyol 2-2
Levadia - Newcastle 0-1
Partizan- Groningen 4-2
Achnas - Lens 0-0
Panathinaikos- Zaporizhya 1-1
Ružomberok - Club Brugge 0-1
M. Haifa - Litex 1-1
Setúbal - Heerenveen 0-3
Trabzonspor - Osasuna 2-2
Rubin - Parma 0-1
Dinamo Zagreb - Auxerre 1-2
Braga - Chievo 2-0
Schalke - Nancy 1-0
Sion- Leverkusen 0-0
Start - Ajax 2-5
Legia - Austria 1-1
Fenerbahçe - Randers 2-1
Lokomotiv Sofia - Feyenoord 2-2
Standard - Celta 0-1
Rapid Bucurest - Nacional 1-0
Chornomorets - H. TelAviv 0-1
Beşiktaş - CSKA Sofia 2-0
Livorno - Pasching 2-0
Salzburg - Blackburn 2-2
AZ - Kayserispor 3-2
Slavia - Tottenham 0-1
West Ham - Palermo 0-1
Hearts - Sparta 0-2
Åtvidaberg - Grasshoppers 0-3
Hertha - OB 2-2
Wisła - Iraklis 0-1
Molde - Rangers 0-0
Atromitos - Sevilla 1-2
Xanthi - Dinamo Bucuresti 3-4
Liberec - Crvena Zvezda 2-0
El Kolbotn norueg va guanyar al Legend Chernigov per 2-1 a la UEFA WOMEN'S CUP, motiu aquest que fa que si les periques volen acabar en tercera posició han de guanyar a les ucraïneses, per que aquestes tenen un millor gol average general, en cas d'empat en el últim partit.
FUTBOL BASE
El juvenil A de Perarnau, líder de la categoria després de vèncer els dos encontres disputats (0-3 davant el Binèfar, i 3-1 al Cornellà en Sadrià), s’enfrontarà al CF Badalona, dissabte a les 18.30 hores al Camp del Centenari (Avgda Navarra), mentre que el juvenil B, començarà el campionat enfrontant-se a U.E.Cornellà en el camp de la Via Ferrea, a les 17 hores també del dissabte.
La resta dels equips de futbol base disputaran encontres amistosos i torneigs com el ja tradicional Joan Babot d’infantils, al camp de les Planes, organitzat per la Penya Blanc i Blava de sant Joan Despí, amb la presencia dels equips del Villareal, FC. Barcelona, i una selecció de nens de la localitat del Baix Llobregat, amfitrions del torneig. Joan Babot Xaus, va ser jugador del RCD Espanyol una temporada de les cinc que va disputar a primera divisió (1951-52), a més de formar part del Gimnàstic de Tarragona, i del Real Valladolid. L’infantil B, juga un torneig que comença avui a Miranda de Ebro, en front el Real Madrid.
Diversos partits amistosos componen l’agenda d’aquest cap de setmana, sense oblidar-nos del femení B, que juga el partit de la màxima rivalitat amb el Barça B, a la ciutat esportiva de Sant Adrià del Besós, diumenge a les 12 hores.
El femení B s'enfronta al Barça B, a la ciutat esportiva
Més informació del futbol femení perico a:
www.espanyolfemenino.com
La resta dels equips de futbol base disputaran encontres amistosos i torneigs com el ja tradicional Joan Babot d’infantils, al camp de les Planes, organitzat per la Penya Blanc i Blava de sant Joan Despí, amb la presencia dels equips del Villareal, FC. Barcelona, i una selecció de nens de la localitat del Baix Llobregat, amfitrions del torneig. Joan Babot Xaus, va ser jugador del RCD Espanyol una temporada de les cinc que va disputar a primera divisió (1951-52), a més de formar part del Gimnàstic de Tarragona, i del Real Valladolid. L’infantil B, juga un torneig que comença avui a Miranda de Ebro, en front el Real Madrid.
Diversos partits amistosos componen l’agenda d’aquest cap de setmana, sense oblidar-nos del femení B, que juga el partit de la màxima rivalitat amb el Barça B, a la ciutat esportiva de Sant Adrià del Besós, diumenge a les 12 hores.
El femení B s'enfronta al Barça B, a la ciutat esportiva
Més informació del futbol femení perico a:
www.espanyolfemenino.com
FUTBOL BASE
L’Espanyol B, després de l’ensopegada del diumenge passat, visitarà el camp del Barbastre, equip que va ser fundat l’any 1934, nou a la categoria, va assolir l’ascens la passada temporada, i ha jugat 34 temporades a la tercera divisió. Al “Campo Municipal de Deportes” (inaugurat el 2-10-1966), l’Espanyol buscarà millorar el rendiment del passat partit en front la UE Sant Andreu. La UD Barbastro, denominació oficial de l’equip aragonès, té un pressupost de 461.800 euros, vesteix a ratlles vermelles i blanques, i pantaló blau, i el seu estadi té una capacitat per a 5000 espectadors, hi destaquem també que hi milita a les seves files el ex jugador perico Raul Vates, que va disputar 171 minuts a primera divisió a l’època de Paco Flores (2001-02)
Entrenador: David Navarro Arenaz
Porters:
Héctor Callizo Calvo
Eduardo Navarro Soriano
Defenses:
Victor Andres Bel Anzúe
Ruben Bobed Roche
Ralael Franco Zumeta
Ion goñi
Ivan Martínez Puyol
J. Antonio Metola Valgañçon
Sergio Pérez Costa
Jorge Villacian
Mitjos
Javier aibar Navascuez
Juan Pablo Azpilicueta
Ramón Cuello Subías
Juan José Figueroa Mariño
Daniel Segura Serrano
Diego Serrano Enciso
Raul Vates Puig
Davanters
Jorge Barón
Francisco J. Fernández Fanlo “Bugi”
Daniel Escolano Lanau
David Soriano de Lucas
Entrenador: David Navarro Arenaz
Porters:
Héctor Callizo Calvo
Eduardo Navarro Soriano
Defenses:
Victor Andres Bel Anzúe
Ruben Bobed Roche
Ralael Franco Zumeta
Ion goñi
Ivan Martínez Puyol
J. Antonio Metola Valgañçon
Sergio Pérez Costa
Jorge Villacian
Mitjos
Javier aibar Navascuez
Juan Pablo Azpilicueta
Ramón Cuello Subías
Juan José Figueroa Mariño
Daniel Segura Serrano
Diego Serrano Enciso
Raul Vates Puig
Davanters
Jorge Barón
Francisco J. Fernández Fanlo “Bugi”
Daniel Escolano Lanau
David Soriano de Lucas
dijous, 14 de setembre del 2006
SENSE SENTENCIAR L'ELIMINATORIA
Sense acabar de sentenciar l’eliminatòria, per culpa d’uns deu minuts desastrosos al fil del descans, quan l’equip tot just feia uns minuts havia assolit el 0-1 gol de Riera, en el que el conjunt eslovac li ha donat la volta al partit amb un joc absent de concentració en defensa, i mancat d’una conjunció defensiva impròpia d’un conjunt de la lliga espanyola, no s’ha pogut sentenciar una eliminatòria que per ocasions, joc (sobre tot en la segona part), ha merescut guanyar l’equip blanc i blau.
Ja al minut 4 Tamudo sol davant del meta Kollar ha fallat el més fàcil, recollint Pandiani el rebuig però rematant sense angle, tornant a evitar el meta eslovac el gol perico. Al minut 10 el primer avis de l’Artmedia; un tret creuat que surt fregant el pal esquer de la porteria de Gorka. Quatre minuts després el davanter Halener remata fort però a les mans del meta espanyolista. Al 20, Jarque no acerta a rematar en el punt de penalti. Al minut 31, centre enverinat de Zabaleta, que Kollar treu com pot amb les mans, i la pilota morta cau als peus de Riera, que anota el primer gol perico. Quant tot semblava flors i violes, i l’equip perico manava al camp i al marcador, l’enfonsada clàssica de tots els partits, i com no, per la banda esquerra on David, que acabaria lesionat, es veia superat, i Halener rematant molt bé de cap, davant la passivitat de la defensa perica, igualava el partit, per cinc minuts desprès Tchur aconseguir donar-hi la volta al marcador, en una jugada similar, també per la banda esquerra...
La segona part s’inicia amb la substitució de Moha per David García lesionat. Als 8 minuts, Pandiani, remata i la pilota colpeja al defensor dret Debnar, tot després d’una bona jugada de triangulacions entre els homes d’atac blanc i blau, avui de verd, aconseguint l'empat definitiu a dos gols. Dos minuts després, en la millor fase de domini perico, Ito envia un tret al pal dret de la porteria del Artmedia, aprofitant una centrada molt bona de Tamudo. Al 60 la millor ocasió del conjunt local, al no arribar Moha a un canvi llarg, i possibilita a l’extrem una penetració que acaba en una centrada molt perillosa que Gorka atura gairebé quant es disposaven a rematar els davanters locals. Al 69, Luis treu una falta i el remat de cap de Pandiani, es aturat en una bona intervenció de Kollar. L’Espanyol torna a la càrrega, i torna el mateix protagonista, Pandiani en acrobàtica postura, a rematar una centrada passada de Luís García, amb la cama canviada. Després una internada entre Moha i Riera, acaba amb el centre d’aquest últim, i tant Pandiani com a Luís es molesten en la mateixa jugada i no poden rematar...Al 79, Rufete molt desafortunat remata fluix de cap, una centrada de Riera. Al 84, el col·legiat rus es menja un clar penal a Ito, quan dins l’àrea, retalla al defensor i el toca la cama... A partir d’ençà, ja els dos equips donen per bo, el resultat, conscients que més val no perdre en cinc minuts el que no han sabut guanyar en vuitanta-cinc.
FITXA TÈCNICA
FC ARTMEDIA: Kollar; Debnár, Burák (Guédé, m. 90), Cvirik, Tchur; Buryán (Reiter, m. 59), Konecny, Kozák, Straka, Halenar, Hartig (Oravec, m. 68).
RCD. ESPANYOL: Iraizoz (6); Zabaleta (7), Marc Torrejón (4), Jarque (4), David (3) (Moha, m. 45) (6); Ito (7), Moisés (7), Rufete (3), Riera (8); Pandiani (7)(Coro, m. 85), Tamudo (5) (Luís García, m. 64) (6)
Àrbitre: Nicolai Ivanov (RUS) Targes a Pandiani, Zabaleta, Ito, Rufete, Cvrik, Buryán, i Straka. No ha senyalat un clar penal a favor de l’Espanyol en la persona de Ito.
Estadi: Tehene Pole. Bratislava.
PER ALTRE BANDA, les noies han perdut com era d'esperar davant el conjunt suec, dos cops campió d'Europa i líder de la lliga sueca, Umea IK, per un clar 3-0, quedant només la possibilitat de intentar quedar terceres si guanyen a les ucraïneses del Llegend Chernigov.
Ja al minut 4 Tamudo sol davant del meta Kollar ha fallat el més fàcil, recollint Pandiani el rebuig però rematant sense angle, tornant a evitar el meta eslovac el gol perico. Al minut 10 el primer avis de l’Artmedia; un tret creuat que surt fregant el pal esquer de la porteria de Gorka. Quatre minuts després el davanter Halener remata fort però a les mans del meta espanyolista. Al 20, Jarque no acerta a rematar en el punt de penalti. Al minut 31, centre enverinat de Zabaleta, que Kollar treu com pot amb les mans, i la pilota morta cau als peus de Riera, que anota el primer gol perico. Quant tot semblava flors i violes, i l’equip perico manava al camp i al marcador, l’enfonsada clàssica de tots els partits, i com no, per la banda esquerra on David, que acabaria lesionat, es veia superat, i Halener rematant molt bé de cap, davant la passivitat de la defensa perica, igualava el partit, per cinc minuts desprès Tchur aconseguir donar-hi la volta al marcador, en una jugada similar, també per la banda esquerra...
La segona part s’inicia amb la substitució de Moha per David García lesionat. Als 8 minuts, Pandiani, remata i la pilota colpeja al defensor dret Debnar, tot després d’una bona jugada de triangulacions entre els homes d’atac blanc i blau, avui de verd, aconseguint l'empat definitiu a dos gols. Dos minuts després, en la millor fase de domini perico, Ito envia un tret al pal dret de la porteria del Artmedia, aprofitant una centrada molt bona de Tamudo. Al 60 la millor ocasió del conjunt local, al no arribar Moha a un canvi llarg, i possibilita a l’extrem una penetració que acaba en una centrada molt perillosa que Gorka atura gairebé quant es disposaven a rematar els davanters locals. Al 69, Luis treu una falta i el remat de cap de Pandiani, es aturat en una bona intervenció de Kollar. L’Espanyol torna a la càrrega, i torna el mateix protagonista, Pandiani en acrobàtica postura, a rematar una centrada passada de Luís García, amb la cama canviada. Després una internada entre Moha i Riera, acaba amb el centre d’aquest últim, i tant Pandiani com a Luís es molesten en la mateixa jugada i no poden rematar...Al 79, Rufete molt desafortunat remata fluix de cap, una centrada de Riera. Al 84, el col·legiat rus es menja un clar penal a Ito, quan dins l’àrea, retalla al defensor i el toca la cama... A partir d’ençà, ja els dos equips donen per bo, el resultat, conscients que més val no perdre en cinc minuts el que no han sabut guanyar en vuitanta-cinc.
FITXA TÈCNICA
FC ARTMEDIA: Kollar; Debnár, Burák (Guédé, m. 90), Cvirik, Tchur; Buryán (Reiter, m. 59), Konecny, Kozák, Straka, Halenar, Hartig (Oravec, m. 68).
RCD. ESPANYOL: Iraizoz (6); Zabaleta (7), Marc Torrejón (4), Jarque (4), David (3) (Moha, m. 45) (6); Ito (7), Moisés (7), Rufete (3), Riera (8); Pandiani (7)(Coro, m. 85), Tamudo (5) (Luís García, m. 64) (6)
Àrbitre: Nicolai Ivanov (RUS) Targes a Pandiani, Zabaleta, Ito, Rufete, Cvrik, Buryán, i Straka. No ha senyalat un clar penal a favor de l’Espanyol en la persona de Ito.
Estadi: Tehene Pole. Bratislava.
PER ALTRE BANDA, les noies han perdut com era d'esperar davant el conjunt suec, dos cops campió d'Europa i líder de la lliga sueca, Umea IK, per un clar 3-0, quedant només la possibilitat de intentar quedar terceres si guanyen a les ucraïneses del Llegend Chernigov.
TARDA EUROPEA PER PARTIDA DOBLE.
Tot a punt per començar la participació europea de l’Espanyol, a Bratislava.
A les 18, 45 televisat per Tv3 en el Tehené Pole (Estadi del Slovan de Bratislava), ja que la UEFA no permet a l’Artmedia jugar al seu estadi per la dimensions tant reduïdes d’aforament (7500 espectadors), i estrenant una tercera samarreta de color verd, el R.C.D. Espanyol farà el seu debut en la present temporada en competició europea. Davant l’Artmedia, que en les últimes hores ha destituït al seu entrenador Jozef Adamec, per els mals resultats per que igualment que en Espanya, a tot arreu quant els resultats no acompanyen, el primer en saltar es el tècnic. L’àrbitre del partit serà el rus Nikolai Ivanov, acompanyat per els auxiliars Nicolai Golubev i Viacheslav Semenov. El quart àrbitre serà Alexey Sergeev.
Desitgem des d’aquestes línies tota sort del món tant als nois com a les noies del nostre club davant els compromisos internacionals que aquesta tarda disputaran.
LES NOIES INTENTARAN EL "MIRACLE"
DAVANT UMEA IK. TOCA... "MIRACLE"
UMEA IK
Porteres
1 Sofia Lundgren SWE
21 Johanna Baecklund SWE
Defenses
Joanna Granstrom SWE
2 Anna Paulsson SWE
3 Johanna Frisk SWE
4 Karolina Westberg SWE
5 Emma Berglund SWE
15 Sanna Valkonen FIN
89 Maria Bergqvist SWE
Mitjos
6 Malin Moström SWE
7 Lisa Dahlkvist SWE
8 Anne Mäkinen FIN
20 Elaine Moura BRA
Davanteres
9 Anna Sjöström SWE
10 Hanna Ljungberg SWE
11 Erika Karlsson SWE
12 June Pedersen NOR
14 Lise Klaveness NOR
17 Johanna Andersson SWE
60 Marta BRA
2001-02: Subcampió d’Europa perdent 2-0 la final davant el FFC Frankfurt
2002-03: Campió d’Europa guanyant la final al Fortuna Hjörring danés
2003-04: Campió d’Europa guanyant la final al FFC Frankfurt alemany
2004-05: Cuartofinalista europeu, quedant eliminat per el Djugärdens Alvsjö suec.
18 hores. Sofiemyr Sation. Dagmar Damkova (TXE) pitará el partit amb Dagmar Zakova y Ann Wendre d'assistents (NOR) i Vibeke Larsen (NOR) com a quart árbitre. Esperem que siguin més objetius e imparcials que l'àrbitre rumanesa del partit davant al Kolbotn, que va oferir un molt lamentable espectàcle per els intereressos blanc i blaus.
UMEA IKPorteres
1 Sofia Lundgren SWE
21 Johanna Baecklund SWE
Defenses
Joanna Granstrom SWE
2 Anna Paulsson SWE
3 Johanna Frisk SWE
4 Karolina Westberg SWE
5 Emma Berglund SWE
15 Sanna Valkonen FIN
89 Maria Bergqvist SWE
Mitjos
6 Malin Moström SWE
7 Lisa Dahlkvist SWE
8 Anne Mäkinen FIN
20 Elaine Moura BRA
Davanteres
9 Anna Sjöström SWE
10 Hanna Ljungberg SWE
11 Erika Karlsson SWE
12 June Pedersen NOR
14 Lise Klaveness NOR
17 Johanna Andersson SWE
60 Marta BRA
2001-02: Subcampió d’Europa perdent 2-0 la final davant el FFC Frankfurt
2002-03: Campió d’Europa guanyant la final al Fortuna Hjörring danés
2003-04: Campió d’Europa guanyant la final al FFC Frankfurt alemany
2004-05: Cuartofinalista europeu, quedant eliminat per el Djugärdens Alvsjö suec.
18 hores. Sofiemyr Sation. Dagmar Damkova (TXE) pitará el partit amb Dagmar Zakova y Ann Wendre d'assistents (NOR) i Vibeke Larsen (NOR) com a quart árbitre. Esperem que siguin més objetius e imparcials que l'àrbitre rumanesa del partit davant al Kolbotn, que va oferir un molt lamentable espectàcle per els intereressos blanc i blaus.
foto: web Umea.
LA COPA DEL REI VISITA LA GPE. MANIGUA
Ahir vespre, la copa del Rei, assolida el dotze d’abril passat brillantment per el R.C.D. Espanyol, va estar exposada a la seu de la G.P.E. Manigua, una de les penyes més històriques, més de cinquanta anys la contemplen, més reivindicativa dels ideals blanc i blaus, i lluitadora en front els greuges que pateix la entitat perica.
foto: cedida per Jordi Llopis, G.P.E. Manigua.
dimecres, 13 de setembre del 2006
A BRATISLAVA DAVANT L'ARTMEDIA.
FC. Artmedia, es un dels tres equip de la primera divisió del campionat eslovac de la ciutat de Bratislava, capital de l’estat, juntament amb el Inter (2 títols) i el Slovan (6 títols, com a club més guardonat de la jove nació). Fundat al 1898, juga els seus partits a un estadi d’una capacitat per a 7500 espectadors, i té unes dimensions de 105x68m.
Campió de copa (2004), de la Supercopa (2005), es va proclamar campió de lliga (2005), i va disputar la Champions a la temporada següent.La temporada passada va acabar en segona posició de la lliga amb 74 punts, 23 partits guanyats 5 empats, i 8 derrotes amb 58 gols a favor i 33 en contra. Però malgrat la gran campanya que va fer, inclòs es va classificar per la fase de grups de la Champions League, deixant fora equips com el Celtic de Glasgow i al Partizan de Belgrad, ha sofert molts canvis aquesta temporada, i la seva marxa al campionat, es molt diferent a la passada temporada. Ara mateix, després de l’ensopegada del cap de setmana en front a l’últim classificat fins llavors, el Trenčín i per un contundent 4-0, marxa en setena posició amb 11 punts, a 10 del MSK Zilina que es el líder actual i a només quatre punts del dotzè classificat l’Inter de Bratislava que es l’últim a la taula.
De la temporada passada ha sofert onze baixes d’aquell equip que va ser revelació en la màxima competició de clubs a Europa.
2006/2007
Porters
1 Čobej Juraj
18 Kamenár Ľuboš
30 Kollár Štefan
Defenses
2 Debnár Ondrej
3 Staňo Pavol
7 Mráz Patrik
13 Tchuř Daniel
19 Čišovský Marián
20 Čvirik Peter
21 Saláta Kornel
22 Buryán Jan
23 Konečný Roman
24 Burák Peter
Mitjos
5 Guédé Karim
12 Maroši Martin
15 Gajdoš Vratislav
27 Ďurica Martin
28 Straka Gábor
Davanters
9 Halenár Juraj
10 Mikulič Martin
14 Oravec Tomáš
16 Hartig Lukáš
17 Reiter Ľubomír
25 Kozák Ján
L’última alineació en front al Trenčín (4-0) va estar formada per:
Kamenár: Buryán, Debnár, Cvirik, R. Konecný, Gajdos (Halenár), Burák ( Guédé), J. Kozák, (Saláta), Tchur, Oravec, Hartig.
CLASIFICACIÓ LLIGA
1. Žilina 21
2. Ružomberok 19
3. B.Bystrica 18
4. Nitra 13
5. Senec 13
6. Dubnica 12
7. ARTMEDIA 11
8. Košice 10
9. Slovan 10
10. Trenčín 8
11. Trnava 8
12. Inter 7
Per part espanyolista, l’expedició la componen els següents jugadors:
Gorka Iraizoz, Kameni, Zabaleta, Velasco, Torrejón, Jarque, Lacruz, Chica, Rufete, Moisés, Costa, Ito, Moha, Riera, David García, Coro, Luis García, Pandiani i Tamudo.
L’Espanyol havía esta a Ostrava, i a Teplice, però malgrat eren ciutats pertanyent a l’antiga Txecoslovàquia com Bratislava, després de la partició de l’estat centreuropeu constitueixen països diferents, quedant Bratislava com a capital del nou estat d’Eslovàquia.
dimarts, 12 de setembre del 2006
S’HA IMPOSAT LA TEÒRICA SUPERIORITAT
En efecte, ja de per si, el fet de tenir que jugar al seu camp, era una desavantatge afegida a la superioritat física i el major rodatge que duien les noruegues, a més d’un gol anul·lat a Sara, quant el marcador registrava un desfavorable 1-0, i una pilota al traveser, han fet que el conjunt amfitrió hagi doblegat a les periques per 4-2, amb el gol d’Adriana, escurçant distancies al marcador, al minut 68. Després del quart gol noruec, a arribat el segon gol perico, obra de Carol.
De moment el futbol nòrdic, mal ens pesi, encara està un graó per sobre de la resta dels països europeus. De totes maneres, les noies han fet el que ha estat al seu abast, i tot el qui vingui afegit d’ençà que es van classificar per la segona fase, benvingut sigui. Al menys ho han intentat en tot moment.
L’Espanyol ha sortit en la seva alineació titular de les darreres confrontacions, es a dir: Cristina; Ane, Marta Torrejón, Miriam, Laura, Sara, Carol, Noemí, Adriana, Marta Cubí y Sara.
En efecte, ja de per si, el fet de tenir que jugar al seu camp, era una desavantatge afegida a la superioritat física i el major rodatge que duien les noruegues, a més d’un gol anul·lat a Sara, quant el marcador registrava un desfavorable 1-0, i una pilota al traveser, han fet que el conjunt amfitrió hagi doblegat a les periques per 4-2, amb el gol d’Adriana, escurçant distancies al marcador, al minut 68. Després del quart gol noruec, a arribat el segon gol perico, obra de Carol.
De moment el futbol nòrdic, mal ens pesi, encara està un graó per sobre de la resta dels països europeus. De totes maneres, les noies han fet el que ha estat al seu abast, i tot el qui vingui afegit d’ençà que es van classificar per la segona fase, benvingut sigui. Al menys ho han intentat en tot moment.
L’Espanyol ha sortit en la seva alineació titular de les darreres confrontacions, es a dir: Cristina; Ane, Marta Torrejón, Miriam, Laura, Sara, Carol, Noemí, Adriana, Marta Cubí y Sara.
UEFA WOMEN'S CUP: COMENÇA LA
SEGONA FASE
KOLBOTN IL-RCD ESPANYOL (18.00H)
Amb un partit que marcarà la sort del grup, ja que s’enfrontaran en teoria, els qui lluitaran per la segona posició, ja que Umea es ferm candidat a la primera posició amb el bagatge de dues copes d’Europa, un cop finalista, altre semifinalista, i un munt de punts als segon classificat d’avantatge a la seva lliga. Han viatjat 17 jugadores, malgrat que dues d’elles (Raquel Cabezón i Deborah) arrosseguen encara lesions. Des d’aquestes línies desitjar a tota l’expedició blanc i blava la millor sort del món, i que puguin continuar fent historia...
KOLBOTN IL
Porteres:
1 Lise Beate Bye NOR
12 Christine Nilsen NOR
22 Marianne Engenes NOR
Defensores
2 Ane Stangeland NOR
3 Silje Kopke da Fonseca NOR
4 Ingvild Stensland NOR
5 Inger Helen Bakke NOR
5 Anna-Maria Eriksson SWE
11 Camilla Hammerø Huse NOR
20 Cecilie Berg-hansen NOR
21 Nora Holstad Berge NOR
25 Lydia Fredstad NOR
Mitjos
6 Kristine Lindblom NOR
7 Trine Rønning NOR
8 Solveig Gulbrandsen NOR
17 Mari Romstad Staune NOR
Davanteres
9 Isabell Herlovsen NOR
10 Ingrid Schjelderup NOR
14 Ingrid Wang Andersen NOR
15 Tonje Hansen NOR
16 Kristin Blystad-Bjerke NOR
19 Ingvild Isaksen NOR
RCD ESPANYOL
1 Cristina Prieto ESP
13 Erika Payarol Arjona ESP
2 Ane Bergara Artieda ESP
4 Miriam Diéguez ESP
5 Marta Torrejón Moya ESP
12 Dolors Ribalta Alcalde ESP
14 Laura Falces Muñoz ESP
19 Natalia Arroyo Clavell ESP
6 Lara Rabal Bosch ESP
7 Noemi Rubio ESP
8 Carolina Miranda ESP
15 Raquel Cabezón ESP
9 Marta Cubí Tudó ESP
10 Adriana Martín ESP
11 Sara Serna ESP
16 Aida Garcia Garcia ESP
18 Deborah Garcia ESP
L’àrbitre serà Floarea Cristina Ionescu (RUM ) amb els jutges auxiliars Irina Mirt, (RUM) i Lidija Kraljic (CRO) Quart àrbitre: Snjecena Focic (CRO).
Camp: Somfiemyr Satadium (NOR)
Més informació i comentaris: www.espanyolfemenino.com pàgina no oficial del RCD Espanyol femení.
foto: josep maria
SEGONA FASE
KOLBOTN IL-RCD ESPANYOL (18.00H)
Amb un partit que marcarà la sort del grup, ja que s’enfrontaran en teoria, els qui lluitaran per la segona posició, ja que Umea es ferm candidat a la primera posició amb el bagatge de dues copes d’Europa, un cop finalista, altre semifinalista, i un munt de punts als segon classificat d’avantatge a la seva lliga. Han viatjat 17 jugadores, malgrat que dues d’elles (Raquel Cabezón i Deborah) arrosseguen encara lesions. Des d’aquestes línies desitjar a tota l’expedició blanc i blava la millor sort del món, i que puguin continuar fent historia...
KOLBOTN IL
Porteres:
1 Lise Beate Bye NOR
12 Christine Nilsen NOR
22 Marianne Engenes NOR
Defensores
2 Ane Stangeland NOR
3 Silje Kopke da Fonseca NOR
4 Ingvild Stensland NOR
5 Inger Helen Bakke NOR
5 Anna-Maria Eriksson SWE
11 Camilla Hammerø Huse NOR
20 Cecilie Berg-hansen NOR
21 Nora Holstad Berge NOR
25 Lydia Fredstad NOR
Mitjos
6 Kristine Lindblom NOR
7 Trine Rønning NOR
8 Solveig Gulbrandsen NOR
17 Mari Romstad Staune NOR
Davanteres
9 Isabell Herlovsen NOR
10 Ingrid Schjelderup NOR
14 Ingrid Wang Andersen NOR
15 Tonje Hansen NOR
16 Kristin Blystad-Bjerke NOR
19 Ingvild Isaksen NOR
RCD ESPANYOL
1 Cristina Prieto ESP
13 Erika Payarol Arjona ESP
2 Ane Bergara Artieda ESP
4 Miriam Diéguez ESP
5 Marta Torrejón Moya ESP
12 Dolors Ribalta Alcalde ESP
14 Laura Falces Muñoz ESP
19 Natalia Arroyo Clavell ESP
6 Lara Rabal Bosch ESP
7 Noemi Rubio ESP
8 Carolina Miranda ESP
15 Raquel Cabezón ESP
9 Marta Cubí Tudó ESP
10 Adriana Martín ESP
11 Sara Serna ESP
16 Aida Garcia Garcia ESP
18 Deborah Garcia ESP
L’àrbitre serà Floarea Cristina Ionescu (RUM ) amb els jutges auxiliars Irina Mirt, (RUM) i Lidija Kraljic (CRO) Quart àrbitre: Snjecena Focic (CRO).
Camp: Somfiemyr Satadium (NOR)
Més informació i comentaris: www.espanyolfemenino.com pàgina no oficial del RCD Espanyol femení.
foto: josep maria
dilluns, 11 de setembre del 2006
DIADA DE L'ONZE DE SETEMBRE. OFRENA FLORAL DEL RCD ESPANYOL
L'ESPANYOL A L'OFRENA FLORAL DE LA DIADA
Un cop més, el RCD Espanyol de Barcelona, ha participat a l’ofrena floral davant del monument d’en Rafael de Casanova. Malgrat els quatre impertinents, mal educats, intolerants, i gens representatius del seny català, la delegació perica encapçalada per el seu president Daniel Sánchez Llibre, el vicepresident Sebastián Javier, així com els consellers Ramón Condal, Dani Ballart, Joan Collet, president de la federació catalana de penyes, Sr. Ramón Rius, i demés personalitats de la entitat, com un grapat d’aficionats, socis del conjunt blanc i blau ha fet efectiva com cada any, l’ofrena floral davant el monument, per molt que es pesi a aquells que volen convertir la nostra terra amb la seva caseta particular. Al final, sense cap tipus d’incidents (altre cosa serà quant les forces de seguretat dels mossos abandonin el lloc) s’ha desenvolupat l’acte, centrant-se els mitjans de comunicació amb el president i el conseller Collet, com a protagonistes de les preguntes dels mitjans. Si bé es veritat que no era el dia mes apropiat després de la desfeta d’ahir, si que els que i hem anat, ens hem sentit amb l’orgull de representar una entitat catalana de més de 105 anys d’existència, independentment de les rivalitats esportives i dels grups intolerants que no han sabut o no han volgut saber el que es viure en llibertat i democràcia i respectar a totes les minories, siguin polítiques, socials o esportives. Però això es el seu problema, no el nostre. Nosaltres seguim el nostre camí, malgrat el que ens puguin escridassar certs element d’un club fundat per estrangers, amb colors de suïssa.
foto: josep maria.
TORNA L’ESPANYOL DE LA LLIGA. O SIGUI LA SEVA PITJOR VERSIÓ (3-0)
En efecte, la pitjor versió del nostre equip de les últimes temporades. Continua Ernesto Valverde sense trobar la manera de capgirar els vicis i defectes d’un equip que ens comença a preocupar i molt. Les últimes victòries no han sigut altre cosa que un miratge, a tenor del espectacle que ens van oferir ahir a Zaragoza.
Valverde fa volgué fer una barreja entre el que era l’alineació “titular” o sigui la que va començar ensopegant a Montjuïc el primer dia de lliga, i alguns canvis, on cridava la atenció la presencia del brasiler Jonathas en lloc de Iván de la Peña(que va estar escalfant per sortir a la mitja part i no ho va fer per suposats problemes físics). Un cop més un dels fitxatges de l’entrenador (Lacruz) li va treure un lloc a un dels més destacats en els últims partits, Marc Torrejón, i el jugador navarrès va completar un partit horrorós del que va acabar arrossengant a molts altres companys. David va tornar al lateral, demostrant un cop més Valverde, que el gran partit de Chica, va quedar en una anécdota i prou més. El mateix podem dir de la medul·lar, on el “capità de les copes” va tenir que deixar el seu lloc a un desastrós Costa, que va ser nul durant gairebé tot el partit i a sobre coneixedor que tenia una tarja groga va fer una entrada que va acabar amb el brasiler als vestidor, després que l’equip es mostrés inoperant, impotent per demostrar quelcom durant més de 37 minuts en que el Real Zaragoza va jugar amb un home menys per expulsió de Poncio. El desgavell final es va produir un cop un conservador Valverde anés especulant amb el resultat lluny de anar per el partit, va començar a introduir canvis molt arriscats i difícil d’entendre tècnicament un cop es va veure amb l'aigua al coll. Al final un equip que està fart de jugar amb Tamudo com a únic punta va acabar jugant amb quatre davanters amb un mig del camp trencat, i una defensa fent aigües per tot arreu.
Molt lamentable el que ahir varen poder presenciar, i sobre tot des de aquestes línies, en vaig solidari amb tots aquells que hi van anar, desplaçant-se fent unes quantes hores d’autocar d’una tornada que segur no van somniar ni en els pitjors malsons.
Estem d’acord que en un equip han de jugar els millors, però quant el rendiment d’aquests es tan pobre i tan indolent fa pensar més d’una vegada i suposo que a mes d’un, si no val la pena cremar las naus amb homes que segur es deixaran la pell al camp, malgrat tinguin menys experiència a primera.
Primer avis, al senyor Valverde. Esperem que en els propers partits, acabi trobant l’equip ideal, es aconsegueixi la primera victòria, per que si no, no fa falta que li digui que el seu cap serà el primer en rodar, esportivament parlant es clar, i que no caurà sol, tal com ens té acostumats el nostre president, que es a la fi l’únic que és manté per sobre de tot aquest desgavell. Però comença a augmentar las persones cada cop més, que davant el preocupant inici i el que se’ns espera, començant ja a mirar a la llotja, per que la paciència a can perico es molt gran però també té un límit.
En efecte, la pitjor versió del nostre equip de les últimes temporades. Continua Ernesto Valverde sense trobar la manera de capgirar els vicis i defectes d’un equip que ens comença a preocupar i molt. Les últimes victòries no han sigut altre cosa que un miratge, a tenor del espectacle que ens van oferir ahir a Zaragoza.
Valverde fa volgué fer una barreja entre el que era l’alineació “titular” o sigui la que va començar ensopegant a Montjuïc el primer dia de lliga, i alguns canvis, on cridava la atenció la presencia del brasiler Jonathas en lloc de Iván de la Peña(que va estar escalfant per sortir a la mitja part i no ho va fer per suposats problemes físics). Un cop més un dels fitxatges de l’entrenador (Lacruz) li va treure un lloc a un dels més destacats en els últims partits, Marc Torrejón, i el jugador navarrès va completar un partit horrorós del que va acabar arrossengant a molts altres companys. David va tornar al lateral, demostrant un cop més Valverde, que el gran partit de Chica, va quedar en una anécdota i prou més. El mateix podem dir de la medul·lar, on el “capità de les copes” va tenir que deixar el seu lloc a un desastrós Costa, que va ser nul durant gairebé tot el partit i a sobre coneixedor que tenia una tarja groga va fer una entrada que va acabar amb el brasiler als vestidor, després que l’equip es mostrés inoperant, impotent per demostrar quelcom durant més de 37 minuts en que el Real Zaragoza va jugar amb un home menys per expulsió de Poncio. El desgavell final es va produir un cop un conservador Valverde anés especulant amb el resultat lluny de anar per el partit, va començar a introduir canvis molt arriscats i difícil d’entendre tècnicament un cop es va veure amb l'aigua al coll. Al final un equip que està fart de jugar amb Tamudo com a únic punta va acabar jugant amb quatre davanters amb un mig del camp trencat, i una defensa fent aigües per tot arreu.
Molt lamentable el que ahir varen poder presenciar, i sobre tot des de aquestes línies, en vaig solidari amb tots aquells que hi van anar, desplaçant-se fent unes quantes hores d’autocar d’una tornada que segur no van somniar ni en els pitjors malsons.
Estem d’acord que en un equip han de jugar els millors, però quant el rendiment d’aquests es tan pobre i tan indolent fa pensar més d’una vegada i suposo que a mes d’un, si no val la pena cremar las naus amb homes que segur es deixaran la pell al camp, malgrat tinguin menys experiència a primera.
Primer avis, al senyor Valverde. Esperem que en els propers partits, acabi trobant l’equip ideal, es aconsegueixi la primera victòria, per que si no, no fa falta que li digui que el seu cap serà el primer en rodar, esportivament parlant es clar, i que no caurà sol, tal com ens té acostumats el nostre president, que es a la fi l’únic que és manté per sobre de tot aquest desgavell. Però comença a augmentar las persones cada cop més, que davant el preocupant inici i el que se’ns espera, començant ja a mirar a la llotja, per que la paciència a can perico es molt gran però també té un límit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
